Proletaris tornar sortir Revoluci industrial Ideologia Moviment Obrer
Proletaris tornar sortir
Revolució industrial Ideologia Moviment Obrer Proletariat Segle XIX Primera meitat Socialisme utòpic Poca industrialització Poc proletariat Poc moviment Sindicats Caixes de socors. . . Organització Socialisme Sindicats Partits Segle XX Segona meitat Socialisme revolucionari Marx, Engels Bakunin (Marxisme) (Anarquisme) Moviment Obrer Sindicats socialistes i anarquistes Organitzacions obreres (partits marxistes) Internacionalització Iª Internacional 1864 - 1876 IIª Internacional 1890 - 1918 tornar sortir
Societat industrial Societat de classes Societat urbana Producte del Es defineix per Èxode rural Igualtat jurídica Escenari de canvis polítics, socials, culturals i dels conflictes socials Definida per la posició econòmica dividida Burgesos classificats Proletaris Gran burgesia (aristocratització) Remodelació urbanística Petita burgesia (artesans i comerciants) Classes mitjanes (professions liberals -metges, advocats. . . ) Identificats per Valors burgesos Treball, estalvi, propietat, herència cohesió familiar, defensa de l’ordre establert Eren la Classe dominant (juntament amb l’antiga aristocràcia) tornar sortir
Treballador que només és propietari de la seva força de treball Proletaris Pateixen Dures condicions de vida i de treball Males condicions de vida (alimentació, roba. . . ) Problemes d’habitatge Problemes d’escolarització Analfabetisme Treball infantil Excedent de mà d’obra (barata) Llargues jornades laborals Males condicions de treball Dones i nens amb sous més baixos Disciplina laboral estricta Nul·la legislació laboral Mortalitat alta (sense seguretat social) Explotació Prendre consciència d’aquesta explotació és Prendre consciència de classe Quan passa això comença l’organització de sindicats i partits, sota la influència de diverses ideologies socialistes Moviment Obrer S’inicia el tornar sortir
1. Els orígens del moviment obrer Primeres manifestacions Destrucció de màquines Defensa dels llocs de treball Ludisme (Ned Ludd) Primeres organitzacions obreres En els inicis Anglaterra, 1824 Mútues, societats de socors neixen Sindicats (trade unions) Lluitaven per Reivindicacions laborals Daumier Van patir una forta repressió per part dels patrons i també de les autoritats i això els portarà a: Primera mobilització política dels sindicats Cartisme, 1838 “La Carta del Poble” Primer moviment de masses reclamant el sufragi universal tornar sortir
2. - El pensament socialista Cal distingir entre la 1ª meitat del segle XIX i la 2ª meitat Socialisme utòpic Socialisme revolucionari (científic) Critiquen el sistema social i econòmic del capitalisme Denuncien l’individualisme i les desigualtats provocades per la concentració de la propietat privada Busquen una societat justa i fraternal (rebuig a la competència i a l’explotació). Busquen la felicitat i el benestar general. Desconfien de la política i dels polítics Els socialisme utòpic també es caracteritza per No són revolucionaris violents sinó que són reformistes. Paren més atenció en els projectes que en els mètodes per aconseguir-los. tornar sortir
2. - El pensament socialista El socialistes utòpics Classe productiva i classe no productiva Ciència i progrés Tallers cooperatius (educació, assistència mèdica. . . ) Falansteri (comunitat de Producció i de consum) New lanarck (Millores laborals) Dirigent sindicalista Cooperativisme New Harmony (EE. UU. ) Icaria Engels i la crítica al socialisme utòpic tornar sortir
El socialistes revolucionaris El Materialisme Històric Anàlisi de la societat capitalista Revolució proletària Dictadura del proletariat 2. - El pensament socialista Doctrina llibertària Revolució proletària Destrucció de l’Estat Societat comunista tornar sortir
2. - El pensament socialista Analitzant totes les societats que han existit fins al moment arriba al: MATERIALISME HISTÒRIC (ciència d’anàlisi de la història) Aquest ens diu que la HISTÒRIA és un procés de canvi i transformació de l’ ECONOMIA És la base de la societat -infraestructura- Es basa en uns elements que van canviant Els modes de producció Les forces de producció Les relacions de producció Condiciona l’organització política, la mentalitat i la cultura de l’època - superestructura- Defineixen les diverses classes socials Dividides en Opressors i Oprimits Antagonisme Lluita de classes Provoca el pas de les etapes històriques tornar sortir
2. - El pensament socialista Amb el Materialisme Històric podem analitzar les diverses etapes històriques En el passat. . . Modes de producció Forces de producció i relacions de producció Esclavisme Homes lliures / esclaus Feudalisme Senyors / serfs Capitalisme Burgesos / proletaris El pas d’una etapa a l’altra es produeix per: Antagonisme i lluita de classes tornar sortir
2. - El pensament socialista Amb el Materialisme Històric podem analitzar la societat actual o capitalista Economia capitalista Mode de producció: Capitalisme Es basa en Forces de producció: Mitjans de producció (fàbriques, màquines. . . ) Mà d’obra Relacions de producció: Proletariat (classe dominada) Capitalista (burgès) (classes dominants) explotació A través de la Plusvàlua (benefici del capitalista) Polarització social: Cada vegada és més gran la diferència entre rics i pobres Concentració de Capitals tornar sortir
2. - El pensament socialista On ens portarà tot això, segons K. Marx? A una crisi de superproducció Una revolució social o Que provocarà Lluita de classes Després de la seva victòria el proletariat instaurarà La Dictadura del proletariat Que transformarà la societat capitalista A través de la qual es construirà En una Una societat socialista sense classes Societat comunista tornar sortir
2. - El pensament socialista Significa “Absència de poder” Es basa en la Llibertat humana Representants Proudhon, Bakunin i Kropotkin Societat sense classes, ni autoritat, ni jerarquies Societat sense propietat privada Com ho vol aconseguir ? -Rebuig a l’acció política (no als partits) -Agrupació de les masses en l’acció sindical -Espontaneïtat revolucionària de les masses -Lluita directa per a destruir l’Estat i el capitalisme Col. lectivització de tots els béns Enllaç webs (sindicalisme i propaganda pel fet) Dues maneres per destruir l’Estat i substituir-lo per Cooperatives de producció i consum i federalisme tornar sortir
2. - El pensament socialista Els seus símbols http: //www. yo utube. com/wat ch? v=ADPtf. Zu Oy. R 4 Himne tornar sortir
“Viure, per a ell, és no morir. Més que el tros de pa que ha d’alimentarlos, a ell i la seva família, més que l’ampolla de vi que per un moment deu privar-lo de la consciència dels seus pesars, l’obrer no pretén res, no espera res. “ Si voleu saber com viu, aneu, per exemple, al carrer del Fems, que està, gairebé exclusivament, ocupat per aquesta classe; entreu ajupits en una d’aquestes clavegueres obertes al carrer i situades per sota del seu nivell. Cal haver baixat a aquests passadissos on l’aire és humit i fred com en una cova; . . . per fer-se una idea del sentiment penós que hom experimenta en entrar a casa d’aquests miserables obrers. Entreu si la pudor fètida que es respira no us fa retrocedir. Aneu amb compte perquè el terra desigual no està pavimentat ni enrajolat, o almenys els maons estan coberts d’un gruix tan gran de greixum que no es poden descobrir. I veureu aquests tres o quatre llits inclinats i mal sostinguts [. . . ]. És aquí on amb freqüència sense foc a l’hivern, sense sol durant el dia, a la llum d’una espelma de resina a la nit, els homes treballen durant 14 hores per un salari de 15 o 20 sous”. A. GUEPIN: Nantes al segle XIX, 1825. tornar sortir
DESPESES D’UNA FAMÍLIA OBRERA Amb cèntims Casa 0, 50 Cigrons, 125 g. 0, 12 Pa, 2 quilos, a 36 cts. 0, 72 Carn, 250 g. 0, 50 Carbó, 1 quilo 0, 23 Cansalada, 72 g. 0, 15 Esmorzar (cafè amb llet) 0, 36 Verdura, ½ quilo 0. 08 Els dies feiners de l’any, descomptats els 67 festius, són 298, que, a raó de 2, 5 ptes. de jornal, donen un resultat de 745 ptes. Vivint amb el mínim per no morir-se de fam, una família proletària gasta, a l’any, 1449 ptes, i suposant que treballi cada dia de l’any, en guanya 745. El dèficit anual serà de 704. I cal tenir en compte que no s’hi han inclòs ni les despeses per malaltia ni les de vestir, perquè ja he dit que anem mig despullats. SALARICH, J. : Higiene del tejedor. O sea, medios físicos y morales para evitar las enfermedades y procurar el bienestar de los obreros ocupados en hilar y tejer el algodón. Vic, 1858. Dinar TOTAL DIARI 3, 97 Carn, 250 g. 0, 50 Patates, ¾ de quilo 0, 12 Sopar Oli, 125 g. 0, 24 Llum, oli mineral 0, 10 Sabó i altres 0, 25 Tabac 0, 10 TOTAL DIARI tornar 3, 97 sortir
Els falansteris “El treball societari per exercir una atracció tan forta sobre el poble haurà de ser completament diferent de les formes repugnants que ens el fan tan odiós en l’estat actual. Caldrà que la indústria societària, perquè esdevingui atractiva, compleixi les set condicions següents: “ 1. Que cada treballador associat sigui retribuït per dividend i no per salari. “ 2. Que cadascú, home, dona, o nen, sigui retribuït en proporció a les tres facultats, capital, treball i talent. “ 3. Que les sessions industrials siguin canviades unes vuit vegades al dia ja que l’entusiasme no es pot mantenir més d’una hora i mitja o dues hores en l’exercici d’una funció agrícola o manufacturera. “ 4. Que siguin exercides en companyia d’amics reunits espontàniament, excitats i esperonats per rivalitats molt actives. “ 5. Que els tallers i conreus presentin a l’obrer els esquers de l’elegància i la neteja. tornar sortir
“ 6. Que la divisió del treball sigui portada a un grau superior amb la finalitat d’afectar cada sexe i cada edat a les funcions que li són convenients. “ 7. Que, en aquesta distribució, cadascú, home, dona o nen, gaudeixi plenament del dret al treball o del dret a intervenir en tot temps en qualsevol branca de treball que esculli, sempre que justifiqui la seva actitud. “En fi, que el poble gaudeixi en aquest nou ordre d’una garantia de benestar, d’un mínim suficient per al temps present i el futur i que aquesta garantia l’alliberi de qualsevol inquietud per ell i els seus”. CH. FOURIER: L’harmonia universal i el falansteri, 1804. tornar sortir
Falansteri tornar sortir
New Harmony tornar sortir
El mutualisme proudhonià Nosaltres, productors associats, no tenim necessitat de l’Estat. [. . . ] No volem més govern de l’home sobre l’home, no més explotació de l’home per l’home. El socialisme és el contrari del governamentalisme. Volem que les mines, els canals, els ferrocarrils siguin lliurats a les associacions obreres i que aquestes els explotin sota la seva pròpia responsabilitat. Volem que aquestes associacions siguin una federació, unides pel vincle comú de la república democràtica i social. Existeix el mutualisme quan en una indústria els obrers, en lloc de treballar per a un empresari que els paga i es guarda la seva producció, treballen els uns pels altres i comparteixen una producció comuna de la qual es reparteixen els beneficis. Sols la federació pot donar satisfacció a les necessitats de les classes laborioses i resoldre el conflicte entre el capital i el treball. PROUDHON, P. J. : Idea general de la Revolució, 1851. tornar sortir
“Més tard van venir els tres grans utopistes: Saint-Simon, Fourier i Owen [. . . ]. Tret comú a tots tres és no actuar com a representants del proletariat, que havia sorgit com un producte històric. Igual que els pensadors francesos no proposen emancipar primer una classe determinada, sinó de cop tota la humanitat. I de la mateixa manera que ells pretenen instaurar el regne de la raó i de la justícia eterna. [. . . ] Les seves teories incipients no fan sinó reflectir l’estat incipient de la producció capitalista, la incipient condició de classe. Es pretenia treure del cap la solució dels problemes socials, latent encara en les condicions econòmiques poc desenvolupades de l’època. La societat no tenia sinó mals que la raó pensant era criada a solucionar. Es tractava de descobrir un nou sistema per implantar-lo en la societat des de fora, per mitjà de la propaganda i si era possible amb l’exemple, amb experiments que servissin de model. Aquests nous sistemes socials naixien condemnats a moure’s en el regne de la utopia; com més detallats i minuciosos eren, més havien de degenerar en pures fantasies”. F. ENGELS: Del socialisme utòpic al socialisme científic, 1877. tornar sortir
Una amenaça ludita “Senyor: se m’ha informat que vostè és propietari d’unes quantes d’aquestes detestables màquines esquiladores. Sàpiga que si no són retirades al final de la setmana entrant, encarregaré a un dels meus lloctinents que la destrueixi. I si vostè té l’audàcia de disparar contra qualsevol dels meus homes, ells tenen ordres d’assassinar-lo a vostè i d’incendiar la casa. “ Signat: Ned Ludd, general de l’exèrcit dels justiciers (1812) tornar sortir
La lluita de classes “Tota la història de la societat humana, fins avui, és una història de lluita de classes. Lliures i esclaus, patricis i plebeus, barons i serfs de la gleva, mestres i oficials, en una paraula, opressors i oprimits, sempre enfrontats, obstinats en una lluita ininterrompuda, de vegades oculta i d’altres franca i oberta, en una lluita que condueix en cada etapa a la transformació revolucionària de tot el règim social o a l’extermini de les dues classes bel·ligerants. “ Marx, K. I Engels, F. , Manifest comunista. tornar sortir
La Dictadura del proletariat “El primer pas de la revolució obrera serà la conquesta del poder pel proletariat. Un cop al poder, el proletariat anirà desposseint de mica en mica la burgesia de tot el capital i de totes les seves altres propietats, que passaran a mans de l’Estat. “ Karl Marx i Friedrich Engels, Manifest Comunista (1848) tornar sortir
L’anarquisme, segon Kropotkin “Nosaltres volem la llibertat i creiem impossible l’existència, al mateix temps, de poder i de llibertat. El mal, als ulls dels anarquistes, no està en la forma de govern. Està en la idea mateixa de govern, en el principi de l’autoritat en si. Els anarquistes ens proposem d’ensenyar al poble a viure sense govern. El poble també aprendrà a prescindir dels propietaris, ja que no hi ha llibertat sense igualtat. Declaració de Piotr Kropotkin davant un tribunal de justícia (1883) tornar sortir
3. El moviment internacionalista Història de l’organització internacional obrera L’AIT (Associació Internacional dels Treballadors) o Primera Internacional -1864 -18763. 1. - 3. 2. - 3. 3. - 3. 4. - L’aparició dels partits socialistes La Segona Internacional 1889 -1916 L’evolució de l’anarquisme tornar sortir
3. El moviment internacionalista 3. 1. - Primera Internacional -1864 -1876 - Neix a Londres, 1864 Amb el nom de Associació Internacional de Treballadors (AIT) Es redacten uns Estatuts (Marx) On es proclama - L’emancipació serà l’obra dels mateixos obrers - Amb participació en la lluita política S’organitzava a través de Consell General i seccions nacionals Els problemes venen amb l’entrada de Bakunin i els anarquistes (1868) A causa de les Diferències entre anarquistes i marxistes tornar sortir
3. El moviment internacionalista 3. 1. - Primera Internacional -1864 -1876 Llibertaris, antiautoritaris Anomenats autoritaris Contraris a l’acció política i a un Estat obrer. No partits polítics Acció política. Dictadura del Proletariat Defensen la revolució espontània dels camperols Individualistes Defensaven la revolució planificada del proletariat Els protagonistes són les classes socials Aquestes diferències juntament amb la Comuna de París (1871) i la seva posterior repressió provocarà la Expulsió dels anarquistes (Congrés de la Haia, 1872) i el trasllat de l’ AIT als EE. UU. (dissolució el 1876) tornar sortir
3. 2. - 3. El moviment internacionalista Els partits socialistes Neixen a partir de 1880 Són obrers i revolucionaris Participen de la lluita electoral i parlamentària Són d’ideologia revolucionària i de pràctica reformista Els més importants: -Partit Socialdemòcrata Alemany (1875) amb Kautsky -Partit Socialista Francès amb Jean Jaurès (1901) -Partit Laborista anglès (1900) -PSOE amb Pablo Iglesias (1879) tornar sortir
3. El moviment internacionalista 3. 3. - La Segona Internacional 1889 -1916 Característiques Símbols -Està formada per una agrupació de partits polítics de caire socialista -Acceptaven la legalitat democràtica -Els anarquistes no hi són acceptats El Primer de Maig (Jornada reivindicativa) “La Internacional” (Himne obrer) La lluita per la jornada laboral per les 8 hores Els grans debats i polèmiques - La posició davant la guerra - L’imperialisme i la qüestió colonial - El revisionisme (Reforma o Revolució? ) tornar sortir
3. El moviment internacionalista 3. 3. - Revisionisme “Les premisses del socialisme i la Eduard Bernstein tasca de la socialdemocràcia” (1899) Revisava les teories de Marx i plantejava el dilema de la “revolució” o la “reforma” lenta i pacífica per arribar al socialisme. En contra d’aquestes teories Evolucionaran cap els partits socialdemòcrates Els defensors de la revolució social Rosa Luxemburg (Alemanya) Lenin (Rússia) Crearan els partits comunistes La polèmica del revisionisme i l’actitud nacionalista dels partits obrers enfront la Primera Guerra Mundial va acabar amb la IIa Internacional tornar sortir
3. El moviment internacionalista 3. 4. - La evolució de l’anarquisme El moviment anarquista, a finals del segle XIX, va continuar sent molt fort a L’Europa mediterrània i a Rússia El podem dividir en Kropotkin Acció individualista i radical Bakuninista Pràctica sindical i revolucionària Major presència entre els obrers. A finals de segle pren força la Enrico Malatesta Atemptats terroristes tornar sortir
Arriba, parias de la Tierra. En pie, famélica legión. Atruena la razón en marcha, es el fin de la opresión. Del pasado hay que hacer añicos, legión esclava en pie a vencer, el mundo va a cambiar de base, los nada de hoy todo han de ser. Agrupémonos todos, en la lucha final. El género humano es la internacional. (bis) Ni en dioses, reyes ni tribunos, está el supremo salvador. Nosotros mismos realicemos el esfuerzo redentor. Para hacer que el tirano caiga y el mundo siervo liberar, soplemos la potente fragua que el hombre libre ha de forjar. Agrupémonos todos, en la lucha final. El género humano es la internacional. (bis) La ley nos burla y el Estado oprime y sangra al productor. Nos da derechos irrisorios, no hay deberes del señor. Basta ya de tutela odiosa, que la igualdad ley ha de ser, no más deberes sin derechos, ningún derecho sin deber. Agrupémonos todos, en la lucha final. El género humano es la internacional. (bis) tornar sortir
Considerant: -que l’emancipació dels treballadors ha de ser obra dels propis treballadors, que els esforços per aconseguir l’emancipació no han de tendir a constituir nous privilegis; -que la submissió del treballador al capital és la font de qualsevol servitud política, moral i material; -que per aquesta raó l’emancipació econòmica dels treballadors és el gran objectiu a què ha de subordinar-se qualsevol moviment polític; -que tots els esforços realitzats fins ara han fracassat per manca de solidaritat i d’unió fraternal entre els treballadors de diferents comarques; -que l’emancipació dels treballadors no és un problema local o nacional, sinó que, per contra, aquest problema interessa totes les nacions civilitzades; . . . Preàmbul de la Internacional, Londres, 1864 tornar sortir
De Bakunin a Marx “Marx és un comunista autoritari i centralista. Vol el que nosaltres volem: el triomf complet de la igualtat econòmica i social, però a l’Estat i pel poder de l’Estat; per la dictadura d’un govern provisional, fort i, per dirho d’alguna manera, despòtic, és a dir, per la negació de la llibertat. El seu ideal econòmic és un Estat convertit en l’únic propietari de la terra i del capital. Nosaltres volem el mateix triomf de la igualtat econòmica i social, però per l’abolició de l’Estat i de tot allò que es digui dret jurídic, que, per nosaltres, és la negació permanent del dret humà. Volem la reconstrucció de la societat i la construcció de la unitat humana, no de dalt a baix i per mitjà d’una autoritat, sinó de baix a dalt, a través de la federació lliure d’associacions obreres de tot tipus, emancipades del jou de l’Estat. ” Bakunin, 1872 tornar sortir
De Marx a Bakunin Autonomia de les seccions, lliure federació dels grups autònoms, antiautoritat, anarquia, vet aquí alguns qualificatius que convenen a una societat de “desclassificats”, “sense carrera, sense sortida”, conspirant en el si de la Internacional per posar-se al servei d’una dictadura oculta i per imposar a través d’ella el programa del senyor Bakunin. Els mitjans de propaganda principals consisteixen a atreure la joventut amb ficcions, amb mentides sobre l’extensió i la força de la societat secreta, amb profecies sobre la imminència de la revolució que ha preparat. Marx, 1873 tornar sortir
“L’anarquisme, fins a les hores un tot relativament homogeni, es va fragmentar: els anarcosindicalistes eren de fet els anomenats anarcocol·lectivistes, que, recolzant-se en Bakunin, assenyalaven la ineludible necessitat de construir sindicats obrers públics i legals, l’objectiu dels quals era combatre per aconseguir la millora de les condicions de vida de la classe obrera (. . . ); sindicats que, alhora, aspiraven a crear una societat sense classes, en què la propietat estaria en mans dels col·lectius obrers (. . . ). Aquesta era la tendència dominant a Catalunya (. . . ), encara que a poc es va anar estenent l’altre corrent, l’anarcocomunisme (propagat per Kropotkin i difós per Malatesta). Aquesta tendència, al començament només forta a Andalusia, incorporava una tradició molt més individualista i radical: s’oposava al sindicalisme (. . . ) tot propugnant una estructura basada en petits grups, no sindicals sinó d’afinitat ideològica, la missió dels quals no era la preocupació sindical sinó la propaganda ideològica constant i la lluita sistemàtica contra els factors d’ordre social, sense refusar l’acció directa i la propaganda violenta. ” Termes, J. . , “El moviment obrer des de la I Internacional fins al 1898” dins: Història de Catalunya. Vol. V. Ed. Salvat, Barcelona, 1979 tornar sortir
A las Barricadas Negras tormentas agitan los aires, nubes oscuras nos impiden ver, y aunque nos espere el dolor y la muerte contra el enemigo nos llama el deber. El bien más preciado es la libertad, luchemos por ella con fe y con valor, alza la bandera revolucionaria que del triunfo sin cesar nos lleva en pos. En pie el pueblo obrero, a la batalla, hay que derrotar a la reacción, ¡A las barricadas! por el triunfo de la Confederación. tornar sortir
Filmografia tornar sortir
- Slides: 40