PUBLICIT AT TELEVISI VA Noelia Gallardo Gmez Noelia

PUBLICIT AT TELEVISI VA Noelia Gallardo Gómez Noelia Blanco Lago Natàlia Lliró Comella Laura Soriano Contreras

INTRODUCCIÓ Què és la publicitat televisiva Evolució de la publicitat televisiva Estils publicitaris

QUÈ ÉS LA PUBLICITAT TELEVISIVA? Comunicació → pagada → No personal Objectiu → conduir a una venta → crear demanda Ingressos → segons → Popularitat → Audiència → La publicitat que li donin → La demanda que tingui. Costos → Producció → Contractació → Emissió

EVOLUCIÓ DE LA PUBLICITAT TELEVISIVA Anys 50’s Colacao es una de les marques que més ha evolucionat avui en dia. Va aparèixer a l’any 1946. Y al 1950 ja formava part del consum diari de quasi bé totes les famílies espanyoles. En els anys 50’s predominaven marques d’alimentació Anys 60’s Comencen a aplicar-se les noves tècniques de marketing Nord- Americanes

EVOLUCIÓ DE LA PUBLICITAT TELEVISIVA Anys 70’s Els anuncis estaran caracteritzats per missatges més enfocats al oci. Anys 80’s La publicitat televisiva es convertirà en un element capaç de generar y canviar comportaments. Comencen les primeres campanyes institucionals Anys 90’s fins l’actualitat La publicitat perd tot el seu caràcter local i les campanyes es dissenyen per arribar a públics més amplis.

ESTILS PUBLICITARIS Els estils publicitaris es poden classificar en 42 però només nombrarem els 10 més comuns. 1. Informatiu - instructiu 6. Fantàstic o irreal 2. Afectiu - emotiu 7. Exagerat 3. Ritme musical, corporal o d’objectes 8. Basat en el dolor o fatiga carporal 4. Ansietat visual 9. Testimonial 5. Humorístic 10. Basat en la utilització de superlatius

PUBLICITAT EN LA ECONOMIA Context. Publicitat respecte el PIB. Publicitat i cicle econòmic.

CONTEXT La publicitat televisiva ha passat de ser monopoli públic a veure’s immers en una situació de competència. Amb la confluència d’anunciants, les cadenes públiques van tenir que acomodar-se al nou règim de competència. Això a generat una necessitat d’obtenir ingressos pel finançament de les cadenes públiques, creant així un mercat publicitari molt atractiu per les empreses anunciants. Per les cadenes privades, la publicitat ha estat una font d’ingressos clau permetent-li’s mantenir els nivells d’activitat y ocupació, encara que amb un equilibri financer inestable. El ‘‘Telemarketing’’ es el sector més dinàmic y amb major potencial generador d’ocupació. Les exigències del consumidor van creixent cada cop més, per això les empreses van creant noves formes de comunicació que s’aparten en certa manera dels mitjans tradicionals publicitaris

PUBLICITAT RESPECTE EL PIB % Inversió publicitària sobre el PIB 1, 62% 1, 60% 1, 58% 1, 56% % 1, 54% 1, 52% 1, 50% 1, 48% 1, 46% 1, 44% 2002 2003 2004 2005 Anys 2006 2007

PUBLICITAT I CICLE ECONÒMIC Patró cíclic i sincronització amb les variables: consum i producció. Jacobson i Nicorsia (1981): Volien justificar el consum com una funció de retards i adelantaments de la variable publicitat. La publicitat es bona per estimular el creixement econòmic. Calamandrei et al. : La publicitat explica el comportament cíclic del consum y no viceversa. Consum de bens publicitat Com hauria de ser: Conseqüència: si es retalla la despesa en publicitat es contribuirà a debilitar la dinàmica del consum. La publicitat hauria de tenir un comportament anticíclic: DA Si la DA es debilita, el nivell de publicitat hauria de pujar. publicitat

IMPACTE SOCIAL Consumidor i publicitat Bens substitutius Brown i Duesenberry Bens complementaris Bens Giffens Efecte substitució

CONSUMIDOR I PUBLICITAT Es suposa que per qualsevol punt del mapa de preferències del consumidor, la publicitat altera la Taxa Marginal de Substitució del consum per l’estalvi; probablement a favor per un major consum. Aquesta alteració es depenent del flux continuat de la inversió en publicitat, perquè el consumidor segueixi comprant el producte publicitari la inversió ha de ser a llarg termini. La publicitat no modifica el canvi dels gustos dels consumidors, sinó que els informa de la existència d’aquests. Per això es tan impactant amb els productes nous en el mercat. En molts casos, no es pretén una alteració de les preferències dels individus sinó una familiaritat de la marca.

x 2 Bens substitutius Exemple: X 1: mantega “Tulipán” (inverteix en publicitat) X 2: mantega “Flora” (no inverteix en publicitat) x 1

Brown i Duesenberry x 2 Segons Brown i Duesenberry, la inversió en publicitat sobre el producte havia de ser constant i no retallar les despeses en publicitat. Si això passa el consumidor tornarà a les seves preferències inicials. Conclusió: per ells la inversió en publicitat influeix sobre les preferències del consumidor. 1 2 x 1

x 2 Bens complementaris Cas A Si Δ la inversió de x 1 en publicitat, Δ el consum de x 1 i això farà Δ el consum de x 2 en la mateixa proporció. x 1 x 2 Cas B Si Δ la inversió en publicitat de tots dos bens, el consum d’ells Δ més que en el cas A de manera ordinal (es a dir, no té perquè Δ el doble). x 1

Bens Giffens P Enfoquem bens Giffen en el cas de bens que no tenien publicitat i decideixen invertir-hi. Al tenir una nova despesa també s’augmenta el preu del be anunciat, però al promocionar-se per la televisió, el producte atrau més al consumidor (sobretot per individus de renta alta). Indirectament es produeix un cas de be Giffen Q

EFECTE SUSTITUCIÓ Canvi en la demanda de bens del consumidor, provocat per la influència de la publicitat televisiva.

Dades d’interès • Inserció, ocupació i inversió publicitaries durant el periode gener-agost de 2005 • Ranking de les empreses amb major inversió en publicitat • Audiències mitjanes dels canals en cada franja horaria • Quant costa un anunci de publicitat?

Inserció, ocupació i inversió publicitaries durant el periode gener-agost de 2005 (TVE, Telecinco, Antena 3) 2 500 000 1 200 000 Ocupació (en segons) 2 000 1 000 000 1 500 000 800 000 Ocupació (en segons) 1 000 Inversió (en € ) 600 000 Inversió (en € ) 400 000 500 000 200 000 0 Matí Sobre Taula Prime Time 0 Matí 140 000 Inserció (núm anuncis) 120 000 100 000 80 000 Inserció (núm anuncis) 60 000 40 000 20 000 0 Matí Sobre Taula Prime Time

Ranking de les empreses amb major inversió en publicitat Top cinc de les marques amb major inversió en televisió al juliol de 2008 12 000 euros 10 000 8 000 6 000 4 000 2 000 0 telefonica linea directa coca cola aseguradora marques el corte inglés ing direct

AUDIÈNCIES MITJANES DELS CANALS EN CADA FRANJA HORARIA % Audiència per minut 8 7 6 TVE 1 5 La 2 4 T 5 3 A 3 2 Autonóm. 1 0 Matí Sobretaula Tarda "Prime time" Matinada Franja horaria

15 000 € 0€ 7: 00 7: 30 8: 00 8: 30 9: 00 9: 30 10: 00 10: 30 11: 00 11: 30 12: 00 12: 30 13: 00 13: 30 14: 00 14: 30 15: 00 15: 30 16: 00 16: 30 17: 00 17: 30 18: 00 18: 30 19: 00 19: 30 20: 00 20: 30 21: 00 21: 30 22: 00 22: 30 23: 00 23: 30 0: 00 0: 30 1: 00 1: 30 2: 00 2: 30 3: 00 QUANT COSTA UN ANUNCI DE PUBLICITAT? 30 000 € 25 000 € 20 000 € TVE 1 ANTENA 3 TELE 5 10 000 € 5 000 € Abril 2007

ACTUALITAT Curiositats en l’època de crisi Noves estratègies de la publicitat televisiva

CURIOSITATS EN L’ÈPOCA DE CRISI • segons les dades utilitzades, es sap, que en èpoques de crisi l'audiència publicitària televisiva augmenta, la raó es que la gent no surt tant de casa y es veu la televisió una mitja de 3 hores mes setmanals per teleespectador. • Costa veure anuncis d’aquests que proposaven al televident trucar a un número de telèfon y a l’instant tenien 6000 € ingressats al seu compte bancari • Aparició televisiva de molts anuncis de marques blanques.

NOVES ESTRATÈGIES DE LA PUBLICITAT TELEVISIVA Els programadors dels canals televisius posen e practica una estratègia que inclou tres elements: 1. El consell dels presentadors, que tracten de disminuir la importància dels anuncis publicitaris p. ex. : 1 minut y tornem 2. Informació als telespectadors de que dins la publicitat televisiva apareixerà un fet de gran importància , amb la finalitat de que l’espectador no canviï de canal 3. L’inici o la continuació sense avisar de que s’ha acabat l’espai anterior.

BIBLIOGRAFIA Llibres: - Publicidad y economia, Editorial Instituto Publiespaña, 1994 - Marketing en televisión, Editorial Fragua, Autor: Antonio Barayban Fernández, 2006 - Impacto económico de la publicidad en España, Asociación Española de Anunciantes, 1999 - La publicidad en televisión, Autor: Enrique Ortega Martínez, 1992 Internet: - http: //www. marketingdirecto. com/noticias/noticia. php? idnoticia=30066 - http: //www. tns-global. es/sectores/consumo-tns-worldpanel/ - http: //www. tns-global. es/sectores/medios-audiencia-de-tv/ - http: //www. tns-global. es/actualidad/audiencia-tv/ - www. infoadex. com - www. eleconomista. com - www. laexpansión. com