MTODES DAPRENENTATGE COOPERATIU Tutoria entre iguals Puzzle STAD

MÈTODES D’APRENENTATGE COOPERATIU • Tutoria entre iguals. • Puzzle. • STAD.

COMPONENTS QUE TENEN EN COMÚ LES CLASSES DE TREBALL COOPERATIU • Presentació del contingut. • Pràctica de l’habilitat. • Avaluació • Recompensa.

L’ÚS DE L’APRENENTATGE COOPERATIU A L’AULA SUGGERIMENTS PER COMENÇAR AMB TREBALL COOPERATIU. 1. Començar per on sigui més còmode. 2. 3. 4. Establir objectius realistes. 6. 8. Ser breu i simple. Reflexionar sobre l’aplicació de l’experiència. 5. 7. Començar poc a poc. Ser perseverant. Seleccionar tasques o materials que siguin adequats pel treball de grup cooperatiu. Utilitzar tasques per revisar i/o repetir els materials de curs.

PLANIFICACIÓ DE L’ESTRUCTURA COOPERATIVA Curs i Matèria Contingut Tasca de grup Temps previst per l’activitat Recursos/materials: Agrupament Interpedendència Positiva Responsabilitat Individual Habilitats Interpersonals Avaluació i reflexió Activitats d’ampliació

UNA EXPERIÈNCIA D’APRENENTATGE COOPERATIU GENERAR LA IDEA PRINCIPAL D’UN TEXT

DEFINICIÓ L’aprenentatge cooperatiu és una estratègia educativa en la que els alumnes treballen junts en grups per tal d’aconseguir una finalitat comuna i que es caracteritza per una estructura interna que promou la interdependència positiva.

PLANIFICACIÓ DE LA TASCA • Continguts • Objectius • Coneixements previs • Avaluació inicial • Activitats d’ensenyament-aprenentatge • Avaluació

SEQÜENCIACIÓ DE TEXTOS PER GENERAR LA IDEA PRINCIPAL La lliçó 1 ensenya als alumnes a generar frases de la idea principal enumerant el subjecte (un de sol) d’un fragment i categoritzant l’acció aplicant la regla “anomena la persona i després la cosa principal que fa la persona en totes les frases”. Idea principal d’un subjecte i múltiples accions La Sra. Pérez va a la botiga de comestibles. Agafa pomes i taronges. Posa pa i llet al cabàs. També hi afegeix carn i verdura. Al final paga els aliments.

SEQÜENCIACIÓ DE TEXTOS PER GENERAR LA IDEA PRINCIPAL La lliçó 2 exigeix als alumnes que generin un nom de grup i classifiquin l’acció principal que passa en el fragment. La regla per generar la idea principal implica anomenar el grup i dir la cosa principal que fa el grup. Idea principal de molts subjectes i accions En Joan posa la roba a la màquina de rentar. La Marta hi afegeix el detergent i engega la rentadora. La Maria posa la roba a la secadora i la plega quan està seca

SEQÜENCIACIÓ DE TEXTOS PER GENERAR LA IDEA PRINCIPAL La lliçó 3 presenta fragments que van seguint opcions d’elecció múltiple, i els alumnes han d’avaluar de manera crítica totes les opcions abans de seleccionar la frase de la idea principal que millor descrigui el fragment. Ítems d’elecció múltiple Quan s’acaba l’escola m’en vaig al restaurant on treballa la meva mare. Omplo els salers i les citrilleres. També posa els tovallons a les taules. Recullo es plats bruts i els porto a la cuina. Si no té massa feina, la Josefina, que és la mestressa del restaurant, em deixa ajudar-la a la cuina. La idea principal d’aquest fragment és: a. La Josefina m’ensenya a cuinar. b. Ajudo al restaurant on treballa la meva mare. c. Quan s’acaba l’escola m’en vaig al restaurant on treballa la meva mare.

SEQÜENCIACIÓ DE TEXTOS PER GENERAR LA IDEA PRINCIPAL La lliçó 4 inclou fragments distractors (és a dir, frases que no estan directament relacionades amb la idea principal). S’ensenya als alumnes a identificar el distractor i seleccionar o generar la frase de la idea principal que expressi el que diuen la majoria de frases. Fragments amb frases que fan de distractors La Laura treu la farina i el sucre. Agafa ous de la nevera. Els ous són de les gallines de la seva àvia. Després, treu la batedora i la plata dels pastissos. .

SEQÜENCIACIÓ DE TEXTOS PER GENERAR LA IDEA PRINCIPAL La lliçó 5 ensenya a seleccionar o generar la idea principal de fragments que descriuen on passa una cosa. Fragments que diuen a on és o passa una cosa A la nostra ciutat, el millor lloc per prendre una pizza és un restaurant petit que es diu la Pizza d’en Màrius. És just al mig de la ciutat, al costat del teatre. Les pizzes d’en Màrius sempre són calentes i molt bones. Són millors que les altres pizzes de la ciutat.

SEQÜENCIACIÓ DE TEXTOS PER GENERAR LA IDEA PRINCIPAL La lliçó 6 ensenya a seleccionar o generar la idea principal de fragments que descriuen per què passa una cosa. Fragments que diuen perquè passa una cosa No he pogut dormir, n’hi havia un que plorava contínuament i deia que volia tornar a casa amb el pare i la mare, un altre se n’hi ha rigut i llavors el que plorava li ha donat una plantofada i s’han posat a plorar tots dos, sobretot quan el monitor els ha dit que els faria dormir al corredor si continuaven d’aquella manera.

SEQÜENCIACIÓ DE TEXTOS PER GENERAR LA IDEA PRINCIPAL La lliçó 7 ensenya a seleccionar o generar la idea principal de fragments que descriuen quan passa una cosa. Fragments que diuen quan passa una cosa Vaig a la botiga el diumenge a la tarda. Surto de l’església allà a les 12, la qual cosa em permet arribar a la botiga a les 12, 15. M’agrada fer la compra aviat de manera que em quedi molt temps per divertir-me.

SEQÜENCIACIÓ DE TEXTOS PER GENERAR LA IDEA PRINCIPAL La lliçó 8 ensenya a seleccionar o generar la idea principal de fragments que descriuen com passa una cosa. Fragments que diuen com es fa una cosa o com s’assembla una cosa Tenim una catifa nova al menjador, ja que la vella es va descolorir. La catifa que tenim és d’un blau clar. Però no és d’un color uniforme. sinó que té petites ondulacions que són molt boniques quan el sol hi resplendeix.

FULL D’AUTOREGULACIÓ TARJA DE SUPORT PAS 1 Llegir el fragment PAS 2 Utilitzar la tarja de l’estratègia PAS 3 Utilitzar l’estratègia per buscar la IP PAS 4 Escriure la idea principal

TARJA DE L’ESTRATÈGIA Trobar la Idea Principal El fragmnent ens diu 1. PERSONATGES Una sola persona Un grup ACCIÓ Categoria TEXTOS QUE PARLEN DE L’ON, EL PERQUÈ, EL QUAN I EL COM A on és o passa una cosa Perquè és o passa una cosa Quan passa una cosa Com es fa o s’assembla una cosa El text ens parla de: _________

ORGANITZACIÓ DE LES SESSIONS Primera sessió En la primera sessió el mestre explica als alumnes l’objectiu del treball que s’inicia i com s’organitzaran les sessions per portar a terme les feines encomanades. El mestre també explica el significat del treball cooperatiu i que suposa per l’organització de l’aula. Al mateix temps el mestre presenta les diferents agrupacions dels alumnes i les habilitats cooperatives que cada membre del grup ha d’intentar seguir. Aquest habilitats s’escriuen amb lletres grosses en una cartolina i es pengen a una de les parets de la classe.

ORGANITZACIÓ DE LES SESSIONS Organització del treball dels grups cooperatius El mestre explica la manera com s‘organitzarà el treball en les diverses sessions. El treball en els grups cooperatius es porta a terme de la següents manera: • Cada dia es dóna un full de treball a cada grup en el que hi ha quatre textos per trobar la idea principal. Cada nen del grup ha d’intentar fer-ne un amb l’ajuda, si convé, de la resta de companys. Un cop acabada l’activitat l’han d’autocorregir. ·Cada alumne resol un text del full utilitzant la tarja de suport. Els companys observen i l’ajuden si ho demana i/o corregeixen, si és necessari, en el cas que no utilitzi bé la tarja o no trobi la idea principal. ·Després de tres dies de treball en grup es fa una fitxa individual de prova. Cada grup tindrà un full de registre per anotar el resultat. ·Al final es fa una avaluació. Aquesta avaluació la corregirà la mestra. ·Els nens tenen un full de registre on han d’anotar els seus resultats. ·Amb aquests resultats es fa la mitja que es convertirà en la nota del grup.

RESULTATS EN RELACIÓ A L’ADQUISICIÓ DE L’IDEA PRINCIPAL Fragments Textos A. I A. F. A. I. A. F. Grup experimental 2, 92 6, 58 1, 71 2, 08 Grup control 1, 84 1, 20

RESULTATS EN RELACIÓ A LES PROVES D’EVIDÈNCIA Index comprensió Actituds lectores A. I A. F. A. I. A. F. Grup experimental 67, 8 79, 5 51, 9 58 Grup control 66, 8 76, 9 67, 8 62, 8

El que els infants poden fer avui conjuntament, demà ho podran fer tots sols. (L. Vigotsky)