UNITAT 7 LES MEMBRANES CELLULARS 1 r de

UNITAT 7: LES MEMBRANES CEL·LULARS 1 r de Batxillerat: Biologia

Moltes estructures de la cèl·lula estan constituïdes per membranes. Les membranes biològiques estableixen fronteres que permeten no només separar sinó també posar en comunicació diferents compartiments a l’interior de la cèl·lula i a la pròpia cèl·lula amb l’exterior. Cèl·lula eucariota animal vista amb el microscopi electrònic (20. 000 X)

Doble capa de fosfolípids: Fluida Colesterol (animals): Estabilitza la bicapa Proteïnes extrínsiques: Adosades a la bicapa Proteïnes intrínsiques: Englobades en la bicapa. Les que travessen la bicapa s’anomenen proteïnes transmembranoses Glicolípids i glicoproteïnes: Receptors de membrana. Les cadenes d’oligosacàrids s’anomenen glicocàlix (només animals) Membrana plasmàtica cnice

Representació tridimensional

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. Fosfolípid. Glicoproteïna. Fosfolípid, cara interna. Proteïna transmembrana amb canal. Proteïna transmembrana. Cues dels fosfolípids. Colesterol. Glicolípid.

Defineix l'extensió cel·lular. Separa el medi intern de l'extern. Transport molecular: controla l'entrada i sortida de molècules i ions i transporta molècules de l'interior a l'exterior de la cèl·lula. Participa en la transmissió de l'impuls nerviós, recepció d'estímuls. Estableix unions amb altres cèl·lules Reconeix mol. ècules i d’altres cèl. lules.

Les hormones i neurotransmissors, alliberades per grups de cèl·lules especialitzades actuen sobre determinades cèl·lules diana; únicament sobre d'aquelles cèl·lules que tenen a les seves membranes receptors adequats

Desmosomes.

Els desmosomes tenen molta importància en el sistema immunitari , ja que permet establir unions molt resistents evitant la separació de la cèl·lules epitelials per acció mecànica o per pressió. Així la pell s'ha convertit en una barrera mecànica de protecció.

No deixen espai intercel. lular. Formades per proteïnes transmembrana formant fileres reforçades per proteïnes filamentoses

Unions Gap: Espai intersticial molt petit però ofereixen canals per intercanviar ions i grans molècules Connexines

Les unions gap es troben pràcticament en tots els teixits animals, (exepcions: espermatozoides o eritròcits). Les uniones gap són el fonament de las sinapsis elèctriques i en relació amb aquesta funció es troben en el teixit cardíac, neurones i musculatura

EXERCICI UNIONS INTERCEL. LULARS

1. 3 - Passiu: Procés espontani de DIFUSIÓ, de substàncies a favor de gradient. No hi ha despesa energètica. 3 tipus de gradients: - De concentració: quan hi ha diferències de concentracions a l’interior i exterior de la cèl·lula. - Elèctric: diferència de càrregues. - Electroquímic: diferència de concentració i càrregues. De dos maneres: difusió simple i facilitada

TIPUS DE TRANSPORT PASSIU 1. Difusió simple: A través de la bicapa : Petites molècules lipídiques i molècules dèbilment polars (OSMOSI en el cas de l´aigua).

- A través dels canals proteics: Ions (Na+, K+, Ca 2+. . . )

2. Difusió facilitada. Té una especificitat més gran que la difusió a través de canals(Proteïnes transmembrana específiques: PERMEASES) i es transporten molècules més grans (proteïnes, glucosa i sacarosa)

1. 4 TRANSPORT ACTIU: Consum d’energia Exemple: Bomba Na-K: Proteina que bombeja 3 Na+ cap a l’exterior i 2 K+ cap a l´interior Exemple Na-K

Juga un paper en la conservació del potencial de repòs de les cèl·lules nervioses, musculars i cardíaques. La bomba permet intercanviar ions de sodi (Na+) provinents del medi intracel·lular per ions de potassi (K+) provinents del medi extracel·lular en una proporció precisa (3 Na+/2 K+). Aquesta bomba s'encarrega de restablir l'equilibri inicial després d'un potencial d'acció.

NEURONES

Despesa energètica (ATP) Permet que determinades substàncies puguin entrar dins la cèl. lula S’origina una diferència de potencial (Potencial de membrana: + exterior i – interior)

POTENCIAL D’ACCIÓ

1. 5 - EXOCITOSI I ENDOCITOSI.

Resum transport membrana

LES MEMBRANES DE SECRECIÓ

- - FUNCIÓ: nexe d’unió, omplir els espais intercel·lulars i donar consistència als teixits i els òrgans (teixit connectiu) ESTRUCTURA: Fibres proteiques: - col·lagen: Resistència - elastina: Elasticitat - fibronectina: Adhesió Substància fonamental amorfa: Proteoglicans, format per àcid hialurònic, unit a proteïnes filamentoses. Molt hidròfiles

TEIXIT OSSI

TEIXIT CARTILAGINÓS

Coberta gruixuda i rígida que envolta les cèl·lules vegetals. El component més abundant és la cel·lulosa. També hi ha pectina (retè aigua) També hi trobem una matriu, que es pot impregnar de diferents substàncies: Lignina: Rigidesa (tronc) Suberina (Suro) i cutina: Impermeabilitza Carbonat càlcic i sílice: Rigidesa a les fulles Funció: Donar forma i rigidesa a la cèl. lula

Pectina: “melmelades”

És el medi intern del citoplasma. Hi trobem el citoesquelet i els orgànuls cel·lulars. 85% d’aigua Dispersió col. loidal: Proteïnes, lípids, glúcids, àcids nucleïcs (RNAt i RNAm), nucleòtids (ATP), sals minerals. Contingut enzimàtic important: hi tenen lloc moltes reaccions metabòliques.

Xarxa de filaments proteics que es troben a l’interior de la cèl·lula. 3 tipus: Microfilaments. Filaments intermedis. Microtúbuls. Funcions: Mantenir forma Pseudòpodes Contracció muscular Organitzar orgànuls Video citoesquelet

MICROFILAMENTS Són polímers de la proteïna actina que tenen forma filamentosa. Apareixen localizats en vàries regions del citoplasma. Por exemple, sota la membrana plasmàtica. Funció: Moviment contràctil cèl. lules musculars (Actinamiosina)

FILAMENTS INTERMEDIS Els filaments intermedis com les queratines s’observen al citoplasma pròxims al nucli. -Neurofilaments: axons de les neurones -Vimetina: Teixit conjuntiu -Desmina: Cel. lules musculars

MICROTÚBULS Els microtúbuls estan constituïts per dímers de tubulina. Són uns polímers que tenen forma cilíndrica i que estan buits. Funcions: Moviment cel. lular (cilis i flagels), base del citoesquelet, determinen la forma cel. lular, organitzen els orgànuls, mobilitzen els cromosomes (fus acromàtic)

Orgànul que es troba al citoplasma, proper al nucli i que conté el centre organitzador de microtúbuls (COM). 2 tipus: Sense Amb centríols: Fongs Plantes centríols: Algues Protozous Animals

CILIS I FLAGELS

Prolongacions citoplasmàtiques mòbils. CILIS: en gran nombre, longitud: 5 -10 um FLAGELS: un o dos, longitud: 100 um Estructura: 9 + 2

-Contenen: 80% H 2 O, 10% proteïnes i 10% RNAr) - Síntesi proteica: eucariotes i procariotes

ANIMACIÓ SÍNTESI PROTEÏCA Ribosomes animats Protein Sintesis

Histologia UB