RECURSOS NATURALS Sn aquells recursos bns que ens

RECURSOS NATURALS Són aquells recursos (béns) que ens proporciona el medi natural. Es classifiquen en: • Renovables: Es regeneren contínuament (aigua, energia solar, vent, pesca, ramaderia, conreus. . . ) • No renovables: No es regeneren a l’escala humana del temps i per tant les reserves disminueixen a mesura que els consumim (carbó, petroli, gas natural, minerals. . . )

SOBREEXPLOTACIÓ La sobreexplotació es refereix a la recollida sostinguda d'un recurs renovable que pot conduir a la destrucció del recurs. El terme s'aplica als recursos naturals , com ara: plantes silvestres, plantes medicinals, pastures , les poblacions de peixos , boscos i els aqüífers d'aigua. La sobreexplotació pot conduir a la destrucció dels recursos, incloent-ne l'extinció.

SOBREEXPLOTACIÓ Les existències del bacallà De l'Atlàntic han estat sobreexplotades per la sobrepesca durant les dècades de 1970 i 1980 fins el col·lapse de 1992

DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE Es defineix com un desenvolupament que satisfà les necessitats de les generacions presents sense comprometre les possibilitats de les generacions futures per a tal que puguin atendre les seves pròpies necessitats".

SOBIRANIA ALIMENTÀRIA Sobirania alimentària és el dret de tot poble i país a garantir la pròpia alimentació de manera suficient, sana, lliure de transgènics, lligada a les seves tradicions culturals i als mercats locals. No obstant això, i sent un dret fonamental, està sent posat en qüestió cada dia: no només segueixen amenaçats per la fam crònica 852 milions de persones en el món, sinó que els mecanismes econòmics i les conseqüències socials de la globalització estan posant en perill la independència alimentària de la majoria dels països del planeta.

Principis de la sobirania alimentària • Treballar el camp Es conreen les llavors que s’han heretat dels avantpassats, adaptades a la zona, així com als recursos socials i naturals • Manufacturar els aliments de manera artesanal (confitar, salar, fumar. . . ) • Distribuir els aliments frescos i conservats en circuïts curts de distància -entre qui els produeix i qui els consumeix- i de temps - entre quan es fa la collita i quan es menja-. Quan els productes necessàriament han de venir de lluny (per exemple les espècies, cafè, té, . . ) assegurar-se que s’han seguit criteris de comerç just • Consumir els productes respectant les necessitats i seguint la tradició alimentària de la zona, en el nostre cas la mediterrània • Amb aquestes pràctiques es disminueix l’efecte hivernacle i per tant el canvi climàtic

Aliments transgènics Són organismes genèticament modificats (OMG) https: //www. youtube. com/watch? v=4 URn. ZU Bp. Smw

TRACTATS DE LLIURE COMERÇ (TLC) L’àrea de lliure comerç està integrada per un grup específic d'estats que han acordat eliminar les tarifes, quotes i preferències a la majoria (o tots) els béns comerciats entre ells. Un tractat de lliure comerç (TLC) consisteix en un acord comercial regional o bilateral per ampliar el mercat de béns i serveis entre els països participants Els principals objectius d'un TLC són : 1. Eliminar barreres que afectin o minvin el comerç. 2. Promoure les condicions per a una competència justa. 3. Incrementar les oportunitats d'inversió. 4. Proporcionar una protecció adequada als drets de propietat intel · lectual. 5. Establir processos efectius per a l'estimulació de la producció nacional. 6. Fomentar la cooperació entre països amics. 7. Oferir una solució a controvèrsies. Els tractats de lliure comerç són importants doncs es constitueixen en un mitjà eficaç per garantir l'accés de productes als mercats externs , d'una forma més fàcil i sense barreres. A més , permeten que augmenti la comercialització de productes nacionals , es generi més ocupació , es modernitzi l'aparell productiu , millori el benestar de la població i es promogui la creació de noves empreses per part d'inversors nacionals i estrangers. Però a més el comerç serveix per abaratir els preus que paga el consumidor pels productes que no es produeixen al país.

Exemples de tractats de lliure comerç a Amèrica Llatina Aliança del Pacífic Àrea de Lliure Comerç de les Amèriques - ALCA (finalitzat) Tractat de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord - TLCAN Tractat de Lliure Comerç Xile-Estats Units Tractat de Lliure Comerç entre Colòmbia i els Estats Units Tractat de Lliure Comerç entre Estats Units, Centreamèrica i República Dominicana Tractat de Lliure Comerç entre Mèxic i Japó Tractat de Lliure Comerç entre Perú i els Estats Units

CANVI CLIMÀTIC El canvi climàtic és un dels problemes ambientals més greus. El seu origen es troba fonamentalment en la crema de combustibles fòssils que emeten gasos d’efecte hivernacle (GEI). Des de els inicis de la revolució industrial la concentració de GEI a l’atmosfera ha augmentat en un 35% el que ha fet que la Tª global de la superfície de la Terra hagi pujat 0. 74ºC en els últims 100 anys. Els seus impactes apareixen en forma de sequeres, inundacions, onades de calor. Els països del Sud són els més susceptibles a aquests impactes donat que disposen de pitjors condicions de partida i de menys recursos per adaptar-se a aquestes noves situacions. Altres conseqüències socials són els problemes de salut, l’increment de càrregues financeres. . . Que afecten a les persones amb menys recursos econòmics, tant en els països del Sud com en els països del Nord

MODEL AGROALIMENTARI 1. El model actual (globalització, TLC. . . ) és un dels principals responsables de les emissions de GEI. Tot i que la contribució de l’agricultura suposa un 11 -15% de les emissions, si hi incloem tot el procés industrial, des de la producció fins que els aliments arriben a la nostra taula (Deforestació, fertilitzants, envasat, refrigeració, transport. . . ), les xifres s’eleven a un 44 -57%. 2. Aquest model, orientat a l’exportació, i fortament dirigit per empreses multinacionals, fa que cada volta més siguin aquestes les que decideixen, què, com, quan i on es produeixen i comercialitzen els aliments, per sobre dels criteris ambientals o socials. 3. Aquest model permet accedir a productes fora de temporada i a una gran varietat de productes exòtics i tropicals que tenen associat un recorregut molt elevat dels aliments abans de que aquest aliments arribin als nostres plats 4. La importació d’aliments implica injustícies socials i ambientals greus, tant en la utilització de recursos naturals de països del Sud, com per la quantitat de GEI durant el seu transport

PRINCIPALS IMPACTES DEL SISTEMA AGROALIMENTARI 1. Contaminació atmosfèrica per GEI i del sòl productes químics (fertilitzants, pesticides, insecticides. . . ) 2. Esgotament de recursos naturals no renovables (petroli) 3. Desforestació 4. Destrucció d’hàbitats per construir infraestructures de transport. . 5. Pèrdua de biodiversitat

ALIMENTS KILOMÈTRICS A l’Estat Espanyol, l’any 2008 el transport representava un 40% del consum final d’energia (igual que a Europa) en front del 30% de la industria i del 3. 5% de l’agricultura, i fou responsable del 31% de les emissions dels GEI. La distància que recorren els nostres aliments s’ha incrementat moltíssim des dels inicis de la revolució verde en els anys 60, degut al preu relativament baix del petroli. Aquest increment està relacionat amb l’alliberació dels mercats agraris impulsada per la OMC i els tractats bilaterals de comerç

2007

Importacions a Espanya de productes alimentaris i animals vius

Emissions de CO 2 per les importacions a Espanya de productes alimentaris i animals vius

L’any 2007 l’Estat Espanyol va importar un 53% més de productes alimentaris i animals vius que l’any 1995, la qual cosa va suposar un 67% més d’emissions de CO 2. Més de les ¾ parts de les importacions corresponen al cereals i derivats i pinsos per a animals. La nostra dependència dels cereals l’any 2007 va suposar l’emissió d’ 1. 4 milions de tones de CO 2, un 30% de les emissions totals produïdes per a la importació d’aliments

Importacions en 2007 de productes alimentaris i animals vius i emissions de CO 2 associades, per zones geogràfiques. L’any 1995 els EUA era el principal subministrador d’aliments al mercat espanyol, seguit per França, Regne Unit, Brasil i Alemanya. L’any 2007 les importacions d’Argentina i Brasil havien augmentat en un 295%. Portugal va multiplicar per 4 el volum d’aliments dirigits al mercat espanyol i Àsia i Àfrica també experimentaren increments significatius (un 35% i un 58% respectivament), tot i que la importància relativa quant a les emissions d’aquest dos últims continents no és alta (7% i 6%, respectivament de les emissions totals de CO 2)

Els productes importats l’any 2007 viatjaran una mitjana de 5. 013 Km (760 Km més que l’any 1995), sent els que varen ser transportats en avió els que recorregueren les distàncies més llargues. El medi de transport més freqüent era el transport marítim (70%), responsable del 45% de les emissions de GEI Observem que el recorregut en ferrocarril és mínims ( un 50% menys que el 1995), en canvi, aquest medi de transport emet 20 vegades menys CO 2 que el transport en camions

Els productes lactis i els animals vius són els menys viatgers (mitjana de 1. 350 Km), mentre que el peix, les verdures, les fruites i llegums, el cafè, té, cacau i espècies i els pinsos d’animals són els que recorren distàncies més grans, 6. 000 Km de mitjana

Petjada ecològica És un indicador que permet mesurar el gran impacte que suposa el transport d’aliments per hectàrea i any. La petjada ecològica del Carboni per l’any 1995 va ser de 1. 57 milions d’hectàrees i per el 2007 de 2. 63 milions d’hectàrees

Comparativa 2007 -2011

QUÈ PODEM FER NOSALTRES? Promocionar un model d’agricultura a petita escala, social i sostenible, que faci servir mètodes artesanals, orientat als mercats locals a través de canals curts de comercialització, dins d’un model basat en els principis de la sobirania alimentària seria una alternativa als problemes alimentaris, de pèrdua de biodiversitat o de despoblament rural. És també una de les solucions en la lluita contra el canvi climàtic.