La splica continguda en aquest salm s motivada

La súplica continguda en aquest salm és motivada per llargs anys de penosos sofriments. En ella, la comunitat d'Israel prega al Senyor que li concedeixi una alegria comparable a les tribulacions viscudes fins al present (vv. 13 -15). El salm no apunta específicament a una situació particular —fam, secada o guerra—, sinó que sembla referir-se, de manera general, a les penalitats quotidianes, tant dels individus com de la nació. Per això, la súplica va precedida d'una profunda meditació sobre la precarietat i la misèria de la vida humana, contraposada a l'eternitat i la sobirania de Déu (vv. 2 -10). La conclusió del salmista és que la veritable saviesa consisteix a reconèixer la brevetat de la vida (v. 12). El vers inicial confereix a tot el salm un to de confiança esperançada.

1. AMB ISRAEL "És un salm de súplica pels pecats", oració "col·lectiva": el salmista diu sempre "nosaltres". . . No prega, només ni sobretot, pels seus propis pecats, sinó pels de tot el seu poble. Solidaritat admirable! 2. AMB JESÚS Jesús demana a un jove ric "que ho abandoni tot per seguir-lo: així s’hauria alliberat de les seves riqueses efímeres per entrar, ja des d’ara i des d’aquí, en allò que és etern"! Per a Jesús, és "insensat" apostar-ho tot sobre la terra: "aquesta mateixa nit et reclamaran l'ànima" (Lc 12, 20). Jesús va convidar, com el salm, a construir la vida sobre "la roca" i no sobre "la sorra" (Mt 7, 26) 3. AMB EL NOSTRE TEMPS Aquest salm incorpora una part important de la filosofia moderna, que afirma "l'absurd" de la condició humana. . . El salmista deia ja que l'"home no és", però creia que Déu "és". S'atrevia a adreçar-se a aquest Déu sòlid, per recolzar-se en ell. El signe de la grandesa de l'home és precisament que ell "parla a Déu", que el tracta de "tu". . .

Al llarg de tots els segles, Senyor, heu estat sempre la nostra muralla.

Abans de néixer les muntanyes, abans que infantéssiu la terra i el món, des de sempre i per sempre sou Déu.

Vós feu tornar els homes a la pols dient-los: «Torneu-vos-en, fills d’Adam. » Mil anys als vostres ulls són com un dia que ja ha passat, com el relleu d’una guàrdia de nit.

Quan preneu els homes, són com un somni en fer-se de dia, són com l’herba que s’espiga: ha tret florida al matí, al vespre es marceix i s’asseca.

Com ens ha consumit el vostre rigor! La vostra duresa ens té trastornats. Heu estès davant vostre les culpes que hem comès, ens traieu els secrets a la llum de la vostra mirada. Passem els dies sota la vostra duresa, consumim els anys com un sospir.

Ni que visquéssim setanta anys, i els més forts fins als vuitanta, al capdavall, són de fatigues inútils, s’escolen de pressa, i ens n’anem volant.

¿Qui pot amidar un rigor tan vehement? ¿Qui pot comprendre tanta severitat? Ensenyeu-nos a comptar els nostres dies per adquirir la saviesa del cor.

Calmeu-vos, Senyor, ¿què espereu? Sigueu pacient amb els vostres servents. Que el vostre amor no trigui més a saciar-nos i ho celebrarem amb goig tota la vida.

Doneu-nos tants dies d’alegria com ens n’heu donat d’aflicció, tants anys de joia com n’hem vist de penes. Que puguem veure la vostra obra, que els nostres fills vegin la vostra glòria

Que l’amabilitat del Senyor reposi damunt els seus servents. Doneu encert a l’obra de les nostres mans.

«Ensenyeu-nos a comptar els nostres dies per adquirir la saviesa del cor. » Avui es presenta davant els meus ulls un fet ineludible: la vida és breu. El temps passa veloçment. Els meus dies estan comptats, i el compte no puja gaire alt. Abans que me n'adoni, abans del que jo desitjo, abans que em resigni a acceptar-ho, m'arribarà el dia i hauré de marxar. Tan aviat? Tan d’hora? En la flor de la vida? Quan encara em quedava tant per fer? La mort sempre és sobtada, perquè mai no s'espera. Sempre arriba massa aviat, perquè mai no és ben rebuda. I, tanmateix, el record de la mort és ple de saviesa. Quan accepto el fet que els meus dies estan comptats, sento a l'instant la urgència de fer-ne el millor ús possible. Quan veig que el meu temps és limitat, comprenc el seu valor i em disposo a aprofitar cada moment. La vida es revalua amb el record de la mort.

Déu i Senyor del temps i de l'eternitat, abans que retornem a la pols de la qual vam ser formats, la vostra paciència ens concedeix dies i anys, perquè adquirim la saviesa del cor: que baixi a nosaltres la vostra bondat i doni encert, durant aquest dia, a l’obra de les nostres mans, perquè es manifestin al món la vostra bondat i la vostra glòria. Us ho demanem per Crist, Senyor nostre. Amén.