RELLEU DESPANYA Europa est situada a lhemisferi nord

  • Slides: 43
Download presentation
RELLEU D’ESPANYA

RELLEU D’ESPANYA

Europa, està situada a l’hemisferi nord. Al sud-oest d’Europa hi ha la Península Ibèrica,

Europa, està situada a l’hemisferi nord. Al sud-oest d’Europa hi ha la Península Ibèrica, que hi està unida al nord per la serralada dels Pirineus, al sud la costa de la Península és a pocs quilòmetres d’Àfrica.

E ESPANYA ÀFRICA U R O P A

E ESPANYA ÀFRICA U R O P A

Banyen les costes de la Península Ibèrica el mar Mediterrani, el mar Cantàbric i

Banyen les costes de la Península Ibèrica el mar Mediterrani, el mar Cantàbric i l’oceà Atlàntic.

ATLÀNTIC CA NT ÀB RI C MEDITERRANI

ATLÀNTIC CA NT ÀB RI C MEDITERRANI

També formen part d’Espanya els arxipèlags de les Balears i de les Canàries i

També formen part d’Espanya els arxipèlags de les Balears i de les Canàries i les ciutats de Ceuta i Melilla.

CEUTA MELILLA CANÀRIES BALEARS

CEUTA MELILLA CANÀRIES BALEARS

El territori espanyol té una superfície de 506. 030 Km 2. Espanya limita al

El territori espanyol té una superfície de 506. 030 Km 2. Espanya limita al nord amb França i Andorra, i a l'oest amb Portugal. Al sud la costa espanyola es troba a uns 14 km del continent Africà.

FRANÇA PORTUGAL ANDORRA ÀFRICA

FRANÇA PORTUGAL ANDORRA ÀFRICA

Unitat El relleu d’Espanya elevada altitud mitjana

Unitat El relleu d’Espanya elevada altitud mitjana

Unitat El relleu d’Espanya disposició perifèrica de les serralades

Unitat El relleu d’Espanya disposició perifèrica de les serralades

Unitat El relleu d’Espanya la compartimentació del relleu El relleu peninsular ha estat comparat

Unitat El relleu d’Espanya la compartimentació del relleu El relleu peninsular ha estat comparat amb una fortalessa

El relleu que té la superfície de la Península i de les illes, és

El relleu que té la superfície de la Península i de les illes, és molt variat. ØUnitats interiors de relleu: üLa Meseta, una gran plana que ocupa el centre de la Península. üLes serralades interiors que envolten La Meseta. ØUnitats exteriors de relleu: üLes serralades i muntanyes exteriors i independents de la Meseta. üLes grans depressions de l’Ebre i del Guadalquivir.

Meseta. Muntanyes que divideixen la Meseta i l’envolten. Muntanyes exteriors. Depressions.

Meseta. Muntanyes que divideixen la Meseta i l’envolten. Muntanyes exteriors. Depressions.

MESETA I SERRALADES Més de la meitat del territori peninsular l’ocupa la Meseta una

MESETA I SERRALADES Més de la meitat del territori peninsular l’ocupa la Meseta una gran extensió relativament plana i amb una altitud entre 600 i 700 metres sobre el nivell del mar. Travessen la Meseta d’est a oest:

SISTEMA CENTRAL

SISTEMA CENTRAL

SISTEMA CENTRAL

SISTEMA CENTRAL

MESETA I SERRALADES Ø El Sistema Central, una serralada força elevada, amb cims com

MESETA I SERRALADES Ø El Sistema Central, una serralada força elevada, amb cims com el de Peñalara (2430 m) i d’Almanzor (2592 m). Aquest sistema muntanyós divideix la Meseta en dues parts. ü La Submeseta Nord més elevada. ü La Submeseta Sud amb menys altitud. Ø Els Monts de Toledo, serralada no tan elevada i situada a la Submeseta sud.

SUBMESETA NORD SISTEMA CENTRAL

SUBMESETA NORD SISTEMA CENTRAL

SUBMESETA NORD SISTEMA CENTRAL SUBMESETA SUD

SUBMESETA NORD SISTEMA CENTRAL SUBMESETA SUD

SUBMESETA NORD SISTEMA CENTRAL SUBMESETA SUD MONTS DE TOLEDO

SUBMESETA NORD SISTEMA CENTRAL SUBMESETA SUD MONTS DE TOLEDO

SERRALADES QUE ENVOLTEN LA MESETA Un seguit de cadenes de muntanyes elevades i abruptes

SERRALADES QUE ENVOLTEN LA MESETA Un seguit de cadenes de muntanyes elevades i abruptes envolten la Meseta per l’est, pel nord i pel sud. ØEls Monts de Lleó que limiten la Meseta pel nord-oest. La Serralada Cantàbrica, situada al nord de la Meseta i paral·lela al mar Cantàbric. El cim més elevat és el Torre Cerredo (2649 m) als Pics d’Europa. ØEl Sistema Ibèric. ØSierra Morena.

SUBMESETA NORD MONTS DE LLEÓ SISTEMA CENTRAL SUBMESETA SUD MONTS DE TOLEDO

SUBMESETA NORD MONTS DE LLEÓ SISTEMA CENTRAL SUBMESETA SUD MONTS DE TOLEDO

SERRALADA CANTÀBRICA SUBMESETA NORD MONTS DE LLEÓ SISTEMA CENTRAL SUBMESETA SUD MONTS DE TOLEDO

SERRALADA CANTÀBRICA SUBMESETA NORD MONTS DE LLEÓ SISTEMA CENTRAL SUBMESETA SUD MONTS DE TOLEDO

SERRALADES QUE ENVOLTEN LA MESETA ØEl Sistema Ibèric. un conjunt de muntanyes situat a

SERRALADES QUE ENVOLTEN LA MESETA ØEl Sistema Ibèric. un conjunt de muntanyes situat a l’est de la Meseta. El cim més alt és el Moncayo (2313 m). ØSierra Morena. situada al sud de la Meseta. L’altitud mitjana no és gaire elevada, Bañuela (1323 m) però no hi ha valls i s’ha de travessar per ports de muntanya, com el de Despeñaperros.

SERRALADA CANTÀBRICA SUBMESETA NORD MONTS DE LLEÓ SISTEMA CENTRAL SUBMESETA SUD MONTS DE TOLEDO

SERRALADA CANTÀBRICA SUBMESETA NORD MONTS DE LLEÓ SISTEMA CENTRAL SUBMESETA SUD MONTS DE TOLEDO SISTEMA IBÈRIC

SUBMESETA NORD MONTS DE LLEÓ SISTEMA CENTRAL SUBMESETA SUD MONTS DE TOLEDO SIERRA MORENA

SUBMESETA NORD MONTS DE LLEÓ SISTEMA CENTRAL SUBMESETA SUD MONTS DE TOLEDO SIERRA MORENA SISTEMA IBÈRIC

SERRALADES EXTERIORS Les serralades exteriors són unitats de relleu separades de la Meseta. En

SERRALADES EXTERIORS Les serralades exteriors són unitats de relleu separades de la Meseta. En formen part: Ø El Massis Galaic. Està situat al nord-oest de la Península. Les muntanyes són poc elevades i ondulades. El punt culminant és el cim de Cabeza de Manzaneda (1778 m). Ø Les Muntanyes Basques. Es troben al nord de la Península, entre la serralada Cantàbrica i els Pirineus. Són muntanyes de poca altitud. Destaquen el cim d’Aixuri (1551 m) i Aizkorri (1544 m ).

Les serralades exteriors són unitats de relleu separades de la Meseta. En formen part:

Les serralades exteriors són unitats de relleu separades de la Meseta. En formen part: ØEl Massis Galaic. ØLes Muntanyes Basques. ØEls Pirineus. ØLes Serralades Litorals Catalanes. üLa Serralada Prelitoral. üLa Serralada Litoral. ØLes Serralades Bètiques. üLa Serralada Penibètica. üLa Serralada Subbètica.

Massís Galaic

Massís Galaic

Massís Galaic Muntanyes Basques

Massís Galaic Muntanyes Basques

SERRALADES EXTERIORS Ø Els Pirineus. Constitueixen una extensa serralada d’uns 400 Km, que va

SERRALADES EXTERIORS Ø Els Pirineus. Constitueixen una extensa serralada d’uns 400 Km, que va des del mar Cantàbric fins al mar Mediterrani. Hi trobem algunes de les màximes altituds de la Península, com l’Aneto (3404 m ) i el Mont Perdut ( 3355 m). Les Serralades Litorals Catalanes. Estan formades per dues cadenes de muntanyes d’altituds mitjanes que s’allarguen paral·leles a la costa mediterrània. ü La Serralada Prelitoral. És la interior i la Serralada Litoral és la més propera a la costa. El cim més alt és el Turó de l’Home ( 1712 m ).

Massís Galaic Muntanyes Basques Pirineus

Massís Galaic Muntanyes Basques Pirineus

Massís Galaic Muntanyes Basques Pirineus Serralada Prel itoral Catalana

Massís Galaic Muntanyes Basques Pirineus Serralada Prel itoral Catalana

Massís Galaic Muntanyes Basques Pirineus Serralada Prelitoral Catalana Serralada Litoral Catalana

Massís Galaic Muntanyes Basques Pirineus Serralada Prelitoral Catalana Serralada Litoral Catalana

SERRALADES INTERIORS Ø Les Serralades Bètiques. Es localitzen al sud de la Península i

SERRALADES INTERIORS Ø Les Serralades Bètiques. Es localitzen al sud de la Península i estan formades per dues cadenes de muntanyes gairebé paral·leles, però d’altitud diferent. ü La Serralada Penibètica, que s'estén molt propera a la costa mediterrània. S’hi troben els cims més alts de la Península: el Mulhacén (3482 m) i el Veleta (3398 m). ü La Serralada Subbètica. al nord de la Penibètica, voreja la depressió del Guadalquivir. El cim més alt és la Sagra (2382 m).

Massís Galaic Muntanyes Basques Pirineus Serralada Prelitoral Catalana Serralada Litoral Catalana Serralades Bètiques

Massís Galaic Muntanyes Basques Pirineus Serralada Prelitoral Catalana Serralada Litoral Catalana Serralades Bètiques

Muntanyes Basques Massís Galaic Pirineus Serralada Prelitoral Catalana Serralada Litoral Catalana r e S

Muntanyes Basques Massís Galaic Pirineus Serralada Prelitoral Catalana Serralada Litoral Catalana r e S r e d a al e P s nib è a c i t

Muntanyes Basques Massís Galaic Pirineus Serralada Prelitoral Catalana Serralada Litoral Catalana ic èt s

Muntanyes Basques Massís Galaic Pirineus Serralada Prelitoral Catalana Serralada Litoral Catalana ic èt s e d a l bb u S a ra r e S r Se de la ra ni e s. P tic bè a

LES GRANS DEPRESSIONS Les grans Depressions. Les constitueixen grans extensions de terres planes de

LES GRANS DEPRESSIONS Les grans Depressions. Les constitueixen grans extensions de terres planes de poca altitud. La Depressió de l’ Ebre, s’estén entre els Pirineus, les Serralades Litorals Catalanes i el Sistema Ibèric. La Depressió del Guadalquivir, està situat al sud de la Península Ibèrica, entre Sierra Morena i la Serralada Subbètica.

Muntanyes Basques Massís Galaic Pirineus Serralada Prelitoral Catalana Depressió De l’Ebre ica t bè

Muntanyes Basques Massís Galaic Pirineus Serralada Prelitoral Catalana Depressió De l’Ebre ica t bè Depressió del Guadalquivir ub S Serralades Bètiques es d ala rr Sae c i t bè Se es d ala rr Serralada Litoral Catalana b Su a tiicca è t ib è ennib P e ess P d e a al d rrrala e S er S

Muntanyes Basques Massís Galaic Pirineus Serralada Prelitoral Catalana Depressió De l’Ebre Serralada Litoral Catalana

Muntanyes Basques Massís Galaic Pirineus Serralada Prelitoral Catalana Depressió De l’Ebre Serralada Litoral Catalana Depressió Del Guadalquivir b r r Se ni e s. P de la ra Se u s. S tic bè a ica t bè

Unitat El relleu d’Espanya

Unitat El relleu d’Espanya