Unitat 09 Concepcions filosfiques de lsser hum Continguts

Unitat 09 Concepcions filosòfiques de l’ésser humà Continguts que tractarem ANÀLISI DEL PROBLEMA COS-MENT Ø ORIGEN DEL CONCEPTE D’ÀNIMA Ø EL PROBLEMA AL LLARG DE LA HISTÒRIA Ø Ø EN LA FILOSOFIA ANTIGA Ø PLATÓ Ø ARISTÒTIL Ø EN LA FILOSOFIA MEDIEVAL Ø EN LA FILOSOFIA MODERNA Ø DESCARTES Ø LA METTRIE Ø EN LA FILOSOFIA CONTEMPORÀNIA 11/26/2020 EL COS I LA MENT 1

ELS CONCEPTES MÉS IMPORTANTS n n n n Monisme Materialisme Dualisme Espiritualisme Animisme Emergentisme Cos Ànima 11/26/2020 n n n n Ment Autoconsciència Epistemologia Ontologia Anamnesi Argument ontològic Substància Essència EL COS I LA MENT 2

QUIN ÉS EL PROBLEMA? Ø Els humans no s’han vist només com un cos sinó com “quelcom” (Subjecte) que “té” un cos (Objecte). Ø Aquest “quelcom” [ψυχή (psyché), ànima] sembla present en totes les cultures primitives (animisme) i és la base de les creences religioses posteriors. Ø El llenguatge mostra que aquesta idea, vertadera o falsa, és a la base del nostre parlar - pensar. 11/26/2020 EL COS I LA MENT 3

QUÈ SOM ELS HUMANS? La idea més antiga i poderosa és la Concepció dualista de l’ésser humà (animisme). Ø Molt minoritària i recent és la idea que som mers organismes vius: matèria amb una organització molt complexa (Concepció monista). Ø Qüestions obertes: A què deu la seva força el dualisme? El dualisme, és encara sostenible avui? Som un cos o tenim un cos? Ø 11/26/2020 EL COS I LA MENT 4

QUÈ SÓN ELS HUMANS? UNA ÀNIMA OCULTA EN UN COS UN ORGANISME VIU CONCEPCIÓ DUALISTA DE L’ÉSSER HUMÀ CONCEPCIÓ MONISTA DE L’ÉSSER HUMÀ 11/26/2020 EL COS I LA MENT 5

ELS ORÍGENS DE LA CONCEPCIÓ DUALISTA DE L’ÉSSER HUMÀ Ø L’animisme permet respondre interrogants universals, com ara la MORT. Ø Què significa morir? El cadàver sembla la persona, però la persona ja no hi és. Ø La mort és pèrdua, marxa, fugida d’alguna cosa que donava vida al cos i era la seu de la personalitat. Ø Altres funcions explicatives de l’ànima: son, somnis, trànsits. . . 11/26/2020 EL COS I LA MENT 6

COS I MENT EN LA FILOSOFIA ANTIGA PITAGORISME (VIa. C) PLATÓ (IV a. C) ARISTÒTIL (IV a. C) 11/26/2020 L’ànima, hipòtesi de Raó, i de Purificació – salvació. Dualisme radical. L’ànima, base de l’epistemologia i de l’ètica i política. Dualisme radical. L’ànima, hipòtesi explicativa de la vida. L’ésser humà no és un compost de dues Substàncies: concepció hilemòrfica EL COS I LA MENT 7

PLATÓ (1) Ø Per comprendre la importància del concepte d’ànima en Plató cal entendre: Ø Les funcions explicatives que atorga a la noció d’ànima, que recull dels pitagòrics. Ø Les conseqüències de la presència d’aquest concepte en la seva filosofia. Ø La transcendència del seu pensament en la filosofia posterior (cristianisme. . . ) 11/26/2020 EL COS I LA MENT 8

PLATÓ (2) Ø PLANTEJAMENT ONTOLÒGIC (com és la realitat? ) Si la realitat fos tan sols el que els sentits ens mostren, aleshores seria absolutament inestable i canviant (Heràclit) Ø CONCLUSIÓ EPISTEMOLÒGICA (què en podem saber? ) Si fos així, tot coneixement seria particular i contingent (δόξα, opinió) i no n’hi hauria cap d’universal i necessari (ε πιστέμη, ciència) (escepticisme sofistic) Ø OBJECCIÓ DEL GEÒMETRA PLATÓ ¿Com explicar l’existència de coneixements que són veritats universals i necessàries, com les certeses matemàtiques? 11/26/2020 EL COS I LA MENT 9

PLATÓ (3) Ø Tan sols queda una sortida al problema plantejat: Ø a) La realitat no pot ser tan sols el que els sentits ens mostren (rebuig del realisme ingenu). Ø b) L’experiència sensible és font d’alguns dels nostres coneixements (els més insegurs o opinions), no pas de tots (rebuig de l'empirisme). Ø c) Ha d’existir una realitat no sotmesa a la generació ni a la destrucció (parmenidiana), fonament dels nostres coneixements universal i necessàriament vertaders. 11/26/2020 EL COS I LA MENT 10

PLATÓ (4) Ø Quina és la naturalesa de les veritats universals i necessàries? ØSón anteriors als coneixements particulars, i no posteriors, però ¿com i quan hem adquirit aquestes representacions? Ø Les hem adquirides abans de néixer (innates). Això pressuposa que no som un cos, sinó una ànima preexistent! 11/26/2020 EL COS I LA MENT 11

PLATÓ (5) conclusions Hi ha una realitat diferent de la que ens mostren els sentits: Una realitat eterna (parmenidiana). És la realitat per excel·lència (model de la sensible) Ø Aquesta realitat (Idees) ha estat coneguda per l’ànima – enteniment. Ø En néixer, el nostre enteniment sembla buit, però no ho és. En encarnar-se l’ànima en el nostre cos, ha oblidat el que coneixia. Ø El coneixement de les còpies (particulars i canviants) dels models (universals i eterns), a través dels sentits pot desvetllar en l’enteniment el coneixement oblidats (anamnesi -ανάμνησις νάμνησις- record) Ø 11/26/2020 EL COS I LA MENT 12

PLATÓ (8) conclusions Si tots els coneixements són fruit de l’experiència sensible i aquesta és diferent per a cadascú (base del relativisme sofístic), no podrem explicar la universalitat dels coneixements matemàtics. Ø Podem estendre el model de coneixement matemàtic (segur, indubtable i no experimental sinó especulatiu) a altres àrees de coneixement. Ø La veritat, doncs, no és l’opinió més convincent. El savi no és l’orador eloqüent, sinó aquell que coneix (recorda) l’autèntica naturalesa de les coses. Ø Aprendre és recordar. Ø 11/26/2020 EL COS I LA MENT 13

ARISTÒTIL (IV a. C. ) Recupera la passió per la recerca de la natura, pròpia dels primers filòsofs Ø L’ànima, principi explicatiu dels processos vitals. Els éssers vius ho són en la mesura en què són “animats”. (l’ànima és la forma dels éssers vius) Ø Tres nivells de vida: Ø – Ànima vegetativa: principi d’activitats com la nutrició, el creixement o la reproducció. – Ànima sensitiva: principi, a més, de la sensibilitat i el moviment – Ànima intel·lectiva: principi, a més, de l’enteniment i la voluntat. 11/26/2020 EL COS I LA MENT 14

MENT I MATÈRIA AL PENSAMENT MEDIEVAL (cristianisme, islam) La hipòtesi ànima és imprescindible en una religió de salvació: si la persona ha de sobreviure més enllà de la mort del cos, aleshores la persona no pot ser el seu cos. Ø Dualisme radical, herència del platònic, però en una versió no filosòfica sinó teològica del problema. Ø L’ànima, doncs, és essencialment una hipòtesi explicativa de la immortalitat i la salvació. Ø 11/26/2020 EL COS I LA MENT 15

MENT I MATÈRIA AL PENSAMENT MODERN Elements històrics determinants: l’humanisme i la revolució científica (nova física). Ø Objectius de la nova ciència (com en els primers filòsofs): construir explicacions naturals dels processos naturals. Ø Primeres explicacions materialistes de la vida (Exemple, Descartes). Ø Primeres concepcions monistes - materialistes de l’ésser humà (Exemple, La Mettrie) Ø 11/26/2020 EL COS I LA MENT 16

RENÉ DESCARTES (XVII) (1) Geòmetra com Plató, busca la derrota de l’escepticisme, cercant un sistema de saber tan sòlid i irrebatible com la geometria o la nova física. Ø Pretén construir un sistema filosòfic a imatge de la geometria d’Euclides (axiomàtico – deductiu), partint de principis indubtables. Ø Com trobar aquests principis? Dubte metòdic (acceptar com a vàlid tan sols allò que es mostri indubtable a la raó) Ø 11/26/2020 EL COS I LA MENT 17

RENÉ DESCARTES (XVII) (2) El dubte Ø No puc estar segur de la informació dels Sentits perquè: ØAlgunes vegades m’enganyen. ØNo puc demostrar que no estic somniant. Ø No puc estar segur de la informació de la Raó perquè: ØEn ocasions m’erro en les meves demostracions ØNo puc demostrar que no existeix un “Déu enganyador” 11/26/2020 EL COS I LA MENT 18

RENÉ DESCARTES (XVII) (3) La certesa Ø Com més dubto, més segur estic que “sóc”. Penso per tant existeixo, és la primera certesa que buscava. Ø Què sóc? Una substància pensant. Evidència de l’existència del “jo” (Ànima!). Ø Argument ontològic (Sant Anselm) Evidència de l’existència de Déu (substància infinita), garant dels meus raonaments i de l’existència d’un món extern (refutació del solipsisme: no estic somniant). 11/26/2020 EL COS I LA MENT 19

RENÉ DESCARTES (XVII) (4) L’ànima Concepció mecanicista de la vida (contra Aristòtil). Animals i plantes són mers mecanismes materials. Ø Però l’ésser humà no pot ésser tan sols matèria: Ø Ø Perquè té capacitat de raó (incompatible amb la matèria) Ø Perquè té capacitat d’actuar lliurement (incompatible amb la matèria) Ø Els humans són substància pensant i substància extensa (caràcter secundari de la segona). Cal establir un lligam entre ambdues (glàndula pineal) 11/26/2020 EL COS I LA MENT 20

EL DUALISME CARTESIÀ Món físic Acció (voluntària o involuntària) Òrgans sensorials Músculs Nervis Cervell Glàndula pineal Ment (origen de l’acte voluntari) 11/26/2020 EL COS I LA MENT Alonso, Balmori, Carvalho: “Psicologia” 21

LA METTRIE (XVIII) Obra emblemàtica: “l’home màquina” Ø Radicalització de les tesis cartesianes, incloent l’ésser humà en la concepció materialista i mecanicista de Descartes. Ø El pensament és com una propietat de la matèria. Ø Anticipació de les línies de recerca del XX i XXI Ø 11/26/2020 EL COS I LA MENT 22

MENT I MATÈRIA AL PENSAMENT CONTEMPORANI Ø Principals elements innovadors al llarg del XIX- XX: Ø Concepció evolucionista de la vida, on l’ésser humà queda incorporat novament al món biològic, de la mà de l’evolució. Ø Desenvolupament de la recerca neurofisiològica. El sistema nerviós, en especial el cervell, comença a ocupar el lloc que en segles anteriors havia ocupat l’ànima Ø S’obre un camp de recerca de cara al segle XXI: observació i explicació dels processos mentals en termes de processos neurals. Ø L’enfrontament entre monistes i dualistes esdevé especialment interessant: La Ment és el Cervell? 11/26/2020 EL COS I LA MENT 23

LA IDEA D’ÀNIMA Encara té validesa en l’actualitat? Ø O ha quedat substituïda pel sistema nerviós? Ø I el desig d’immortalitat? Ø 11/26/2020 EL COS I LA MENT 24