POLIS 1 Cincies socials geografia i histria Primer

POLIS 1 Ciències socials, geografia i història Primer curs www. vicensvives. com

Índex 01 La Terra, un planeta del Sistema Solar 09 La prehistòria 02 La representació de la Terra: els maeas 10 Les primeres civilitzacions: Mesopotàmia i Egipte 03 Les formes de la Terra 11 El món grec 04 Rius i mars 12 Catalunya en temps dels grecs 05 Temps I clima 13 L’Imperi Romà 06 Climes i paisatges de la Terra 14 Catalunya romana 07 Climes d’Europa d’Espanya Climas iy paisatges paisajes de España, i. Europa y la CA 15 L’herència de la cultura clàssica 08 Societat i medi ambient 16 La fragmentació del món antic POLIS 1

14 Catalunya romana 1. L’arribada dels romans 2. Hispània, província romana 3. Les ciutats. La romanització 4. El llegat de Roma POLIS 1

14 Introducció • La presència de Roma a les terres de Catalunya va durar més de sis-cents anys. • Durant aquest període, Catalunya con la resta d’Hispània, fou una província més de l’Imperi Romà. • S’hi van crear importants explotacions agrícoles (oliveres, vinya i cereals), se’n van extreure minerals i es va participar dels corrents comercials de tot l’Imperi • A poc a poc, tot el territori es va romanitzar, és a dir, es va adaptar als costums i a les formes de vida romanes. POLIS 1

14 1. L’arribada dels romans 1. 1. Les lluites entre Roma i Cartago 1. 2. El domini romà de Catalunya 1. 3. La conquesta de la resta d’Hispània POLIS 1

14 1. 1. Les lluites entre Roma i Cartago • Les guerres entre Roma i Cartago pel domini del Mediterrani occidental (guerres púniques) van ser l’origen de l’ocupació romana de la Península Ibèrica (Hispània) • Els cartaginesos van ocupar la zona oriental de la Península, ja que els podia proporcionar els metalls, soldats i tributs necessaris per vèncer els romans. • El 220 a. C. , el general cartaginès Anníbal va planejar la conquesta de Roma des de la Península, travessant els Pirineus i els Alps amb un exèrcit d’elefants. • En el seu avanç, va destruir la ciutat de Sagunt, aliada dels romans. POLIS 1

14 1. 2. El domini romà de Catalunya • Els romans per impedir el pas d’Anníbal, van enviar el seu exèrcit a la Península Ibèrica i entre l’any 218 a. C i el 195 a. C. van conquerir tot el territori català. • Els pobles de la costa (indigets, laietans. . ) tenien unes formes de vida semblants a les de la resta de pobles de la ribera mediterrània. Per això van ser aliats dels romans i no van oposar gaire resistència a la conquesta. • En canvi, la majoria dels pobles de l’interior (ilergets, ausetans. . ), que eren aliats dels cartaginesos, van oposar una forta resistència a la conquesta romana. POLIS 1

14 1. 3. La conquesta de la resta d’Hispània • Primera fase (218 -202 a. C. ) els romans aconseguiren dominar la costa mediterrània i vèncer definitivament els cartaginesos. • Segona fase (202 -154 a. C. ): els romans dominaren la zona oriental de la Península, on van trobar una escassa resistència dels ibers. • Tercera fase (154 -133 a. C. ): els pobles celtes de la Meseta van oposar força resistència, especialment els lusitans i els celtibers. • Quarta fase (29 -19 a. C. ): es van sotmetre les tribus de càntabres i asturs, amb la qual cosa va finalitzar la conquesta de la Península. POLIS 1

14 La conquesta d‘Hispània 1. Conquestes romanes del 218 a. C. al 202 a. C. POLIS 1

14 La conquesta d‘Hispània 2. Conquestes romanes del 202 a. C. al 154 a. C. POLIS 1

14 La conquesta d‘Hispània 3. Conquestes romanes del 154 a. C. al 133 a. C. POLIS 1

14 La conquesta d‘Hispània 4. Conquestes romanes del 29 a. C. al 19 a. C. POLIS 1

14 2. Hispània, província romana 2. 1. Les províncies 2. 2. L’activitat econòmica POLIS 1

14 2. 1. Les províncies • Els romans van organitzar els dominis en províncies. Al començament a Hispània n’hi van crear dues, la Hispània Citerior i la Hispània Ulterior • En temps d’August es reorganitzaren en tres: la Baetica, la Lusitania i la Tarraconensis, on estaven integrats els territoris de l’actual Catalunya. • A finals del segle III, en temps de l’emperador Dioclecià, la Tarraconensis es va dividir en tres províncies: Tarraconensis, Gallaecia i Carthaginensis. POLIS 1

14 2. 2. L’activitat econòmica • La producció agrícola va augmentar i es van introduir noves tècniques (arada, adobs, guaret, etc. ) • Els romans van explotar les mines de la Península, majoritàriament amb esclaus, van millorar els sistemes d’extracció i van augmentar-ne la producció. • L’activitat artesana, centrada a les ciutats, va tenir un gran desenvolupament. • Els productes artesans, miners i agrícoles eren distribuïts a través del comerç marítim i d’una xarxa de calçades que s’estenia per tots els racons de l’Imperi. POLIS 1

14 3. Les ciutats. La romanització 3. 1. Ciutats i vil·les 3. 2. La romanització POLIS 1

14 3. 1. Ciutats i vil·les • La prosperitat econòmica aconseguida sota la dominació romana va afavorir el creixement de les ciutats, que es van convertir en centres polítics i econòmics de gran importància. • La ciutat més important va ser Tarraco, que es va convertir en la capital de la Hispània Citerior, i en fou el centre judicial, militar, manufacturer i comercial. • Al camp es van generalitzar les propietats d’explotació privada, anomenades villae, on treballava mà dobra lliure i esclava. POLIS 1

14 3. 2. La romanització • La integració del territori català a l’Imperi Romà va comportar l’adopció d’ elements culturals (llengua, dret, religió, art) propis d’aquesta civilització. • El procés (romanització) va ser llarg i va significar l’assimilació, per part dels pobles indígenes, de les lleis i les institucions romanes. • El dret romà va acabar cohesionant dins de l’Imperi els habitants de la Península, que van adquirir la ciutadania romana l’any 212 d. C. • Però el fet de més transcendència fou la implantació del llatí, del qual deriven totes llengües peninsulars actuals, amb l’excepció del basc. POLIS 1

14 4. El llegat de Roma 4. 1. Els monuments romans 4. 2. El patrimoni artístic a Catalunya 4. 3. Altres monuments artístics a Espanya POLIS 1

14 4. 1. Els monuments romans • Els romans foren grans constructors i exportaren el seu model de ciutat i d’obres públiques (aqüeductes, teatres, amfiteatres, muralles, ponts…) a tot l’Imperi. • També es conserven restes de mosaics que guarnien les cases i les vil·les, i abundants escultures, sobretot de divinitats i retrats d’emperadors. POLIS 1

14 4. 2. El patrimoni artístic a Catalunya • A Catalunya, les restes romanes són extraordinàriament importants: • Temples: Vic, Barcelona i Empúries • Termes: Barcelona, Badalona i Mataró • Teatres i amfiteatres: Tarragona • Ponts: el del Diable a Martorell • Aqüeductes: Tarragona i Barcelona • Arcs de triomf: el de Berà a Tarragona • Mausoleus: la torre dels Escipions a Tarragona POLIS 1

14 4. 3. Altres monuments artístics a Espanya • A Espanya es conserven magnífics exemples d’arquitectura romana. • Aqüeductes: Segòvia i Mèrida • Teatres: Mèrida i Sagunt • Amfiteatres: Itàlica i Mèrida • Muralles: Lugo • Ponts: Els d’Alcàntara i Mèrida. • A més de les obres públiques, se’n van construir també d’altres amb caràcter commemoratiu, com arcs de triomf i mausoleus. POLIS 1