Publi Virgili Mar ENEIDA cant III Traducci Joan
Publi Virgili Maró ENEIDA cant III Traducció: Joan Bellès
El llibre III és la continuació del relat que Eneas fa davant la reina Dido i els cartaginesos per fer-los saber les penalitats que ha sofert fins al moment d’arribar a Cartago, des de la partida de Troia, fins a l’estada a Sicília, on mor el pare d’Eneas. Aquest és el llibre que té més semblances amb l’Odissea d’Homer
Hi trobem explicat el recorregut dels troians pel mar Egeu, el mar Jònic, les costes meridionals d’Itàlia i les de Sicília, amb un seguit de parades, que en cada cas donen lloc a un episodi de caràcter portentós. Al llarg d’aquest recorregut Eneas va rebent senyals sobre el seu destí, sobre el lloc del futur assentament i els indicis que li confirmaran que ha arribat al lloc assignat
Primer creuen haver trobat a Tràcia el seu lloc definitiu, però un fet espantós els obliga a allunyar-se
“Deixa ja en pau un cadàver sepultat, fuig d’aquestes riberes plenes d’avarícia” Ille, ut opes fractae Teucrum et Fortuna recessit / … / fas omne abrumpit: Polydorum obtruncat, et auro ui potitur. Polymnèstor, així que es trencà el poder dels troians i la fortuna deixà de ser-los favorable…viola totes lleis sagrades: mata Polidor, i s’apodera del seu or per la força Eneida, III, 53
Quid non mortalia pectora cogis, auri sacra fames! Què hi ha que no obliguis a fer als cors dels mortals, maleïda fam d’or!
A Delos l’oracle d’Apol. lo els diu que han de cercar la terra dels avantpassats; Anquises creu recordar que provenien de Creta, però els déus Penats adverteixen Eneas de l’error: el veritable origen és Itàlia.
A l’illa de les Estròfades, l’harpia Celeno els confirma que el seu destí és Itàlia
En aquestes illes habiten Celeno i les altres harpies d’ençà que els fou negat l’accés a la casa de Fineu Mai no sorgí de les aigües estígies un monstre més horrible que elles Eneida III, 214 Tristius haud illis monstrum
Virginei volucrum vultus Ocells amb rostre de noia Uncaeque manus Urpes per mans
Pallida semper ora fame I una cara sempre pàl. lida de fam
Arriben a les costes d’Èpir, on troben Andròmaca i Hèlen,
Regals d’Andròmaca a Ascani
Hèl. len els adverteix dels perills que trobaran Escil. la ocupa el cantó dret Dextrum Scylla latus
La implacable Caribdis el costat esquerre Laevum implacata Charybdis obsidet
Sense saber la ruta, abordem a les costes dels ciclops Eneida, III, 569 Ignarique viae Cyclopum adlabimur oris
“Finalment, després de tantes tempestes, perdo el meu pare Anquises, el consol de tots els meus neguits i de les meves desgràcies” Hic pelagi tot tempestatibus actus / heu, genitorem, omnis curae casusque levamen, amitto Anchisen Eneida, III 708
Hic labor extremus Hinc me digressum vestris deus appulit oris. Sic pater Aeneas intentis omnibus unus Fata renarrabat divum cursusque docebat. Conticuit tandem factoque hic fine quievit Així el venerable Eneas, acaparant ell sol l’atenció de tots, recontava els destins fixats pels déus i explicava les rutes. Finalment callà i, acabat en aquest punt el report, descansà Eneida III, 714
- Slides: 18
