Sabadell C 4 De qu parlarem 1 Constituci

Sabadell – C 4

De què parlarem: 1. - Constitució: Per a què. Parts estructurals. 2. - Procés Constituent. Models. 3. - Proposta de Convenció Constituent Ciutadana per a Catalunya – CCCC. introducció

A Catalunya avui es donen al mateix temps 3 moviments sociopolítics de ruptura: 1. - Sobirania Política: Per esdevenir un estat sobirà i/o independent. 2. - Sobirania Democràtica: Perquè la ciutadania prengui part en les decisions. 3. - Sobirania Social: Per un millor repartiment de la riquesa que redueixi la distància entre els més rics i els més pobres, amb millor igualtat d’oportunitats. Tots tres son LEGITIMS i NECESSARIS. introducció

• PARTS ESTRUCTURALS D’UNA CONSTITUCIÓ Ø Sobirania: Qui la té i com l’exerceix. Model Representatiu: Parlament – UK Model Participatiu: Democràcia Semi-Directa - CH. Ø Repartiment i control del Poder: Legislatiu: Més o menys important en funció del sobirà. Executiu: Elegit pel Parlament o per la Ciutadania. Judicial: Elegit per Legislatiu/Executiu o per Ciutadania Ø Drets: Individuals i col·lectius. Deures i requisits. 1. - Parts estructurals d’una Constitució.

1. - Parts estructurals d’una Constitució.

PODER JUDICIAL Pràctiques judicials polèmiques a Espanya: Indult: Acte administratiu dictat pel govern i executat pel ministeri de Justícia, pel que s’extingeix la pena delicte però es continua sent culpable. No hi ha obligació de justificació i no es pot recórrer. En el darrer any: F+UK cap, EE. UU 5/any, Espanya 600/any, Marroc 2. 500/any. 1. - Parts estructurals d’una Constitució.

PODER-JUDICIAL Pràctiques judicials polèmiques a Espanya: Aforament: Certs càrrecs institucionals i de la judicatura solament poden ser encausats i jutjats per tribunals superiors. Aquests TSJ son nomenats no per mèrits sinó pel CGPJ (20 membres nomenats pel Congrés + Senat). Molt pocs països tenen la figura dels aforats. Si ho tenen queden relegats a la figura del President i/o membres del Govern. A Espanya en hi ha 10. 000. 1. - Parts estructurals d’una Constitució.

ESPANYA AFORATS 1. - Parts estructurals d’una Constitució.

CASSOS IL·LUSTRATIUS ESPANYA Cas Garzón: Fa gravar les converses entre els imputats i els seus advocats sota petició i aval d’un jutge i d’un magistrat del TSJ Madrid i 2 fiscals anticorrupció. El TS les declara il·legals i considera que Garzón ha interpretat la llei de forma errònia i que laminava els drets de defensa dels imputats. Garzón es inhabilitat per unanimitat del TS a 11 anys per prevaricació. 14 dies més tard el ple del CGPJ l’expulsa, per 20/21 vots, de la carrera judicial. Elpidio José Silva: Miguel Blesa va ser president de Caja Madrid entre 1996 i 2009. Elpidio José Silva decreta presó el Juny 2013 per crèdits irregulars a Marsans i suposada compra fraudulenta del City National Bank of Florida. En la causa apareixen milers d’e-mails que relaciones Aznar amb contractes d’armament a Líbia, Argelia i Rússia (cavall blanc de Gaddafi). Segons Silva el cas estaria relacionat amb el cas Gurtel. Silva es condemnat a inhabilitació per 14 anys i mig pel TSJ de Madrid i que el TS eleva a 17 anys i mig per ordenar obrir els correus de Blesa i obrir els servidors informàtics de Caja Madrid. 1. - Parts estructurals d’una Constitució.

L’INDULT – Cassos il·lustratius 1988: Alfonso Armada, colpista del 23 F-1981, condemnat a 26 anys de presó per cop d’estat. Juan Hormaechea, expresident de Cantàbria. Indultat en 1995 i el 2011 per malversació de fons públics i prevaricació Alfredo Sáenz: Conseller Delegat del BSCH. Indultat per Zapatero. TS va derogar l’indult. Rajoy va canviar la llei i va mantenir l’indult cosa que el va permetre romandre al càrrec i cobrar 88 M€ d’indemnització per jubilació 1. - Parts estructurals d’una Constitució. Rafael Arias Salgado. Cinc vegades ministre i DG Carrefour va indultar a son germà Gabriel director de RTVE i ambaixador d’Espanya a UK, condemnat per estafa i falsedat documental.

ESPANYA Independència del Poder Judicial La independència dels jutges del TS, TC i CGPJ es garanteix mitjançant el blindatge durant el seu càrrec: Ø No poden ser deslocalitzats. Ø No poden ser destituïts. Ø No es poden disminuir les seves retribucions econòmiques Ø No poden ser denunciats per la ciutadania. Ø Solament en cassos especials i sota petició del 25% del Parlament poden ser encausats. Ø Solament poden ser jutjats pel Tribunal Constitucional. 1. - Parts estructurals d’una Constitució.

Conclusions del Sistema Judicial actual ESPANYA • Sistema pervers que trenca l’equilibri de la independència dels tres poders. • Posa a la ciutadania en precarietat davant els poders públics i trenca el principi de sobirania. • La ciutadania no pot encausar o revocar als membres dels tres poders perquè es protegeixen mútuament davant la ciutadania. • Aquesta es la importància de tenir una bona Constitució. PER AIXÒ ES REQUERÈIX UNA BONA CONVENCIÓ CONSTITUENT 1. - Parts estructurals d’una Constitució.

DRETS Estan perfectament definits: Ø OIT, Carta ONU, DUDH. PACTE INTERNACIONAL DELS DRETS CIVILS I POLÍTICS. Ø PACTE INTERNACIONAL DELS DRETS ECONOMICS, SOCIALS I CULTURALS. Ø CARTA SOCIAL EUROPEA, CARTA DE LA TERRA I LA DUDHE. 1. - Parts estructurals d’una Constitució.

DRETS Ø S’han d’incloure a la Constitució per poder-los reclamar dins l’Estat. Ø Drets Econòmics, Socials i Culturals no garantits no son efectius. Han de ser pocs i ben garantits. Ø Els Drets han de ser genèrics, per a tothom, no per a col·lectius reduïts i específics. En una Constitució no hi caben les especificitats: Destacar unes professions o organitzacions determinades. Ø Conceptes globals. 1. - Parts estructurals d’una Constitució.

Sabadell – C 4

Què és un Procés Constituent? Que és una Convenció Constituent ? 2. - Procés Constituent. Models.

2. - Procés Constituent. Models.

Un procés constituent es un exercici de sobirania Qui lideri el procés constituent es el SOBIRÀ 2. - Procés Constituent. Models.

QUE FA CADA PART? 2. - Procés Constituent. Models.

Arribats fins aquí, ens hem de preguntar: Per què a CH, AUS, FI, D, N, S. . Tenen tant de respecte a la natura, al seu país i a les seves pròpies lleis? 2. - Procés Constituent. Models.

Per que: • • Son fruit de la participació ciutadana. Son patrimoni individual i col·lectiu. No son imposades per elits alienes a la ciutadania. Per que les senten seves. Els han fet entre tots. Ø Per que la ciutadania disposa de mecanismes per revocar i/o canviar aquelles lleis o càrrecs que considerin no serveixen a l’interès col·lectiu. 2. - Procés Constituent. Models.

Sabadell – C 4

Proposta de Projecte per a una Convenció Constituent Ciutadana de Catalunya CCCC info@convencio. cat 3. - Proposta Convenció Constituent Ciutadana de Catalunya – CCCC.

CCCC – Principis Ø Mitjà pel qual la ciutadania pugui implicar-se en la definició política del país d’avui i del futur. Ø Aprofitar la intel·ligència col·lectiva en l’elaboració de les bases constituents i de la Constitució. 3. - Proposta Convenció Constituent Ciutadana de Catalunya – CCCC.

CCCC – Objectius (1) ØInformar: Que és un Estat, una Constitució, una Convenció Constituent. ØPromoure: El diàleg en tot el territori i tots els sectors. ØDotar de recursos: Orientar el debat i donar suport organitzatiu amb Mètodes, Continguts, Ponents, Relators, Moderadors, Dinamitzadors. . . 3. - Proposta Convenció Constituent Ciutadana de Catalunya – CCCC.

CCCC – objectius (2) Ø Recollir les aportacions de la ciutadania. Fitxes. Ø Tractar els continguts: Ordenar, agrupar, sintetitzar. . . Ø Destriar les propostes de caire Constitucional de les de propostes de país a desenvolupar en lleis posteriors. 3. - Proposta Convenció Constituent Ciutadana de Catalunya – CCCC.

CCCC – Objectius (3) Ø Prioritzar: Invitant a la ciutadania a manifestar el seu suport a les diferents propostes. Ø Retornar les propostes en forma de Principis Constitucionals i Propostes de país. Ø Difondre els resultats a la opinió pública. Ø Presentar els resultats al Parlament de Catalunya. 3. - Proposta Convenció Constituent Ciutadana de Catalunya – CCCC.

ES VOL GARANTIR Ø Ø Exhaustivitat Neutralitat Inclusivitat Transversalitat 3. - Proposta Convenció Constituent Ciutadana de Catalunya – CCCC.

Proposta inicial d'àmbits temàtics A 01. Drets i deures A 08. Coneixement A 02. Benestar A 09. Medi ambient A 03. Salut A 10. Política A 04. Educació A 11. Justícia A 05. Ciutadania A 12. Seguretat A 06. Cultura A 13. Economia A 07. Comunicació A 14. Internacional 3. - Proposta Convenció Constituent Ciutadana de Catalunya – CCCC.

CONVENCIONS TERRITORIALS Ø Intel·ligència col·lectiva Ø Participació ciutadana Ø Acostar el debat al territori Unitat base: la Comarca < 25. 000 h………. 1 centre < 50. 000 h………. 2 centres 0 0 0 0 0 0 0 0 > 1. 000 h…. . 30 centres TOTAL 121 CENTRES 3. - Proposta Convenció Constituent Ciutadana de Catalunya – CCCC.

121 3. - Proposta Convenció Constituent Ciutadana de Catalunya – CCCC.

QUE PODEM FER ARA? ØIdentificar els actors en el nostre àmbit. ØEntrar-hi en contacte i promoure organització. ØCrear equip organitzador transversal i integrador. ØOrganitzar debats informatius. Ø Seguir/contactar amb la CCCC. 3. - Proposta Convenció Constituent Ciutadana de Catalunya – CCCC.

EN QUÈ ENS HEM DE FORMAR? ØEn que és un procés constituent. ØQuè és una constitució. ØEn aquells àmbits en que estiguem interessats. ØEn aquells capítols constitucionals que ens interessin. Ø En com garanteixen els drets socials en altres països més avançats. 3. - Proposta Convenció Constituent Ciutadana de Catalunya – CCCC.

ÀMBITS TEMÀTICS 01 – Drets i deures 02 – Benestar 03 – Salut 04 – Educació 05 – Ciutadania 06 – Cultura 07 – Educació 08 – Coneixement 09 – Medi ambient 10 – Política 11 – Justícia 12 – Seguretat 13 – Economia 14 - Internacional BLOCS CONSTITUCIONALS 1. - Sobirania, Identitat i Territori. 2. - Drets: Civils i Polítics Econòmics, socials i culturals. 3. - Poders i organització de l’Estat: Legislatiu Executiu Judicial 4. - Sistemes de representació ciutadana- Sistema electoral. 5. - Òrgans i sistemes de control i transparència. 6. - Economia, Finances i Sistema Productiu. 3. - Proposta Convenció Constituent Ciutadana de Catalunya – CCCC.

com ha de sr el nou país? Horta - Guinardó