LAPRENENTATGE COOPERATIU QU PROPOSEM CANVIAR I PERQU de

  • Slides: 18
Download presentation
L’APRENENTATGE COOPERATIU: QUÈ PROPOSEM CANVIAR I PERQUÈ _______ __ de ___ de 20__ (Nom)

L’APRENENTATGE COOPERATIU: QUÈ PROPOSEM CANVIAR I PERQUÈ _______ __ de ___ de 20__ (Nom) (Cognom) Projecte PAC (2): Estudi de casos sobre el desenvolupament i el procés d’assessorament del programa de suports educatius inclusius del Projecte PAC (Referència: EDU-2010 -19140) © Universitat de Vic, any 2014. Tots els drets reservats

De què us proposo parlar? 1. 2. 3. 4. 5. Què suposa el canvi

De què us proposo parlar? 1. 2. 3. 4. 5. Què suposa el canvi que proposem? En què consisteix més concretament aquest canvi? Quines condicions requereix el treball en equip? Cóm implementar l’aprenentatge cooperatiu? I perquè estructurar de forma cooperativa l’aprenentatge? www. uvic. cat © Universitat de Vic, any 2014. Tots els drets reservats

1. Què suposa el canvi que proposem? Suposa canviar l’estructura de l’activitat en les

1. Què suposa el canvi que proposem? Suposa canviar l’estructura de l’activitat en les nostres classes, és a dir, la forma com els alumnes i les alumnes treballen a classe, quan els proposem que facin les activitats programades. S’han identificat tres formes diferents d’estructurar l’activitat a l’aula: • Estructura individualista • Estructura competitiva • Estructura cooperativa www. uvic. cat © Universitat de Vic, any 2014. Tots els drets reservats

1. Què suposa el canvi que proposem? Professor/a A CLASSE ESTRUCTURADA DE FORMA INDIVIDUALISTA

1. Què suposa el canvi que proposem? Professor/a A CLASSE ESTRUCTURADA DE FORMA INDIVIDUALISTA A B B Es pretén que aprenguin el que se’ls ensenya. Assoleixen aquest objectiu independentment que els altres l’assoleixin. B A C B A B B C A B C B C B A C A = 25 % nivell més alt C = 25 % nivell més baix B = 50 % terme mig www. uvic. cat Els alumnes treballen sols, sense fixar-se en el que fan els altres. Els que formen el grup són companys/es, més o menys amics o amigues, que es poden ajudar uns altres fora de la classe, o fins i tot dins si el mestre o la mestra ho permeten. © Universitat de Vic, any 2014. Tots els drets reservats

1. Què suposa el canvi que proposem? Professor/a B Els alumnes treballen sols, però

1. Què suposa el canvi que proposem? Professor/a B Els alumnes treballen sols, però rivalitzen entre ells. CLASSE ESTRUCTURADA DE FORMA COMPETITIVA A B B B A C B A B B C A B C B C B A A = 25 % nivell més alt C = 25 % nivell més baix B = 50 % terme mig www. uvic. cat C Es pretén que aprenguin allò que se’ls ensenya, però que ho aprenguin més que els altres. Assoleixen aquest objectiu si, i només si, els altres NO l’assoleixen. Els que formen el grup són rivals que competeixen entre si per a ser el primer de la classe, i per això és comprensible que s’amaguin informació o es neguin l’ajuda. © Universitat de Vic, any 2014. Tots els drets reservats

1. Què suposa el canvi que proposem? Professor/a C CLASSE ESTRUCTURADA DE FORMA COOPERATIVA

1. Què suposa el canvi que proposem? Professor/a C CLASSE ESTRUCTURADA DE FORMA COOPERATIVA A B A B A B B C B C B C Els alumnes treballen en equip, ajudant-se els uns altres. Es pretén que aprenguin el que se’ls ensenya, i que contribueixin a què ho aprenguin els altres. Assoleixen aquest doble objectiu si, i només si, els altres TAMBÉ l’assoleixen. Els que formen l’equip i el grup classe són amics o amigues disposats a ajudar-se els uns altres i a animar-se mútuament fins a aconseguir que tots i totes ho aprenguin. A = Alumnes més capaços de donar ajuda i més disposats a donar-la C = Alumnes més necessitats d’ajuda B = Alumnes d’un terme mig © Universitat de Vic, any 2014. Tots www. uvic. cat els drets reservats

2. En què consisteix més concretament aquest canvi? Quins elements de la nostra estructura

2. En què consisteix més concretament aquest canvi? Quins elements de la nostra estructura docent hem de canviar, per canviar l’estructura de l’activitat dels alumnes a l’aula? Estructura de l’activitat competitiva Estructura de l’activitat individualista INTERACCIÓ PROFESSORAT-ALUMNAT TREBALL INDIVIDUAL Estructura de l’activitat cooperativa INTERACCIÓ PROFESSORAT-ALUMNAT + INTERACCIÓ ALUMNE TREBALL INDIVIDUAL + TREBALL EN EQUIP ELEMENTS FONAMENTALS DE L’ESTRUCTURA www. uvic. cat © Universitat de Vic, any 2014. Tots els drets reservats

2. En què consisteix més concretament aquest canvi? RESUMIM: Si a més ens preocupa.

2. En què consisteix més concretament aquest canvi? RESUMIM: Si a més ens preocupa. . . Com els faré fer aquestes activitats perquè TOTS participin de forma equitativa i interactuïn al màxim entre ells, tot treballant en equip? www. uvic. cat + INTERACCIÓ ALUMNE-ALUMNE TREBALL EN EQUIP © Universitat de Vic, any 2014. Tots els drets reservats ESTRUCTURA COOPERATIVA ESTRUCTURA INDIVIDUAL Si el que ens preocupa, fonamentalment, a l’hora de preparar una classe és. . . INTERACCIÓ Què els hi diré, cóm els ho PROFESSORATexplicaré, als alumnes? ALUMNAT Què els hi faré fer, quines TREBALL activitats els proposaré que INDIVIDUAL facin, perquè ho aprenguin?

3. Quines condicions requereix el treball en equip? El treball en equip, dins l’aula,

3. Quines condicions requereix el treball en equip? El treball en equip, dins l’aula, és un element fonamental de l’estructura cooperativa de l’activitat. Els alumnes es distribueixen en equips de 4 o 5 membres, de la següent manera: A B B C A = Alumne més capaç de donar ajuda i més disposat a donar-la C = Alumne més necessitat de rebre ajuda B = Alumne d’un terme mig www. uvic. cat © Universitat de Vic, any 2014. Tots els drets reservats

3. Quines condicions requereix el treball en equip? Tres formes diferents de treballar en

3. Quines condicions requereix el treball en equip? Tres formes diferents de treballar en equip Hi ha INTERACCIÓ SIMULTÀNIA? La “prova del 9” o “del cotó” Hi ha PARTICIPACIÓ EQUITATIVA? Primera manera de treballar en equip: de forma desestructurada (o no estructurada) NO NO Segona manera de treballar en equip: de forma semiestructurada SÍ NO Tercera manera de treballar en equip: de forma estructurada SÍ SÍ www. uvic. cat © Universitat de Vic, any 2014. Tots els drets reservats

4. Com implementar l’aprenentatge cooperatiu? “Preparar el terreny” per a treballar en equip Cohesió

4. Com implementar l’aprenentatge cooperatiu? “Preparar el terreny” per a treballar en equip Cohesió de Agrup B A B B C A A B B C B C www. uvic. cat C Tre eq bal uip l e co n m co a nti ng ut E sis n s t tre emà enya ba tic lla am r re n e ent a qu ip A B B n ll e m ba Tre ip co s u r eq recu a el nt ar Us me va quip e ssi gre l en pro ebal tr A B © Universitat de Vic, any 2014. Tots els drets reservats

4. Com implementar l’aprenentatge cooperatiu? Programa CA/AC (“Cooperar per Aprendre / Aprendre a Cooperar”):

4. Com implementar l’aprenentatge cooperatiu? Programa CA/AC (“Cooperar per Aprendre / Aprendre a Cooperar”): Conjunt d’actuacions per ensenyar a aprendre en equip, que incideixen sobre tres àmbits d’intervenció complementaris: Àmbit d’intervenció A: Actuacions encaminades a cohesionar el grup classe, preparar-lo per treballar en equip, predisposar-lo per a la cooperació, convertirlo, poc a poc, en una petita comunitat d’aprenentatge. Àmbit d’intervenció B: Actuacions encaminades a utilitzar el treball en equip per ensenyar i aprendre (treball en equip com a recurs) Àmbit d’intervenció C: Actuacions encaminades a ensenyar a treballar en equip (treball en equip com a contingut) www. uvic. cat © Universitat de Vic, any 2014. Tots els drets reservats

4. Com implementar l’aprenentatge cooperatiu? http: //www. cife-ei-caac. com www. uvic. cat © Universitat

4. Com implementar l’aprenentatge cooperatiu? http: //www. cife-ei-caac. com www. uvic. cat © Universitat de Vic, any 2014. Tots els drets reservats

5. I perquè estructurar de forma cooperativa l’aprenentatge? Fixeu-vos que, al llarg de la

5. I perquè estructurar de forma cooperativa l’aprenentatge? Fixeu-vos que, al llarg de la xerrada, ja he anat fent notar una sèrie d’avantatges de l’aprenentatge cooperatiu, que es poden considerar bones raons a favor d’estructurar de forma cooperativa l’activitat a l’aula. Per exemple: 1. Facilita la participació activa de l’alumnat en el procés d’aprenentatge (en la construcció del seu propi coneixement). 2. Propicia les condicions emocionals imprescindibles per poder aprendre (confiança, amistat. . . ) 3. Permet atendre millor la diversitat de l’alumnat: tant dels que es troben amb més barreres per aprendre (“diversitat per baix”), com dels que tenen més capacitat de fer-ho (“diversitat per dalt”). 4. Afegeix a la interacció professorat-alumnat la interacció entre iguals, com a un altre gran “motor” d’aprenentatge. www. uvic. cat © Universitat de Vic, any 2014. Tots els drets reservats

5. I perquè estructurar de forma cooperativa l’aprenentatge? De tota manera, hi ha, a

5. I perquè estructurar de forma cooperativa l’aprenentatge? De tota manera, hi ha, a més, tres raons de fons, i de molt de pes, per decidir-nos a estructurar el treball de l’alumnat a l’aula en equips d’aprenentatge cooperatiu: 1 a L’única manera de fer possible aules inclusives, en les quals puguin aprendre junts tots els alumnes encara que siguin molt diferents, és estructurar-hi l’aprenentatge de forma cooperativa. I perquè aules inclusives? Mel Ainscow aporta quatre raons a favor d’un enfocament inclusiu: 1. L’efecte perniciós de les “etiquetes” 2. La limitació de les oportunitats d’aprendre 3. L’ús poc eficaç dels recursos 4. El manteniment de l’“statu quo” www. uvic. cat © Universitat de Vic, any 2014. Tots els drets reservats

5. I perquè estructurar de forma cooperativa l’aprenentatge? De tota manera, hi ha, a

5. I perquè estructurar de forma cooperativa l’aprenentatge? De tota manera, hi ha, a més, tres raons de fons, i de molt de pes, per decidir-nos a estructurar el treball de l’alumnat a l’aula en equips d’aprenentatge cooperatiu: 2 a No pot haver-hi pròpiament cooperació (és a dir: no es poden educar els valors que hi ha darrera la cooperació) –en una aula– si prèviament se n’han exclòs els que són “diferents”, si l’aula no és inclusiva. Però, és aquesta la funció de l’escola? En un món tan competitiu té sentit que l’escola eduqui per a la cooperació? Aquesta és l’opinió de de Francesco Tonucci: http: //www. youtube. com/watch? v=F 0 IPsqozlg. I&feature=youtu. be www. uvic. cat © Universitat de Vic, any 2014. Tots els drets reservats

5. I perquè estructurar de forma cooperativa l’aprenentatge? De tota manera, hi ha, a

5. I perquè estructurar de forma cooperativa l’aprenentatge? De tota manera, hi ha, a més, tres raons de fons, i de molt de pes, per decidir-nos a estructurar el treball de l’alumnat a l’aula en equips d’aprenentatge cooperatiu: 3 a Difícilment es poden practicar i, per tant, aprendre, algunes competències bàsiques, per no dir totes, si els alumnes no tenen l’oportunitat de treballar junts, en equip, dintre de l’aula, de forma continuada. Contrastem, per exemple, les “intel·ligències múltiples” amb l’aprenentatge cooperatiu. . . Contrastem, també, l’ideari d’una escola cristiana amb els valors que hi ha darrera de l’aprenentatge cooperatiu. . . www. uvic. cat © Universitat de Vic, any 2014. Tots els drets reservats

Per acabar: un argument d’autoritat La cooperació entre iguals que aprenen (nens, joves o

Per acabar: un argument d’autoritat La cooperació entre iguals que aprenen (nens, joves o adults), en una relació més simètrica, es tan important com la relació més asimètrica entre aquests y el qui els ensenya. Des del punt de vista intel·lectual, aquesta relació és la més apta per afavorir el veritable intercanvi d’idees i la discussió, és a dir, totes les conductes capaces d’educar la ment crítica, l’objectivitat i la reflexió discursiva. Piaget (1969) Moltes gràcies! www. uvic. cat © Universitat de Vic, any 2014. Tots els drets reservats