TIPUS DE DEFORMACIONS DE LES ROQUES Cal pensar com actua un mateix esforç sobre: un guix, la plastilina o una golla de cabell o esborrar. 1 - DEFORMACIÓ ELÀSTICA: Reversible i temporal. No es formen estructures tectòniques. Ex. Les ones sísmiques. 2 - DEFORMACIÓ PLÀSTICA: dóna corbes, plecs i foliació, permanent. 3 - DEFORMACIÓ FRÀGIL: es trenca i són permanents. Si hi ha algun moviment es formen falles i encavalcaments. Si no hi ha moviment: diàclasis.
Factors que condiciones el comportament de les roques en ser deformades:
1. 1. Deformacions plàstiques: els plecs Són curvatures o ondulacions en estrats sotmesos a esforços compressius laterals o de cizalla. En roques de comportament plàstic, es dóna una deformació permanent i contínua, sense trencament. S’observen més fàcilment en roques sedimentàries o en roques metamòrfiques amb foliació. La majoria es formen en profunditat, per un augment de P i T.
4)3
G)
1. 3. Deformacions fràgils: diàclasis i falles. Fractures produïdes en roques per esforços. 2 tipus: § DIÀCLASIS: Fractures sense desplaçament. Originades simultàniament amb la roca, per esforços tectònics posteriors o per descompressió en arribar a la superfície (en baixar la pressió) § FALLES: fractures amb desplaçament dels blocs. El seu origen és per compressió, per tensió o per cisalla. En materials de comportament fràgil.
ENCAVALCAMENT: És un tipus de falla inversa amb un pla de falla poc inclinat (menys de 45º). Afecta a gran escala i els materials més antics es situen a sobre dels més moderns. § Es típic per exemple de la Serra del Montsec.