Terra i tectnica de plaques GEOLOGIA 4 ESO

Terra i tectònica de plaques. GEOLOGIA 4 ESO. TEMA 3

1. Estudiem l’interior de la Terra. Com trauríeu informació de l’interior de la Terra? Directa: ØPerforacions (SONDATGES). Indirecta: ØAnàlisi de meteorits. ØAnàlisi de la gravetat. ØAnàlisi de la densitat de la Terra. ØAnàlisi de la calor interna. ØAnàlisi de les ones sísmiques.

1. Estudiem l’interior de la Terra. Com trauríeu informació de l’interior de la Terra? Directa: ØPerforacions (SONDATGES). El cas de Kola Indirecta: ØAnàlisi de meteorits. (Asteroides que precipiten sobre la Terra). ØAnàlisi de la gravetat. (Roques més denses provoquen més gravetat. Escorça oceànica= més densitat). ØAnàlisi de la densitat de la Terra. (D = m / V). D mitjana = 5, 52 g/cm 3 ØAnàlisi de la calor interna. (Gradient geotèrmic = 3ºC cada 100 m). ØAnàlisi de les ones sísmiques. (primàries i secundàries).

1. Estudiem l’interior de la Terra. Com trauríeu informació de l’interior de la Terra? ØPerforacions (SONDATGES): KOLA és una península Russa on l’escorça és molt prima. Es va fer la perforació més profunda del planeta, 13 km, fins arribar al mantell. (mines 3 km, perforacions petroleres 7 km). ØSabem que el radi de la Terra té 6. 371 km. Llavors. . . Creus que la Terra és homogènia? Comprovem-ho! FAIG RECERCA CIENTÍFICA/ Activitat p. 26 llibre Casals.

1. Estudiem l’interior de la Terra. Com trauríeu informació de l’interior de la Terra? Es generen a l’hipocentre d’un terratrèmol i n’hi ha de dos tipus. • Primàries (P): Són ràpides i travessen sòlids i líquids. • Secundàries (S): Són lentes i no poden travessar líquids. Augmenten la velocitat quan els materials són més densos, és a dir, al centre de la Terra. Hi ha ZONES D’HOMBRA. ØAnàlisi les ones sísmiques Es detecten DISCONTINUITATS. De primer grau (Mohorovicic i Gutenberg) i de segon grau (Repetti i Lehman). Són les que ens han donat més informació per elaborar els MODELS DE LA TERRA.

1. Estudiem l’interior de la Terra. Com trauríeu informació de l’interior de la Terra? Ara tu. . . • Activitats 1, 2 i 3/ p. 7 llibre Casals. • Activitat 40 i 41/ p. 22 llibre Casals. • Activitats 5 i 7/ p. 8 llibre Casals.

2. Estructura interna MODEL QUÍMIC • Basat en la composició química de les capes. • El de tota la vida. . . Escorça, mantell i nucli. MODEL FÍSIC (DINÀMIC) • Basat en l’estat de la matèria (sòlid o líquid) ONES SÍSMIQUES. • Litosfera, mesosfera i endosfera. Coincideixen els models? • Activitat 42/ p. 22 llibre Casals. • Activitat 43/ p. 22 llibre Casals. • Activitat 6/ p. 6 llibre Casals. • Activitat 10 p. 9 llibre Casals.

2. Estructura interna MODEL QUÍMIC MODEL FÍSIC CORRECCIÓ ACT. 10

3. Litosfera _ mesosfera. ØLitosfera. Sòlida i rígida. Formada per tota l’escorça i una part molt fina del mantell, la superior, que està sòlida. Formada per desenes de km als oceans i fins a 250 Km als continents, té una mitjana de 100 km de gruix, està dividida en fragments anomenats PLAQUES TECTÒNIQUES que suren sobre la mesosfera i es mouen empeses pels CORRENTS DE CONVECCIÓ. ØMesosfera. Sòlida però amb capacitat de fluir. Va des de la litosfera fins la capa D lloc on hi ha moltes reaccions químiques entre materials del nucli i del mantell que, emeten tanta energia calorífica, que generen els CORRENTS DE CONVECCIÓ que desplacen les PLAQUES TECTÒNIQUES. ØEndosfera. Coincideix amb el nucli. MODEL FÍSIC (DINÀMIC)

4. Deriva continental. §Al 1925, Alfred Wegener va publicar la seva hipòtesi de la TEORIA DE LA DERIVA DELS CONTINENTS on plantejava la idea que fa 200 m. a. Existia un únic supercontinent anomenat Pangea, envoltat d’un únic mar anomenat Panthalasa, que es va fragmentar i va derivar en els continents que avui dia coneixem. Això també vol dir que en un futur el món serà diferent de com avui el coneixem? §Per afirmar la seva teoria Wegener es va basar en els següents fets: Vegemho a) Proves geogràfiques. b) Proves geològiques. c) Proves paleoclimàtiques. d) Proves paleontològiques. Per completar la informació fes les activitats 14, 15 i 16 p. 11 i la 46 de la p. 22 del llibre de Casals.

5. Paleomagnetisme. El nucli de la Terra es un gran imant que crea un camp magnètic. Dins el magma hi ha mineral magnetita que es mou desordenadament. Quan el magma es refreda formant roques ígnies la magnetita queda orientada segons el camp magnètic terrestre. El paleomagnetisme estudia l’orientació del cristalls de magnetita durant milions d’anys. S’ha descobert que la orientació del nucli s’ha invertit varies vegades de que la Terra es va formar. ØPolaritat normal: Coincideixen pol nord magnètic i geogràfic. ØPolaritat invertida: El pol nord magnètic coincideix amb el pol sud geogràfic. Els cristalls de magnetita de les roques ígnies queden invertits. Ara tu: Activitat 17, 18 i 19 p. 12 llibre Casals.

6. Teoria de la tectònica de plaques. La litosfera està dividida en plaques tectòniques que suren sobre la mesosfera empeses pel moviment del magma, generant corrents de convecció. La proba d’aquesta teoria és força moderna, es va descobrir gràcies a la invenció del sonar (s. XX); S’emeten ultrasons (altes freqüències) i es detecten els sons reflectits mesurant el temps que han tardat en tornar. Així es van descobrir grans cadenes de muntanyes sota els oceans, les dorsals oceàniques. En elles es van descobrir bandes de magnetites amb polaritat actual i bandes amb polaritat creuada i es va poder explicar la separació dels continents per la expansió del fons oceànic. Ara tu: Activitat 20 i 21 p. 13 llibre Casals. Per facilitar-ne la comprensió ho dividirem en els següents subapartats: 1. 2. 3. 4. Plaques tectòniques. Dorsals oceàniques. Col·lisió de plaques. Falles transformants.

6. 1 Plaques tectòniques RECORDEM EL PUNT 3: Litosfera. Hi ha dos tipus de Litosfera: ØOceànica: max. 65 km. Basàltica. ØContinental: max. 250 km. Granítica. Les plaques tectòniques poden ser oceàniques i mixtes, segons de quin tipus de litosfera estiguin formades. Actualment n’hi ha vuit de grans i varies de petites. Entre elles poden allunyar-se, fregar o xocar (depenent d’on les empenyin els corrents del magma) a velocitats de pocs cm per any, donant tres tipus de límits de placa: Ø Constructius. Ø Destructius. Ø Passius.

6. 1 Plaques tectòniques Entre elles poden allunyar-se, fregar o xocar donant tres tipus de límits de placa: ØConstructius. ØDestructius. ØPassius. Ara tu: Activitats 22, 23, 24 i 26 p. 15 llibre Casals.

[Teoria de la expansió del fons oceànic]

6. 2 Dorsals oceàniques i el Rift Valley

6. 2 Dorsals oceàniques i el Rift Valley Sobre un punt calent s’hi origina un rift que, amb el temps, pot acabar provocant la fractura d’un continent. Es va generant litosfera oceànica fins que, com que el nivell del mar és més alt, l’aigua ho cobreix. És el cas del rift Valley on es crearà una placa nova anomenada Somalí. Ara tu: Activitats 28, 29 p. 17 i activitats 55 i 56 p. 23 llibre Casals.

6. 3 Col·lisió de plaques Llocs de la Terra on es destrueix litosfera a causa del xoc de dues plaques. Poden ser: ØL. oceànica-L. continental: ØL. oceànica-L. oceànica: ØL. Continental-L. Continental: Què passarà en cada cas?

6. 3 Col·lisió de plaques ØL. oceànica-L. continental: subducció de l’oceànica, que és més densa, s’enfonsa sota la continental. Poden produir terratrèmols deguts a la tensió que s’acumula pel fregament de les plaques i s’allibera de cop. Formen fosses marines de desenes de km i grans serralades volcàniques ja que quan la placa oceànica s’enfonsa a uns 150 km s’escalfa tant que es fon en forma de magma que ascendeix formant volcans. Ex: Els Andes. ØL. oceànica-L. oceànica: subducció de una oceànica sota l’altra. Produeixen terratrèmols per la mateixa raó. Poden arribar a formar arcs d’illes volcàniques colindants a fosses marines molt profundes. Ex: Japó. ØL. Continental-L. Continental: obducció quan la L. oceànica que hi havia al mig de dues plaques mixtes acaba desapareixent, es forma un sol continent i totes dues L. continentals empenyen cap amunt formant serralades. Es produeixen terratrèmols però no volcans. Ex: Índia. Ara tu: Activitats 32, 33 i 34 p. 19 i activitats 50, 51, 52 i 57 p. 2223 del llibre Casals.

6. 4 Falles transformants Fregament lateral de dues plaques. ØProdueixen terratrèmols degut a la tensió que s’acumula i s’allibera de cop. Ex: Califòrnia. ØTambé són molt abundants a les dorsals oceàniques, les quals tallen perpendicularment.

7. Terratrèmols i volcans. Es situen a l’atzar? Tu què n’opines ? Cal destacar el cinturó de foc del pacífic. Ara tu: Activitat 36 p. 21 i Activitat 54 p. 22.

Competències científiques TEORIA DEL PUNT CALENT / ACTIVITAT P. 25 LLIBRE CASALS.

Fi EXAMEN TEMA 1: DILLUNS 14 D’OCTUBRE DE 2019. .