REVOLUCIONS LIBERALS I MOVIMENTS NACIONALISTES BUXAWEB 2014 LIBERALSNACIONALISTES
REVOLUCIONS LIBERALS I MOVIMENTS NACIONALISTES BUXAWEB © 2014 - LIBERALS-NACIONALISTES Julià Buxadera i Vilà REVOLUCIONS 1
Eix cronològic Revolucions liberalsnacionalistes (1789 -1871) BUXAWEB REVOLUCIONS LIBERALS-NACIONALISTES 2
La Revolució Americana • La revolució americana enceta el cicle revolucionari burgès. • Les tretze colònies britàniques de la costa est d'Amèrica del Nord van protagonitzar al segle XVIII la primera insurrecció colonial contra una metròpoli i van constituir el primer exemple de govern liberal basat sobre les idees d'igualtat i de llibertat. • L'aplicació pràctica dels principis del liberalisme polític explica l'impacte que va tenir la revolució americana a la resta del món. L'exemple americà va inspirar la lluita revolucionària de la burgesia a Europa. La revolució francesa, el model clàssic de revolució liberal burgesa, en serà el primer exponent. Introducció de Buxaweb BUXAWEB REVOLUCIONS LIBERALS-NACIONALISTES 3
La Revolució Francesa • • • La Revolució Francesa (1789 -1799) va significar l'enderrocament de l'Antic Règim dominat per la monarquia absoluta i l'aristocràcia feudal i la implantació del liberalisme dominat per la burgesia. En el decurs de deu anys de revolució, França va experimentar profundes transformacions a tots els nivells. A nivell polític, la monarquia absoluta va deixar pas a una monarquia constitucional, i aquesta a una república liberal de caire moderat, llevat del parèntesi radical del govern jacobí. A nivell socioeconòmic, i impulsat pel canvi polític, França va iniciar el camí cap a la industrialització moderna i l'establiment de la societat burgesa. En la revolució francesa podem distingir tres grans etapes: 1) La Monarquia constitucional (1789 -1792). En separar-se dels Estats Generals els representants del Tercer Estat i alguns dels representants dels altres dos, es constituí l'Assemblea Nacional que transformarà França en una monarquia constitucional, amb sobirania nacional, divisió de poders i sufragi censatari. Se suprimiren tots els vestigis del sistema feudal i es promulgà la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà (agost de 1789). Paral. lelament als seus inicis es produí una revolta popular en el camp i a París (presa de la Bastilla). L'Assemblea Constituent aprovà la primera constitució de la revolució el 1791. 2) La Convenció Republicana (1792 -1794). La persistència dels problemes econòmics i socials, juntament amb l'oposició de la noblesa i del rei, motivaren una nova onada revolucionària que desembocà en la instauració d'una República, l'assemblea de la qual era la Convenció. El rei Lluís XVI fou jutjat, condemnat i executat. En un primer període la República estigué a mans dels girondins (Convenció Girondina). Després accediren al poder els jacobins, grup radical que instaurà una dictadura de caire popular, presidida per Robespierre. 3) El Directori (1795 -1799). Tot i mantenir-se la República, una nova Constitució (la tercera) venia a consolidar una reacció moderada contra el terror implantat al final de l'anterior etapa i tornava el poder a la burgesia. Hagué de mantenir-se enfront de les tendències monàrquiques i l'esquerra jacobina. Precisament la por a un nou triomf d'aquests darrers promou un cop d'Estat (1799) que porta Napoleó al poder i posa fi al procés revolucionari. Des de 1799 i fins 1815, Napoleó regirà els destins de França, primer com a cònsol i després com a emperador, en aconseguir fer-se amo de bona part d'Europa. Introducció de Buxaweb BUXAWEB REVOLUCIONS LIBERALS-NACIONALISTES 4
L’època napoleònica • Entre 1799 i 1815 Napoleó va regir els destins de França i d'Europa. • Durant el Directori francès, la inestabilitat política i la necessitat de posar fi a la guerra contra Europa van proporcionar un gran poder a l'exèrcit, el qual va ser recolzat per la burgesia ja que aquesta necessitava ordre per a consolidar les transformacions ja produïdes. • Aquesta situació fou aprofitada per Napoleó Bonaparte per a accedir al poder. El 1799, mitjançant un cop d'Estat, es va constituir el Consolat, i Napoleó es va convertir en primer cònsol. El 1804 es va fer proclamar emperador. • Gràcies a la seva capacitat militar, va aconseguir de formar un gran Imperi amb un sistema de govern que intentava fixar els èxits revolucionaris i, a la vegada, integrar el sistema de l'Antic Règim. Per a dur a terme llurs objectius, va establir un govern personal i dictatorial. • L'expansió napoleònica va difondre per tot Europa les idees liberals sorgides de la Revolució Francesa. Introducció de Buxaweb BUXAWEB REVOLUCIONS LIBERALS-NACIONALISTES 5
La Restauració i les revolucions burgeses • • L'extensió de l'Imperi napoleònic va servir per escampar per quasi tota Europa els principis liberals que la burgesia moderada francesa havia assolit després de controlar l'oposició reialista i jacobina. Un cop derrotat Napoleó, el 1815, les potències absolutistes (Rússia, Àustria i Prússia) juntament amb la Gran Bretanya (enemiga tradicional de França) es reuniren en el Congrés de Viena on se sentaren les bases de la Restauració, es va redefinir el mapa europeu (amb predomini de la concepció imperialista i absolutista) i es fundà la Santa Aliança, un exèrcit per a reprimir qualsevol oposició al nou ordre establert. Ben aviat la Restauració va veure créixer (de fet, mai s'havia apagat) l'oposició. Les ideologies contràries a l'esperit de Viena foren el liberalisme (defensa d'un sistema polític constitucional) i el nacionalisme (defensa del dret dels pobles a l'autodeterminació i rebuig dels imperis plurinacionals). Durant tot el segle XIX Europa va viure moviments revolucionaris de signe liberal-nacionalista. A la primera meitat del segle hi hagué tres onades de revolucions: 1820, 1830 i 1848. A la segona meitat, època d'expansió dels nacionalismes, cal destacar les unificacions nacionals d'Itàlia i d'Alemanya. Introducció de Buxaweb BUXAWEB REVOLUCIONS LIBERALS-NACIONALISTES 6
Els nacionalismes • • • La redistribució dels territoris d'Europa entre els vencedors de Napoleó, feta en el Congrés de Viena, va trepitjar els drets dels pobles en favor dels interessos dels grans imperis. D'aquesta manera, nombroses nacions no van constituir estats propis. Algunes es trobaven englobades en estats plurinacionals (com l'Imperi Austríac) i d'altres, al contrari, es trobaven fraccionades i repartides entre estats diferents (cas de Polònia o Itàlia). Aquesta situació va fer despertar els anhels nacionalistes. El nacionalisme com a doctrina neix al segle XIX i té un doble origen: la concepció conservadora de nació com un fet inconscient entre el poble però que ve determinat per uns elements concrets (història, tradició, llengua, raça. . . ) i la concepció progressista de nació com una aspiració voluntària d'un poble per a constituïr-se com a Estat. El nacionalisme burgès del segle XIX va alimentar diversos moviments revolucionaris. Durant la primera meitat del segle, moviments d'afirmació i d'alliberament (Grècia, Bèlgica, Polònia. . . ). Durant la segona meitat, els màxims exponents del nacionalisme europeu foren les unificacions nacionals d'Itàlia i d'Alemanya. Des del segle XIX i fins a l'actualitat, el nacionalisme s'ha anat manifestant (amb diverses tendències i objectius) i ha anat ressorgint, fins i tot després que, com a conseqüència dels intents d'internacionalisme, proletari o d'un altra mena, hom pogués suposar que el fenomen era en camí de desaparició i que hom hagués actuat en l'estructuració política com si fos possible de prescindir-ne. El nacionalisme suposa una via de recuperació de la identitat de les nacions oprimides d'arreu i aplega les forces diverses que intenten de donar noves estructures polítiques als estats. L'existència avui dia d'un bon nombre d'Estats plurinacionals fa que el nacionalisme segueixi essent una força política important. Introducció de Buxaweb BUXAWEB REVOLUCIONS LIBERALS-NACIONALISTES 7
La unificació d’Itàlia • • • Els màxims exponents del nacionalisme europeu a la segona meitat del segle XIX foren les unificacions nacionals d'Itàlia i d'Alemanya. Eren dues nacions dividides en diversos estats que aspirararen a convertir-se en un sol Estat. En el cas italià, el Piemont, amb llur rei Víctor Manuel II i el primer ministre Cavour, foren els artífexs de la unitat nacional. En el cas alemany ho foren Prússia, el seu monarca Guillem I i el canceller Bismarck. Per a Itàlia, el principal obstacle era la dominació d'una part del territori per part d'Àustria. Per a Alemanya, la rivalitat entre les dues grans potències germàniques (Prússia i Àustria). A inicis del segle XIX, Itàlia estava dividida en diversos estats i, en particular, ocupada per l'Imperi austríac. En la primera meitat del segle els estats del nord van protagonitzar insurreccions liberals i antiaustríaques que van afavorir la formació del moviment anomenat Risorgimento, que defensava una mateixa identitat cultural i un sentiment nacional per a tot el territori italià. Estava emparat bàsicament per la burgesia, a qui interessava de formar un Estat independent i liberal moderat i que, per tant, havia de promoure el sentiment nacional en totes les classes socials. El procés de la unitat italiana es produí entre 1859 i 1871 i va ser impulsat pel comte de Cavour, primer ministre del regne de Piemont-Sardenya, un estat industrialitzat governat per una monarquia constitucional. Cavour va aconseguir el suport francès per derrotar Àustria, i va incorporar la Llombardia i alguns estats del centre. Mentrestant, Garibaldi havia aconseguit apoderar-se de Nàpols i Sicília i expulsar els Borbons del sud d'Itàlia. El març de 1861, el Parlament italià va constituir el Regne d'Itàlia i va declarar rei Víctor Manuel II. Fins al 1866 no s'hi van incorporar el Vèneto i, el 1870, Roma, que es va convertir en la capital. Introducció de Buxaweb BUXAWEB REVOLUCIONS LIBERALS-NACIONALISTES 8
La unificació d’Alemanya • • • Els màxims exponents del nacionalisme europeu a la segona meitat del segle XIX foren les unificacions nacionals d'Itàlia i d'Alemanya. Eren dues nacions dividides en diversos estats que aspirararen a convertir-se en un sol Estat. En el cas italià, el Piemont, amb llur rei Víctor Manuel II i el primer ministre Cavour, foren els artífexs de la unitat nacional. En el cas alemany ho foren Prússia, el seu monarca Guillem I i el canceller Bismarck. Per a Itàlia, el principal obstacle era la dominació d'una part del territori per part d'Àustria. Per a Alemanya, la rivalitat entre les dues grans potències germàniques (Prússia i Àustria). Les revolucions liberals de la primera meitat del segle XIX ja havien posat de manifest els desitjos unificadors de la Confederació Germànica. L'any 1834, Prússia, l'estat més industrialitzat i amb més poder militar, havia constituït una unió duanera (Zollverein) amb els estats del nord de la Confederació, per a facilitar el comerç i el desenvolupament econòmic. El 1848 hi va haver un intent de crear un govern liberal elegit en l'Assemblea Nacional de Frankfurt, però va fracassar. Esgotada la via parlamentària i liberal, Prússia va liderar el procés d'unificació que es faria per la via diplomàtica i militar. El principal artífex de la unificació alemanya (1864 -1871) fou el prussià Bismarck, el "canceller de ferro", que va comptar amb el suport de la monarquia, de la noblesa terratinent (junkers) i de l'alta burgesia industrial. A través de tres guerres successives, contra Dinamarca (1864), Àustria (1866) i França (1870), Bismarck aconseguirà la unió de tots els estats alemanys i es proclamarà el Segon Imperi (II Reich) alemany (1871). Introducció de Buxaweb BUXAWEB REVOLUCIONS LIBERALS-NACIONALISTES 9
Primer apartat LES REVOLUCIONS BURGESES LA REVOLUCIÓ LIBERAL: DE L’ABSOLUTISME AL LIBERALISME BUXAWEB REVOLUCIONS LIBERALS-NACIONALISTES 10
La revolució contra l’absolutisme BUXAWEB REVOLUCIONS LIBERALS-NACIONALISTES 11
El pas de l’Antic al Nou Règim EDAT MODERNA ANTIC RÈGIM Cronologia ss. XVI-XVIII Política Estat absolutista Economia feudal Societat estamental BUXAWEB REVOLUCIONS BURGESES EDAT CONTEMPORÀNIA ss. XIX-XX-XXI REVOLUCIÓ LIBERAL REVOLUCIÓ INDUSTRIAL REVOLUCIONS LIBERALS-NACIONALISTES Estat liberal Economia capitalista Societat de classes 12
La Revolució burgesa com a fenomen polític és ↓ la substitució d’un ordre per un ↙ altre en els aspectes ↘ Social i econòmic - Dret a la igualtat - Dret a la llibertat - Dret a la propietat Polític - Sobirania nacional - Representació - Divisió de poders ↓ Pagat i sufragat ↓ ↓ → Reconegut i expressat ↓ Pels impostos que - Per una Constitució paguen tots els ciutadans - Per una legislació. d’acord amb la seva riquesa. BUXAWEB REVOLUCIONS LIBERALS-NACIONALISTES ← Garantit ↓ - Per la llei - Per la força pública i l’exèrcit. 13
Absolutisme i Liberalisme BUXAWEB REVOLUCIONS LIBERALS-NACIONALISTES 14
Absolutisme i liberalisme ABSOLUTISME LIBERALISME MODERAT LIBERALISME RADICAL Reial Nacional Popular Divisió de poders No Sí Sí Relació entre poders --- Col. laboració Independència Drets i llibertats Cap Restringits Amplis Sufragi No Censatari Universal Monarquia absolutista Monarquia constitucional República democràtica Cap Moderada Progressista 1 a/2 segle XIX Dreta Centre Esquerra 2 a/2 segle XIX Ultradreta Dreta Centre Sobirania Règim polític Constitució A partir de la segona meitat del segle XIX, l’esquerra és ocupada pel socialisme. BUXAWEB REVOLUCIONS LIBERALS-NACIONALISTES 15
Segon apartat LA REVOLUCIÓ AMERICANA (1775 -1783) BUXAWEB REVOLUCIONS LIBERALS-NACIONALISTES 16
Les colònies britàniques d’Amèrica del Nord BUXAWEB REVOLUCIONS LIBERALS-NACIONALISTES 17
La revolució americana BUXAWEB REVOLUCIONS LIBERALS-NACIONALISTES 18
El sistema polític dels Estats Units BUXAWEB REVOLUCIONS LIBERALS-NACIONALISTES 19
Tercer apartat LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799) BUXAWEB REVOLUCIONS LIBERALS-NACIONALISTES 20
Grups polítics de la Revolució Francesa BUXAWEB REVOLUCIONS LIBERALS-NACIONALISTES 21
llll BUXAWEB REVOLUCIONS LIBERALS-NACIONALISTES 22
La Constitució francesa de 1791 BUXAWEB REVOLUCIONS LIBERALS-NACIONALISTES 23
La revolució francesa BUXAWEB REVOLUCIONS LIBERALS-NACIONALISTES 24
El calendari republicà BUXAWEB REVOLUCIONS LIBERALS-NACIONALISTES 25
Quart apartat L’ÈPOCA NAPOLEÒNICA (1799 -1815) BUXAWEB REVOLUCIONS LIBERALS-NACIONALISTES 26
Napoleó Bonaparte BUXAWEB REVOLUCIONS LIBERALS-NACIONALISTES 27
L’Imperi napoleònic BUXAWEB REVOLUCIONS LIBERALS-NACIONALISTES 28
La influència de la Revolució Francesa BUXAWEB REVOLUCIONS LIBERALS-NACIONALISTES 29
Cinquè apartat LA RESTAURACIÓ (1815 -1848) BUXAWEB REVOLUCIONS LIBERALS-NACIONALISTES 30
El Congrés de Viena (1815) BUXAWEB REVOLUCIONS LIBERALS-NACIONALISTES 31
El nou mapa europeu: Europa 1815 BUXAWEB REVOLUCIONS LIBERALS-NACIONALISTES 32
Sisè apartat LES REVOLUCIONS LIBERALS I NACIONALISTES (1820 -1830 -1848) BUXAWEB REVOLUCIONS LIBERALS-NACIONALISTES 33
Les revolucions liberals BUXAWEB REVOLUCIONS LIBERALS-NACIONALISTES 34
Les revolucions de 1820 BUXAWEB REVOLUCIONS LIBERALS-NACIONALISTES 35
Les revolucions de 1830 BUXAWEB REVOLUCIONS LIBERALS-NACIONALISTES 36
Les revolucions de 1848 BUXAWEB REVOLUCIONS LIBERALS-NACIONALISTES 37
Setè apartat LES UNIFICACIONS NACIONALS (1850 -1871) LA UNIFICACIÓ D’ITÀLIA LA UNIFICACIÓ D’ALEMANYA BUXAWEB REVOLUCIONS LIBERALS-NACIONALISTES 38
Les unificacions d’Itàlia i d’Alemanya BUXAWEB REVOLUCIONS LIBERALS-NACIONALISTES 39
La unificació d’Itàlia BUXAWEB REVOLUCIONS LIBERALS-NACIONALISTES 40
La unificació d’Alemanya BUXAWEB REVOLUCIONS LIBERALS-NACIONALISTES 41
Nacionalitats a l’Europa del segle XIX BUXAWEB REVOLUCIONS LIBERALS-NACIONALISTES 42
Què cal saber del liberalisme i del nacionalisme? • Per què, formalment, es fa coincidir l’inici de l’Edat Contemporània amb la Revolució Industrial i la Revolució Francesa? • Explica els trets bàsics de la Revolució burgesa. • Defineix el liberalisme i el nacionalisme. En què es diferencien de l’absolutisme? • Quina diferència hi ha entre el liberalisme moderat i el liberalisme radical? • Per què el sufragi censatari es pot qualificar de més conservador que el sufragi universal? • Per què hi ha una relació estreta entre romanticisme i liberalisme? BUXAWEB REVOLUCIONS LIBERALS-NACIONALISTES 43
Què cal saber de les revolucions liberals i dels moviments nacionalistes? • Valora la importància de la revolució americana en el procés revolucionari liberal del món contemporani. • Per què la Revolució Francesa es considera una revolució burgesa. Quin paper hi té l’Imperi napoleònic? Justifica’n les respostes. • Classifica els esdeveniments polítics que van tenir lloc a Europa entre el 1814 i el 1848, segons siguin liberals o absolutistes. • Fes un balanç de l’evolució política a Europa entre el 1814 i el 1848. • Quines idees polítiques van inspirar les unificacions d’Itàlia i d’Alemanya? Elabora una cronologia comparada dels dos processos. • Quin interès econòmic tenia per a la burgesia industrial la unificació d’Itàlia i d’Alemanya? BUXAWEB REVOLUCIONS LIBERALS-NACIONALISTES 44
- Slides: 44
