Producciones Gonpe Presenta Le meteque Marina Rossell Ratn

Producciones Gonpe Presenta: “Le meteque” Marina Rossell Ratón, no por favor.

Amb aquest aire de metec, jueu errant, pastor grec, Avec ma gueule de métèque De Juif errant, de pâtre grec Con mi cara de extranjero, de judío errante, de pastor griego

i els meus cabells als quatre vents; i aquest mirar tan indecís, Et mes cheveux aux quatre vents Avec mes yeux tout délavés y mis cabellos a los cuatro vientos. Con mis ojos totalmente abiertos,

ara amargant, ara endolcit, de dies bons i de mal temps; Qui me donnent l'air de rêver Moi qui ne rêve plus souvent que me dan un aire de soñador, aunque no sueñe muy a menudo.

potser faig pinta d'haver estat lladre de fruites i de blats, Avec mes mains de maraudeur De musicien et de rôdeur Con mis manos de ladrón, de músico y de merodeador,

de camps que acaricia el sol, però és que m'hi ajec i hi faig l'amor Qui ont pillé tant de jardins Avec ma bouche qui a bu que han robado en muchos jardines. Con mi boca que ha bebido,

com hi he jugat i m'hi he perdut, sense mai perdre-m'hi del tot. Qui a embrassé et mordu que ha besado y ha mordido, Sans jamais assouvir sa faim sin jamás saciar su hambre.

Amb aquest aire de metec, jueu errant, pastor grec, Avec ma gueule de métèque De Juif errant, de pâtre grec Con mi cara de extranjero, de judío errante, de pastor griego,

i els meus cabells als quatre vents, i aquests meus ulls descolorits, De voleur et de vagabond Avec ma peau qui s'est frottée de ladrón y de vagabundo. Con mi piel que se ha restregado

verdosos, blaus, mig enfosquits; em faig mirall de tots aquells Au soleil de tous les étés Et tout ce qui portait jupon al sol de todos los veranos y con todo lo que llevaba enaguas.

amb qui he sofert, amb qui he gaudit, perquè el meu cor no s'ha rendit Avec mon cœur qui a su faire Souffrir autant qu'il a souffert Con mi corazón que ha sabido hacer sufrir tanto como él ha sufrido

ni penedit d'anar més lluny, d'on algú diu que ens aturem Sans pour cela faire d'histoires Avec mon âme qui n'a plus sin por ello hacer historias. Con mi alma que ya no tiene

si no volem anar a l'infern, cosa que mai no m'he cregut. La moindre chance de salut Pour éviter le purgatoire la mínima posibilidad de evitar el purgatorio.

Amb aquest aire de metec, jueu errant, pastor grec, Avec ma gueule de métèque De Juif errant, de pâtre grec Con mi cara de extranjero, de judío errante, de pastor griego

i els meus cabells als quatre vents, vinc a trobar-te i a sentir Et mes cheveux aux quatre vents Je viendrai, ma douce captive y mis cabellos a los cuatro vientos. Yo vendré, mi dulce cautiva,

com és d'immens aquest camí que encara tornaria a fer; Mon âme sœur, ma source vive Je viendrai boire tes vingt ans mi alma gemela, mi fuente viva. Vendré a beber tus veinte años

camí de totes les olors del gessamí dels meus records Et je serai prince de sang Rêveur ou bien adolescent y seré un príncipe legítimo, un soñador o bien un adolescente,

d'Alexandria i d'Istanbul; i com voldria perdre-m'hi Comme il te plaira de choisir como tú quieras escoger. Et nous ferons de chaque jour Y haremos de cada día

i enamorar-m'hi com ahir ans que se m'acluquin els ulls. Toute une éternité d'amour Que nous vivrons à en mourir toda una eternidad de amor que viviremos hasta la muerte.

i com voldria perdre-m'hi Et nous ferons de chaque jour Y haremos de cada día

i enamorar-m'hi com ahir Toute une éternité d'amour toda una eternidad de amor

ans que se m'acluquin els ulls. Que nous vivrons à en mourir que viviremos hasta la muerte.

Dedicado a Marina. Gonzalo Pérez

Amb aquest aire de metec, jueu errant, pastor grec, i els meus cabells als quatre vents; i aquest mirar tan indecís, ara amargant, ara endolcit, de dies bons i de mal temps; potser faig pinta d'haver estat lladre de fruites i de blats, de camps que acaricia el sol, però és que m'hi ajec i hi faig l'amor com hi he jugat i m'hi he perdut, sense mai perdre-m'hi del tot. Amb aquest aire de metec, jueu errant, pastor grec, i els meus cabells als quatre vents, i aquests meus ulls descolorits, verdosos, blaus, mig enfosquits; em faig mirall de tots aquells amb qui he sofert, amb qui he gaudit, perquè el meu cor no s'ha rendit ni penedit d'anar més lluny, d'on algú diu que ens aturem si no volem anar a l'infern, cosa que mai no m'he cregut. Amb aquest aire de metec, jueu errant, pastor grec, i els meus cabells als quatre vents, vinc a trobar-te i a sentir com és d'immens aquest camí que encara tornaria a fer; camí de totes les olors del gessamí dels meus records d'Alexandria i d'Istanbul; i com voldria perdre-m'hi i enamorar-m'hi com ahir ans que se m'acluquin els ulls. Usa ahora el ratón

Marina Rossell

Avec ma gueule de métèque De Juif errant, de pâtre grec Et mes cheveux aux quatre vents Avec mes yeux tout délavés Qui me donnent l'air de rêver Moi qui ne rêve plus souvent Avec mes mains de maraudeur De musicien et de rôdeur Qui ont pillé tant de jardins Avec ma bouche qui a bu Qui a embrassé et mordu Sans jamais assouvir sa faim Con mi cara de extranjero De judío errante, de pastor griego Y mis cabellos a los cuatro vientos Con mis ojos totalmente abiertos Que me dan un aire de soñador aunque no sueñe muy a menudo Con mis manos de ladrón De músico y de merodeador Que han robado en muchos jardines Con mi boca que ha bebido Que ha besado y ha mordido Sin jamás saciar su hambre

Avec ma gueule de métèque De Juif errant, de pâtre grec De voleur et de vagabond Avec ma peau qui s'est frottée Au soleil de tous les étés Et tout ce qui portait jupon Avec mon cœur qui a su faire Souffrir autant qu'il a souffert Sans pour cela faire d'histoires Avec mon âme qui n'a plus La moindre chance de salut Pour éviter le purgatoire Con mi cara de extranjero De judío errante, de pastor griego De ladrón y de vagabundo Con mi piel que se ha restregado Al sol de todos los veranos Y con todo lo que llevaba enaguas Con mi corazón que ha sabido hacer Sufrir tanto como él ha sufrido Sin por ello hacer historias Con mi alma que ya no tiene La mínima posibilidad de evitar el purgatorio

Avec ma gueule de métèque De Juif errant, de pâtre grec Et mes cheveux aux quatre vents Je viendrai, ma douce captive Mon âme sœur, ma source vive Je viendrai boire tes vingt ans Et je serai prince de sang Rêveur ou bien adolescent Comme il te plaira de choisir Et nous ferons de chaque jour Toute une éternité d'amour Que nous vivrons à en mourir Con mi cara de extranjero De judío errante, de pastor griego Y mis cabellos a los cuatro vientos Yo vendré, mi dulce cautiva Mi alma gemela, mi fuente viva Vendré a beber tus veinte años Y seré un príncipe legítimo Un soñador o bien un adolescente Como tú quieras escoger Y haremos de cada día Toda una eternidad de amor Que viviremos hasta la muerte.

Georges Moustaki

Visita mi web: entra en Google y escribe GONPE: ahí está “El mundo del arte”. O directamente pincha aquí: http: //gonpichuelo. es