POLIS 1 Cincies socials geografia i histria Primer
- Slides: 29
POLIS 1 Ciències socials, geografia i història Primer curs www. vicensvives. com
Índex 01 La Terra, un planeta del Sistema Solar 09 La prehistòria 02 La representació de la Terra: els mapes 10 Les primeres civilitzacions: Mesopotàmia i Egipte 03 Les formes de la Terra 11 El món grec 04 Rius i mars 12 Catalunya en temps dels grecs 05 El temps i el clima 13 L’Imperi Romà 06 Climes i paisatges de la Terra 14 Catalunya romana 07 Climas iypaisatges paisajes de España, i Europa y la CA Climes d’Europa d’Espanya 15 L’herència de la cultura clàssica 08 Societat i medi ambient 16 La fragmentació del món antic POLIS 1
06 Climes i paisatges de la Terra 1. Climes de la Terra 2. Zona càlida: paisatge equatorial 3. Zona càlida: paisatge tropical 4. Zona càlida: paisatge desèrtic 5. Zones temperades: paisatge oceànic 6. Zones temperades: paisatge mediterrani 7. Zones temperades: paisatge continental 8. Zones fredes: paisatge polar i d’alta muntanya POLIS 1
06 Introducció • El medi natural està format principalment pel relleu, els sòls, el clima, la vegetació i la fauna. • En l’actualitat és difícil trobar un medi autènticament natural en el qual no hagi actuat l’ésser humà. • Per això, quan parlem de paisatge ens referim al medi natural combinat amb l’acció humana. POLIS 1
06 1. Climes de la Terra 1. 1. Zones climàtiques de la Terra • Zones climàtiques de la Terra (il·lustració) POLIS 1
06 1. 1. Zones climàtiques de la Terra • La combinació dels elements del clima (temperatura, humitat, pressió, vents i precipitacions) i els factors climàtics (latitud, altitud i distància respecte del mar) donen, com a resultat, diferents tipus de climes a la Terra. • Si triem la temperatura com a element principal del clima, la Terra es divideix en tres zones climàtiques: zona de climes càlids, de climes temperats i de climes freds. • Cada zona se subdivideix alhora en diversos climes. POLIS 1
06 Zones climàtiques de la Terra POLIS 1
06 Zones climàtiques de la Terra POLIS 1
06 2. Zona càlida: paisatge equatorial 2. 1. El paisatge equatorial 2. 2. Els habitants de la zona equatorial POLIS 1
06 2. 1. El paisatge equatorial • El paisatge equatorial es troba en àrees del planeta situades al voltant de l’equador: Amazones, Congo, golf de Guinea i sudest d’Àsia. • Les temperatures sempre són molt altes i les precipitacions molt abundants. • Els rius equatorials són els més cabalosos i regulars de la Terra. • La vegetació és exuberant (selva o jungla) i els animals d’aquest paisatge acostumen a ser de mida petita. POLIS 1
06 2. 2. Els habitants de la zona equatorial • Els grups indígenes que habiten les grans zones de selva d’Amèrica i d’Àfrica viuen de la recol·lecció de fruits o practiquen una agricultura molt rudimentària. Hi ha una densitat de població baixa. • Les zones equatorials asiàtiques estan molt pobladas; la selva ha reculat, i s’hi fa arròs, canya de sucre, te i hevees. POLIS 1
06 3. Zona càlida: paisatge tropical 3. 1. El paisatge tropical 3. 2. Els habitants de la sabana POLIS 1
06 3. 1. El paisatge tropical • Al nord i al sud de la zona que ocupa el clima equatorial hi ha les zones de clima tropical. • A les zones tropicals, les temperatures són elevades durant tot l’any; en canvi, les pluges hi marquen dues estacions ben diferenciades, l’estació humida i l’estació seca. • Els rius tenen grans crescudes a l’època de pluges. • La vegetació característica és la sabana, formada per herbes i arbustos, on viuen grans herbívors i els seus depredadors. POLIS 1
06 3. 2. Els habitants de la sabana • Alguns pobles indígenes de la sabana (els massai i els mara) són pastors i practiquen una ramaderia extensiva. • Altres pobles de la sabana són agricultors i practiquen una rotació de conreus. • A les zones tropicals, al costat de l’agricultura tradicional s’hi troben extenses plantacions, explotades per companyies estrangeres, dedicades al conreu de cacau, cafè, tabac, te. . . POLIS 1
06 4. Zona càlida: paisatge desèrtic 4. 1. El paisatge desèrtic càlid 4. 2. Els habitants del desert POLIS 1
06 4. 1. El paisatge desèrtic càlid • Els deserts càlids es troben situats entorn dels tròpics. • Les pluges hi són escasses i les temperatures són molt altes durant tot l’any. A més, s’hi produeixen grans oscil·lacions tèrmiques entre el dia (molt calorós) i la nit (freda). • Als deserts càlids no hi ha cursos d’aigua permanents, tot i que hi podem trobar wadis, que només porten aigua quan plou. • Als deserts a penes hi viuen algunes plantes que han aconseguit adaptar-se a les dures condicions climàtiques. POLIS 1
06 4. 2. Els habitants del desert • Els deserts són zones poc poblades. Grups de pastors nòmades viuen als límits del desert, on pasturen els ramats de cabres i camells. • La població sedentària dels deserts viu al costat dels oasis, unes poques zones on hi ha aigua procedent de corrents subterranis. POLIS 1
06 5. Zones temperades: paisatge oceànic 5. 1. El paisatge oceànic 5. 2. La relació dels grups humans amb el medi POLIS 1
06 5. 1. El paisatge oceànic • El paisatge oceànic es localitza entre els paral·lels 40 o i 60 o al nord i al sud de l’equador. • Les zones de clima oceànic tenen pluges suaus i persistents durant tot l’any. Les temperatures no hi són gaire rigoroses i presenten poques diferències entre les estacions. • Els rius tenen un cabal abundant i regular durant tot l’any. • Les temperatures suaus i les pluges constants permeten que s’hi desenvolupin boscos de fulla caduca (roures, castanyers…). • La vegetació més característica d’aquest paisatge és el prat, que sorgeix després d’haver talat els boscos. POLIS 1
06 5. 2. La relació dels grups humans amb el medi • Les zones de clima oceànic de la Terra tenen diverses formes de paisatge segons el grau d’ocupació humana. • Europa occidental. Una àrea molt poblada on els boscos han donat pas als prats per a bestiar i a conreus. • Costa occidental d’Amèrica del Nord i el Sud de Xile i d’Argentina. Àrees relativament poc poblades, on són abundants els boscos poc explotats. • Austràlia, Tasmània i Nova Zelanda. Àrea on creix una herba molt abundant que permet la cria extensiva de ramaderia bovina i ovina. POLIS 1
06 6. Zones temperades: paisatge mediterrani 6. 1. El paisatge mediterrani 6. 2. La relació dels grups humans amb el medi POLIS 1
06 6. 1. El paisatge mediterrani • El paisatge mediterrani es localitza a la conca del mar Mediterrani, la costa de Califòrnia, Xile, Sud-àfrica i Austràlia. • El clima mediterrani es caracteritza per uns estius calorosos i secs. • Els rius hi tenen un cabal escàs (a l’estiu) i irregular. • Els boscos mediterranis estan formats per arbres de fulla perenne (pins, alzines, …). • La tala, els incendis i el pasturatge fan desaparèixer el bosc i hi creix un matoll molt dens (màquia i garriga). POLIS 1
06 6. 2. La relació dels grups humans amb el medi • Allà on el relleu és abrupte, els sòls pobres i l’aigua escassa els conreus són els propis del secà: cereals, vinya i olivera. • La ramaderia dominant és l’ovina. • El regadiu ha afavorit el desenvolupament de la ramaderia intensiva i els conreus d’horta. • Actualment, la construcció d’hivernacles ha consolidat una agricultura que exigeix, sobretot, molt treball. POLIS 1
06 7. Zones temperades: paisatge continental 7. 1. El paisatge continental 7. 2. La relació dels grups humans amb el medi POLIS 1
06 7. 1. El paisatge continental • El paisatge continental es localitza a llocs allunyats de les grans masses d’aigua i, per tant, aïllats de la seva acció reguladora. • Les regions interiors dels continents presenten temperatures extremes i tenen poques precipitacions, que es concentren principalment a l’estiu. • Malgrat les poques precipitacions, els rius hi són cabalosos, i donen lloc a grans conques fluvials. • Aquestes condicions climàtiques originen dos tipus de paisatge natural: boscos de coníferes o taiga (a les zones situades més al nord) i estepes o prats (més al sud). POLIS 1
06 7. 2. La relació dels grups humans amb el medi • Els arbres de la taiga són utilitzats per l’ésser humà per a la fabricació de cel·lulosa, que després es transformarà en paper. • Aquestes zones estepàries són molt adequades per al desenvolupament de la ramaderia i per al conreu extensiu de cereals. POLIS 1
06 8. Zones fredes: paisatge polar i paisatge d’alta muntanya 8. 1. El paisatge polar 8. 2. El paisatge d’alta muntanya POLIS 1
06 8. 1. El paisatge polar • Les zones polars, Cercle Polar Àrtic i Cercle Polar Antàrtic, són les zones més fredes del planeta perquè els raigs solares hi arriben molt inclinats. • La pluja hi és pràcticament inexistent i les escasses precipitacions hi cauen en forma de neu (deserts freds). • La vegetació, que només és visible a l’estiu, és la tundra i s’hi alimenten alguns animals: óssos i rens. • Tradicionalment, aquestes zones han estat habitades per esquimals (Amèrica) i lapons (península Escandinava). POLIS 1
06 8. 2. El paisatge d’alta muntanya • Les zones d’alta muntanya, amb altituds superiors als 2500 m, tenen característiques pròpies dels climes freds. • Les temperatures hi són baixes durant tot l’any i les precipitacions, si n’hi ha, són en forma de neu. • La vegetació d’alta muntanya varia, entre altres factors, segons l’altitud (estatges de diferent altitud). • Els habitants de l’alta muntanya es dediquen preferentment a la ramaderia, a l’explotació dels boscos, a l’agricultura i, darrerament, a les activitats turístiques. POLIS 1
- Cincies
- Cincies
- Scandinavic
- Histria aromatica
- Societat i moviments socials del segle xix
- Transformacions economiques i socials segle xix
- Serveis socials tordera
- Determinants socials de la salut
- Polis struttura
- Polis
- Que eran las polis
- Maqueta de polis griega
- şehit polis mehmet çelik ortaokulu
- Hk polis
- Jelaskan tentang keanggotaan dewan perhimpunan
- Taspen proteksi beasiswa
- Politik berasal dari bahasa yunani yaitu
- Zusammenleben in der polis
- Polis poleis
- Greek polis
- Polis aktuell
- Grecia antigua para secundaria
- Miracolo greco
- Polis nascita
- Ehliyetini polis almış öyle mi
- Choueifat bath uk
- Hk polis
- Identità ellenica
- Sinaunang kabihasnang greek heograpiya
- Polis maa