TEMA 7 La poesia lrica dels segles XIV

TEMA 7 La poesia lírica dels segles XIV i XV. Ausiàs March IES SEDAVÍ - Joan Ramon Belló

Context històric • S. XIV: Regnat del Casal de Barcelona > Pere el Cerimoniós, Joan el Caçador i Martí l’Humà • Tots 3 tingueren sensibilitat per la literatura i per les arts. Difongueren des de la Cort un model lingüístic del català • S. XV: amb la mort sense descendència de Martí l’Humà entra la nova dinastia dels Trastàmara amb el Compromís de Casp (1412) • Mentre el Principat i Barcelona es desagnen en una guerra civl, el centre econòmic i cultural passa a València

Context històric • Alfons el Magnànim (regnat entre 1416 -1458) inicià l’expansió pel Mediterrani, incorporant a la Corona d’Aragó: Còrsega i Sardenya, i en 1442, el Regne de Nàpols.

Poesia del s. XIV i XV • 1380 -1500 Segle d’Or de les lletres catalanes • Tota la poesia dels s. XIV i XV segueix les formes i els temes de la poesia trobadoresca • Tot i que la llengua empleada segueix sent l’occità, s’inicia un procés de desprovençalització • Forma: es manté el decasíl·lab amb cesura a la 4ª síl·laba • Corrents literaris d’altres països que influencien la literatura catalana, com el dolce stil nuovo d’Itàlia

Segles XIV-XV ØPrincipi segle XIV tradició trobadoresca. continua la ØFinal segle XIV creació del CONSISTORI DE BARCELONA Ø S’incorpora progressivament el canvi de provençal a CATALÀ- (procés de desprovençalització) ØEs canvia l’art menor per l’ART MAJOR (infuència italiana) La poesia dels segles XIV-XV. Jordi de Sant Jordi i Ausiàs March

La poesia italiana És, juntament amb la lírica trobadoresca, la principal influència: Ø Naix durant l’Humanisme (segle XIV) ØLloc: ITÀLIA ØEls principals autors: DANT i PETRARCA ØEl moviment: DOLCE STIL NUOVO ØLa llengua: l’ITALIÀ La poesia dels segles XIV-XV. Jordi de Sant Jordi i Ausiàs March

Poesia del s. XIV i XV POESIA ITALIANA: INTROSPECCIÓ I AMOR • Principals autors: Dante Alighieri Francesco Petrarca • Dolce stil nuovo: recerca d’una expressió refinada dels propis pensaments • Ús de metàfores i simbolismes • Dona=dona angelicatta, intermediària entre l’home i Déu • S’identifica amor i cor gentil • La dona és cantada en vida i després de morta • Ús del vers d’art major: el decasíl·lab

LA POESIA DELS CERTÀMENS POÈTICS l FINALS S. XIII: DESAPARICIÓ POESIA TROBADORESCA, EXCEPTE CATALUNYA (LA CROADA CONTRA ELS CÀTARS SUPOSÀ EL DESMANTELLAMENT CULTURAL DE LES CORTS OCCITANES. PERSECUCIÓ ART DE TROBAR). l 1323: CREACIÓ DEL CONSISTORI DE LA GAIA CIÈNCIA l PER CIUTADANS DE TOLOSA: RESSUSCITAR ART DE TROBAR (TRACTAT DE RETÒRICA I POÈTICA: LEYS D’AMORS DE 1356). LIMITACIÓ LLIBERTAT DEL POETA: 1. REDUCCIÓ TEMÀTICA: RELIGIOSA. 2. FIXACIÓ ESTRUCTURA FORMAL. 3. IMPOSICIÓ LLENGUA RÍGIDA I ARBITRÀRIA ( LLUNY LLENGUA POPULAR).

CONSISTORIA DE LA GAIA CIÈNCIA DE BARCELONA l l l 1393: CREACIÓ DEL REI JOAN I. SENSE PREJUDICIS DELS CERTÀMENS DE TOLOSA. CREACIÓ DICCIONARI RIMES I D’UN TRACTAT DE POÈTICA: LLIBRE DE CONCORDANCES/ TORCIMANY. DESVIRTUAMENT ESPERIT TROBADORESC (CONDICIONAT PREMI I JURAT) MONOTONIA I MANCA ORIGINALITAT.

RETORN TROBADORS CLÀSSICS l POETES: GILABERT DE PRÓIXITA, ANDREU FEBRER I JORDI DE SANT JORDI. l MODEL D’INSPIRACIÓ: TROBADORS CLÀSSICS. l JORDI DE SANT JORDI: 1. POETA MÉS IMPORTANT DE TRADICIÓ TROBADORESCA. 2. COMPOSICIÓ DESTACABLE: ELS “ESTRAMPS” (VERSOS SENSE RIMA) 3. POEMA MÉS PERSONAL “PRESONER” (EXPRESSIÓ SOLITUD I ANGOIXA)

Poetes del s. XIV i XV • Rei de caràcter sanguinari i venjatiu • Com a poeta mostra humor i despreocupació • Destaquen 3 peces poètiques: • Noces de Joan el Caçador • Martí l’Humà, sobre com armar cavallers • Debat entre March i el vescomte de Rocabertí Pere el Cerimoniós • Oncle d’Ausiàs March (2ª ½ s. XIV) • Poemes de tema amorós influïts per la lírica francesa coetània • 3 poemes al·legòrics i 6 poesies • Debat entre Honor i Delit • Lo rauser de la vida Gaia Jaume March • Pare d’AM (2ª ½ s. XIV) • Cavaller de Pere el Cerimoniós • 3 poemes al·legòrics i 9 poesies de reflexió moral • Sirventesos per criticar els costums dels cortesans • L’arnès del cavaller • Lo compte final Pere March

Poetes del s. XIV i XV • 1370 -1405 origen napolità • Cavaller de Martí l’Humà • 20 poesies escrites en occità on parla de l’amor des de un punt de vista subjectiu • Temes de tradició trobadoresca • Trobar lleu • Influenciat per la poesia italiana Gilabert de Próixita • 1370 -1444 • Escrivà de Martí l’Humà, cambrer d’Alfons el Magnànim • Traductor de la Divina Comèdia de Dante • 15 poesies (sirventesos, lais i cançons) • Influència trobadoresca (Cerverí de Girona) i francesa • Trobar ric Andreu Febrer • Finals XIV-1424 • Cavaller d’A el M • Cruïlla entre la tradició trobadoresca i l’influx dels humanistes italians • 18 poesies de temàtica amorosa • El presoner: idea de solitud • Lo setge d’Amor: paral·lelismes entre la guerra i l’amor Jordi de Sant Jordi

VALÈNCIA üA partir de la mort de Martí l’Humà sense descendència, EL Principat de Catalunya comença un procés de decadència üEl centre econòmic, cultural i literari de la Corona d’Aragó passa a VALÈNCIA La poesia dels segles XIV-XV. Jordi de Sant Jordi i Ausiàs March

Poetes valencians JORDI DE SANT JORDI ØValència, finals XIV-1424/25 ØCavaller d’Alfons el Magnànim ØContemporani d’Ausiàs March ØAutor –entre d’altres- del poema Presoner ØÚs del decasíl·lab (amb cesura 4+6) La poesia dels segles XIV-XV. Jordi de Sant Jordi i Ausiàs March

“El presoner” Jordi de Sant Jordi: Recursos estilístics metàfora Deserts d'amics, de béns e de senyor, en estrany lloc i en estranya contrada, lluny de tot bé, fart d'enuig e tristor, ma voluntat e pensa caitivada, me trob del tot en mal poder sotmès, no veig algú que de mé s'haja cura, e soi guardats enclòs, ferrats e pres, de què en fau grat a ma trista ventura. enumeració paral. lelisme antítesi Jo líric (circumstancial)

Ausiàs March • Naix a Gandia el 1397, mor a València el 1459 • Membre de la cavalleria al servei d’Alfons el Magnànim • Participà en les expedicions reials a Còrsega i Sardenya • L’any 1437 es casà amb Isabel Martorell i després d’enviudar es casà en segones núpcies amb Joana Escorna

Ausiàs March • Va esdevenir un model literari i una autoritat en matèria d’amor (nova concepció de l’amor) • Marca la ruptura amb la tradició trobadoresca üDeixa de banda els convencionalismes de l’amor cortès üReflexió sobre els sentiments del poeta de manera sincera i plena de contradiccions • Obertura d’una poesia més d’acord amb els gustos i les necessitats d’una societat que avança: la burgesia catalana ascendeix fent trontollar les estructures del feudalisme

Obra • El corpus de la seva obra consta de 128 poemes: v Cants d’amor > es classifiquen segons el senyal: • Plena de seny: diàleg entre l’autor i la dama, solitud del poeta Es proposa trencar les formes més tradicionals de l’acte d’amar • Llir entre cards: es desvetlla el nom de la dama (Teresa) Amor=contemplació, única possibilitat d’amor pur • Amor, amor: desenganyat i vell. El plaer intel·lectual no és suficient per assolir l’amor complet. • Oh foll’amor: el poeta se sent vil, deshonest i pecador • Mon darrer bé: s’enamora d’una dama quan ja és vell

Obra v Cants de mort: 6 poesies dedicades a plànyer la mort de la dama v Cants morals: to sentenciós, doctrinal i moral. Natura de l’amor: 3 classes > honest, delitable i el que té d’ambdós. Temes de contingut filosòfic: el bé, la mort, la vellesa. v Cant espiritual: preocupació del poeta per aconseguir el camí de Déu. Temor i desig de la mort v Poesies de circumstàncies

Obra INFLUÈNCIES Clàssics grecollatins Ø Coneixement dels mites clàssics Sant Tomàs i Aristòtil Ø Poesia de contingut moral i didàctic La Bíblia Ø Referències a episodis bíblics Els trobadors Ø Utilitza el senyal i els anomena Dante i Petrarca Ø Anàlisi psicològica de l’amor, escriptura de la mort de les estimades

Temàtica amor Teoria aristotèlica de l’amor >’home té 2 natures: COS: amor carnal ÀNIMA: amor espiritual Buscar estabilitat en aquesta contradicció mort Contradicció temor i desig de la mort: TEMOR: com tot home davant de la mort DESIG: alliberament del dolor d’estimar i rencontre amb la dama, gaudir del sentiment no correspost en vida religió Dualitat entre home pecador – salvació de l’ànima i fe en Déu Racionalització de l’amor, dona mitjà per acostar-se a Déu Solucions per un home que no arriba a trobar el goig de l’ànima

Estil v Llengua • Escriu en català per donar versemblança a la seva sinceritat • Llengua culta v Versificació • Versos durs i aspres: la retòrica està al servei de l'intel·lecte • Usa el patró trobadoresc: decasíl·lab amb cesura (4 + 6) • Ús de l’estramp: vers decasíl·lab sense rima v Recursos retòrics • Dicotomia • Comparacions d’imatges diverses • Ús del senyal • Metàfores • Hipèrboles

PER SABER-NE MÉS A la web: • www. escriptors. cat/autors/marcha/ • www. musicadepoetes. cat A la biblioteca: • March, Ausiàs. Antologia poètica. Mc Graw Hill, Madrid, 1998 • Riquer, Martí de Riquer. Historia de la literatura catalana. Ariel, Barcelona, 1980 • Història de Catalunya (pendent dades bibliogràfiques) • AA. VV. Historia universal. La Edad Media. Volumen 10. Ed. Salvat, Madrid, 2004