Transmetre valors una tasca difcil per necessria No

Transmetre valors, una tasca difícil però necessària

No s’ensenyen els valors, sinó que s’educa en i amb valors. Pares i mestres, fem el que fem, ens n’adonem o no, sempre eduquem en uns valors. És impossible estar-se’n. Cardús, S. (2000). El desconcert de l’educació.

QUÈ SÓN ELS VALORS? Són els principis normatius que presideixen i regulen el comportament de les persones en qualsevol moment i situació.

QUI TRANSMET VALORS? família escola nen/a amics mitjans de comunicació

LA RELACIÓ ENTRE PARES I FILLS VINCLE AFECTIU SEGUR · · · PROTECCIÓ CONFIANÇA ESTIMACIÓ BENESTAR AUTOESTIMA INTERÈS PER EXPLORAR L’ENTORN

VALORS els valors els manifestem amb les nostres actituds i amb els nostres comportaments es concreten en: s’expressen amb: Normes Actituds Són regles de conducta que les persones han de respectar en determinades situacions Són la tendència a comportar-se d’una manera consistent davant determinades situacions

Quins VALORS volem transmetre? q Autoconeixement i autoestima q ( regulació emocional, responsabilitat, automotivació, . . . ) q Preparació per a la convivència q(Empatia, solidaritat, diàleg, negociació. . . ) q Preparació per a la crítica constructiva de la realitat personal i social q Coneixement i respecte pels drets humans i el medi ambient

Una classificació dels valors Valors socials (interpersonals) Valors personals JUDICI MORAL Justícia Llibertat Igualtat Renúncia Reconeixement Veritat COMPRENSIÓ Solidaritat Benevolència Respecte Empatia Consideració Amor AUTOREGULACIÓ Participació Compromís Cooperació Coherència Responsabilitat Voluntat

ESTADIS EVOLUTIUS DEL DESENVOLUPAMENT MORAL HETERONOMIA (0 -5 anys) El què està bé o malament ho determinen agents externs EGOÏSME MUTU (infància) La llei del Talió EXPECTATIVES INTERPERSONALS (adolescència) Desig d’agradar i de ser acceptats RESPONSABILITAT I COMPROMÍS (des de 18 anys) Autonomia: actuar bé és fer allò a què lliurement t’has compromès CONTRACTE SOCIAL Obertura al món: compromís amb els drets humans PRINCIPIS ÈTICS UNIVERSALS Tots som iguals: fer als altres el que vull per a mi.

EDUCAR EN VALORS PER LA CONVIVÈNCIA Tolerància Cooperació Responsabilitat Empatia Ser conciliador Diàleg Resolució positiva dels conflictes

EDUCAR EN VALORS TOLERÀNCIA. Respecte i consideració cap a les opinions o actituds dels altres. · · Ajudar a tolerar l’agressivitat verbal. Estar pendent dels fills mentre miren la TV Promoure la generositat Ajudar-los a conèixer millor els costums i cultures diferents · Ajudar-los a comprendre que “diferent” no vol dir “dolent” · Reforçar–los quan defensen els drets dels altres

EDUCAR EN VALORS COOPERACIÓ. Associar-se amb altres per poder arribar a un objectiu comú. · · Fomentar el desig de compartir Fomentar el plaer del joc en equip Establir objectius comuns per la família Promoure activitats que evidenciïn l'avantatge de treballar en col·laboració · Elogiar la cooperació

EDUCAR EN VALORS EMPATIA. Capacitat de reconèixer i comprendre els sentiments o idees d’una altra persona. · Buscar exemples que il·lustrin els avantatges de tenir empatia · Expressar el què sentim en 1ª persona · Ensenyar-los a adonar-se dels efectes del seu comportament en les altres persones. · Ajudar a que es posin en el lloc de l’altre.

EDUCAR EN VALORS SER CONCILIADOR. Saber resoldre els conflictes pacíficament · Donar exemple de maneres apropiades de resoldre conflictes sense violència · Ensenyar els fills a controlar la ira · Fer reunions familiars regularment · Procurar no resoldre els conflictes dels fills per donar-los l’oportunitat d’aprendre a fer-ho de forma positiva · Ensenyar a negociar

EDUCAR EN VALORS Ser RESPONSABLE Assumir els deures i les obligacions procurant complir-los el millor possible Concretar quines són les responsabilitats dels fills i les conseqüències de complir-les o no Elogiar el comportament responsable No salvar-los de les conseqüències del seu comportament

EDUCAR EN VALORS Saber AUTOMOTIVAR-SE Capacitat de trobar incentius interns per esforçar-se en aconseguir un objectiu personal Recompensar l’esforç per la feina més que els resultats Ensenyar a fixar-se en els aspectes positius de tota activitat Elogiar la capacitat d’il·lusionar-se a l’hora de fer alguna activitat

EDUCAR EN VALORS Tenir CURIOSITAT/GANES D’APRENDRE Desig d’augmentar el coneixement i esforç per aconseguir-ho. Fer preguntes que els ajudin a descobrir les respostes i que estimulin el seu interès. Guiar en el procés d’adquirir nous coneixements a partir de la seva curiositat Facilitar que siguin ells els que resolguin els seus problemes. Valorar l’actitud de curiositat i de voler aprendre

EDUCACIÓ EMOCIONAL Aprendre i ensenyar a posar nom a les emocions i sentiments. EMOCIONS: Són un estat d’alteració física i psicològica que es produeix com a conseqüència de la manera com veiem les coses que ens passen. Depenen del significat que li donem a allò que vivim. Les 4 emocions bàsiques són la por, la tristesa, la ira i l’alegria. SENTIMENTS: Estat en el que s’experimenta una sensació produïda per causes externes o internes. Aquestes sensacions són cicumstancials o passatgeres i són derivades de les 4 emocions bàsiques o d’una combinació d’aquestes.

EXPRESSAR EMOCIONS Permetre que flueixin Comunicar-les: MISSATGES JO

RECONÈIXER EMOCIONS: Són un estat d’alteració física i psicològica que es produeix com a conseqüència de la manera com veiem les coses que ens passen. Depenen del significat que li donem a allò que vivim. Per què serveixen les emocions? Les 4 emocions bàsiques: RÀBIA, POR, TRISTESA, ALEGRIA Escoltar els senyals, identificar-los com a emocions i relacionar-los amb el què vivim

REGULAR LES EMOCIONS QUÈ FAIG? QUÈ SENTO AL COS? QUÈ PENSO?

ESTABLIR NORMES · Senzilles · Concretes · Es plantegen en positiu · Compleixen un propòsit · El nen sap què , com i quan ha de complir-les, i també què passarà si les infringeix · Són apropiades per l’edat i l’habilitat del nen/a

CAL POSAR LÍMITS És aquell punt més enllà del qual els pares o educadors ja no som flexibles, no ens sentim disposats a passar per alt o no donar importància a errors o faltes. Cal establir-los en el moment de pactar les normes ELS LÍMITS L’AJUDEN A : § § § § Distingir el que està bé del què està malament Assumir les conseqüències de les pròpies accions Adquirir autocontrol Integrar-se dins de la família i la societat Afavoreixen l’adaptació i redueixen les conductes antisocials Incrementen l’autoestima. Es donen oportunitats d’èxit al nen. El nen se sent protegit, li donen seguretat

COM POSAR LÍMITS · · Tenir en compte l’edat del nen Cal marcar-lo abans que es doni la situació Establir-lo de forma clara i directa Explicar per què es posa el límit · Establir les conseqüències en cas que se’l saltin · Cal assegurar-nos de fer-ho complir · És molt important la coherència entre educadors

L’AUTOESTIMA ALTA AUTOESTIMA BAIXA • ·El nen/a se sent bé amb ell mateix • El nen/a se sent malament amb ell mateix, infeliç • ·Se sent capacitat per afrontar situacions • Li manca coratge per afrontar reptes, insegur • · Confia en ell mateix • • ·Se sent segur i content • ·Accepta les seves qualitats i limitacions Mostra actituds i comportaments de perfeccionisme, hipercrítica, culpabilitat i agressivitat • · Afronta els problemes emmarcant els errors amb tolerància i buscant solucions positives • Desig excessiu de complaure • Comparació permanent amb les altres persones

ESTRATÈGIES PER MILLORAR L’AUTOESTIMA § Verbalitzar tots els aspectes positius § Ajudar a analitzar correctament els problemes § Acceptar les limitacions § Donar confiança § Oferir responsabilitats § Donar afecte § Evitar les comparacions § Exigir en funció de les capacitats § Ensenyar al noi/a a aprendre dels errors, tolerant i positivitzant les situacions que surten malament § Tractar al noi/a com a una PERSONA ÚNICA § Substituir el verb ÉSSER pel verb ESTAR

HÀBITS BÀSICS D’AUTONOMIA Menjar (utilitzant coberts i menjant tot sol) Vestir-se i despullar-se Despertar-se i anar a dormir Dutxar-se o banyar-se Ordre (jocs, roba, . . ) Col. laborar en tasques domèstiques ( parar taula, despararla, . . . ) · Desplaçaments i encàrrecs (comprar el pa, . . . ) · · · Al voltant dels nou anys el nen ja ha de realitzar aquestes conductes de manera autònoma

ASPECTES EVOLUTIUS EN L’ADQUISICIÓ DELS HÀBITS

COM INSTAURAR UN HÀBIT Pensar objectius, ben definits i accessibles Senyalar els passos adequats per aconseguir-los Oferir oportunitats per realitzar-los Donar senyals adequats: horari i lloc on s’han de fer Reforçar les aproximacions a l’objectiu marcat, felicitar al nen pel seu esforç · Oferir models adequats. Ser coherents. · Acord entre els pares i els diferents adults que viuen a casa sobre què s’exigirà al nen · · ·

COM INSTAURAR UN HÀBIT

COM TRACTAR LA CONDUCTA OPOSICIONISTA · No argumentar · No confrontar-se · No entrar en lluita de poder · No agredir · Mantenir-se ferm · Oferir alternatives de solució

ESTRATÈGIES PER REDUIR CONDUCTES INACCEPTABLES · Ignorar la conducta inadequada però no destructiva, que pretén cridar l’atenció · Expressar de forma breu que estem enfadats. Parar-se. Aplicar les conseqüències oportunes. · Imposar un temps de reflexió (1 minut per any d’edat ) · Retirar privilegis · Deixar que visquin les conseqüències naturals.

LA RELACIÓ ENTRE PARES I FILLS · Dimensió afectiva · No es poden escollir les característiques personals · Des del primer moment, el nen/a capta el què passa al seu entorn. · Elements peculiars de la relació: dependència, pertinença, continuïtat i afectivitat. Ser pare poder preservar espais individuals i de parella.