El matrimoni la dona i els fills Nom

El matrimoni, la dona i els fills. Nom: Marina Caimel Curs: 3 r. C Centre: Cristòfol Ferrer Assignatura: Cultura Clàssica

• El matrimoni a Grècia. A matrimoni. la noia grega li arribava l’edat de casar-se als 14 -15 i al noi els 20. El ritual de la boda consistia en fer un sacrifici per a les divinitats que s’encarregarien de que aquella relació anés bé. Després de que això acabés, s’acostaven a la font Calírroe per purificar la celebració. Es celebrava el banquet a casa d’un dels dos i durava fins el vespre. Després del banquet la mare de la noia i la resta de convidats es dirigien a la nova casa dels promesos i cantaven himnes. Allà, la mare del marit donava a la jove un tros de codony com a símbol de fecunditat. • El matrimoni a Roma. A la noia romana li arribava l’edat de casar-se als 12 anys i els nois els 14 i 16. Durant els primers temps de la República el matrimoni el decidien els pares sense tenir en compte l’opinió dels fills. En temps de l’imperi s’exigia també el consentiment dels contraents. A Roma el matrimoni era un acte per el qual no es requeria la invitació de cap autoritat civil ni religiosa. La cerimònia era un dels esdeveniments més importants a la vida familiar. Abans del matrimoni els nuvis es comprometien davant de testimonis i s’intercanviaven regals. Els pares oferien un sacrifici i a continuació es feien els auspicis. Si eren favorables la boda seguia, si no ho eren se suspenia. Hi havia un sopar nupcial i després tenia lloc el rapte de la núvia, que es refugiava als braços de la seva mare, dels quals el nuvi fingia arrancar-la amb violència. • El matrimoni al segle XXI. En el segle XXI, el matrimoni pot ser religiós (per l'església) o ateu (pel jutjat). És un esdeveniment important ja que els contraents després d’això començaran la seva nova vida com a marit i muller. El fi essencial del matrimoni ja no és tenir fills, sinó que tan el noi com la noia, decideixen fer-ho perquè s’estimen.

• El divorci. Els grecs i els romans ja practicaven el divorci. Això no obstant, no degué ser una actitud ni gaire freqüent, ni gaire acceptada. A Roma a la fi de la República, en generalitzar-se el matrimoni sine manu, el divorci esdevé molt més freqüent. Només el marit podia repudiar la dona. • El divorci del segle XXI. El divorci al segle XXI s’ha convertit en una cosa molt freqüent. Cada cop hi ha menys famílies que conserven l’estructura, pare, mare i fills. Normalment, quan una parella es divorcia i hi ha fills entre mig, els nens es queden a viure amb la mare i veuen el pare cada 15 dies.

• La dona grega: La dona grega no tenia drets polítics ni jurídics. En aquests aspectes la seva situació era similar a la d’un esclau, encara que era ella qui dirigia i governava la casa. Des de la infantesa romania, la dona ha estat sempre reclosa a casa. • La dona romana: Des dels primers temps, la dona romana va gaudir de molta més llibertat que la grega, encara que des del punt de vista legal estava sota l’autoritat del pare o del marit o fins i tot dels fills.

• La dona del segle XXI, encara segueix lluitant per igualtat entre els dos sexes, encara que s’ha avançat molt, queda força camí per recórrer.

Webgrafia i Bibliografia • Llibre: Cultura clàssica. Història i societat. • “webs: ” - http: //www. educared. net/ Matrimonio. htm concurso 2001/793/ -http: //xtec. es/~sgiralt/labyrinthus/graecia/atenes/bios 4. htm -http: //www. wikipedia. com