UD 1 SALUT I MALALTIA SALUT PBLICA C
UD 1. SALUT I MALALTIA. SALUT PÚBLICA C 1 – OPERACIONS ADMINISTRATIVES I DOCUMENTACIÓ SANITÀRIA
INTRODUCCIÓ Les tasques habituals dels auxiliars d'infermeria són proporcionar cures bàsiques a persones malaltes, encara que, en altres moltes ocasions, també han d'ajudar a persones sanes. En aquesta unitat, aclarirem i explicarem conceptes que utilitzarem al llarg de tot el curs, com salut i malaltia, i explicarem alguna de les seves característiques més rellevants. Parlarem de quins són els principals factors que influeixen sobre la salut i l'aparició de malalties en els individus i en les comunitats.
1. SALUT 1. 1. DEFINICIONS DE SALUT
1. 1. 1. DEFINICIÓ DE LA OMS La salut és un estat de complet benestar físic, mental i social, i no només l'absència de malaltia.
1. 1. 2. DEFINICIÓ DE MILTON TERRIS La salut és l'estat de benestar físic, mental i social amb capacitat de funcionament, i no només absència de malalties o afeccions. En aquesta definició queda clar que la salut no és un estat fix ni estable, sinó que és un procés dinàmic, que pot canviar, amb graduacions en l'estat de salut i malaltia, és a dir, s'estableix un continuum salut-malaltia. (Fig. 1).
CONTINUUM DE SALUT-MALALTIA
1. 1. 3. ALTRES DEFINICIONS DE SALUT ACTIVITAT UD 1 NA 1 C 1 -1 1. Busca altres definicions de salut
2. MALALTIA
2. 1. DEFINICIÓ La malaltia és un trastorn d el'organisme que provoca malestar i/o alteració de les funcions normals de l'organisme.
En l'estudi de les malalties, es fan servir diversos termes tècnics: Etiologia: ens indica quina o quines són les causes d'una malaltia: Genètica, p. e l'hemofilia Causes externes, p. e les infeccions Factors genètics i ambientals, p. e. l'obesitat Manifestacions clíniques: són les senyals visibles de la malaltia: Símptomes, que són les manifestacions subjectives de la malaltia: dolor, mareig, . . . Sígnes, que són les manifestacions objectives de la malaltia: febre, erupcions cutànies, icterícia, . . . Malalties agudes: són aquelles que tenen un inici brus, manifestacions clíniques molt clares i amb una ràpida evolució, p. e. infart agut de miocardi, grip, . . Malalties cróniques: tenen un inici progressiu, manifestacions clínicas poc clares i de llarga durada, p. e. diabetis, sida, esclerosi múltiple, . . .
ACTIVITAT UD 1 NA 1 C 1 -2 2. Compara les característiques de les malalties agudes amb les de les cròniques
3. DETERMINANTS DE LA SALUT La salut dels individus i de les poblacions no depèn exclusivament d'un únic factor, sinó que hi intervenen nombrosos elements
BIOLOGIA HUMANA Aquests factors són els que depenen de l'estructura biològica: GENÈTICA SEXE EDAT
MEDI AMBIENT Són els factors que provenen del medi físic i químic que ens envolta: Factors del medi biològic Temperatura Grau de contaminació de l'aire o de l'aigua Radiacions Sorolls Microorganismes (bacteris, fongs, paràsits i virus) Els factors del medi social: Habitatge Entorn rural o urbà Tipus de feina Situació econòmica Nivell educatiu i cultural Imatge que mostra la contaminació de Ciutat de Mèxic
HÀBITS I ESTILS DE VIDA Són aquells factors que depenen, la majoria de vegades, de nosaltres mateixos. ACTIVITAT UD 1 NA 1 C 1 -3 La OMS considera que és el grup de factors que més influeix sobre la salut en els països desenvolupats. 3. Durant 24 h fes un diari dels teus hàbits de vida, és a dir, apunta a quina hora t'aixeques, si fas esport quin i de quina manera, que menges, si fumes, . . .
SISTEMA D’ASSISTÈNCIA SANITÀRIA Pot millorar el grau de salut si és de bona qualitat, amb un nivell de cobertura per a la majoria de la població i amb un cost raonable. Per contra, un sistema de baixa qualitat, que és massa costós o que només cobreix les necessitats d'una part de la societat, pot empitjorar el grau de salut.
INFLUENCIA DELS DIFERENTS DETERMINANTS DE LA SALUT
4. SALUT PÚBLICA. INDICADORS DE SALUT
4. 1. SALUT PÚBLICA És el conjunt d'activitats organitzades que la societat porta a terme per prevenir les malalties, protegir, millorar i restaurar la salut de la població.
4. 2. SALUT COMUNITÀRIA És l'avenç en el concepte de salut pública, destaca la participació activa de la pròpia comunitat, dels ciutadans, en la gestió i el control de les accions de salut pública
4. 3. OBJECTIUS DE LA SALUT PÚBLICA Protecció de la salut: actuant sobre els factors relacionats amb el medi ambient (control d'aigües, . . ). Promoció de la salut: proporcionant a la població els mitjans necessaris per controlar la seva pròpia salut i millorar-la. Fomentar hàbits de vida, . . Prevenció de la malaltia: procurant impedir l'aparició de malalties, amb actuacions que recauen sobre els individus. Restauració de la salut: tractant les malalties per recuperar la salut com abans millor (rehabilitació, reinserció, . . . ).
4. 4. PREVENCIÓ PRIMÀRIA, SECUNDÀRIA I TERCIÀRIA
4. 5. INDICADORS DE LA SALUT Són dades que permeten valorar el grau de salut d'una població o reflectir algun canvi.
TAXA DE MORTALITAT Número de persones que moren per qualsevol causa en una població determinada al llarg d'un any.
TAXA DE MORTALITAT ESPECÍFICA PER MALALTIES DETERMINADES El número de persones que moren per causa d'una malaltia determinada.
TAXES DE MORTALITAT ESPECÍFIQUES PER EDAT Número de persones que moren segons rangs d'edat de 5 en 5 anys.
ÍNDEX DE SWAROOP Valora el percentatge de difunts majors de 50 anys respecte del total de morts de qualsevol edat en 1 any. Els països desenvolupats tenen un índex més gran i els menys desenvolupats un de més baix.
ESPERANÇA DE VIDA és el nº mitjà d'anys que espera viure un individu pertanyent a un grup de població si es mantenen les taxes anuals de mortalitat. També podriem definir indicadors com "esperança de vida lliure de discapacitat" o "esperança de vida en bona salut".
INDICADORS QUE INFORMEN SOBRE MALALTIES FREQÜENTS Incidència de la sida Incidència del càncer Prevalença de l'obesitat en adults Prevalença de la diabetis
ACTIVITAT UD 1 NA 1 C 1 -5
4. 5. 2. Indicadors relacionats amb els determinants de la salut Poden ser molt diversos. Alguns que selecciona l'OMS per conèixer l'estat de salut al món, i que en són útils per als països en vies de desenvolupament, figuren: Proporció, en %, de la població amb accés sostenible a fonts millorades d'abastiment d'aigua. Proporció, en %, de la població amb accés a serveis de sanejament millorat.
Alguns utilitzats a Espanya són: Víctimes d'accidents de trànsit Prevalença declarada de consum de tabac Taxa d'abandonament de l'hàbit del tabaquisme Consum d'alcohol per càpita Incidència d'accidents de treball Taxa de malalties professionals
4. 5. 3. Indicadors dels sistemes de salut Ens informen sobre el funcionament dels sistemes d'assistència sanitària i els seus recursos. Alguns exemples són: Ratió de metges per població Pacients en espera per proves diagnòstiques Despesa sanitària per habitant Cobertura de vacunació Ràtio de llits hospitalaris en funcionament per població
ACTIVITATS DE CONSOLIDACIÓ
ACTIVITAT 1 Explica de forma breu les diferents finalitats que poden tenir les activitats de salut pública. Quina seria la finalitat de cada una de les següents Vacunació dels nounats enfront de l'hepatitis B. Campanya publicitària a favor del consum diari de lactis, fruites i verdures. Rehabilitació de pacients amb lesions de la mèdul·la espinal per accidents de trànsit. Potabilització de l'aigua en un petit nucli rural. Elabora un esquema dels tipus d'indicadors de la salut, amb la definició de 2 exemples d'indicadors per a cada tipus. Omple el quadre per a una malaltia en concret: (Quadre a la pàgina 11). Analitza les dades referides a l'índex de mortalitat infantil en el món a l'any 2005 (TAULA. 1) i la seva evolució a España des del 1960 al 2000 (GRÀFIC 1). Quines regions mundials tenen millors dades i quines pitjors? Quins països concrets són els millor i pitjor situats en aquest llistat? Com ha canviat la situació a Espanya des del 1960? Hi ha relació entre mortalitat infantil i nivell ecinòmic?
CAS FINAL DOSSIER
ARTICLE. “Per què les dones viuen més”
- Slides: 39