REPRODUCCI Etapes del cicle cel lular 2 fases

REPRODUCCIÓ

Etapes del cicle cel. lular 2 fases: 1. Interfase - Fase G 1 creixement - Fase S replicació ADN - Fase G 2 preparació per a la divisió 2. Divisió cel. lular - Mitosi o meiosi - Citocinesi

INTERFASE G 1+ (G 0) + S + G 2

FASE G 1 • La cèl. lula creix i es prepara per a la duplicació del DNA fabricant EZ, proteïnes… i es dupliquen els orgànuls cel. lulars – Des d’esta fase les cels poden entrar en la fase G 0 en la q se diferencien i s’especialitzen Realitzen funcions pròpias de la seua especialitat: (transmetre impulsos nerviosos, fagocitar, transportar oxígeno…) – La majoria de cels tornen a la G 1 però algunes es queden permanentment en G 0 (neurones) • FASE G 2 reparació del DNA sintetitzat i preparació per a la divisió cel. lularsintesi de macromolècules com RNA, proteïnes, microtúbuls…

INTERFASE: G 1+S+G 2+ (G 0) • FASE G 1 La cèl. lula creix i es prepara per a la duplicació del DNA fabricant EZ, proteïnes… i es dupliquen els orgànuls cel. lulars – Des d’esta fase les cels poden entrar en la fase G 0 en la q se diferencien i s’especialitzen Realitzen funcions pròpias de la seua especialitat: (transmetre impulsos nerviosos, fagocitar, transportar oxígeno…) – La majoria de cels tornen a la G 1 però algunes es queden permanentment en G 0 (neurones) • FASE S es produix la duplicació del DNA i la sintesi de histones (prot) i altres que s’unixen ràpidament al DNA acabat de formar (7 hores en mamífers)

FASE S • Com la cèl. lula es va a dividir en dues cèl. lules filles necessita duplicar el seu DNA (fent una còpia igual a la d’ella mateixa) per a poder donar-li una molècula de DNA a cadascuna de les cel filles + • La sintesi de histones (prot) i altres que s’unixen ràpidament al DNA acabat de formar • (7 hores en mamífers)

En un principi es plantejaren 3 hipotesis per a la replicació del DNA:

Comprobació • Gràcies als experiments de Messelson y Stahl (1958) es va descobrir que la correcta era la hipotesi semiconservativa

http: //www. bionova. org. es/animbio/anim/meselson/intromeselson. swf

• La doble hèlix s’ha d’obrir per a que es puga fer la replicació • Les dues hèlix filles es contruixen a partir de cadascuna de les dos cadenes de l’hèlix parental • La ADN polimerasa va afegint els nucleòtids que corresponguen per a que les cadenes siguen complementàries

http: //www. bionova. org. es/animbio/anim/dnareplicacion/men u. swf

• En la célula eucariótica el proceso de replicación del ADN no empieza por los extremos de la molécula sino que parte de varios puntos a la vez y progresa en ambas direcciones formando los llamados ojos de replicación.

• En quant l’ADN acaba de duplicar-se s’enrrolla al voltant de proteïnes anomenades histones formant un NUCLEOSOMA: 8 histones + quasi 2 voltes de DNA (al voltant de 146 parells de bases) + H 1 (fixa el complex) • Un a altre s’uneixen per un “linker” de DNA http: //www. bionova. or g. es/animbio/anim/cro matina. swf

Condensació de l’ADN • Final de la fase S + G 2 • Profase

FASE G 2 • Reparació del DNA sintetitzat i preparació per a la divisió cel. lular, sintesi de macromolècules com RNA, proteïnes, microtúbuls…

• Ara cada cromosoma està format per 2 cromàtides unides pel centròmer • Abans de la duplicació cada cromosoma estava format per 1 cromàtide ja que solament hi havia una còpia de ADN • Cada cromàtida és una de les còpies de l’ADN que s’han produït durant la fase S Cromàtides germanes

• La majoria de cèl·lules tenen 2 jocs de cromosomes (2 cromosomes de cada tipus anomenats cromosomes homòlegs) = 2 n diploide • Algunes (gamets) tenen solament un joc de cromosomes n haploide

DIVISIÓ CEL. LULAR MITOSI O MEIOSI

MITOSI • A partir d’una cèl. lula es generen 2 cèl. lules filles amb la mateixa informació genètica que la cèl. lula original • Durant el desenvolupament embrionari es produix constantment, però després del naixement disminuix i en un individu adult la majoria de cèl. lules de teixits només es dividixen quan el teixit està lesionat estan en fase G 0 • Les cèl. lules tumorals no entren en fase G 0 i per tant no deixen de dividir-se

http: //www. bionova. org. es/animbio/a nim/mitosis 1. ht ml http: //www. s tolaf. edu/peo ple/giannini/fl ashanimat/cel ldivision/cro me 3. swf

Citocinesi en vegetals i animals

Meiosis • http: //www. mhhe. com/sem/Spanish_Animations/sp_stages_meiosis. swf • http: //www. mhhe. com/sem/Spanish_Animations/sp_random_orientation. swf --> posibles combinacions

MEIOSI Es produeix als gamets • Consisteix en 2 divisions cel. lulars (una a continuació de l’altra) sense que hi haja duplicació de DNA entre elles A partir de 1 cèl. lula 2 n aconseguim 4 cèl. lules n: – 1ª divisió és reduccional (reduim el nombre de cromosomes a la meitat) – 2ª divisió és ecuacional (es manté el nombre de cromosomes) • Es produeix recombinació les cèl. lules filles no són idèntiques entre si ni a la cel mare variabilitat genètica

http: //www. mhhe. com/sem/Spanish_Animati ons/sp_cmpre_meiosis_mitosis. swf

• ESPERMATOGÉNESIS • Es un procés continu des de la pubertat fins a la mort Las espermatogonias poseen 46 cromosomas en la especie humana, con lo cual son células diploides. Sucesivas transformaciones dan lugar a espermatocitos primarios, también diploides pero de un tamaño mucho mayor. Cada espermatocito primario sufre una primera división por meiosis (meiosis I) y genera dos espermatocitos secundarios haploides, es decir, con la mitad de la dotación cromosómica de la especie. A su vez, estos pasan por la mitosis II y producen cuatro células haploides llamadas espermátidas. A partir de este momento se inicia la maduración de los espermatozoides mediante la diferenciación de las espermátidas.

http: //www. mhhe. com/sem/Spanish_Animations/sp_spermatogen. swf

• El último paso se denomina espermiogénesis, que consta de las siguientes transformaciones: -Reducción total del volumen citoplasmático -Alargamiento del núcleo que se ubica en la zona anterior (cabeza) del espermatozoide -Ubicación de las mitocondrias en la parte posterior de la cabeza (cuello) -Formación de un largo flagelo a partir de los centríolos de la espermátida http: //www. youtube. com/watch? v=BDwp. Nicz Ha 0

L’òvul • Són molt més grans que els espermatozoides (a les aus s’observen a simple vista (el rovell)) • Nucli no sol estar al centre, dins apareixen un o + nuclèols anomenats taques germinatives • Citoplasma és el vitel, conté les subst nutritives per al embrió • Membrana plasmàtica limita la cèl. lula i sobre ella es diposen altres: • Membrana vitelina als humans és un gros embolcall anomenat zona pel. lúcida, la produix l’òvul, i es fonamental per la unió de l’òvul a lespermatozoide • Corona radiada

FECUNDACIÓ • Activació dels espermatozoides l’òvul allibera subst que fan que aquestos s’activen i vagen cap a ells • Reconeixement entre l’ovul i l’espermatozoide l’esperm penetra fins a la membrana vitelina on s’uneix a receptors específics (de forma que no pot ser fecunadt per un esperm d’una altra espècie) • Reacció acrosòmica s’alliberen els EZ de l’acrosoma q degraden la membrana vitelina • Fusió entre la membrana del cap de l’espermatozou i la memb vitelina de l’ovul, el nucli entra a l’òvul con de fecundació • Al mateix temps uns granuls corticals situats dins de l’òvul s’aprox a la memb vitelina i alliberen (exocitosi) el seu contingut, aquest: – Elimina els receptors específics – forma una memb de fecundació que evita l’entrada d’altres espermatozous • Fusió dels nuclis zigot (diploide)

DESENVOPLUPAMENT EMBRIONARI 1. SEGMENTACIÓ • L’ou (zigot) es divideix per succesives mitosis originant 2, 4, 8, … cèl. lules anomenades blastòmers massa de cèl. lules = mòrula • Els blastòmers emigren cap a la perifèria formant una paret que engloba una cavitat buida anomenada blastocel (pilota) = blàstula

• 2. GASTRULACIÓ formació de 3 fulles embrionàries: ectoderma, mesoderma i endoderma que donaran lloc als diferents teixits i òrgans • Una invaginació fa que la paret de la blàstula s’enfonse cap a dins aprox a la paret oposta de forma q queden 2 parets: endoderma i ectoderma i apareix una nova cavitat l’arquenteron que comunica amb l’exterior pel blastopor donarà lloc al tub digestiu.

• Ara es formarà una tercera capa la mesoderma entre les dues anteriors i dins d’ella apareix un espai anomenat celoma

• 3. Organogènesi

Inseminación artificial • La Inseminacion Artificial es un procedimiento de fertilización en el que se colocan artificialmente espermatozoides en el cuello del útero (Inseminacion Artificial intracervical) o el útero (Inseminacion Artificial intrauterina) de una mujer. • Se realiza además una selección de los mejores espermatozoides, de manera que solo éstos son utilizados para la Inseminacion Artificial.

In vitro

Després de la fecundació obtindrem un zigot diploide amb 46 cromosomes

Si totes les cèl. lules d’un humà es formen per successives mitosis a partir del zigot inicial, totes tindran la mateixa dotació genètica? ? SI - L’ADN conté les “instruccions” per a la formació del les diferents cèl. lules, teixits, òrgans. . . - Estes “instruccions” estan escrites en un codi de bases nitrogenades (ATCG) que s’ha de “desxifrar” (s’han de transformar en proteïnes)

Com és possible que, siguent que totes les cèl. lules d’un organisme tenen el mateix ADN (els mateixos 46 cromosomes), apareguen cèl. lules tan diferents (glòbul roig, neurona, . . ? ? ? No en totes les cèl. lules s’expressen tots els gens (No tot l’ADN acava traduit en proteïnes) Epigenètica