Propietat intellectual i llicncies de programari Jordi Nebot

Propietat intel·lectual i llicències de programari Jordi Nebot

Objectius de la sessió La majoria de programes que utilitzem amb l’ordinador i dels continguts que consultem per Internet estan subjectes a drets de propietat intel·lectual i podem utilitzar-los de forma més o menys restrictiva segons la seva llicència. v Conèixer els diversos marcs de protecció de la propietat intel·lectual v Conèixer els drets i deures que otorga al creador i a l’usuari cadascun d’aquests marcs de protecció v Saber distingir quin tipus de llicència tenen els programes que utilitzem i els continguts que consultem v Saber escollir una llicència per als nostres continguts i creacions

La propietat intel·lectual v Dret de caràcter exclusiu que otorga l’estat per usar o explotar de forma industrial o comercial els invents i innovacions i les obres de capacitat creativa tals com: obres literaries i artístiques, símbols, noms, imatges. . . durant un periode de temps. v Hi ha diverses fórmules per a la PI: drets d’autor, patens, marques registrades, etc.

La propietat intel·lectual Copyright: drets d’autor (lit. drets de còpia) Copyleft Creative Commons Domini públic

Llicència de programari v És un contracte entre l’autor/titular dels drets d’explotació i distribució i l’usuari consumidor per a utilitzar un programa segons certes restriccions. v La llicència pot establir (entre d’altres): dret d’ús, responsabilitat per errades, periode d’ús, àmbit geogràfic, dret de distribució, dret de modificació, dret de reinstal·lació. . .

Copyright: Drets d’autor És la fórmula clàssica i més restrictiva de protecció de qualsevol obra. El titular dels drets d’autor d’una obra (o programa informàtic) gaudeix dels drets exclusius respecte: v Reproduir l’obra en còpies v Realitzar obres derivades basades en l’obra original v Distribuir còpies al públic venent-les, llogant-les, prestant-les. . . v Mostrar, representar o reproduir l’obra publicament Qualsevol ús de l’obra per part de tercers que suposi una violació d’algun d’aquests drets pot fer-se només previ acord de les condicions amb el titular dels drets d’autor. Excepció! Dret de citació. http: //www. nodo 50. org/defensajuridica/article. php 3? id_article=24

Copyright i llicències de programari v El programari amb copyright s’anomena programari privatiu o propietari. v En general no es permet la modificació, desassemblat, còpia o distribució. v Es regula la quantitat de còpies que l’usuari pot instal·lar i quina ha de ser la finalitat de l’ús. v Es limita molt la responsabilitat derivada de les errades en el programa. No hi ha garantia. v Les més habituals: CLUF (Contracte de Llicència de l’Usuari Final) o EULA (End User License Agreement)

Programari privatiu

Copyleft: programari lliure El terme copyleft, proposat per Don Hopkins l’any 1984, s’utilitza avui dia per agrupar un conjunt de llicències per a continguts i programari molt menys restrictives que el copyright. El programari es considera lliure si garanteix a l’usuari, com a mínim, les quatre llibertats bàsiques proposades per Richard Stallman. v Llibertat 0: La llibertat per a executar el programa per a qualsevol propòsit. v Llibertat 1: La llibertat per estudiar el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies. (Requereix codi font) v Llibertat 2: La llibertat de redistribuir còpies per tal que altres persones puguin usar el programa. v Llibertat 3: La llibertat per a millorar el programa i distribuir les millores. (Requereix codi font) http: //www. gnu. org/philosophy/free-sw. ca. html

Copyleft: programari lliure La Llicència Pública General (en anglès GPL) del projecte GNU garanteix que un programa permet les quatre llibertats. “Lliure no vol dir gratuït” “Obert no vol dir lliure”

Creative Commons Les llicències Creative Commons, creades l’any 2002, són una solució intermitja entre el copyright i el copyleft, mitjançant les quals l’autor d’una obra pot escollir sota quines condicions es podrà usar la seva obra. Reconeixement No comercial No obres derivades Compartir igual http: //cat. creativecommons. org/

Domini públic En materia de drets d’autor, el domini públic és la situació en què resten les obres literàries, artístiques o científiques (això inclou els programes informàtics) passat un temps després de la mort de l’autor. Com a mínim, 70 anys. Quan una obra passa a domini públic, l’autor (encara que mort) conserva l’anomenat dret moral sobre la seva obra que en garanteix, entre d’altres, el reconeixement de l’autoria. Si vol, un autor pot cedir la seva obra al domini públic renunciant als seus drets d’explotació però conservant el dret moral.

En resum v Sempre que publiquem quelcom a Internet val la pensar quina llicència volem fer servir i utilitzar un servei que ens permeti escollir aquesta llicència. v També és molt recomanable incloure sempre informació de contacte (e-mail, facebook, twitter. . . ) en allò que publiquem per facilitar a qui vulgui usar aquells continguts que pugui aclarir amb nosaltres els termes del seu ús. v Tinguem present que si cedim els nostres drets a una entitat de gestió de drets d’autor ja no podrem fer el que vulguem amb les nostres obres o publicacions. v Si volem fer un ús públic (comercial o no) de qualsevol contingut que hem obtingut a través d’Internet ens hem d’informar prèviament de si la seva llicència ens ho permet.