Servei Educatiu de Nou Barris Equip dAssessorament i

Servei Educatiu de Nou Barris Equip d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica (EAP B 01) Estratègies d’intervenció Trastorns de la Conducta Curs 2010/2011

La Conducta “Definicions”: l Qualsevol actuació d’un subjecte que pot ser observada objectivament (pot ser positiva o negativa). l La conducta com activitat de l’organisme viu en relació funcional amb el seu entorn. Aquest entorn estaria format per totes les influències que han format l’individu des del seu naixement.

Exemples de definició d’una conducta Incorrecte: Correcte: l En Joan és molt agressiu l En Joan dóna cops de peu i cops de puny quan se li porta la contrària. l L’Anna menja malament l L’Anna, quan menja, s’aixeca constantment i se li cau el menjar a terra.

Què entenem per trastorns de la conducta? ¡ La conducta alterada s’identifica perquè l’alumne manifesta de forma persistent i repetida una resposta, una acció És una manifestació del malestar que es dóna entre allò que l’alumne sent i imagina sobre si mateix i les relacions significatives amb els altres. Al mig, entre aquests i ell, hi ha el cos. L’angoixa reclama acció, fer alguna cosa per sortir de l’impàs i no té a l’abast cap més orientació que l’alarma sorgida en el propi cos. El pensament no subordina l’acció impulsiva. ¡ Els factors de risc Aquelles condicions personals, sociofamiliars o educatives que produeixen vulnerabilitats, és a dir, modulen o faciliten la possibilitat que un procés de TC és posi en marxa. ¡ Els factors protectors Són els aspectes personals i de l’entorn que promouen el desenvolupament com a persona i són bàsics per establir estratègies efectives de protecció, prevenció i resiliència.

Què comunica la conducta? ¡ ¡ Cal tenir en compte que té una funció per l’alumne. Comunica: entendre el missatge que a vegades no se sap comunicar d’altre forma. Poden estar causades i mantingudes per diferents factors. Relacionades amb el seu context. l l BUSCAR EL PERQUÈ!!!!! – suport funcional ELABORAR PLANS DE TREBALL PER A TOTS ELS ALUMNES TREBALL COOPERATIU: mestres, famílies, altres agents ENFOCAMENT POSITIU

Les conductes disruptives i el malestar a l’aula Es defineixen com un conjunt de comportaments que deterioren o interrompen el procés d’ensenyança i aprenentatge a l’aula. Aquestes conductes s’originen per les dificultats del nen per adaptar-se al medi i amb elles, el nen pretén especialment cridar l’atenció del grup o del professor i obtenir un “estatus” de poder a l’aula. Per el mestre, l’elevat nombre de conductes disruptives desemboca en un nivell més alt d’estrès, en canvi, alguns alumnes veuen les interrupcions com una manera de sortir de la rutina més o menys informal.

Tipologia de conductes PER EXCÉS: ¡ Hiperactivitat: no poder estar quiet, necessitat de manipular, aixecar-se. . . ¡ Comportament agressiu o impulsiu : pegar, insultar, trencar coses. . . ¡ Conductes disrruptives en general : interrupcions constants, molestar als companys. . . ¡ Plorar o reaccionar amb rebequeries davant la frustració. ¡ Recerca excessiva d'atenció o aprovació, dependència social. PER DEFECTE: ¡ Aïllament: manca de voluntat o de capacitat per a participar en activitats de la classe. ¡ Manca d'atenció: somiar despert. ¡ Passivitat: refús a participar, a treballar, sortir de classe, insuficiència verbal. ¡ Apatia: poc interès per la qualitat del treball. ¡ Temors: por generalitzada, temença a parlar en grup. . . ¡ Manca d'autoconfiança, infravaloració del propi rendiment.

Pautes per observar el comportament El primer pas per modificar una conducta és definir-la: ANTECEDENTS. l DEFINICIÓ DEL COMPORTAMENT. l QUANTES VEGADES? l ON? (lloc, hores, amb quí? ) l COM ACTUEM? l COM RESPON? l

Abordatge de la conducta I (individual)

Abordatge de la conducta II (individual) On? Aula Passadis Pati Menjador Què? Com? Resposta

Abordatge de la conducta Economia de fitxes (sistema de reforç) Avantatges: ¡ ¡ L’alumne pren consciència de la seva conducta. L’alumne participa en l’elaboració del programa de fitxes. Auto-control, Autoavaluació Permet introduir una o més conductes. Creador de taules de reforç: http: //www. dltkcards. com Inconvenients: ¡ ¡ L’alumne pot deixar de mostrar interès. Equilibrar les taules de reforços: valor de les fitxes. Manca de definició de la temporització del programa. Si no perd efectivitat, suposa un control constant.

Abordatge de la conducta El contracte conductual Què és un contracte conductual? ¡ És un document escrit per tots els membres que intervenen en aquest document, en el qual s’acorda i es fixen els reforços i les sancions que rebran determinades conductes. Es firma per tots els membres implicats com a símbol d’acceptació i compromís (alumne, tutor, …) ¡ L’alumne/a s’ha de veure implicat en allò que ha signat. Orientacions per a fer un contracte: ¡ Vocabulari accessible. ¡ Els reforçadors han de ser immediats a la conducta. ¡ S’ha de fer en termes positius, ressaltant els premis. ¡ Reflexar-hi diferents metes graduades en funció de la dificultat. ¡ Establir terminis dels objectius proposats. (exemple model)

Exemple model. Contracte Conductual CONTRACTE PER A MODIFICAR LA MEVA CONDUCTA (IES Palma – Balears) (Model: Pilar Fitor), ** model adaptat. La Tutoria del curs. . . i el Departament d'Orientació per una banda, i l'alumne/a. . . . . per altra, així com el seu/la seva pare, mare o tutor. . . . formulem aquest contracte per a la modificació de la conducta de l’interessat: Jo. . . em compromet a canviar la meva actitud i el meu comportament en els següents aspectes: - No tornaré a molestar ni a insultar als meus companys i companyes - No tornaré a faltar al respecte als professors i professores ni alteraré l'ordre de la classe - Sempre duré a classe els materials i llibres adequats - Estudiaré i faré els deures com a mínim una hora i mitja diària a casa meva. - No tornaré a faltar a classe sense causa justificada. - Altres. . . . Per la meva part, jo. . . pare, mare, tutor/a de. . . em compromet a col·laborar amb l'Institut en la modificació de la seva conducta mitjançant les següents actuacions: - No justificaré les seves conductes inadequades. - Justificaré a temps les faltes d'assistència per malaltia o necessitat. - Controlaré l'agenda de. . . . i el compliment del temps d'estudi a casa. Per part del Departament d'Orientació i la Tutoria prenem el compromís d'ajudar en/na. . . . en els seus esforços per canviar, reforçar-li sempre que la seva conducta sigui adequada i donar-li una atenció personalitzada en el seu retard escolar. El Cap d'Estudis ratifica aquest contracte i controlarà el seu acompliment en totes les seves parts Palma a. . de 201. . . Sg. L'alumne/a La mare/pare/tutor Tutoria

Contracte Conductual – Economia de Fitxes (condicions) Iniciar programa a partir d'unes prèvies. ¡ Pacte d'equip: fer-ho tots alhora, fermesa conjunta. ¡ Conseqüència dels actes: sanció / no càstig (el nen sap que li pots passar sinó ho fa) CONSENSUAT MESTRES ex. treure'l del grup si interfereix. ¡ Tenir en compte transicions, canvis. ¡ Autoritat: el nen ha de saber que tots estem d'acord en la forma d'intervenir / línea d'escola /donar la mateixa resposta. ¡ VINCLE: possar límits a partir del vincle. ex. : tutories, "t'exigiriem perquè veiem que pots fer-ho“ ¡ CONTENCIÓ: no es pot posar en paraules, cal contenció física. Després indicar perquè hem intervingut. Ex. no et pots lesionar, ni lesionar els altres.

Nom alumne: Estratègies: tutora / mestres

Tècniques de modificació de conducta (I) REFORÇAR – RECOMPENSAR: Les recompenses de conductes desitjables actuen com reforços. Proporcionen motivació. ¡ Variar les recompenses. ¡ Lliurar les recompenses immediatament. ¡ Donar recompenses que es poden cumplir.

Tècniques de modificació de conducta (II) ELOGIS: El propòsit d'elogiar és augmentar conductes desitjables. És necessari posar l'accent en quina conducta concreta es persegueix. ¡ ¡ ¡ Com més concret sigui l'elogi millor comprendrà el nen què és el que fa bé i serà més probable que ho repeteixi. “t’has portat bé”, millor indicar: “molt bé, perquè has estat capaç de mantenir-te a la fila” Elogiar els avenços. Interrompre conversa, recollir joguines. Quan el comportament estigui establert retirar l’elogi progressivament. Elogiar al moment.

Tècniques de modificació de conducta (III) REFORÇ NEGATIU: Seria fantàstic poder educar als nens utilitzant només tècniques positives, però no és possible. Per a ensenyar-los patrons de conductes desitjables, cal fer ús de les conseqüències positives i negatives. ¡ ¡ ¡ ¡ ¡ Ús de la sanció amb moderació. Triar una sanció que redueixi la conducta no desitjada. Usar la sanció combinat amb tècniques positives. Per a animar al nen a actuar de la forma desitjada, es deuen definir, ensenyar i recompensar les conductes positives que es volen establir. No retardar el càstig. Explicar les conseqüències. Què ens mirin quan els parlem. Contacte visual. Ser ferms. Utilitzar supressió de privilegis o objectes. Exemple: Si es castiga a un nen per córrer d'un costat a un altre del carrer, cal ensenyar-li també a parar-se, mirar i escoltar abans de creuar el carrer. Elogiï-li per quedar-se en la vorera o per mirar curosament abans de creuar el carrer.

Tècniques de modificació de conducta (IV) IGNORAR: La ignorància sistemàtica és l'art d'ignorar els comportaments que desagraden i donar atenció positiva als què agraden. ¡ ¡ ¡ NO ignorar conductes perilloses: agressions que posen en perill el mateix nen o els altres. Cal decidir quines conductes ignorar i quines no. NO mirar al nen quan està actuant. No reaccionar al comportament. Seguir amb la nostra activitat. La durada està relacionada amb la nostra fermesa davant de la conducta.

Tècniques de modificació de conducta (V) TEMPS FORA: Aïllar el nen en un lloc mancat d’estímuls durant un període de temps. ¡ ¡ ¡ Efectivitat a infantil i primària. Escollir el lloc i mantenir-lo. Un minut per any d’edat. Presentar-ho com a conseqüència a una conducta, no com a càstig. Un cop finalitzat el temps fora, convidar a tornar a l’activitat, sense fer referència a la conducta.

Tècniques de modificació de conducta (VI) NORMES I LÍMITS: Establir normes i límits. Permet un entorn previsible, dóna seguretat. ¡ ¡ Acompanyar amb la raó per la qual s’aplica. Pactar conseqüències. Coherència entre el professorat i l’entorn escolar. Norma en llenguatge afirmatiu. Caminar poc a poc. Parlar fluixet. Tractar amb respecte.

Suport conductual positiu Característiques per un suport positiu: ¡ Prevenció: l l ¡ ¡ ¡ Definir i ensenyar expectatives socials positives Identificar conductes positives Establir conseqüències coherents de les conductes problemàtiques. Recollida i ús continus de dades per a la presa de decisions. Continu de suports en forma d’intervencions individuals intensives.

Suport conductual positiu Característiques per un suport positiu:

Suport conductual positiu Característiques per un suport positiu:

Suport conductual positiu Com és pot fer? ¡ PENJAR CARTELLS A L’ESCOLA AMB 3 – 5 NORMES GENERALS EN LLENGUATGE POSITIU PER A TOTA L’ESCOLA ¡ RECORDABLES ¡ LLENGUATGE ADEQUAT – COMPRENSIBLE PER ALS ALUMNES ¡ ES PENJEN ALS PASSADISSOS I/O AULES

Proposta de Feina (Una altra proposta)

SUPÒSITS PRÀCTICS Què faries davant d’aquestes conductes? AULA ¡ Destrucció d’objectes ¡ Falta d’atenció reiterada ¡ Molesta els companys de taula ¡ Interromp constantment ¡ No seguir ordres ¡ S’aixeca sovint, no para quiet. PATI ¡ No acceptar normes joc ¡ No acceptar resultats ¡ Agafar joguines dels altre ¡ Agressions companys PASSADÍS ¡ Empènyer els altres ¡ No seguir la fila

SUPÒSITS PRÀCTICS RECORDA que cal DESCRIURE LA CONDUCTA (observable i mesurable): Quines de les següents conductes ho compleixen? ¡ Agredir els altres amb les mans ¡ Enfadar-se ¡ No obeir ¡ Ser desconsiderat ¡ Plorar ¡ Escopir ¡ Agafar enrabiades ¡ Trencar objectes Algunes es donen per: ¡ ATREURE L’ATENCIÓ DE L’ADULT ¡ ESCAPAR-SE DE LES TASQUES ACADÈMIQUES

Orientacions en relació a l’àmbit escolar EL COMPORTAMENT S’APREN I PER TANT ES POT MODIFICAR ¡ Possibilitat de reflexionar fora de l’aula en els moments de conflicte. Cal tenir l’espai acollidor per la reflexió i també pels moments en els que l’alumnat té alterat l’estat d’ànim i demani o se li suggereixi anar a un espai especial per descansar i relaxar-se, un lloc on és pugui sentir segur (física i mentalment). ¡ Treball en petit grup i de forma individual. Es requereixen espais polivalents per tal de poder realitzar algunes de les activitats educatives en situacions diferents a la del grup classe i que al mateix temps facilitin un clima d’atenció i d’acollida de les dificultats. ¡ Coherència i Coordinació entre tot el professorat que intervé. ¡ Alimentar la idea que es poden aconseguir canvis (per petits que siguin) ¡ Mantenir una relació positiva amb la família. ¡ Normes i regles de funcionament clares. ¡ Tenir cura de les informacions que fem circular en relació a aquest alumnat. ¡ Tenir cura de la manera i del lloc en el que parlem dels alumne.

Com escola hem de definir: 1. 2. 3. 4. QUINES SÓN LES CONDUCTES COMUNS MÉS PROBLEMÀTIQUES? ON ES PRODUEIXEN? QUI CONTRIBUEIX AL PROBLEMA? QUAN ES PRODUEIXEN? COM TROBAR SOLUCIONS: ¡ ¡ ¡ PREVENCIÓ: Com podem evitar el context del problema – Definir que volem! l Qui, quan, com l Canvis en l’horari, pla d´estudis, . . . ENSENYAR: Com podem definir, ensenyar i fer el seguiment del que volem l Ensenyar bones conductes l Fer servir la conducta problemàtica com exemple negatiu RECONEIXEMENT: com podem recompensar sistemàticament les conductes desitjades. EXTINCIÓ: com podem evitar que es recompensin les males conductes CONSEQÜÈNCIES: quines conseqüències eficients i coherents tenen les conductes problemàtiques.

Com escola hem de definir: EXPECTATIVES A NIVELL DE XARXA ESCOLAR: ¡ ¡ Els alumnes han de discriminar entre bones i males conductes Donar pautes: “si un nen et molesta digues: “prou”, o amb la ma digues: “prou”. Hem de donar estratègies per a quan es trobin en aquestes situacions, a partir de les normes generals de l’escola. “Si un nen et diu una paraula grollera, què has de fer tu? ”: PROU / CAMINA i APARTAT / Si no funciona: “PARLA AMB UN ADULT” RECORDAR: Els nens amb conductes problemàtiques moltes vegades reben el “feedback” de que no serveixen per res. Cal buscar allò què és positiu, allò en el que són exitòssos. TRANSFORMAR ALLÒ NEGATIU EN POSITIU

Com escola hem d’actuar ¡ QUAN ES TREBALLA DE FORMA GLOBAL SOBRE LES CONDUCTES INADAPTADES: AQUESTES ES REDUEIXEN i S’ INCREMENTEN ELS APRENENTATGES ACADÈMICS ¡ LES MATEIXES EXPECTATIVES PER A TOTS ELS ALUMNES PER PART DE TOTS ELS MESTRES, TOT L’EQUIP QUE TREBALLA AMB AQUESTS NENS ¡ ELS NENS HAN DE SABER QUE ESPEREM D’ELLS EN TERMES DE CONDUCTA (“això no és acceptable”)

Com escola hem d’actuar QUÈ i COM ¡ Cal explicar al nen que vol dir el que li demanem, adequant-lo a l’edat del nen. ¡ Les conductes que esperem d’ells han de ser: OBSERVABLES i MESURABLES Ex: Ser respectuós amb els altres, vol dir per exemple aixecar la ma per parlar i demanar torn de paraula ¡ CAL REFORÇAR LA CONDUCTA POSITIVA. MOLTES VEGADES L’IGNOREM. NOMÉS INTERVENIM EN LES CONDUCTES NEGATIVES ¡ HAN DE CONEIXER LES CONSEQUENCIES D’UNA CONDUCTA INAPROPIADA ¡ HAN DE SER CAPAÇOS DE DIR QUINES SÓN LES EXPECTATIVES DE L’ESCOLA

Com escola hem d’actuar ¡ ¡ ¡ PREVENCIÓ: davant conductes desafiants PERSPECTIVA SISTÈMICA: escola com a unitat Desenvolupar PLANS DE SUPORT ESTRATEGIES GLOBALS pensades per fer modificacions Modificar els ENTORNS (família, escola, …) LA CONDUCTA SOCIAL DELS ALUMNES AFECTA L’EFECTIVITAT DE LES ESCOLES COM A CENTRES D’APRENENTATGE – Robert Horner, professor de Psicologia – University of Oregon

Bibliografia i Agraïments ¡ ¡ ¡ Labrador, Cruzado i Muñoz (1993). Manual de técnicas de modificación y terapia de conducta. Madrid: Pirámide. Caballo y Buela-Casal (1991). Manual de técnicas de terapia y modificación de conducta. Madrid: Siglo XXI. Olivares, J. y Méndez, F. X. (1999). Técnicas de Modificación de Conducta. Madrid: Biblioteca Nueva. L. Grant i A. Evans (1994). Principles of Behavior Analysis. Nova York: Harper. Collins College Publishers. G. Martin i J. Pear (1996). Behavior Modification. What it is and how to do it (fifthedition). Upper Saddle River, New Jersey: Prentice Hall, Inc. Especial agraïment als professionals de l’EAP B 02 de Sant Andreu