Una noia sesperava en una sala dun gran

Una noia s’esperava en una sala d’un gran aeroport.

Com va preveure una llarga espera va decidir comprar-se un bon llibre i un paquet de galetes.

Es va asseure cercant la posició més còmode possible, i es va posar tranquil·lament a llegir , disposada a pasar una bona estona.

Al costat del seu seient on hi havia el paquet de galetes , un home va obrir una revista i , també va iniciar la lectura.

Quan ella va agafar una galeta , l’home també en va agafar una altra. Ella es va irritar per aquell comportament, però no va dir res, però. . . Va pensar: -“Quin morró!”

Cada vegada que ella agafava una galeta, l‘home feia el mateix. Cada cop , ella, s’anava enfandant més, però no volia fer un número, no volia fer un espectacle. . .

Quan només quedava una galeta, va pensar: -” I. . . ara que farà aquest cara dura? ” L’ home va agafar l’última galeta , la va partir en dos trossos i li va donar la meitat.

Bé , això ja passava de mida. . . – va pensar. Estava molt enfadada! En un rampell de geni, va agafar el llibre i les seves pertinencies i va marxar disparada.

Quan ja estava situada al seu seient de l’avió, va abrir el seu bolso i. . . Sorpresa! va trobar el seu paquet de galetes intacte i ben embolicat amb el paper de cel. lofana.

Es va sentir incòmode amb ella mateixa.

L’ home havia compartit amb ella les seves galetes sense cap problema, sense cercar explicacions. . . sense irritar-se. . .

. . . ella se havia enfadat tant, pensant que havia tingut que compartir les seves galetes amb un estrany. . . i ara já no tenia cap possibilitat de demanar perdó ni de donar una explicació al fet. . .

Hi ha quatre coses que no podrem recuperar mai. . .

Una pedra. . Després d’haver-la llençat. . .

Una paraula. . . després d’ haver-la dit!

Una oportunitat. . . . després d’ haver-la perdut! !

El temps. . . quan ja ha passat !