Stabiliemobile 1965 Alexander Calder Art cintic Claseshistoria Mobiles
Stabilie-mobile (1965) Alexander Calder Art cinètic
Claseshistoria Mobiles mediante la unión de una serie de placas unidos al principio por hierros, hilos, alambres y después (años cuarenta) sólo con elementos metálicos Se establecen diferentes composiciones equilibrando la distribución de placas que, mediante un motor o por la acción del aire, van creando distintos volúmenes virtuales Empleo de formas planas Arte cambiante y en movimiento Cuando hace Stabiles-mobiles emplea el color negro para las placas y colores primarios para los elementos dinámicos Stabiles sensación de perennidad Stabiles adelgazan conforme ascienden Stabiles a base de planchas metálicas atornilladas o ensambladas Stabiles se asientan firmemente en el suelo y se elevan airosos Alexander Calder Stabile-mobile Historia del Arte © 2006 Guillermo Méndez Zapata
Claseshistoria Elementos colgantes (planos) pasan por tres fases: a) al principio figuras estilizadas con perfil caricaturizado b) por influjo de Piet Mondrian placas geométricas (círculos y rectángulos) c) Por influjo de Miro figuras ameboides en ordenación arbolada Empleo de El elemento básico los colores primarios deja de ser la simetría, son estructuras equilibradas que permiten una multiplicidad de variaciones dentro de los límites impuesto por el autor Continuas variaciones de las placas y barras crean una coreografía sutil y etérea Alexander Calder Mobiles Historia del Arte © 2006 Guillermo Méndez Zapata
Circuito cerrado con mercurio Claseshistoria Zona estática: estanque Motor eleva mercurio Zona dinámica: mercurio cae Alexander Calder Fuente de mercurio Elementos colgados se mueven constantemente Historia del Arte © 2006 Guillermo Méndez Zapata
Mutació (1963), E. Chillida. Abstracció. Contraste entre l´espai buit i el ple. Multifacial i infinitat de perspectives.
Chillida: Lotura (lligam) (1991). La forja permet dotar el ferro d´una flexibilitat impròpia.
Chillida: Lloc de trobada V (1972) El ple, el buit i la ingravidesa.
Elogi de l´aigua (1987) E. Chillida 12 x 7 x 6 m. Abstracció
Cromlec de Stonehenge (3000 a. C. ) Recorda la relació màgica art-natura, com les obres de Chillida.
Chillida: Elogi de l´horitzó (1989), Gijón.
Chillida: La pinta del vent (1976), a Donosti.
Cristòfol: Nit de lluna (1935), Lleida. Surrealisme amb matissos d´art povera i conceptual. Fusta pintada, 71 x 40 cm. Tema al·legòric.
Armonia estelar (1957). De l´aire a l´aire.
Monument (1935) Leandre Cristòfol Finestra (1936)
L´aureola astral i impassible està a punt de sortir (1936) Leandre Cristòfol Surrealisme L´objecte trobat i la descontextualització de materials industrials o artesanals. .
Miró: Personatge amb paraigua (1931) Leandre Cristòfol s´acosta a les escultures objecte de Joan Miró.
¿Esto es arte? ¿Qué es el arte? ¿Es la obra? Arte del S. XX ¿Es la aportación intelectual de un creador? ¿Es el efecto producido en el espectador? La fuente LHOOQ (Ella tiene calor en. . . ) Rueda de bicicleta Dadaïsme Marcel Duchamp
Mistos (1992), de Claes Oldenburg. Pop art.
Claes Oldenburg, Pop art.
Cel·la, ulls i miralls (1993) Louise Bourgeois
Frida Khalo: El cérvol ferit (1946) Entre el surrealisme i la representació dels estats psíquics, com Bourgeois.
- Slides: 30