REGULACI DE LEQUILIBRI HIDROELECTROLTIC REGULACI DE LEQUILIBRI HIDROELECTROLTIC

REGULACIÓ DE L’EQUILIBRI HIDROELECTROLÍTIC

REGULACIÓ DE L’EQUILIBRI HIDROELECTROLÍTIC Els principals factors de regulació són: • INGESTA HÍDRICA • APARELL RESPIRATORI • SUOR • RONYONS

REGULACIÓ DE L’EQUILIBRI HIDROELECTROLÍTIC INGESTA HÍDRICA: §Es diu que quan apareix la sensació de set ja existeix un cert grau de deshidratació. L’axioma esportiu de “beure encara que no es tingui set “ està en discussió després de l’aparició de casos de hiponatrèmia (NEJM, 2005 i d’altres). Discussió al final de la presentació §La deshidratació disminueix l’eficàcia d’una sèrie de processos fisiològics (pèrdua activitat òptima enzims, . . )

REGULACIÓ DE L’EQUILIBRI HIDROELECTROLÍTIC Els estats de deshidratació poden provocar: • Alteracions de la funció cardiovascular • Disminució de la capacitat de termorregulació • Alteracions de la fisiologia muscular (pèrdua activitat òptima enzims, . . )

REGULACIÓ DE L’EQUILIBRI HIDROELECTROLÍTIC APARELL RESPIRATORI: §Variació de la velocitat de respiració. §La humitat relativa influeix a la pèrdua d’aigua. §Climes extrems i altitud sobre el nivell del mar LICANCABUR, 5930 M (S. P. ATACAMA)

REGULACIÓ DE L’EQUILIBRI HIDROELECTROLÍTIC SUOR: l’evaporació de la suor de la superfície de la pell és un poderós sistema de refrigeració (termorregulació) §Variació de la velocitat de pèrdua d’aigua i electròlits. §Suoració aparent i real (vent, humitat, . . . ) LICANCABUR, 5930 M (San Pedro de Atacama)

REGULACIÓ DE L’EQUILIBRI HIDROELECTROLÍTIC SISTEMA EXCRETOR: la regulació renal té una gran importància Dèficit d’aigua a l’organisme increment retenció aigua increment reabsorció –> orina hiperosmòtica Excés d’aigua a l’organisme increment eliminació aigua per increment del flux urinari orina hipoosmòtica La concentració de l’orina es pot saber aplicant mètodes senzills i ràpids com: • DETERMINACIÓ ORGANOLÈPTICA • TIRES REACTIVES

REGULACIÓ DE L’EQUILIBRI HIDROELECTROLÍTIC El mecanisme de regulació renal és complex i té molts reguladors. En resum podem dir que a nivell renal: • sèrum hiperosmòtic estimulació de l’hormona antidiurètica increment de la reabsorció d’aigua orina hiperconcentrada • sèrum hipoosmòtic inhibició l’hormona antidiurètica disminució de la reabsorció d’aigua orina hipoconcentrada

DESHIDRATACIÓ I HIPONATRÈMIA: BEURE POC o BEURE MASSA New England Journal of Medicine (NEJM), April 14, 2005 Hyponatremia among Runners in the Boston Marathon. Christopher S. D. Almond et al. • En aquest estudi realitzat sobre 766 corredors, es van obtenir a l’arribada 488 mostres de sang utilitzables per a la determinació de sodi. Un tretze per cent tenien hiponatrèmia (valors de 135 mmol/ L o inferiors) i un 0. 6% tenien hiponatrèmia crítica (120 mmol/L o inferior). • Conclusions de l’estudi: Es troba hiponatrèmia en una fracció substancial de corredors “nonelite” de marathon i pot ser greu. La hiponatrèmia està associada a un augment de pes considerable durant la carrera per ingesta d’aigua i un temps de cursa llarg (4 hores). Si bé la relació entre sobrehidratació i hiponatrèmies era un fet conegut des de feia uns anys i ja es coneixien publicacions prèvies, la combinació de la publicació en el NEJM (una de les revistes científiques de més prestigi) i l’immediat comentari del New York Times ha donat una gran ressonància al tema.

DESHIDRATACIÓ I HIPONATRÈMIA: BEURE POC o BEURE MASSA Aquest estudi I d’altres (Kratz, 2005) ha provocat una forta controvèrsia sobre el tema, ja que molts casos d’hiponatrèmia a activitats de llarga distància i durada s’atribueixen a beure massa, ja que molts pensaven que no hi havia contraindicació a la ingesta excessiva d’aigua i es seguia l’axioma “Beu abans de tenir set”. Cal tenir en compte el balanç hidrosalí global: osmolaritat, ions, . . i la possible disminució del fluxe plasmàtic renal i filtrat glomerular durant l’exercici. A favor de beure aigua: és molt més freqüent la deshidratació (cops de calor, . . ) que la hiponatrèmia. Però, altres fisiòlegs diuen que hi havia un nombre elevat de casos d’hiponatrèmia molt greus que es tractaven com a deshidratació. En contra de beure un excés d’aigua: la hiponatrèmia pot portar a la mort. (dos morts a 2002 per hiponatrèmia a marathons d’USA: dones en bon estat de salut previ de 28 (Boston) i 35 anys (Washington). La hiponatrèmia pot provocar edema cerebral, atacs epilèptics, coma i mort.

BEURE SUFICIENT, però NO BEURE MASSA • Recomanacions actuals (2005) per evitar la deshidratació i la hiponatrèmia durant les activitats de resistència de llarga durada (curses, entrenaments, treballs físics, . . ): Beure la quantitat suficient per compensar les pèrdues de fluid: cal minimitzar la pèrdua de pes durant l’exercici, però també prevenir el guany de pes produït per una excessiva hidratació. L’axioma de l’USA Track & Field és ara: “la set és una guia per beure” i no “beure encara que no tinguis set” Mantenir una dieta equilibrada a nivell salí, reemplaçant les sals perdudes.

BEURE SUFICIENT, però NO BEURE MASSA No hi ha de dramatitzar en beure de manera normal. Aquestes hiponatrèmies han estat descrites després de quatre hores d’esforç en curses que es podia beure aigua (i gratis) molt sovint. L’alçada total de la barra indica el percentatge de corredors amb hiponatrèmia (≤ 135 mmol/L) respecte al total de l’estrat de canvi de pes. L’àrea en negre indica el percentatge de corredors amb hiponatrèmia greu (≤ 130 mmol/L). Exemple: a l’estrat de persones que havíen guanyat de 3. 0 a 4. 9 kg durant la cursa (7 individus) , el 71% (5 corredors) tenien hiponatrèmia dels quals 2 corredors (29%) teníen hiponatrèmia greu (severe). Dos corredors més no presentaven hiponatrèmia. Font: Almond et al, NEJM 2005

BEURE SUFICIENT, però NO BEURE MASSA En altres activitats de llarga resistència (marxes per muntanya, sortides en bicicleta) sol ser difícil trobar aigua i l’ambient sec estimula la deshidratació i produeix hiperosmolaritat i hipernatrèmia. S’han descrit però casos d’hiponatrèmia a excursionistes al Parc Nacional del Gran Canó del Colorado on el protocol d’actuació en front d’emergències ja preveu una determinació ràpida del sodi sèric (natrèmia) amb analitzadors portàtils per distingir entre deshidratacions i hiponatrèmies.