REVOLUCIONS LIBERALS i NACIONALISMES Revolucions liberals Diferents onades

REVOLUCIONS LIBERALS i NACIONALISMES

Revolucions liberals. Diferents onades: 1820 1830 1848 2 grups: a. Absolutistes (ultres o conservadors) • Defensen els principis restauracionistes establerts al Congrés de Viena i de la Santa Aliança. b. Liberals o progressistes • Agrupen diferents col·lectius: nacionalistes, liberals i romàntics que defensaven les llibertats individuals. • Burgesia. Promotora de la Rev. Francesa de 1789. Imatge extreta de: http: //moodle. montperdut. cat/pluginfile. php/42007/mod_book/chapter/801/Europa_Cogr%C 3%A 9 s_ Viena. jpeg

REVOLUCIONS DE 1820 - Revolucions dirigides per militars - Expansió ideals polítics liberals. - Santa Aliança afeblida. repressió. Excepte Amèrica Llatina i Grècia. ESPANYA (1820 -1823, Trienni Liberal) - Coronel Rafael de Riego - Pronunciamento a Cabezas de San Juan (Sevilla) - Restitució Constitució 1812 - Santa Aliança → Cent Mil Fills de Sant Lluís → derrota liberals - Restauració absolutisme Ferran VII: Dècada Ominosa (1823 -1833) - Independències Amèrica Llatina (pàg. 74) Influència idees Il·lustració + Rev. Francesa Model a seguir: independència d’EUA Societat colonial: • colons. Espanyols peninsulars. • criolls. Descendents d’espanyols. • Dedicats als negocis i al comerç • Faran les revolucions • població mestissa i indígena + esclaus negres.

GRÈCIA - Revolta 1821 - Assemblea Epidaure. Declaració independència. 1822. - Problemes dins la Santa Aliança - Metternich (Imperi austríac). Considera correcta la repressió. Principi de legitimitat. - Anglaterra. 1823. Reconeix el dret a la insurrecció. Interès per hegemonia marítima. - Rússia. Interessos a Sèrbia. - França a favor de la causa grega. - Guerra. 1829. Independència → Inici decadència de l’imperi Otomà - Sobirà = cap polític Califa = cap religiós consell d’homes savis. llei islàmica, xaria - Líban, domini francès el 1864. - Tunísia, domini francès el 1881. - Egipte, domini britànic el 1882. Imatge extreta de: http: //blogs. sapiens. cat/socialsenxarxa/2010/12/09/la-descomposicio-del%E 2%80%99 imperi-turc/

FRANÇA -1815. Derrota Napoleó. Restauració Borbons: Lluís XVIII (1814 – 1824) (germà Lluís XVI). - Carta Atorgada. No reconeix sobirania nacional. - Carles X (germà Lluís XVIII) (1824 -1830). Vol restringir llibertats i anul·lar Carta ALEMANYA (no existeix com estat, són 38 estats) -1819. Manifestacions liberals i nacionalistes. Estudiants universitaris. - Metternich suprimeix la llibertat de premsa i controla la universitat. Fi de la revolució. RÚSSIA -Tsarisme = autocràcia. - 1820. Insurrecció militar. Fracàs. Supressió llibertat de premsa i ensenyament. - es referma l’absolutisme. ITÀLIA (no existeix) -Regne Nàpols. Insurrecció a favor de la Pepa. - Actua Santa Aliança. Fracàs. PORTUGAL. -1820 revolució. Èxit. - estatut liberal fins 1828, retorn absolutisme.

REVOLUCIONS DE 1830 • Moviments revolucionaris Europa central i occidental. • Més suport popular que les de 1820 • Revolucions amb èxit: canvi de règim, fora absolutisme i sí consticionalismes. -Burgesia té el poder. Marginació classe popular. Sufragi censatari. - marginació classe popular. Llibertats públiques limitades. FRANÇA -Juliol 1830. Carles X vol suprimir la llibertat de premsa i excloure del cens electoral comerciants i industrials. INTENT de derogar la CARTA ATORGADA de Lluís XVIII. - Revolució burgesia. Armes al carrer. Expulsió del rei. Nou rei: Lluís Felip d’Orleans. - nou rei accepta: - sobirania nacional - constitució. Reconeix els drets de la Carta Atorgada de 1814. - llibertat política i parlamentària. - PROBLEMA: no es compleixen les promeses. Monarquia constitucional amb la gran burgesia al poder. Marginació de la petita burgesia i de la classe treballadora. - Què passarà? Una nova revolució! - nou rei: Lluís Felip d’Orleans, rei 1830 -1848. BÈLGICA - Annex Holanda (Congrés Viena, 1815) - revolució nacional i liberal. 4 octubre 1830. declaració d’independència. - oposició: Prússia, Àustria i Rússia. - suport: França i Anglaterra. - Monarquia constitucional. Leopold I.

POLÒNIA -Part de l’imperi rus. - insurrecció: 29 novembre 1830. 1831: Declaració d’independència. - PROBLEMA: desavinences entre noblesa conservadora i burgesia liberal. Resultat? Forta repressió russa. - indiferència i neutralitat: Anglaterra i França. ALEMANYA -1815. Fi del Sacre Imperi (Napoleó) substituït per Confederació Germànica. - 38 estats sobirans. Parlament a Frankfurt. - influència de Prússia (nord-est) i Àustria (sud-est) - revolució: alguns estats adopten constitucions liberals. - fracàs de les revolucions. - èxit: Zollverein (1834), unió duanera dels estats del nord. Llavor de la unificació.

Eugène Delacroix. La llibertat guiant el poble. (1830). Imatge extreta de: http: //lh 4. ggpht. com/-S 9 d_x. YHWqcc/Tzzhys. Plyo. I/AAAAFg. A/Og. I 2 ea. Mm. OJI/delacroix-llibertat-guiant-elpoble. jpg? imgmax=640

REVOLUCIONS DE 1848 -revolucions conegudes com “les primaveres dels pobles”. - revolucions liberals i nacionals. Paper important de la classe obrera: revolució social. - sorgiment ideals democràtics: sufragi universal, sobirania popular, igualtat social… -Totes van fracassar. Excepte França (!!!!) i Savoia. Constitucions de caràcter liberal. - Per què van fracassar? - burgesia NO accepta reforma social. - poca organització del moviment obrer. - pagesia satisfeta amb abolició servitud rural. Por a una reforma social que els privés de la propietat de la terra. - situació econòmica millora. Bones collites, disminució atur urbà. FRANÇA - Febrer 1848. Restricció llibertats individuals Revolució contra monarquia corrupta. Proclamació de la II República. Eleccions constituents. Triomf burgesia. - no satisfant demandes classes populars. Juny: nova revolució enfrontament burgesia - proletariat. Fracàs + forta repressió (detencions i deportacions). - triomf burgesia (industrial, comercial i terratinent). Constitució de 1848 (moderada). - eleccions. Triomf Lluís Napoleó Bonaparte. 1851: fi de la República. - cop d’estat Nova era: II Imperi NAPOLEÓ III (nebot NAP) - política exterior intervencionista. Expedicions a l`Àfrica i al sud-est asiàtic. - recolza moviments nacionalistes. Lluita contra les restes de la Santa Aliança.

Ernest Meissonier , La barricada del carrer Mortellerie (La Barricade, rue de la Mortellerie, 1851) Imatge extreta de: http: //blogs. sapiens. cat/socialsenxarxa/etiqueta/re volucions-de-1848/

ÀUSTRIA -Revolta nacionalista. Dimissió canceller Metternich. Promesa: constitució i llibertat premsa. També demanen sufragi universal. - Emperador Ferran I: exili - encoratja altres territoris a revoltar-se (Praga, Cracòvia, Hongria, Croàcia) - tots demanen autonomia o independència. Reconeixement llengua, sistema parlamentari, i sufragi univeral. - NO TRIOMF. Repressió Àustria GUERRA ALEMANYA (no existeix, 38 estats. 2 grans estats: Àustria i Prússia) -Aixecament territoris OEST (sota autoritat Àustria) - Manifestacions territoris EST (Prússia). Dura repressió. Frederic Guillem IV. - promesa del rei: reunió Assemblea Nacional + constitució liberal. - actuació exèrcit: dissolució Assemblea + restitució antic ordre - FRACÀS revolució. REGNE PIEMONT-SARDENYA. Casa de Savoia -Territori ocupat pels francesos (NAP). - Important indústria burgesia liberal. Monarquia que trenca amb l’AR. FRACÀS REVOLUCIONS nova etapa política. • punt de partida de les unificacions d’Itàlia i d’Alemanya. • avenç de la democràcia. Ampliació del dret de vot en alguns països. • nova organització del moviment obrer (sindicats, partits…)

UNIFICACIÓ D’ITÀLIA I D’ALEMANYA - Exemples de nacions multi estatals. - Territoris que comparteixen el sentiment de pertànyer a 1 mateixa unitat cultural i lingüística, però amb territori nacional fragmentat. Unificacions amb GUERRA ITÀLIA -Congrés de Viena (1815). Territori dividit en 8 estats diferents: - Regne Llombardo – Vèneto. Annexat a Imperi austríac. - Regne Piemont – Sardenya. Ocupació francesa. Important indústria. Monarquia constitucional. - Parma - Mòdena Ducats independents. Satèl·lits imperi austríac. - Lucca - Toscana - Regne Nàpols (Dues Sicílies). Monarquia absolutista. Borbons. - Estats Pontificis. Contraris difusió idees liberals. - 1830. Moviment nacional. Crear un estat unificat. Moviment cultural: Il Risorgimento (renaixement cultural). - diferències territorials. Nord = indústria. Sud = AR - 2 opcions: - caràcter monàrquic i liberal. Cavour. Triomf pq té ajuda militar i suports internacionals. - caràcter republicà i democràtic. Insurrecció com a mitjà per aconseguir els fins. Garibaldi.

-Iniciativa Regne Piemont. Cavour. - suport de Napoleó III. - 1859. Derrota austríacs annexió Llombardia, + tard es signaria la pau i s’aconseguiria el Vèneto. - suport Anglaterra. 1860 es promou la rebel·lió dels ducats independents. - 1860 annexió Toscana, Parma i Mòdena. Monarquia de Víctor Manel II. - Garibaldi + camises roges. Insurreció a Nàpols i Sicília. Triomf. Derrota Borbons. - 1861. Pacte amb Garibaldi. Evitar guerra civil. Nàpols annexat al nou regne. - només Estats Pontificis i Venècia en queden fora. - 1866. Derrota austríaca annexió Venècia. - 1870. Ocupació Estats Pontificis. Napoleó III no ajuda al Papa. Roma capital del nou regne. Creació Estat del Vaticà. -Problemes del nou regne: - zones de parla italiana: Ístria i Trento són de l’imperi austríac. - negativa del Vaticà a reconèixer el nou estat. - contrastos entre nord (industrialitzat) i sud (propietaris agrícoles) dificulten el desenvolupament del país.

Imatge extreta de: https: //userscontent 2. emaze. com/images/b 79 d 908 d-5 a 4 d-4069 -9 df 3 -8393807 f 78 b 9/7 a 5861 d 1 f 4 caef 949 c 8 bbfa 9065 cd 9 b 9. jpg

ALEMANYA -1815 (Congrés de Viena). 39 estats agrupats en la Confederació Germànica, presidida per Àustria. - 1834. Zollverein (unió duanera, sense Hannover, ni ciutats hanseàtiques , ni Àustria). - 1836. Unió monetària dels estats del nord. - 1848. Parlament Frankfurt ofereix corona al rei de Prússia. Fracàs. - 1861. Nou rei: Guillem I (germà Frederic Guillem IV) - 1862. Nou canceller: OTTO VON BISMARCK - antidemocràtic. (Marx i Engels a l’exili) - unificació amb guerra, “ferro i sang”. -1866. Derrota d’Àustria. Creació de la Confederació de l’Alemanya del nord. - 1870. Derrota de França (Napoleó III). Pèrdua dels territoris d’Àlsàcia i Lorena. Unió dels estats del sud a la Confederació. - 1871. Fundació de l’imperi alemany. Neix el II Reich Otto von Bismarck Imatge extreta de: https: //ca. wikipedia. org/wiki/Otto_von _Bismarck Guillem I de Prússia. Kaiser de l’imperi alemany. Imatge extreta de: https: //ca. wikipedia. org/wiki/Guillem_I_de_Pr%C 3%BAssia

Imatge extreta de: http: //blogs. sapiens. cat/socialsenxarxa/etiqueta/unificacio-dalemanya/