rea de Desenvolupament Econmic i Ocupaci Servei de

  • Slides: 12
Download presentation
Àrea de Desenvolupament Econòmic i Ocupació Servei de Teixit Productiu Introducció: el sector i

Àrea de Desenvolupament Econòmic i Ocupació Servei de Teixit Productiu Introducció: el sector i les seves empreses Guillem Miralles Sessió formativa Orientacions per a la gestió de empreses de productes alimentaris locals i de qualitat 21 de juny del 2012

Àrea de Desenvolupament Econòmic i Ocupació 2 Servei de Teixit Productiu El sector agroalimentari

Àrea de Desenvolupament Econòmic i Ocupació 2 Servei de Teixit Productiu El sector agroalimentari a Catalunya - Tendències Unes quantes dades macroeconòmiques del sector Ø Les vendes de productes agroalimentaris se situen al voltant del 16% del total de vendes del sector industrial i genera el 13, 1% de l’ocupació industrial catalana. Ø Catalunya és la comunitat autònoma líder pel que fa a vendes (21, 77%) i població ocupada (20, 43%) en el sector agroalimentari a Espanya sector productiu capdavanter. Ø Catalunya és, juntament amb el País Basc, la principal demandant de productes alimentaris en termes de despesa per capita. Ø Les micro i petites empreses agroalimentàries representen el 75% del total d’empreses i generen el 17, 8% de l’ocupació industrial en el sector. Les indústries de 100 ocupats o més, amb un escàs 5% dels establiments, generen aprox. el 52’ 3% d’ocupació. * Informació amb dades del 2009 extreta del primer capítol del Manual de gestió

Àrea de Desenvolupament Econòmic i Ocupació 3 Servei de Teixit Productiu El sector agroalimentari

Àrea de Desenvolupament Econòmic i Ocupació 3 Servei de Teixit Productiu El sector agroalimentari a Catalunya - Tendències del sector agroalimentari local i de qualitat Els productes alimentaris locals i de qualitat gaudeixen de renovat prestigi Hi ha demanda, hi ha voluntat de protegir-los, formen part d’estratègies promocionals i han entrat a formar part de la categoria gastronòmica. Allò que pertany a la terra atrau La garantia d’origen inspira confiança. Es desitja allò que hi ha poc, la vida urbana ha allunyat el ciutadà de la terra. Els productes de la terra tenen presència destacada a l’imaginari col·lectiu del consumidor català. Productes de la terra a la restauració de qualitat El producte amb nom i cognoms afegeix valor a l’oferta culinària. Neixen nombrosos col·lectius de cuiners vinculats a un territori concret (Vallès, Osona, Ripollès, Garrotxa, etc). Del colmado gourmet als Mercats de la terra L’oferta de productes locals s’escampa per tots els sectors del petit comerç; va de la botiga de delicatessen al Mercat de productors, passant per l’agrobotiga, el mercat setmanal, el mercat municipal o la Fira sectorial. Productes locals a la gran distribució La gran distribució està incorporant amb força els productes locals seus lineals. Però: els volums de producció, l’estucatge, el packaging, l’etiquetat, la logística de servei, els marges comercials, són esculls sovint insuperables per al petit productor. * Extret de la ponència introductòria de Pep Palau a la taula rodona del Getting Contacts de la Xarxa Productes de la terra

Àrea de Desenvolupament Econòmic i Ocupació 4 Servei de Teixit Productiu Marc reglamentari L’artesania

Àrea de Desenvolupament Econòmic i Ocupació 4 Servei de Teixit Productiu Marc reglamentari L’artesania alimentària • Es considera artesania alimentària l'activitat d'elaboració de productes alimentaris, que complint els requisits assenyalats per aquesta matèria, estan subjectes a unes condicions durant tot el seu procés productiu que garanteixen als consumidors un producte final individualitzat, de bona qualitat i amb característiques diferencials, obtingudes gràcies a les petites produccions controlades per la intervenció personal de l'artesà/ana. • Decret 285/2006 , de 4 de juliol, pel qual es desenvolupa la Llei 14/2003, de 13 de juny, de qualitat agroalimentària. (DOGC núm. 4670, 6. 7. 2006) (Vegeu el títol 5, pàgina 30121). • • L'atorgament es fa a proposta de les entitats de representació i defensa dels artesans/es o bé del DAAM, amb l'informe previ de la Comisssió d'Artesania Alimentària. El Diploma de Mestre artesà té validesa indefinida. Els oficis regulats d'artesania alimentària es podem dividir en dos: Vinculats al lloc de treball -Melmelades i conserves de fruites -Formatgers Vinculats al lloc de venda -Cansaladeria i xarcuteria -Forn de pa -Forners -Torrefactor de cafè -Xurrers

Àrea de Desenvolupament Econòmic i Ocupació 5 Servei de Teixit Productiu Marc reglamentari La

Àrea de Desenvolupament Econòmic i Ocupació 5 Servei de Teixit Productiu Marc reglamentari La producció ecològica • El Consell Català de la Producció Agrària Ecològica és l’Autoritat de control i certificació de la producció agrària ecològica de Catalunya • La garantia de la certificació La certificació ecològica garanteix que els productes han estat produïts o elaborats seguint les normes de l’agricultura ecològica, i que han estat controlats en tot el seu procés de producció, elaboració, envasat i comercialització. • El Sistema de producció agrícola que produeix aliments frescos, saborosos i autèntics, al mateix temps que respecta els cicles vitals dels sistemes naturals(Definició de la Comissió Europea) • Es prohibeix l’ús dels Organismes Genèticament Modificats (O. G. M) • Es limita i reglamenta l’ús dels pesticides i fertilitzants sintètics • Per aconseguir la certificació del CCPAE cal estar inscrit al registre corresponent

Àrea de Desenvolupament Econòmic i Ocupació 6 Servei de Teixit Productiu Marc reglamentari La

Àrea de Desenvolupament Econòmic i Ocupació 6 Servei de Teixit Productiu Marc reglamentari La producció ecològica • El CCPAE té 24. 243 productes agroalimentaris ecològics autoritzats, 3. 162 dels quals corresponen al 2011, l qual cosa constata la solidesa del sector ecològic català, que està resistint aquests anys de crisi gràcies a un consum fidel i creixent. • En volum de facturació, el sector va créixer un +23, 53% del 2009 al 2010, passant de 85 milions d’euros a 105 milions d’euros; i els subsectors amb més volum de facturació el 2010 són la vinya i l’elaboració de vins, caves, sidres i altres begudes alcohòliques (18%); la comercialització i distribució (14%); i en tercer lloc, cereals i manipulació, envasament i transformació de grans (12%). El volum de facturació creix en gairebé tots els sectors, llevat del de i fruiters i cítrics, i que el de fruits secs es recupera de la forta baixada de l’any anterior. Dades: CCPAE 2010

Àrea de Desenvolupament Econòmic i Ocupació 7 Servei de Teixit Productiu Delimitació d’empresa de

Àrea de Desenvolupament Econòmic i Ocupació 7 Servei de Teixit Productiu Delimitació d’empresa de productes de la terra Xarxa Productes de la terra Definició elaborada en els Tallers per a la Realització de Censos Locals, del 2007 en el marc del treball del projecte pilot Productes de la terra ‘L’empresa de productes alimentaris locals i de qualitat és la que produeix i/o elabora productes alimentaris que per ells mateixos tenen un valor afegit lligat al territori i a qualitat, formant part de la conservació i el manteniment d’un patrimoni i valors culturals, i contribuint-hi amb processos de producció vinculats a uns coneixements o habilitats personals i respectuosos amb el medi ambient’ Aquesta definició és el punt de partida per tal que cada ens local realitzi el cens territorial considerant quines empreses formaran part d’aquest cens

Àrea de Desenvolupament Econòmic i Ocupació 8 Servei de Teixit Productiu El “sector” a

Àrea de Desenvolupament Econòmic i Ocupació 8 Servei de Teixit Productiu El “sector” a la província de Barcelona Actualització Diagnosi 2011 Distribució territorial d’empreses (segons el cens provincial 2011) Moianès (60 empreses) (7, 7%) Berguedà (85 empreses) (10, 5%) + 10% empreses Entre 5 % i 10% empreses - 5% empreses Osona (101 empreses) (17%) • El 80% són microempreses (d’ 1 a 5 treballadors) • El perfil d’empresa és familiar, el titular de la qual és un home entre 35 i 50 anys que no té garantit el relleu del seu negoci i pertany a algun gremi o associació. • Un 41% de les empreses tenen la voluntat d’ampliar la comercialització i distribució dels seus productes. • Només un 17% d’empreses han sol·licitat un ajut a l’administració • Com necessitats formatives, destaquen les de marqueting, producció i noves tecnologies. Bages (34 empreses) (10, 6%) Vallès Oriental (59 empreses) (8%) Anoia (68 empreses) (7, 4%) • La meitat dels productes tenen pla de traçabilitat • La majoria de productes tenen sortida tot l’any. • L’habitual proedència de les matèries primeres és de l’àmbit comarcal. • L’ús de les noves tecnologies com a eina de treball és aprofitada per un 50% de les empreses Alt Penedès (156 empreses) (16, 5%) Garraf (17 empreses) (3, 6%) Maresme (87 empreses) (10, 3%) Baix Llobregat (27 empreses) (2, 5%) Vallès Occidental (45 empreses) (6, 1%) • Els principals canals de venda directa són la botiga, l’explotació, i a través de fires i mercats, mentre que l’agrobotiga és un canal poc explotat. • La majoria de productes es venen en l’àmbit local, seguit del comarcal i català, mentre que la venda a l’estat i a l’estranger és molt reduïda. Cens provincial 2011: 924 empreses i 1. 550 productes

Àrea de Desenvolupament Econòmic i Ocupació 9 Servei de Teixit Productiu El “sector” a

Àrea de Desenvolupament Econòmic i Ocupació 9 Servei de Teixit Productiu El “sector” a la província de Barcelona Actualització Diagnosi 2011 Un 65% d’empreses del cens són elaboradors Tipologia d’empreses Percentatge d’empreses per tipologia Augmenta el nombre d’empreses productores del Cens

Àrea de Desenvolupament Econòmic i Ocupació 10 Servei de Teixit Productiu El “sector” a

Àrea de Desenvolupament Econòmic i Ocupació 10 Servei de Teixit Productiu El “sector” a la província de Barcelona Actualització Diagnosi 2011 Possessió acreditatiu activitat artesana Augmenta el % d’empreses de Producció Ecològica Més d’un 80% de les empreses no ha sol·licitat ajuts a l’administració Ajuts sol·licitats administració Destí ajuts administració

Àrea de Desenvolupament Econòmic i Ocupació 11 Servei de Teixit Productiu El “sector” a

Àrea de Desenvolupament Econòmic i Ocupació 11 Servei de Teixit Productiu El “sector” a la província de Barcelona Actualització Diagnosi 2011 Ús de les noves tecnologies Mancances del sector Motius ús noves tecnologies El percentatge d’ús de les noves tecnologies passa del 30% al gairebé 50%, sobretot utilitzades per gestió i comercialització

Àrea de Desenvolupament Econòmic i Ocupació 12 Servei de Teixit Productiu L’empresa de productes

Àrea de Desenvolupament Econòmic i Ocupació 12 Servei de Teixit Productiu L’empresa de productes alimentaris i els factors clau del negoci VISIÓ Tenir clar el paper que juga el negoci en l’activitat econòmica personal/familiar. És fonamental per donar una dimensió adequada al negoci i per aconseguir el posicionament del producte. CONEIXEMENT DEL SECTOR Cal conèixer el procés productiu artesanal però també altres aspectes com les condicions d’oferta i demanda, els potencials competidors, les característiques del mercat, els canals de comercialització i altres variables. PROFESSIONALITZACIÓ L’experiència és un punt important però el responsable de l’empresa ha de saber transmetre el producte als clients a través dels mitjans adequats, amb una perspectiva i implicació professional GESTIÓ EMPRESARIAL És essencial per garantir la supervivència en un entorn altament competitiu. La qualitat del producte no és condició suficient sinó que cal incorporar elements de gestió i innovació al negoci DIFERENCIACIÓ Resulta fonamental en un sector en què l’èxit comercial depèn molt de les característiques de la matèria primera però també del tractament i de la seva imatge. OFERIR I TRANSMETRE QUALITAT La producció a petita escala no és una condició suficient de qualitat (terme difícil de definit). Per oferir un producte de qualitat, cal elements intangibles (experiència, interès per fer coses ben fetes) i tangibles (sistemes de traçabilitat, certificacions concretes)