UNITAT 9 HISTRIA DE LA TERRA Unitat 9

UNITAT 9 HISTÒRIA DE LA TERRA

Unitat 9. Història de la Terra ÍNDEX • ORDENAR ESDEVENIMENTS GEOLÒGICS EN EL TEMPS • DATACIÓ RELATIVA • DATACIÓ ABSOLUTA • FOSSILITZACIÓ • UTILITAT DELS FÒSSILS • EVOLUCIÓ DE LA BIOSFERA • EL PALEOZOIC • EL MESOZOIC • EL CENOZOIC • TRETS GEOLÒGICS DE LA PENÍNSULA IBÈRICA: EL MASSÍS IBÈRIC • ELS PIRINEUS • SERRALADA BÈTICA • SERRALADA IBÈRICA I SERRALADA COSTANERA CATALANA • ENLLAÇOS

Unitat 9. Història de la Terra ORDENAR ESDEVENIMENTS GEOLÒGICS EN EL TEMPS Unidad 3. Els mètodes de datació ens permeten ordenar en el temps i, de vegades, fins i La Psicología dinámica tot esbrinar l’edat dels estrats, les roques, els fòssils i els esdeveniments geològics. Els mètodes de datació es divideixen en dos grups: • Datació relativa. Permet ordenar els esdeveniments, però no els assignen una data. • Datació absoluta. Permet donar una data numèrica més o menys exacta.

Unitat 9. Història de la Terra DATACIÓ RELATIVA Hi ha diverses pistes que serveixen per fer datacions relatives. Superposició normal dels estrats Si no hi ha cap alteració, els estrats es van superposant els uns sobre els altres. Superposició dels fenòmens geològics Quan es produeix un fenomen geològic com ara una falla, un plegament o una intrusió, afecta només els estrats existents en aquell moment. Identificació En les roques sedimentàries i en algunes de metamòrfiques, i correlació és freqüent trobar-hi fòssils. Aquests fòssils aporten paleontològiques informació sobre les condicions ambientals que hi havia en el moment de sedimentació i també ens poden indicar quina és la seva edat. Continuïtat Els estrats mantenen les seves característiques d’una forma contínua en tota la seva extensió.

Unitat 9. Història de la Terra DATACIÓ ABSOLUTA Entre els mètodes de datació absoluta destaquen els basats en la radioactivitat natural d’alguns àtoms presents en els minerals. Principals mètodes de datació absoluta Altres mètodes de datació absoluta • Proporció entre carboni-14 i carboni-12 • Estudi de les trajectòries de fissió. • Proporció de potassi-40 i argó-40 • Termoluminescència. • Proporció de rubidi-87 i estronci-87 • Ressonància de spin electrònic. • Proporció de samari-145 i neodimi-143 • • Proporció d’urani-238 i plom-206 Mètodes basats en processos geològics o biològics periòdics. • Proporció d’urani-235, tori-208 i plom-207

Unitat 9. Història de la Terra FOSSILITZACIÓ Unidad 3. La La paleontologia és la ciència que estudia els fòssils com a elements per entendre la Psicología dinámica vida en el passat geològic i com a eines per explicar la diversitat de la vida actual. El procés de fossilització d’un organisme requereix tot un seguit de circumstàncies. Mecanismes • Per conservació de la matèria mineral original i de la seva estructura. • El més freqüent és l’alteració per canvi químic de la matèria mineral original; sigui per substitució sigui per reemplaçament per una altra substància present en el medi. • Per la impregnació que es dóna quan la resta esquelètica queda reforçada per la precipitació de minerals addicionals. • La conservació indirecta que resulta d’una diagènesi desmineralitzadora que provoca una dissolució de les restes, i l’aparició dels motlles intern i extern. • La conservació excepcional es produeix quan es preserven les parts toves dels animals.

Unitat 9. Història de la Terra UTILITAT DELS FÒSSILS Els fòssils són de gran utilitat per determinar l’edat geològica dels estrats. El fòssil guia serveix per caracteritzar una determinada època de la història geològica perquè només apareix en els estrats formats en aquell temps. Característiques dels fòssils guies • Han evolucionat ràpidament i en poc temps, i només es troben en un nombre reduït d’estrats. • Tenen una àmplia dispersió geogràfica perquè es troben en jaciments distanciats, de manera que poden ser útils per caracteritzar nivells estratigràfics. • Són grups biològics molt difosos i abundants. D’aquesta manera els seus fòssils es trobaran en la majoria dels jaciments.

Unitat 9. Història de la Terra EVOLUCIÓ DE LA BIOSFERA No es coneix exactament com va ser el procés d’aparició de la vida sobre la Terra, però, per facilitar-ne l’estudi, es divideix en cinc etapes: 1. Producció de molècules orgàniques simples (aminoàcids, àcids orgànics…) a partir de molècules senzilles (metà, aigua, amoníac…). 2. Formació de polímers (proteïnes…) a partir de les molècules orgàniques senzilles. 3. Aparició d’una maquinària genètica. 4. Aparició de la cèl·lula. 5. Aparició d’organismes pluricel·lulars.

Unitat 9. Història de la Terra EL PALEOZOIC Invertebrats Vertebrats El paleozoic es caracteritza pel clar predomini dels invertebrats. Els primers vertebrats fòssils són peixos cuirassats, amb el cos cobert d’escates òssies. Els principals grups d’invertebrats són: • foraminífers • arqueociats • graptòlits • braquiòpodes • mol·luscs • artròpodes En el devonià apareixen les primeres restes de selacis. També es troben peixos ossis, que es divideixen en dos grups: • Actinopterigis • Sarcopterigis Més endavant, al devonià superior i al carbonífer superior, ja hi ha restes d’amfibis i rèptils. Flora Del cambrià i l’ordovicià només es coneixen fòssils d’algues calcàries. En el silurià comencen a aparèixer els psilofitals. Al devonià es poden trobar les primeres plantes vasculars del tipus de les falgueres. Durant el carbonià es desenvolupen els Lepidodendron, Sigillaria, cues de cavall i falgueres.

Unitat 9. Història de la Terra EL MESOZOIC Invertebrats Vertebrats Flora La fauna d’invertebrats es caracteritza per un clar predomini dels mol·luscs, com ara els belemnits i els ammonits. Destaca el gran desenvolupament que van assolir els rèptils. També comencen a desenvoluparse les aus (juràssic) i també els mamífers (triàsic). Tot i que encara queden boscos de falgueres arborescents, hi ha un clar predomini de les plantes amb llavors. La fauna de braquiòpodes és més residual, tot i que encara hi ha Rhynconella o Terebratula. Al cretaci inferior s’inicia En aquest període apareixen el desenvolupament de amfibis petits com els anurs les plantes amb flors, les i els urodels, a més angiospermes. d’amfibis gegantins. També és el període dels dinosaures; els pterosaures, rèptils voladors; els plesiosaure, rèptils marins; i els ictiosaures, amb aspecte de dofí.

Unitat 9. Història de la Terra EL CENOZOIC Invertebrats Són pocs els grups d’invertebrats exclusius del cenozoic. Destaquen els foraminífers, com els Nummulites, alguns insectes i, dels equinoderms, les garotes de simetria bilateral. Vertebrats Es desenvolupen els mamífers placentaris i les aus modernes. Flora Predominen les plantes amb flors (angiospermes). Persisteixen els boscos de En aquest període també coníferes a l’hemisferi nord. es poden trobar rèptils com les serps, les Es produeix un progressiu tortugues i els cocodrils. desenvolupament de les praderies de les plantes herbàcies, que proporcionen pastures als ungulats. En el sistema quaternari la fauna és pràcticament com l’actual, excepte les espècies extingides. Els fòssils d’homínids permeten establir la filogènia humana.

Unitat 9. Història de la Terra TRETS GEOLÒGICS DE LA PENÍNSULA IBÈRICA: EL MASSÍS IBÈRIC Al massís Ibèric es poden definir cinc zones: Zona cantàbrica Presenta materials paleozoics que han sofert una deformació només superficial i una tectònica d’encavalcaments superficial. Zona asturoccidental lleonesa Afloren materials precambrians i del paleozoic inferior. Zona centreibèrica Està representada per materials precambrians i del paleozoic inferior, amb un intens metamorfisme. Zona d’Ossa-Morena Presenta característiques estratigràfiques i de deformació similars a la zona centreibèrica. Zona sud-portuguesa Formada per materials paleozoics metamòrfics de grau baix.

Unitat 9. Història de la Terra ELS PIRINEUS Als Pirineus es poden distingir dues zones: Zona axial Està representada per materials sedimentaris, metamòrfics i magmàtics, d’edat precambriana i paleozoica. Zona prepirinenca Representada per materials sedimentaris de cobertora, mesozoics i cenozoics.

Unitat 9. Història de la Terra SERRALADA BÈTICA La serralada Bètica està constituïda per tres conjunts diferents, que són, de nord a sud: la zona prebètica, la zona subbètica i la zona bètica. Zona prebètica Zona subbètica Zona bètica La proximitat amb les zones emergides de les restes de la serralada Herciniana fa que la sèrie sedimentària del cicle sigui rica en materials detrítics. La deformació és suau, però sense grans encavalcaments. Hi ha un predomini de materials marins, i de vegades profunds i escassos nivells detrítics, a causa d’un major distanciament de la costa. Presenta una estructura en encavalcaments. Afloren materials de sòcol amb una cobertora prima. Representa la zona més afectada per la deformació alpina i mostra una estructura en encavalcaments d’importants desplaçaments.

Unitat 9. Història de la Terra SERRALADA IBÈRICA I SERRALADA COSTANERA CATALANA Es tracta d’una serralada intracontinental. El segment català presenta tres unitats: Serralada Litoral Està formada per materials de sòcol: granitoides i materials paleozoics, amb un aflorament puntual de mesozoic al massís de Gavà. Serralada Prelitoral Presenta relleus més alts que la serralada Litoral. Està representada per materials de sòcol i cobertora, que poden mostrar petits encavalcaments. Depressió Prelitoral Es tracta d’una fossa tectònica reblerta de materials continentals miocènics. La serralada Ibèrica presenta una estructura similar als Catalànids, amb dues alineacions de serralades: rama Castellana i rama Aragonesa, separades per un conjunt de depressions interiors reblertes de materials miocènics.

Unitat 9. Història de la Terra ENLLAÇOS • Registre fòssil • Paleontologia • La Biosfera

Unitat 9. Història de la Terra CRÈDITS Direcció editorial Dolors Rius Hermes Editora General, S. A. Castellnou Edicions, 2008. Coordinació d’àrea Isaac Camps Castellnou Edicions Pau Claris, 184 08037 Barcelona http: //www. castellnoudigital. com Coordinació i continguts multimèdia Oriol de Bolós Elena Vinent Guions de les unitats digitals Oriol de Bolós Fotografies Arxiu Hermes Telèfon d’atenció al professorat: 902 90 36 46