En aquesta splica splica el salmista demana al

En aquesta súplica, súplica el salmista demana al Senyor que l'alliberi del doble perill que l'amenaça: + L'hostilitat dels seus enemics (v. 9). + I la temptació de deixar-se arrossegar pels mals desitjos, imitant la maledicència i els excessos dels impius (vv. 3 -4). La seva voluntat de resistir les seduccions del mal inclou també la bona disposició per a acceptar les advertències dels justos, encara que resultin penoses (v. 5).

+++ El salteri ens presenta en aquest poema un fidel israelita obrint la seva ànima cap al Senyor. En un clima de profunda intimitat li brinda la seva pregària, semblant a l’aroma de l'encens que inunda el temple en les litúrgies celebrades pel poble sant: «No tardeu a venir, Senyor. Jo us invoco, escolteu el meu clam. Que pugi el meu prec davant vostre com l’encens; alço aquestes mans com l’ofrena del capvespre. » +++ El nostre home orant és conscient que el mal mês gros que pot recaure damunt d’ell és que algú, que diu ser amic seu, xiuxiuegi a paraules tan gratificants com enganyoses; i que l’indueixin a fins i tot, a la ruptura de la seva relació amb Déu: «Els injustos no ungiran el meu cap, ja que em comprometria maldats. » la seva orella la desviació i, perfums dels en les seves +++ Jesucrist, el Fill de Déu, també va ser temptat i reclamat per l'impiu amb tota mena d’afalacs. També Satanàs va intentar vessar «el seu ungüent» damunt d’ell. Recordem que, un cop batejat per Joan Baptista, es va retirar al desert per preparar-se per a la missió que el seu Pare li havia encomanat. Al final de la seva estada, se li va acostar Satanàs per temptarlo, aprofitant la seva debilitat física a causa del seu dejuni.

No tardeu a venir, Senyor. Jo us invoco, escolteu el meu clam. Que pugi el meu prec davant vostre com l’encens; alço aquestes mans com l’ofrena del capvespre.

Senyor, poseu-me una guarda a la meva boca, poseu sentinelles a la porta dels meus llavis; no deixeu que el meu cor es decanti a res de mal, a cometre cap mena d’injustícia. El pa seductor dels amics de males arts, no el vull compartir.

Que em pegui el just, que el piadós em reprengui, però els perfums dels injustos no ungiran el meu cap. Segueixo pregant ara que els veig desgraciats.

S’han estimbat els seus governants, que havien escoltat les meves paraules amables. Com una mola de molí trossejada per terra, els nostres ossos estan escampats a la boca de la terra dels morts.

Senyor, Déu meu, a vós giro els ulls, en vós em refugio, no em deixeu indefens. Guardeu-me del llaç que m’han parat, dels enganys dels qui van amb males arts.

PREGÀRIA DE LA TARDA «Que pugi el meu prec davant vostre com l’encens; alço aquestes mans com l’ofrena del capvespre. » Es va fent fosc, Senyor. Ha passat el dia amb el seu seguici d'activitats i reunions, gent i treball, parlar i escoltar, llibres i papers, decisions i dubtes. Ni tan sols sé ben bé el que he fet o el que he dit, però el dia s'acaba i vull oferir-vos-el, Senyor, tal com ha estat, abans de tancar el compte i girar full. Accepteu aquest dia com una vareta d'encens que s'ha cremat hora rere hora a la vostra presència, deixant en les cendres del passat la fragància del present. Accepteu-lo com les meves mans alçades cap a vós, símbol i instrument de les meves accions diàries per viure la meva vida i establir el vostre Regne. Accepteu-lo com a ofrena de la tarda, sacrifici vespertí que celebra a l'altar del temps la litúrgia de l'eternitat. Accepteu-lo com a oració que resumeix la meva fe, el meu lliurament, la meva vida. Accepteu al final del dia l'humil homenatge de la meva existència humana. Presento davant vostre el dia d'avui tal com ha estat, com jo l’he viscut i com vós l’heu vist. Recolliu-lo amb la vostra mirada i guardeu-lo en els plecs de la vostra misericòrdia. El seu record queda fora de perill en la vostra eternitat, i jo puc desprendre-me'n amb alegre confiança. Alleugeriu les meves espatlles de la càrrega d'aquest dia, perquè no oprimeixi la meva memòria o fereixi el meu pensament. Netegeu la meva ment de tot disgust i tota pena, i que no quedin restes ni deixalles que enterboleixin la meva consciència. Accepteu, Senyor, el meu sacrifici vespertí. Feu que se cicatritzin els meus records i es tanqui el meu passat, perquè pugui viure el present amb la plenitud de la vostra gràcia.

Els nostres ulls estan girats cap a vós, Senyor; guardeu-nos dels llaços que ens han parat, no ens deixeu caure en la temptació i feu-nos participar en la victòria pasqual del vostre Fill; que puguem contemplar com el nostre enemic, el diable, ha caigut estimbat i les seves temptacions, com una pedra de molí trencada per terra, han quedat esvaïdes. Per Crist, Senyor nostre. Amén.