Pla Educatiu dEntorn de Badia del Valls Diagnosi
Pla Educatiu d’Entorn de Badia del Vallès Diagnosi participativa [2016]
Objectius generals Obrir un procés de consulta amb els diferents actors protagonistes de l’educació a Badia del Vallès per tal de poder oferir una visió panoràmica i multifocal de la situació social i educativa de Badia del Vallès. Objectius específics Elaborar un diagnòstic de les problemàtiques i necessitats educatives de la realitat de la població de Badia del Vallès. Definir uns objectius d’acció actualitzats per al PEE de Badia del Vallès.
Metodologia Recerca qualitativa. La diagnosi s’ha orientat en identificar les problemàtiques i necessitats educatives de la població de Badia. La diagnosi ha estat realitzada per l’empresa Spora
Tècniques i accions realitzades 1. Anàlisi documental de fonts secundàries: s’ha analitzat el conjunt de la documentació generada al voltant del PEE 2. Sessió de treball exploratòria : amb l’equip tècnic de l’Àrea d’Acompanyament a les persones 3. Comissió de seguiment: formada per representants de l’Àrea d’Acompanyament a les persones i del PEE 4. 4 grups de discussió: Joves d’entre 15 i 23 anys que viuen o han viscut al municipi Mares i pares Professionals agrupats segons criteris d’heterogeneïtat Professors i professores de primària i secundària 5. 10 Entrevistes individuals/grupals. Alcaldia de Badia del Vallès; Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya; Associació de la comunitat gitana de Badia; Direcció de les escoles de primària de Badia; Direcció dels INS de secundària de Badia ; CAP Badia ; Direcció de Llars d’infants de Badia; Professionals de Salut mental de Badia; Entitats esportives de Badia; Tècnics/ques de Serveis Socials de Badia
Dades bàsiques (1) Badia Barberà Cerdanyola del Vallès Barcelona (capital) C. Gini 0. 27 0. 45 0. 53 C. Atkinson 0. 08 0. 21 0. 18 0. 27
Dades i anàlisi Nivell instrucció 3 r grau a Badia (Diplomatura universitària, arquitectura tècnica, Al Vallès Occidental A Catalunya 5, 5% 20, 06% 20, 32% Joves de 17 anys desescolaritzats a Badia Al Vallès Occidental A Catalunya 28, 2% 16, 6% 17, 3% enginyeria tècnica o equivalent, grau universitari, llicenciatura, arquitectura, enginyeria, màster oficial universitari, especialitats mèdiques o doctorat. )
[1] Aquesta xifra recull els i les joves que no han graduat ni en promoció ni fora de promoció, respecte la totalitat de la seva promoció (per exemple, joves nascuts el 1996). No hi ha comparativa ja que les dades de Catalunya sols fan referència als joves que, cursant 4 t, l’han aprovat, però no té [1] Badia, Barberà, Caldes de Montbui, Castellar, Cerdanyola, la Llagosta, Montaca i Reixac, Palau-solità i Plegamans, Polinyà, Ripollet, Sabadell, sant Quirze del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Sentmenat. Dades bàsiques (2) Joves no graduats en ESO durant les darrers 8 promocions 35, 87% Estudiants de 3 r grau en relació a la població 18 -24 anys a Badia A l’àmbit Riera del Ripoll i Riera de Caldes 19, 39% 39, 66%
Punts de debat: Factors educatius estudiats [a] el sistema educatiu; [b] les famílies; [c] [b] les famílies el fracàs escolar; [d] els referents [c] el fracàs escolar educatius; i [e] l’ús de la llengua catalana. [d] els referents educatius [e] l’ús de la llengua catalana.
[a]: sistema educatiu El sistema educatiu no s’adapta a les necessitats socioeconòmiques de Badia atès que és poc flexible i tendeix a l’homogeneïtzació. Alguns dels i les professionals entrevistades indiquen que el sistema educatiu es desenvolupa d’esquena al repte de la diversitat ètnica, cultural, funcional, religiosa, etc. que té Badia. El sistema escolar no aposta de manera general per metodologies pedagògiques innovadores. Existeix en el fons una percepció més o menys generalitzada entre els agents entrevistats de què l’escola cal que explori alternatives per oferir una proposta d’escola engrescadora que sigui atractiva per a l’alumnat. A Badia sembla que existeix un model de separació a les aules basat en les capacitats acadèmiques de l’alumnat. Aquest model, que han descrit diversos agents, suscita controvèrsies pel que fa als efectes segregadors que genera. El baix nivell educatiu genera limitacions en l’accés a l’ensenyament postobligatori dels nois i noies de Badia i explica, en part, l'abandonament escolar prematur. La relació família-alumne/a-escola és més intensa a "primària" i disminueix a "secundària".
[b]: les famílies [1]. Visió estigmatitzadora. q algunes de les famílies de Badia són famílies desestructurades. q són més “visibles” en l’espai urbà que d’altres q són negligents en els deures que tenen com a ciutadanes i ciutadans (incivisme) q són les responsables últimes del mal comportament dels seus fills/es i de l’abandonament escolar. [2]. Visió integradora. qexisteix un volum considerable de casos de famílies que presenten dificultats, però cal no generalitzar quan es problematitza les “famílies”. q L’estigmatització de les famílies de la ciutat simplifica i redueix la complexitat real del col·lectiu, podent-se obviar un seguit de factors de caràcter social i estructural que també expliquen l’abandonament escolar.
[c]: fracàs escolar [1]. Fracàs escolar situat en les famílies. L’educació és desvaloritzada i no és una prioritat per algunes famílies [2]. Fracàs escolar situat en el baix nivell educatiu de la comunitat. El baix nivell educatiu dificulta els processos d’aprenentatge i cronifica el fracàs escolar. Algunes famílies no poden ajudar les seves filles i fills a fer la feina de l’escola (deures) perquè no en saben. [3] Fracàs escolar situat en el propi model educatiu. L’educació no és percebuda com a garant d’èxit socioeconòmic.
[c]: fracàs escolar [ [4] Fracàs escolar situat en la salut mental. L’elevada taxa de diagnòstics de salut mental a Badia dificulta el procés d’ensenyament. [[5] Fracàs escolar situat en l’acumulació d’assignatures suspeses. L’acumulació d’assignatures suspeses genera frustració i abandonament No es fa cap referència autocrítica entre els professionals de l’educació, a la seva pròpia tasca: q. Paper de l’oferta pedagògica de Badia en disminuir o augmentar el fracàs escolar? q. En quina mesura dóna resposta l’escola a les necessitats socials de Badia del Vallès? q. Quines dificultats tenen mestres i professors/es per vincular els nois i noies a l’escola?
[d]: referents educatius [1] Badia no visibilitza els seus referents socials positius [2] La comunitat gitana reclama la necessitat de visibilitzar, dins i fora la comunitat gitana, altres referents socials positius que vagin més enllà del model estereotipat de gitano/a. [3] També es constata la presència de referents negatius que es visibilitzen en l’espai urbà; joves amb gran poder econòmic que no han acabat la ESO i que, majoritàriament, es dediquen a negocis de dubtosa legalitat.
[e]: ús del català [1] L’evolució sobre l’ús del català a Badia ha canviat força en poc temps. A principis del 2000 l’ús del català era un tabú, i ara les famílies consideren que el domini de la llengua catalana és necessari per trobar feina, i s’espavilen per formar-se. [2] Es detecta un descens en l’ús del català a secundària respecte al que es fa servir a primària. S’apunta a un descens de l’exigència a secundària en aquest aspecte, i la necessitat de reforçar-la en aquest nivell. [3] El no domini de la llengua sembla que sigui un factor limitant a l’hora de sortir fora de Badia En tant que les persones se senten “inferiors” o amb menys competències.
Conclusions sobre la situació educativa El sistema educatiu formal no respon prou satisfactòriament a les necessitats específiques de la població de Badia del Vallès Les percepcions al voltant de les causes del fracàs escolar existent a Badia s’enfoquen en elements externs i descuiden (o no es perceben) els elements interns Hi ha factors que animen l’emigració de les noies i nois que presenten èxit escolar i social Existeix una percepció generalitzada de què manca visibilitzar referents socials positius que inspirin als ciutadans i ciutadanes de Badia del Vallès L’ús del català ha passat de ser un tabú a ser una eina fonamental per trobar feina i per empoderar la ciutadania. A Badia es comparteix una visió sobre què és educar.
Aspectes de millora identificats L’equip d’Assessorament i Orientació Pedagògica (EAP). Es reclama a l'EAP una funció més lligada al suport Els educadors i educadores d’adolescents. Les necessitats que han d’atendre aquestes figures són desproporcionades al número de professionals. Educació Primària. Manca de coneixement per part dels treballadors i treballadores dels protocols de derivació de la infància en risc. Educació Secundària (INS). S’estableix poc vincle entre escola-família-alumne. AMPES. Baixa participació. Inspecció d’Ensenyament Crear complicitats entre l’Ajuntament i el Departament per dissenyar estratègies conjuntes sensibles a l’EAP.
El PEE és valorat a Badia del Vallès perquè permet: Ordenar la política educativa del municipi Oferir una perspectiva global que permet dissenyar projectes i accions educatives. Facilitar la diagnosi i la intervenció integral de casos (persones) que requereixen una atenció específica i d'acció transversal (diferents regidories). Treballar de manera transversal i igualitària diferents càrrecs jeràrquics dins les estructures organitzatives de l’Ajuntament i la Generalitat. Incrementar la confiança entre persones i serveis.
Dificultats del PEE Manca de la figura de coordinació del PEE que havia existit Disseny massa vertical de les actuacions Comunicació poc fluïda amb la població Diferències d'afinitat i sensibilitat entre Administracions
Conclusions (PEE) El PEE és concebut com un projecte pioner i engrescador, que ha permès iniciar una bateria de programes educatius que s’han mantingut en el temps Hi ha grups de treball, creats en el marc del PEE, que han creat dinàmiques de treball comunitari que poden servir de model d’inspiració per reiniciar el nou PEE El teixit comunitari de Badia pot constituir un terreny fèrtil per desenvolupar el PEE El PEE està dotat d’un baix pressupost que no permet, entre altres prioritats, alliberar personal tècnic per dedicar-s’hi plenament La informació anual del PEE no queda suficientment recollida i ordenada El PEE no té una metodologia d’avaluació ad hoc que analitzi totes les seves dimensions d’actuació en les memòries tècniques
Conclusions generals (1) Configurar un Grup Motor com a nova estructura organitzativa per al PEE Definir i consensuar les línies de treball del PEE Introduir la participació ciutadana per desenvolupar el PEE Millorar la comunicació amb la ciutadania del municipi Desplegar estratègies de visibilització del PEE Elaborar periòdicament (de forma anual o biennal) una memòria tècnica i econòmica del PEE Crear una metodologia d’avaluació ad hoc Crear nous recursos “extra-escolars” amb la col·laboració i cooperació d’altres municipis de la zona del Vallès (recursos intermunicipals) Potenciar els espais de comunicació entre el món de l’empresa (de dins i fora de Badia) i el sector de l’educació (escola d’adults, cicles formatius, Programes de Formació i Inserció. . . )
Conclusions generals (2) Formar en metodologies de treball en xarxa als i les professionals que col·laboraran amb el PEE Continuar i consolidar les accions dirigides a normalitzar el coneixement i l’ús de la llengua catalana entre el jovent i la ciutadania Ordenar l’oferta formativa existent a Badia mitjançant un mapa escolar a mig i llarg termini Implementar, mitjançant un procés participatiu, protocols de detecció, derivació i atenció a la infància i l’adolescència en risc Implementar, mitjançant un procés participatiu, un protocol de prevenció, detecció i intervenció sobre absentisme escolar
Conclusions generals (3) Constituir una taula de treball amb els Centres d’Educació Primària i Secundària a fi de dissenyar propostes concretes per atendre les necessitats socials i educatives detectades en la present diagnosi en l’àmbit escolar. Desplegar estratègies de sensibilització per revalorar l’escolarització de les persones Visibilitzar a badiencs i badienques que hagin esdevingut referents
- Slides: 23