SOL I DE DOL I AMB VETUSTA GONELLA

SOL, I DE DOL, I AMB VETUSTA GONELLA. . . Josep Vicenç Foix

Josep Vicenç Foix 28 de gener de 1893 a l'antic poble de Sarrià Va morir el 29 de gener de 1987 a Barcelona Va ser poeta, periodista i assagista català, un dels més destacats de les avantguardes literàries catalanes.

Sol, i de dol, i amb vetusta gonella. . . El poema reflecteix el protagonista desorientat en la natura que finalment reconeix com una terra innata. L’autor vestit d’una manera antiga, se sent perdut i sol, però de seguida reconeix el paisatge de fa mil anys i ja res li és estrany i retroba els paisatges on passejava.

Anàlisi del poema 1. Estrofa ens demostra el Sol, i de dol, i amb vetusta gonella, 10 A protagonista solitari, vestit d’una em veig sovint per fosques solituds, 10 B manera vulgar. En prats ignots i munts de llicorella 10 A 2. Estrofa el protagonista es I gorgs pregons que m'aturen, astuts. 10 B pregunta a ell mateix on es troba i això li provoca un estat d’ansietat. I dic: On só? Per quina terra vella, 10 A 3. Estrofa reconeix el paisatge de -Per quin cel mort-, o pasturatges muts, 10 B fa mil anys i ja no li és estrany Deleges foll? Vers quina meravella 10 A 4. Estrofa ens explica el sentiment passiu que pot ser bo o dolent D'astre ignorat m'adreç passos retuts? 10 B Sol, sóc etern. M'és present el paisatge 10 C De fa mil anys, l'estrany no m'és estrany: 10 D Té una rima consonant i és Jo m'hi sent nat; i en desert sense estany 10 D d’art major O en tuc de neu, jo retrob el paratge 10 C On ja vaguí, i, de Déu, el parany 10 D Per heure'm tot. O del diable engany. 10 D

FIGURES RETÒRIQUES Sol, i de dol, i amb vetusta gonella, em veig sovint per fosques solituds, Al·literació En prats ignots i munts de llicorella Anàfora I gorgs pregons que m'aturen, astuts. Pregunta retòrica Contradicció I dic: On só? Per quina terra vella, -Per quin cel mort-, o pasturatges muts, Deleges foll? Vers quina meravella D'astre ignorat m'adreç passos retuts? Sol, sóc etern. M'és present el paisatge De fa mil anys, l'estrany no m'és estrany: Jo m'hi sent nat; i en desert sense estany O en tuc de neu, jo retrob el paratge On ja vaguí, i, de Déu, el parany Per heure'm tot. O del diable engany.

Conclusions L’autor ens mostra un punt de vista imaginatiu. La seva poesia està influïda per les avantguardes, especialment al surrealisme.