SCAR ESPL LALACANT UNIVERSAL QUI S l Una

  • Slides: 20
Download presentation
ÒSCAR ESPLÀ L’ALACANTÍ UNIVERSAL

ÒSCAR ESPLÀ L’ALACANTÍ UNIVERSAL

QUI ÉS? l Una avinguda d’Alacant? l Un conservatori? l Un auditori de Benidorm?

QUI ÉS? l Una avinguda d’Alacant? l Un conservatori? l Un auditori de Benidorm?

UN COMPOSITOR ALACANTÍ

UN COMPOSITOR ALACANTÍ

CRONOLOGIA l 1889: Naix a Alacant l 1903: Es trasllada a Barcelona per estudiar

CRONOLOGIA l 1889: Naix a Alacant l 1903: Es trasllada a Barcelona per estudiar enginyeria industrial i filosofia l 1904: Ingressa al Conservatori Superior del Liceu l 1911: 1 r Premi del Concurs Internacional convocat per la National Gesellschaft Die Musik de Viena amb l’obra “Suite levantina”. En el jurat hi eren Richard Strauss i Camile Saint-Saëns. A partir d’aquest moment es decideix per la carrera musical. Es trasllada a Munic on estudia amb Max Reger. Un any més tard estudia amb Camile Saint-Saëns a París

l 1924: Restauració d’El Misteri d’Elx l 1932: Catedràtic de Folklore en el Conservatori

l 1924: Restauració d’El Misteri d’Elx l 1932: Catedràtic de Folklore en el Conservatori Nacional de Música i Declamació de Madrid l 1937: Es trasllada a Brussel·les fins el 1950, gràcies a una invitació de la Fondation Musicale “Reine Elisabeth” per formar part del jurat en el 1 r Concurs Musical Eugène Ysayë l 1946: Nomenat director del Laboratori Musical Científic de Brussel·les. Recerca sobre l’establiment del diapasó estàndard

l 1951: Torna a l’Estat Espanyol l 1953: Ingressa a la Reial Acadèmia de

l 1951: Torna a l’Estat Espanyol l 1953: Ingressa a la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Ferran l 1956: Membre de l’Académie des Beaux-Arts de l’institut de France l 1958: La Caja de Ahorros del Sureste de Espanya (hui CAM) crea l’Institut Musical Òscar Esplà, convertit posteriorment en Conservatori Superior l 1962: Director del Conservatori de Música Òscar Esplà l 1976: Mor a Madrid

OBRA I LITERATURA l El sueño de Eros (Gabriel Miró, Alacant) l La pájara

OBRA I LITERATURA l El sueño de Eros (Gabriel Miró, Alacant) l La pájara pinta l Canciones Playeras (Rafael Alberti, Puerto de Santa Maria-Cadis)

Don Quijote velando las armas (Miguel de Cervantes) l També fan obres sobre el

Don Quijote velando las armas (Miguel de Cervantes) l També fan obres sobre el Quixot: Henry Purcell (Regne Unit) Georg Philipp Telemann (Alemanya) Felix Mendelssohn (Alemanya) Nadia Boulanger (França) Anton Rubinstein (Polònia) Richard Strauss (Alemanya) Ruperto Chapí (Villena) Manuel de Falla (Càdis) Conrado del Campo (Madrid)

OBRA I PINTURA l La pájara pinta (Benjamín Palencia, Albacete) l Nochebuena del Diablo

OBRA I PINTURA l La pájara pinta (Benjamín Palencia, Albacete) l Nochebuena del Diablo (Emilio Varela, Alacant)

l En EL DIAPASÓ 1946 és nomenat director del Laboratori Musical Científic de Brussel·les

l En EL DIAPASÓ 1946 és nomenat director del Laboratori Musical Científic de Brussel·les per a realitzar recerques físico-acústiques sobre l’establiment del diapasó únic

EL MISTERI D’ELX l 1924: Restauració d’el Misteri d’Elx Reposa les escenes del segon

EL MISTERI D’ELX l 1924: Restauració d’el Misteri d’Elx Reposa les escenes del segon acte (la Judiada), quadre omès en les representacions de feia un segle. Esmena els errors d'interpretació dels documents relacionats amb l'obra i la seua Consueta, errors que es reflectien en una defectuosa realització musical i escènica. Actualment l’obra s'interpreta basant-se en la seua transcripció

OBRA l Òpera l Ballet l Orquestra l Música vocal l Música de Cambra

OBRA l Òpera l Ballet l Orquestra l Música vocal l Música de Cambra l Piano

TONALITAT I FOLKLORE Òscar Esplà defensa la música tonal, la qual justifica amb els

TONALITAT I FOLKLORE Òscar Esplà defensa la música tonal, la qual justifica amb els seus estudis científics. En el seu rebuig a l’atonalitat promulgaria que la tonalitat no estava exhaurida i podia enriquir-se amb les noves tècniques compositives. Utilitza el folklore valencià deduint una selecció harmònica que utilitza en passatjes amb color popular. Però fugint del folklorisme directe.

CONCLUSIONS l La seua música s’escolta poc actualment l No es sap molt sobre

CONCLUSIONS l La seua música s’escolta poc actualment l No es sap molt sobre les seues investigacions físicoacústiques l El seu treball de recuperació i revisió del Misteri d’Elx no es coneix molt l La seua implicació en la millora de l’educació musical del país és quasi desconeguda l S’ignora l’existència dels seus articles i assajos sobre teoria i crítica musical (Le Soir de Brussel·les)

BIBLIOGRAFIA l AGUILAR GÓMEZ, JUAN DE DIOS. Historia de la Música en la provincia

BIBLIOGRAFIA l AGUILAR GÓMEZ, JUAN DE DIOS. Historia de la Música en la provincia de Alicante. Instituto de Estudios Alicantinos. Alacant, 1984 l Correspondencia de Óscar Esplá a Eduardo del Pueyo. Perfil de una amistad. Instituto Alicantino de Cultura Juan Gil Albert. Alacant, 2001 l Historia de la Música de la Comunidad Valenciana. Información. Ed. Prensa Alicantina. Alacant, 1992 l Óscar Esplá: Músico, humanista. Canelobre. Revista del Instituto Alicantino de Cultura Juan Gil Albert. Núm. 53. Alacant, 2008

RECURSOS EN XARXA l http: //wwww. obrasocial. cam. es/legado_os car_espla/index. asp l http: //www.

RECURSOS EN XARXA l http: //wwww. obrasocial. cam. es/legado_os car_espla/index. asp l http: //www. orcam. org/monograficos/9_os car_espla. pdf l http: //perso. wanadoo. es/madrid 1939/exili oespla. pdf

FRAGMENTS D’AUDIO l Canciones l La playeras pájara pinta l Simfonia Aitana

FRAGMENTS D’AUDIO l Canciones l La playeras pájara pinta l Simfonia Aitana

MOLTES GRÀCIES Rosabel Torregrosa i Lillo http: //mestreacasa. gva. es/web/301482400/3 http: //www. myspace. com/femenisax

MOLTES GRÀCIES Rosabel Torregrosa i Lillo http: //mestreacasa. gva. es/web/301482400/3 http: //www. myspace. com/femenisax litoisro@yahoo. es FI