xit i fracs a leducaci obligatria Miquel Martnez
Èxit i fracàs a l’educació obligatòria Miquel Martínez. Universitat de Barcelona Direcció d’Ensenyament Ajuntament de Mataró, 26 de febrer de 2013
Fracàs escolar, abandonament prematur, èxit educatiu • Resultat o procés • Bé particular o bé comú
L’èxit educatiu com a prioritat social i política • El paper de l’escola • La corresponsabilitat dels diferents agents educatius, socials i econòmics • L’equitat com a estratègia principal per a la millora de l'èxit educatiu
L’educació en clau de sistema • Què fem i com ho fem? : agents formals i no formals • Què passa fora? : agents no formals i informals
Dimensions de l’èxit educatiu • • • Rendiment acadèmic Equitat educativa Adhesió educativa Transició educativa Impacte i retorn de la inversió en educació Referència: ALBAIGÉS, B. (coord. ) (2008). “Cap a la promoció de polítiques integrades de millora de l’èxit escolar”. Barcelona: Diputació de Barcelona. Document inèdit.
Catalunya en el marc de l’Estratègia europea I Taula 1. Indicadors de referència de l’Estratègia de Lisboa 2010 i de l’Estratègia Europa 2020 en educació i formació per àmbit territorial. Catalunya, Espanya i UE-27, 2009, 2010 i 2011 Població de 24 anys amb Abandona estudis ment secundari educatiu s prematur postobliga (2011) toris assolits (2011) Taxa d'escolarit zació als 4 anys (2010) % nivell 1 o inferior PISA (compren sió lectora) (2009) Catalunya Espanya UE-27 102, 2 99, 4 92, 4 13, 5 19, 6 20 26, 5 13, 5 62, 7 61, 7 79, 5 41, 3 40, 6 34, 6 Objectiu UE 2010 - 17 10 85 - Objectiu UE 2020 95 15 10 (15% Esp) - 40 (44% Esp) Població de 34 anys amb estudis superiors (2011) Nombre de titulats Participaci ó de la de població matemàti de 64 ques, ciències i anys en la tecnologia formació (per 1. 000 al llarg de hab. de 29 la vida anys) (2011) (2010) 14, 4 13, 9 12, 5 11, 6 (14, 7% Cat) - 9, 3 10, 8 8, 9 12, 5 15 Font: Elaboració amb dades d’Eurostat, de l’Institut d’Estadística de Catalunya, de l’Institut Nacional d’Estadística i del Ministeri d’Educació. L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2011
Catalunya en el marc de l’Estratègia europea II Gràfic 1. Abandonament educatiu prematur i població jove amb estudis superiors per països europeus, 2011 Font: Elaboració amb dades d’Eurostat, de l’Institut d’Estadística de Catalunya, de l’Institut Nacional d’Estadística i del Ministeri d’Educació. L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2011
Evolució dels indicadors d’èxit educatiu a Catalunya, 2000 -2011 Taula 2. Evolució dels indicadors d’èxit educatiu a Catalunya, 2000 -2011 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 82, 9 83, 5 82, 9 82, 1 80, 9 70, 3 68, 5 68, 4 69, 5 70, 4 : : 19, 2 : : 21, 2 : : 13, 5 : : Taxa de graduació en ESO 68, 2 69, 0 70, 9 69, 6 75, 9 76, 7 77, 2 78, 7 78, 2 : Escolarització als 17 anys 68, 1 68, 8 69, 2 70, 4 69, 5 70, 5 71, 5 72, 1 73, 4 77, 8 82, 7 83, 7 Abandonament educatiu prematur 29, 7 29, 6 28, 1 33, 3 34, 2 33, 1 28, 6 31, 6 33, 2 31, 9 29, 0 26, 0 Taxa d’idoneïtat als 15 anys % nivell 1 o inferior PISA (comprensió lectora) 2010 2011 Font: Elaboració amb dades d’Eurostat, de l’Institut d’Estadística de Catalunya, de l’Institut Nacional d’Estadística i del Ministeri d’Educació.
La debilitat de les transicions educatives Gràfic 6. Evolució de la taxa de graduació en ESO i de la taxa d’idoneïtat als 15 anys. Catalunya 2000 -2010 85 82, 9 83, 5 82, 9 82, 1 80, 9 80 78, 7 75 75, 4 75, 5 74, 6 75, 0 75, 9 70 68, 2 69, 6 69 69, 6 77, 2 69, 4 69, 5 78, 2 72, 8 72, 2 70, 9 76, 7 77, 2 76, 3 71, 6 70, 3 68, 5 70, 4 68, 4 65 2000 2001 2002 Taxa idoneïtat 15 anys 2003 2004 2005 2006 Taxa de graduació en ESO Font: Elaboració amb dades del Departament d’Ensenyament. L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2011 2007 2008 2009 Taxa bruta de graduació en ESO 2010
Els joves que ni estudien ni treballen I Gràfic 7. Població de 18 a 24 anys que ni treballa ni estudia (NEET) per països europeus, 2011 Font: Elaboració amb dades d’Eurostat i de l’Institut Nacional d’Estadística. L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2011
Els joves que ni estudien ni treballen II Gràfic 8. Evolució de la població de 16 a 24 anys que ni treballa ni estudia (NEET) i de la taxa d’atur d’aquest grup d’edat. Catalunya, 2005 -2012 Font: Elaboració amb dades de l’Enquesta de Població Activa. L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2011
Invertir en adhesió i transició educatives com a estratègia • Insuficiència formativa als 15 anys: 15% • No es graduen a quart d’ESO: 21, 8% • No assoleixen ensenyaments secundaris postobligatoris: 26% de joves de 18 a 24 anys
Reducció d’abandonament i de la proporció de ni-nis i escolaritat equilibrada en el territori • Lluitar contra la segregació escolar • Lideratge des de l’administració local per millorar escolarització equilibrada • Concepció territorial de la planificació educativa i absència de distinció entre centres públics i concertats • Política d’informació a les famílies sobre l’acció educativa municipal • Un bon exemple: la política de distribució d’alumnes amb NEE a Mataró. Ref: Bonal, X. ( 2013) Municipis contra la segregació escolar. Sis experiències de política educativa local
Accions sobre l’adhesió educativa • Detecció primerenca de dificultats bàsiques d’aprenentatge • Anticipació de possibles trajectòries escolars de risc • Seguiment, suport i acompanyament a l’escolaritat • Implicació i participació de les famílies • Els centres i el professorat • Innovacions per la millora de la qualitat de l'aprenentatge • Iniciatives per atraure població atípica a algunes escoles
Família i èxit educatiu • Relacions positives de les famílies amb l’escola • Temps familiar per educar • Lleure actiu i cooperatiu
Benestar als centres i èxit educatiu • Benestar als centres • Enfortiment de l’escola • Qualitat dels docents
La relació i el vincle educatiu • • Davant discontinuïtats educatives En una societat diversa Amb “valors tous” i en “temps difícils”. . .
La política escolar sola no pot. Cal política educativa, econòmica, laboral i social • • Estructura de qualificació de l’ocupació Estructura formativa i l’estructura ocupacional Retorn de la inversió en educació es baix Model de creixement econòmic Participació a la formació al llarg de la vida Flexibilitat laboral per la conciliació Beques i ajuts Servei públic d’educació
Vectors per orientar l’acció ü L’equitat com a estratègia ü El territori com a espai de planificació educativa ü Un model de creixement econòmic basat en la qualificació de l’ocupació ü Un accés equitatiu a la formació al llarg de la vida ü El paper clau de la família i el lleure de qualitat ü La priorització i l’esforç en el finançament
Estructura formativa i estructura ocupacional Gràfic 13. Estructura de l’ocupació per nivell de qualificació per països europeus, 2010 Font: Elaboració amb dades d’Eurostat i de l’Institut Nacional d’Estadística (Enquesta de Població Activa). L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2011
El finançament de l’educació Taula 3. Indicadors de despesa pública en l'educació per comunitats autònomes, 2009 Comunitats autònomes Andalusia Aragó Astúries Balears Canàries Cantàbria Castella i Lleó Castella - la Manxa Catalunya Comunitat Valenciana Extremadura Galícia Madrid Múrcia Navarra País Basc La Rioja Espanya Despesa pública en educació no univ. / PIB 4, 48 2, 98 3, 31 3, 39 3, 93 3, 70 3, 50 4, 99 3, 24 3, 93 5, 74 3, 89 2, 07 4, 63 3, 87 3, 23 3, 78 Despesa pública en en educació univ. / (total)/ PIB 1, 12 0, 80 0, 84 0, 32 0, 72 0, 80 0, 91 0, 65 1, 18 0, 81 0, 93 0, 79 0, 94 0, 41 0, 66 0, 53 0, 86 5, 97 3, 95 4, 54 3, 78 4, 93 4, 65 4, 59 5, 85 3, 95 5, 24 6, 96 4, 92 2, 99 5, 76 4, 31 4, 66 3, 84 5, 18 Despesa pública en educació no univ. per estudiant 4. 270, 5 4. 941, 3 5. 876, 0 5. 466, 2 4. 684, 1 5. 740, 7 5. 483, 7 5. 599, 6 5. 221, 9 5. 072, 6 5. 509, 5 5. 899, 5 3. 764, 6 4. 852, 8 6. 684, 2 7. 437, 8 5. 442, 2 5. 319, 5 Despesa pública en Estudiants pública en educació no ensenyament centres universitària concerts/ concertats no concertats/ per estudiant despesa univ. / estudiants en relació pública en estudiants no en centres amb el PIB educació no universitaris concertats per càpita universitària 24, 4 19, 7 27, 7 22, 6 24, 3 26, 0 25, 1 30, 3 19, 7 25, 2 34, 6 28, 8 12, 5 25, 4 23, 3 25, 0 21, 8 23, 3 12, 6 15, 1 11, 6 18, 8 8, 1 16, 1 15, 7 7, 8 18, 0 17, 0 8, 6 11, 5 22, 3 13, 7 18, 3 26, 7 16, 1 14, 9 Font: Elaboració amb dades del Ministeri d’Educació i l’Institut Nacional d’Estadística. L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2011 20, 5 26, 7 25, 4 31, 5 16, 7 30, 0 29, 7 15, 5 30, 1 26, 0 19, 0 24, 1 28, 5 23, 5 33, 8 49, 5 30, 6 26, 2 2. 621, 4 2. 798, 5 2. 684, 2 3. 259, 2 2. 265, 9 3. 076, 3 2. 904, 5 2. 824, 7 3. 121, 2 3. 306, 6 2. 490, 7 2. 815, 7 2. 943, 5 2. 842, 3 3. 631, 2 4. 010, 6 2. 866, 9 3. 026, 2
Prioritats per a la política educativa • Actuar sobre l’equitat educativa com a estratègia necessària per millorar l’èxit educatiu • Acompanyar les transicions en educació i invertir en adhesió educativa • Invertir en la qualitat dels usos dels temps familiars i de lleure • Reforçar el retorn de la inversió en educació a través del mercat de treball • Optimitzar la governabilitat en matèria d’educació L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2011
- Slides: 22