T 3 SENSACI PERCEPCI I ATENCI 1 2

T 3. SENSACIÓ, PERCEPCIÓ I ATENCIÓ 1. 2. 3. 4. Percebem el món tal com és? Podem tenir sensació de tot, o la nostra capacitat de rebre estímuls és limitada? Si haguessis de renunciar a un sentit, quin triaries? Si poguessis conservar un sol sentit, quin seria?

3. 1 SENSACIÓ Els sentits: les fonts de la nostra experiència. • Els òrgans dels sentits són constantment bombardejats per un cúmul d’estímuls (EE). • Un E és tota energia física, mecànica, tèrmica, química o electromagnètica que excita o activa un receptor sensorial. • La SENSACIÓ consisteix en detectar quelcom a través dels sentits i dels receptors de sensació interns (moviment, equilibri, malestar, etc. ) sense que encara hagi estat elaborat o tingui un significat. •

3. 1. 1 Algunes característiques • • Els sentits no sempre ens ofereixen una imatge fiable de la realitat. Podem millorar la capacitat dels sentits. ADAPTACIÓ SENSORIAL: és la disminució de la nostra sensibilitat davant d’un E. Atenció: sentir encara no és percebre o comprendre la realitat circundant.

3. 1. 2 Classificació dels òrgans sensorials CLASSE DEFINICIÓ NOM EXTERORECEPTO RS Recullen informació del món exterior Visió Audició Olfacte Gust Tacte (calor, fred, relleu, dolor i pressió) PROPIORECEPTOR Recullen informació dels S múlsculs i moviments del cos Cinestèsia Equilibri INTERORECEPTOR Informen de l’estat de les S vísceres Sentit orgànic Dolor

3. 1. 3 Els llindars sensorials La capacitat humana de rebre estímuls és limitada; no podem tenir sensació de tot. LLINDAR ABSOLUT És la quantita mínima d’estímul que necessitem per “adonarnos” de quelcom (llindar inferior) i també la quantitat màxima d’estímul que podem rebre (llindar superior). Aquest concepte s’ha posat en entredit (ex. Mare-nadó) LLINDAR DIFERENCIAL És la diferència d’intensitat de l’estímul necessària per a notar un increment o una disminució davant un estímul previ.

3. 2 PERCEPCIÓ El cervell transforma de forma gairebé instantània els missatges sensorials en percepcions conscients. • PERCEPCIÓ: és un procés CONSTRUCTIU pel qual organitzem les sensacions i captem conjunts o formes (gestalten) dotades de significat. • Impressió sensitiva cognitiva Informació

3. 2. 1 Característiques de la percepció Procés CONSTRUCTIU que depèn de les característiques de l’E i de l’experiència sociocultural i afectiva del subjecte perceptor. Procés d’INFORMACIÓ-ADAPTACIÓ a l’ambient. (Ex. : home processa informació sobre les cares de les persones)

3. 2. 2 Fases del procés perceptiu 1. 2. 3. 4. DETECCIÓ: cada sentit disposa d’un receptor o grup de cèl·lules sensibles a un tipus específic d’energia. TRANSDUCCIÓ: capacitat del cos per a convertir un tipus d’energia en un altre. Els receptors tradueixen l’energia de l’E en missatges nerviosos. TRANSMISSIÓ: quan l’energia electroquímica té suficient intensitat, els impulsos nerviosos (que transmeten la informació codificada sobre les característiques de l’E) arriben a diferents zones del cervell. PROCESSAMENT DE LA INFORMACIÓ: el cervell organitza i interpreta la infomració en forma

3. 2. 3 Com percebem TEORIES DE LA PERCEPCIÓ: 1. Teoria Associacionista: Wilhelm Wundt pensava que la percepció era un mosaic o la suma de sensacions. 2. L’Escola de la Forma (Gestalt): La idea més important és que el SUBJECTE TÉ UN PAPER ACTIU en la percepció. El que percebem no és una còpia dels EE externs, sinó que fem una elaboració per a assignar-li’s significat. No veiem el món tal com és. El procés perceptiu és de naturalesa holística, el tot és més gran que la suma de les parts. La FORMA és un esquema de relacions entre elements i relativament independent de les característiques físiques en què es troba materialitzada. Estudien com s’organitzen les sensacions en percepcions significatives: estudien les lleis perceptives.

3. 2. 3 Com percebem TEORIES DE LA PERCEPCIÓ: 2. L’Escola de la Forma (Gestalt): (veure l’altre PW) Figura-fons: L’organització més simple és agrupar algunes sensacions en un objecte o figura que ressalta sobre un fons (ex. : una melodia sobre el soroll). La figura: té forma i contorns definits, més estructurada i pròxima al subjecte, apareix tancada sobre si mateixa, té una superfície menor i rep la influència del fons que l’envolta. Hi ha figures que admeten diverses interpretacions, per tant, la representació de la realitat està dirigida pel subjecte.

3. 2. 3 Com percebem TEORIES DE LA PERCEPCIÓ: 2. L’Escola de la Forma (Gestalt): Lleis d’organització perceptiva: Són lleis que expliquen que en el procés de percepció procurem agrupar els estímuls perceptius, crear estímuls estables, senzills, consistents i ben organitzats.

3. 2. 3 Com percebem TEORIES DE LA PERCEPCIÓ: 3. La Teoria Cognitiva: Investiga com les persones processen informació i es representen el món, i aquestes representacions determinen la conducta. Símil de l’ordinador: rebem una informació externa i disposem d’un programa per tractar les dades. Les persones disposem d’esquemes cognitius per a poder interpretar la informació del món. Un esquema cognitiu és un conjunt organitzat de dades o coneixements emmagatzemats en la memòria, que serveix per a interpretar la realitat i en el qual s’integren les nostres experiències i coneixements. Anem construint aquestes estructures de coneixement durant el desenvolupament cognitiu, de manera que amb el temps els esquemes ens guiaran en la capacitat perceptiva de forma automàtica. Per tant, en la percepció relacionem les dades de l’E amb allò contingut a la memòria, ho identifiquem i ho valorem de forma afectiva.

3. 2. 3 Com percebem FACTORS QUE INFLUEIXEN EN LA PERCEPCIÓ: En la percepció intervenen tant les propietats del SN com: FACTORS INTERNS i SOCIO-CULTURALS: personalitat, experiència, motivació, atenció, interessos i valors, llenguatge (aprenem a percebre a mesura que aprenem paraules, posem nom a les coses i classifiquem). - BOUQUET? FACTORS EXTERNS O DE L’ESTÍMUL: - Intensitat - Repetició - Grandària - Novetat

3. 2. 3 Com percebem LES IL·LUSIONS ÒPTIQUES Són discrepàncies entre allò que percebem i la realitat objectiva; les figures pateixen distorsions però no són deformacions reals. Encara que sapiguem que es tracta d’una il·lusió, el nostre servell segueix sense corregir les distorsions.

3. 2. 4 Trastorns perceptius AGNÒSIA: Incapacitat d’identificar o reconèixer estímuls per un sentit particular, encara que tingui bé la capacitat intel·lectual. AL·LUCINACIONS: Són percepcions de quelcom que no existeix. Poden ser acústiques, visulas, gustatives i olfactives, i tàctils.

3. 3 ATENCIÓ Procés cognitiu que permet controlar i orientar la nostra activitat per a desenvolupar una conducta adaptadora i planificada. • • Mecanisme de selecció activa de la informació que rebem. • Intervé en: • L’orientació dels nostres receptors cap als EE. • El processament de la informació: processament automàtic o processament controlat.

3. 3. 1 Característiques de l’atenció Activitat conscient del subjecte que cerca un objectiu. Activa o inhibeix els processos cognitius depenent de les demandes de la situació. Pot patir modificacions per diversos motius: Fatiga mental, estat físic, son Fàrmacs i drogues Condicions externes (temperatura) Maduresa individual

CONCLUSIÓ Quan mirem una nit estrellada, què veiem? Qualsevol de nosaltres veuria estrelles, mentre que un nadiu d’una tribu veurà llums enceses o senyals dels déus; un astrònom veurà constel·lacions i un astrofísic, reaccions d’energia i canvis imperceptibles per a nosaltres. Cadascú veu segons el que busca, per tant, segons el que ja sap.