Tableau II Piet Mondrian 1872 1944 1 Dades

Tableau II Piet Mondrian 1872 -1944

1. - Dades bàsiques Títol: Tableau II Autor: Piet Mondrian Cronologia de l’obra: 1921 -25 País: Holanda Estil: Neoplasticisme Material i tècnica: Pintura a l’oli Suport: tela Ubicació original: Ubicació actual: Col·lecció Max Bill, Zuric

2. - Breu biografia de l’autor * Mondrian, influit pel cubisme, va iniciar un camí de recerca de la simplificació del paisatge fins que va aconseguir convertir-lo en creus i línies verticals i horitzontals. * Juntament amb Theo van Doesburg va fundar el grup De Stijl (1917) i va iniciar el neoplasticisme. * El neoplasticisme persegueix una nova organització de l’espai i transmetre la màxima força plàstica a partir de la simplicitat amb què van utilitzar els colors primaris i els no colors (negre, blanc, gris) inserits en formes quadrades. * El grup es va disoldre quan Van Doesburg va introduir en les seves obres la línia diagonal. Per Mondrian va ser una traició conceptual. * Mondrian va morir exilat a Nova York.

Van Doesburg

Arbre gris. 1912 Composition with Gray and Light Brown 1918

Composition with Red, Yellow and Blue 1921

Broadway Boogie Woogie 1942 -43

3. - Descripció formal Descripció: Quadrats i rectangles de diverses mides, separats per línies negres. Aquestesfiguresgeomètriquesestanpintadesamb els tres colors primaris: groc, vermell i blau, als que s'afegeixen elscolors blanc i negre. Els quadrats i els rectangles formen una retícula que ocupa tota la superfície del quadre. Iconografia: Abstracció neoplasticista Funció: Estètica.

d. - Forma i composició: – Forma: Tancada. La línia delimita els diversos elements del quadre. – Composició: • Tancada • Simetria: La columna central del quadre fa d’eix de simetria. • Geometria: Horitzontals i verticals. Mondrian creia que la visió humana es fixa més en la lateralitat dreta que en l’esquerra. Davant aquests pressupòsits, Mondrian busca l’equilibri de les composicions a partir de compensar la distribució de l’espai. e. - Línies compositives: Horitzontals i verticals.

f. - Recursos tècnics • Pinzellada: Mondrian treballava amb moltes capes de pintura aplicada de manera que la pinzellada no es notés. • Color: Colors primaris (blau, vermell, groc) i no colors (blanc, negre) plans. A través de molts estudis que va dur a terme, Mondrian va arribar a la conclusió que els colors tenen un pes visual diferent (el vermell pesa visualment més que el groc, per exemple) i que l’espai que es destina als colors també té el seu pes visual. En aquest quadre, el costat esquerre és cromàticament més àgil (els colors pesen visualment menys) i per això els espais són més grans que no pas el costat dret que és de dimensions més petites i colors més pesants, per compensar-ne la lateralitat. La franja inferior grisa és la base de tota la composició i serveix per unir les dues parts. • Llum: No hi ha una font lumínica concreta. La llum sorgeix dels mateixos colors i, principalment, dels espais blancs. • Perspectiva: No n’hi ha. No hi ha línia d’horitzó.

4. - Significat de l’obra a. - Elements propis de l’estil: Les característiques del Neoplasticisme que trobem en aquesta obra són: • Inexistència de qualsevol referència del món visual. • Utilització dels colors primaris i dels no colors plans • Utilització de línies verticals i horitzontals. El Neoplasticisme buscava arribar a l’equilibri i a l’harmonia amb els mínims elements.

b. - Relació entre forma i funció: La recerca estètica de Mondrian va culminar en obres com la que comentem, que pretenien assolir la bellesa, l’equilibri i l’harmonia essencial. c. - Iconologia: Mondrian va investigar també sobre els possibles significats i relacions entre les línies verticals i les horitzontals, i les va convertir en equacions. Les línies verticals = home = espai = estàtica = harmonia Les línies horitzontals = dones = temps = dinàmica = melodia d. - Relació entre l’època i l’obra: Durant el període artístic de les primeres avantguardes els artistes cercaven aconseguir el límit de la representació de la realitat en les seves obres, i això els va dur fins a l’abstracció conceptual artística.

5. - Transcendència de l’obra L’estètica de l’arquitectura, dels objectes, els vestits, etc. . va canviar radicalment des del moment en què es van formular i aplicar les teories de l’abstracció. Durant la primera meitat del segle XX, els estudis dels pintors abstractes ja havien transformat la manera de concebre els objectes i l’arquitectura. Aquesta estètica ha influit substancialment en el disseny gràfic modern, el disseny de la moda, el disseny de l’arquitectura. . .