QUI DEU A QUI DEUTE EXTERN UNA FBRICA

QUI DEU A QUI? DEUTE EXTERN: UNA FÀBRICA DE POBRESA

CAMPANYA QUI DEU A QUI? 1. Què és el deute i què suposa per els Països Empobrits? 2. Quins són els actors implicats? 3. Història de l’endeutament 4. L’Estat espanyol com a creditor 5. Raons per abolir el deute 6. Què exigim?

1. Què és el Deute i què suposa 2. per els Països Empobrits? El deute extern són els diners que els països empobrits deuen als rics (bancs, països del Nord i Institucions Financeres Internacionals) En el 2003 els països empobrits devien 2, 4 bilions de US$ Aquesta xifra representa tan sols un 4% del deute mundial. Per això, l’abolició d’aquest deute no suposaria un problema per al sistema financer internacional, però si ho és el seu pagament per als països del Sud.

1. Què és el Deute i què suposa 2. per els Països Empobrits? Cada any els països endeutats paguen més de 370. 000 milions de US$ com servei del deute. Aquesta quantitat suposa prop de 3 vegades el que les Nacions Unides considera indispensable per a cobrir les necessitats bàsiques de la població mundial i més de 5 vegades l’Ajuda Oficial al Desenvolupament que el Nord transfereix al Sud.

2. Quins són els actors implicats? CREDITORS NORD GOVERNS DELS PAÏSOS DEL NORD BANCA PRIVADA INTERNACIONA L CLUB DE LONDRES RELACIONS COMERCIALS I FINANCERES ASIMÈTRIQUES SUD INSTITUCIONS FINANCERES INTERNACIONA LS CLUB DE PARÍS DEUTE MULTILATERAL DE UT E PRI VA T GOVERNS DELS PAÏSOS DEL SUD DEUTORS DE UTE BIL ATE RAL

3. Història de l’Endeutament Escalada de la Crisi del Deute: CONTEXT Després de la segona Guerra Mundial els Estats Units assoleixen una supremacia mundial en tots els aspectes (militar, productiva, comercial…) Tant mateix, al final dels anys 60, la indústria europea i japonesa culminen el seu procés de recuperació i comencen a envair de productes, el mercat nord-americà, fet que provoca un dèficit en la balança comercial americana (les importacions són superiors a les exportacions). A causa de la Guerra del Vietnam, els EEUU comencen a tenir també dèficit en la balança pressupostària (gasten molt més del que són capaços de recaptar).

3. Història de l’Endeutament Dècada dels 70 Ambdós dèficits provoquen la devaluació del dòlar i la ruptura del sistema monetari internacional, fixat en la conferència de Bretton Woods (1944) Problemes en el sistema monetari internacional. Augment del preu del petroli. Els països exportadors de petroli obtenen grans beneficis neixen els petrodòlars.

3. Història de l’Endeutament Dècada dels 70 Els petrodòlars es dipositen en els bancs d’Europa. Els creditors del Nord ofereixen crèdits als països del Sud Els bancs amb pocs o sense cap mirament necessiten fer i a un interès variable. circular l’excés de diners

3. Història de l’Endeutament Dècada dels 80 La inflació en els EEUU i a la GB provoca un augment dels tipus d’interès que repercuteix a nivell internacional. El servei del deute es fa insostenible: • Els préstecs s’encareixen a causa de la pujada dels tipus de interès. • El preu de les matèries primeres cau i aconsegueixen menys divises.

3. Història de l’Endeutament Dècada dels 80 Explota l’actual Crisi del Deute a Mèxic (1982) El FMI es recuperat per a cobrar el deute. Aquest organisme entén els impagaments com un problema de liquiditat financera dels països del Sud, no com un problema estructural financer internacional. A partir d’aquest moment s’entra en una renegociació del deute, país a país, a canvi de l’aplicació d’un Pla de Ajustament Estructural.

3. Història de l’Endeutament Impactes socials i econòmics dels Plans d’Ajustament Estructural Impactes socials v No hi ha prou pressupost per la construcció i manteniment d’escoles, hospitals, vivendes, . . . v No hi ha seguretat alimentària ni accés a l’aigua potable v Polarització de la societat v Precarietat del mercat laboral Impactes econòmics v v Priorització del pagament puntual dels serveis del Deute Descapitalització del país: • les TN estrangeres entren però expatrien els beneficis. • Explotació de las matèries primeres pel pagament del deute: DEUTE ECOLÒGIC. • La invasió de las matèries primeres fa baixar el seu preu. • Fugida de la matèria gris al Nord.

3. Història de l’Endeutament Dècada dels 90 EL DEUTE CONTINUA CREIXENT PERQUÈ: 1. Es demanen nous crèdits per pagar els serveis del deute 2. Els crèdits anteriors no han servit per a desenvolupar un teixit local sinó per a l’enriquiment dels poderosos 3. S’han privatitzat empreses nacionals productives 4. S’han nacionalitzat deutes privats 5. S’ha permès la fugida de capitals

3. Història de l’Endeutament D’Argentina s’evadeixen els diners equivalents al total del seu deute extern. Tot i això, el FMI l’ha obligat a retirar una llei que obligava a respondre, a una auditoria, als banquers implicats en l’evasió de capitals.

4. L’Estat espanyol com a creditor Regions més endeutades A 31/12/2004 l’Estat espanyol era creditor de 9. 823 milions d’€, dada que representa el 1, 2% del PIB espanyol i tan sols un 65% de la despesa pública militar

4. L’Estat espanyol com a creditor Els principals deutors üALGÈRIA üRÚSSIA üCUBA üXINA üANGOLA üEGIPTE üMÈXIC üPERÚ üINDONÈSIA üARGENTINA

4. L’Estat espanyol com a creditor Deute Públic Bilateral Són dos els mecanismes generadors del deute entre l’Estat espanyol i els països empobrits: 1. El deute CESCE o deute comercial que suposà, l’any 2003, el 52% del deute (5. 090 milions de €) www. cesce. es 2. El deute FAD o deute concesional, que l’any 2003, suposà el 48% del total (4. 733 milions de €) www. ico. es FAD CESCE

4. L’Estat espanyol com a creditor Deute Comercial o deute CESCE o com nacionalitzar deutes privats Empresa espanyola Empresa nicaragüenca nacionalització deute “Compañía Española de Seguros de Crédito a la Exportación” (CESCE) Govern espanyol Deute Bilater al Govern Nicaragüenc

4. L’Estat espanyol com a creditor Deute Concesional o com internacionalitzar l’economia Els crèdits FAD són crèdits que ofereix l’Estat espanyol a països empobrits amb millors condicions que els de mercat i, per això es comptabilitzen com a AOD (es dóna un mínim del 35% del crèdit) No obstant això, s’atorguen a condició de que s’emprin per a la compra de béns i serveis espanyols. Més que una eina de cooperació, és un instrument d’ajuda a la internacionalització de l’economia espanyola.

4. L’Estat espanyol com a creditor Què fa l’Estat espanyol per a cancel·lar el deute? Està cancel·lant a ritme d’un euro per cada cinc que cobra en concepte de servei de deute (600 milions d’€/any). L’Estat promou les conversions de deute, que són pactes en els que es cancel·la part del deute que li deu un altre Estat, a canvi de que aquest es comprometi a invertir, al seu país, els diners alliberats en aquesta cancel·lació. El problema d’aquestes operacions resideix en que, fins a dia d’avui, es condiciona la cancel·lació a que siguin les empreses espanyoles que executin aquestes inversions. A més, amb aquest tipus d’operacions es legitima el deute, al no haver fet una auditoría prèvia sobre el seu origen

4. L’Estat espanyol com a creditor Conclusions A les negociacions bilaterals, el deute s’utilitza per a sotmetre l’Estat perifèric i imposar els interessos espanyols: neocolonització. L’Estat espanyol continua atorgant crèdits en lloc de fer veritables donacions Malauradament, no juga un paper important a les iniciatives de cancel·lació NO RECONEIX LA IL·LEGITIMITAT DEL DEUTE AL NO FER AUDITORIES SOBRE EL SEU ORIGEN

5. Raons per abolir el deute PERQUÈ ÉS IL·LEGÍTIM Des d'una perspectiva històrica, moral, ambiental i de drets humans, pot afirmar-se que el deute extern és il·legítim i per tant inexistent. El deute és una percepció ideològica emprada com a eina política de subjugació per aquells que extreuen il·lícitament la riquesa del Tercer Món. La cancel·lació - ni parlar-ne de l'alleugeriment- no és suficient doncs, per una qüestió de justícia; també han de considerar-se les reparacions, la restitució i la veritat. (Jubileu Sud)

5. Raons per abolir el deute PERQUÈ ÉS IMPAGABLE 1– 7=4 JA ESTÀ PAGAT!

5. Raons per abolir el deute PERQUÈ ÉS IMMORAL Els diners que s’exigeixen són vitals per a cobrir les necessitats bàsiques de la població del Sud.

6. Què exigim? Exigim al govern espanyol: n n n L'abolició del deute extern dels països quan el seu pagament posi en perill la vida dels seus ciutadans i impedeixi la satisfacció de les seves necessitats bàsiques (sobirania alimentària, educació, salut, habitatge digne. . . ). La moratòria, sense acumulació d'interessos, en el cobrament del deute dels 82 països deutors de l‘Estat espanyol, amb la finalitat de realitzar Auditories Públiques Integrals. La realització d’Auditories Públiques Integrals del deute dels 82 països deutors de l’estat espanyol amb l’objectiu de determinar la legitimitat o il·legitimitat del deute exigit. L’abolició immediata i incondicional de tots els deutes il·legítims. La demanda de restitucions i responsabilitats judicials a les persones i/o institucions que permeteren, fomentaren i varen fer ús de crèdits il·legítims. La utilització del mecanisme de conversió de deute únicament per aquelles ocasions en que aquest sigui considerat com a legítim en el procés d’Auditoria Pública Integral. Sempre que aquesta opció sigui acceptada de manera coordinada tant per la societat civil del país deutor així com pel seu govern.

n n L'eliminació dels crèdits FAD com a instrument d'Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD), el complet redisseny o eliminació de CESCE, la no comptabilització de la cancel·lació del deute com a AOD, i la desaparició de l'exigència de garantia sobirana. La no utilització dels mecanismes públics de suport a l'exportació per a impulsar activitats de transnacionals espanyoles que comportin impactes ambientals i socials negatius en els països empobrits. Exigim l'establiment de mecanismes públics de control, avaluació, denúncia i assumpció de responsabilitats. El reconeixement del deute ecològic adquirit amb els països empobrits, l'establiment de mecanismes per a la seva restitució i l'aplicació de polítiques que evitin una nova generació. L'impuls, en el marc internacional, d'auditories públiques integrals tant del deute multilateral com del privat, l'exigència de responsabilitats i restitucions a aquells que van permetre la generació de deutes il·legítims i es van aprofitar d’aquests, així com la immediata abolició de tots els deutes. Exigim al Parlament espanyol: n L’establiment de mecanismes que assegurin una gestió transparent del deute bilateral. Demandem en particular la creació d’una comissió parlamentària permanent sobre deute amb participació de la societat civil, i l’elaboració i discussió al plenari del Parlament, d’un Informe Públic Anual sobre la gestió del deute.