Pensament lateral i creativitat en la resoluci de

Pensament lateral i creativitat en la resolució de conflictes Laura López Granell lauralop@telefonica. net

Conceptes • Conflicte: aquella situació de disputa o divergència en què hi ha una contraposició d’interessos o necessitats antagòniques entre dues o més parts. • Creativitat: facultat de crear alguna cosa del nores (aquesta cosa ha de tenir valor i aportar algun element de novetat). • Pensament lateral: resoldre problemes per mitjà de mètodes no ortodoxos o aparentment il·lògics (Oxford English Dictionary)

Aplicacions de la creativitat aprenentatge política publicitat art innovació intel·ligència social estratègia negociació conflictologia mediació. . . Context: centres de secundària, nois i noies en etapa formativa

Conflicte quotidià • • • En la seva formació, els nois i les noies es troben amb conflictes: en les relacions entre iguals en les relacions amb adults en la convivència al centre educatiu, a la família. . . de violència verbal, física. . . en les relacions amb si mateixos: presa de decisions, coherència. . . Causes: xoc d’interessos, necesitats, desitjos, valors. Sovint és difícil percebre els interessos i necessitats d’altres persones. Mètodes: es tracta de treballar sobre diferents opcions de resposta als conflictes i decidir quina és la més adient. Reflexionar conjuntament, sopesar, decidir-se, actuar = procés creatiu. Conseqüències: segons quina alternativa triem i com es resolguin aquestes diferències, les relacions personals poden sortir-ne enfortides o deteriorades.

Procés creatiu: hemisferis • • • Pensament racional Lògica Pensament lineal Càlcul matemàtic Llenguatge parlat i escrit Consciència temps Anàlisi Llistes Seqüències • • • Creativitat i intuïció Analogia Pensament expansiu Talent musical Imaginació i visualizació Consciència espai Ritme Pensament global Colors

3. Jutge/ssa 2. Artista jutjar / decidir imaginar / conceptualitzar analític lògic conseqüent coherent analogia síntesi simultaneïtat nous significats noves relacions visualització moment de resolució orientat a la raó orientat a les xifres globalització sentit artístic CREATIVITAT 4. Guerrer/a organitzar / actuar Recopilar informació ordre linealitat planificació conservació A PUNT PER EMPRENDRE EL CAMÍ CREATIU DESCRIPCIÓ OBJECTIVA (HEMISFERI ESQ: 3 + 4) 1. Explorador/a experimentar / veure pla de situació emocions sensacions contactes humans espiritualitat simbolisme AVIDESA DE EXPERIÈNCIES DESCRIPCIÓ EMOTIVA (HEMISFERI DRET: 1 + 2)

Com s’ensenya a resoldre conflictes? • • Ensenyar a definir el problema (vertical) Ensenyar a recollir informació (lateral) Ensenyar a generar alternatives (lateral) Ensenyar a valorar alternatives i conseqüències. Conveniència d’opcions. Eliminació d’alternatives (vertical) • Presa de decisió (vertical) • Resolució (definitiva-vertical o investigadora-lateral)

Podem resoldre conflictes del pensament lateral? • “El pensament lateral no és un mètode per prendre decisions”. E. de Bono • És un mètode per abandonar clixés i models establerts, posar en dubte veritats, generar alternatives, fer un bot a idees noves, trobar nous punts d’accés als problemes pels quals avançar. Empre tècniques de discontinuïtat, analogia, associació, mots al·leatoris. . .

Allà on no arriba l’obstinació, ni la lògica. . . “No pots cavar un sot en un lloc diferent fent el mateix sot més profund” (cal obrir nous enfocaments, noves maneres de veure les coses, nous sots. . . ) • Pensament vertical: prendre posicions i mirar de construir sobre aquesta base, la decisió posterior està vinculada al lloc on ens trobem i des del punt de vista lògic dependrà d’aquesta dada. • Pensament lateral: ens desplacem cap als costats per provar diferents percepcions, diferents conceptes, diferents punts d’entrada. Utilitzem la provocació per sortir de la línia habitual del pensament.

Vertical / Lateral

Provocació L’àvia és asseguda teixint. L’Anna, de 3 anys, la molesta jugant amb el cabdell de llana. La mare suggereix que hauria de posar la nena dins el parque perquè no segueixi molestant l’àvia. (vertical: causalitat) L’àvia suggereix que seria millor que s’hi posés ella, dins del parque, per protegir-se de l’Anna. (lateral: provocació) • LATERALITAT: DIFERENTS PUNTS DE VISTA, DIFERENTS PERCEPCIONS, EXPLORACIÓ DE DIFERENTS POSSIBILITATS. . . PENSAMENT PERCEPTUAL CONTRA EL PENSAMENT LÒGIC DE PROCESSAMENT (L’HABITUAL) • Pensament vertical: continuïtat • Pensament lateral: discontinuïtat • ENS CALEN TOTS DOS PER ARRIBAR A LA RESOLUCIÓ DE PROBLEMES

Altres vies. . . • Una nena és bona en matemàtiques. Ella s’anima a estudiar exactes i acaba sent professora universitària d’aquesta assignatura. En canvi, aquesta dona podia haver estat molt més feliç com a executiu de negocis. La seva excel·lència en matemàtiques ha bloquejat les altres vies que podia haver seguit.

Valorem la intuició • La capacitat de prendre decisions intuïtives és un ingredien bàsic de la creativitat. És buscar en l’incoscient la solució, explorar-nos sentiments, reaccions viscerals, i afegir aquesta informació a la resta, per tal de prendre la decisió correcta. • <<Lamentablemente las escuelas no nos enseñan a confiar en la intuición. En cambio enseñan una suerte de conocimiento absoluto. Enseñamos a alumnos a buscar una respuesta correcta, que encontrarán reuniendo información completa. Pero en la vida real descubres que incluso después de reunir toda la infomación relevante, sigue habiendo un hueco, una parte que no se puede calcular con precisión. Hay muchos tipos de inteligencias. Deberíamos enseñar ambas aproximaciones al conocimiento: la de las mediciones numéricas y la de la intuición>> Daniel Goleman

Trobant alternatives als conflictes a través del pensament lateral: • Imagineu una tenim una persona al punt A i volem que li sigui mol difícil arribar a B. 1. Bloquejarem B? alçant una paret o una tanca al voltant de B. 2. Bloquejarem la persona? li lligarem una cadena al turmell perquè no arribi a A. 3. Pensament lateral: La forma més efectiva que A no arribi a B és fer que sigui fàcil i atractiu per a A arribar a C. Si el canal de C és fàcil, atractiu, clar, A s’oblidarà de B. . . L’haurem, doncs, bloquejat per apertura FUGIR DE LES IDEES HABITUALS, DEL QUE S’HA FET SEMPRE. . . ESCAPAR DELS PATRONS EXISTENTS PO: idees de fuga: i si fem llibres sense cobertes? O banys sense aixetes? O una aula sense docent? O examens sense cap pregunta? O una botiga sense productes? . . .

Conducta creativa 1) Curiositat: per què passen les coses? Estat d’obertura permanent 2) Flexibilitat: descobreix, associa, escull, adapta, modela. . . 3) Competència intel·lectual “Som el resultat del que hem pensat” Buda

Fase de percepció: com mirar? • • • La percepció és la clau de la creativitat. Moltes solucions als problemes, molts invents i genialitats, s’han produït quan algú ha estat capaç de percebre el que altres no veurien. Podem tenir la solució davant nostre i no veure-la perquè els nostres mecanismes mentals estan acostumats a percebre segons uns patrons i convencions. La percepció sovint ens enganya, o no és veritat tot allò que veiem, o existeix més d’una veritat, o. . . Anem amb l’automàtic, i hem de posar el manual

Com mirar? : ampliant horitzons • La realitat es pot percebre de moltes maneres i és creatiu: 1) ampliar la nostra percepció i no conformar-nos amb una única versió, questionar el que és obvi i evident, empatitzar amb realitats alienes. . . 2) veure les coses amb estranyesa, veure el que no és habitual veure, mirar des d’on no és lògic mirar, saber captar el que altres no perceben.

Com ampliar la nostra percepció? Principis de la creativitat Naturalesa de la persona creativa Naturalesa del procés creatiu ingenuïtat (ulls d’infant, lliures de abundància (abundància de la prejudicis, deshabituar la pituitària) incubació (donar-se temps, incubar, confiar en el subconsciens, pausa creativa) relaxació (relaxadament concentrats/des) empatia (ser tothom i cada cosa) visualització (“veure” el futur, la solución, en imatges) apertura (2 y 2 son 4, y 22, y 5. . . ; no existeix una raó, sinó raons) naturalesa sobre la raó: ideesespermatozous) grup (el valor del lideratge grupal: dos poden més que un, buscar el dos dintre de nosaltres: flexibilitat mental) complexitat (un fet no és aïllat, un fet són molts fets) validesa / pacte (preferir el que és versemblant-adequat-funciona sobre el que és “veritat”) discontinuïtat/ bisociació (provocar noves connexions = noves realitats: JOCS CREATIUS) (PO)

Principi d’abundància: el mapa mental • "un mapa mental consta d'una paraula central o concepte, al voltant de la paraula central es dibuixen 5 a 10 idees principals que es refereixen a aquella paraula. Llavors a partir de cada una d'aquelles paraules derivades, una altra vegada es dibuixen 5 a 10 idees principals que es refereixen a cada un d'aquelles paraules. "

Mapa mental grupal • Resolución de Problemas: Cuando enfrentamos un problema personal o laboral el Mapa Mental nos permite identificar cada uno de sus aspectos y cómo éstos se relacionan entre sí. El Mapa nos muestra diferentes maneras de ubicar la situación problema y las tentativas de solución.

Paraules que obliguen contra Preguntes… • • No puc… No es pot… Si faig això… llavors passa allò He dut malament la reunió És evident, que ell és el candidat ideal Han arruïnat l’empresa La disciplina és essencial en l’educació segons qui? qui ho diu? comparat amb? evident per a qui? com? qui nominalitza? Boicot a les paraules parany: fer les preguntes específiques Les paraules parany amaguen: actors no especificats, accions no especificades, comparacions ocultes, judicis ocults, nominalitzacions

El subratllat del problema • <<Jo no puc fer això aquí>> • • • Jo: el qui No puc: remet a creences Fer: remet a capacitats Això: indica un comportament Aquí: és un entorn què li ho impedeix? quina cosa específicament?

Més enllà de correcte o incorrecte. . . • Si oferim als joves preguntes o problemes que per a ells tenen solucions obertes adelantem molt. En lloc de dirlos: “ho heu de fer així”, optem per la visió oposada: “aquest és el problema, busqueu la solució”. Si algú ens fa una pregunta, responem amb una altra pregunta. . . • No fem preguntes de correcte/ incorrecte: matarem la creativitat! • Bona pràctica: Lego Ligue (deafiament, crear un robot amb Lego que resolgui un problema mediambiental, mèdic, de mobilitat. . . ) • TREBALLAR EN EQUIP, INERCANVIAR IDEES I GENERAR DOTZENES DE SOLUCIONS ABANS DE DECIDIR QUINA DUREM A LA PRÀCTICA

Obrint: el principi d’empatia • Empatia: identificació mental i afectiva d’un subjecte amb l’estat d’ànim d’un altre. Un dels principis de la creativitat. • No ens hem d’aturar a l’”agitada superfície del problema”, hem de “fer-nos un amb el problema”, per comprendre’l en la seva totalitat. • Aquesta tècnica creativa consisteix a posar-se en el lloc de l’altre/a, en les seves sabates, assumir una lògica diferent que pot contradir la pròpia, per comprendre actes i reaccions (intel·ligència interpersonal) • Compte, no es tracta sols d’implicar-se, de sentir simpatia (“sentir amb”) per les molèsties d’un company a qui han insultat a la classe d’educació física, sinó d’”empatitzar-les” (sentir-les com si fossin un mateix), i ser el company/a agredit, l’agressor/a, la pilota xutada, els insults llançats, la xarxa de la porteria, la banda, el rellotge del gimnàs, el docent, altres observadors. . . • Però això, quan estudiem el problema, no precisament quan el vivim. (El pensament lateral per principi d’empatia s’aplica en la fase d’exploració, no en la fase de decisió -actuació, que demana, ja ho hem dit, pensament vertical-lògic). • L’empatia ajuda a la MEDIACIÓ, HABILITAT SOCIAL, ARRIBAR A ACORDS. . .

Obrint: el principi de grup Definició diccionari: arbre (convergent, general, comuna) Descripció personal: arbre (subjectiva, particular, original) Tècnica de descripció grupal (divergent): per a: un penjat, un gos, un turista, un piròman, un ocell, un altre arbre veí, un cuc, un núvol, un semàfor, un fanal, Déu, Adam, Eva, un revelló, un gnom, l’arrel, la fulla. . . des de: un paracaigudes, sota terra, un avió, al finestra d’una presó. . . sentint: enamorament, còlera, generositat, inseguretat, tristesa, enyor. . . Descripció divergent amb mots aleatoris: llapis, guant, jaqueta, patata fregida, injecció, matriu. . .

I obrint. . . • • Cosa (pa) Concepte (llibertat) Obrir en totes direccions ¿Pa per qui té fam, un capellà, un infant, un colom, un tall de formatge, un forn, una tassa de xocolata, un espantaocells, una aixeta, una finestra, el cel. . . ? ¿Llibertat per al nàufrag, un presoner, un condemnat, una pluriempleada, un fill/a de família nombrosa, un aturat/da, un enamorat/da, un/a artista, una oliva, un llapis?

El testimoni insòlit • Dos personatges (antagònics en el concepte que triem: l’honestedat, la llibertat, la violència, la por, el valor. . . ) • Acció(juguen a escacs, van al cinema, fan l’amor, compren en un supermercat, treballen junts. . . ) • Un testimoni insòlit: El pot de melmelada de la nevera La reina blanca Una sabatilla sota el llit El bolígraf Les crispetes Una poma golden a la secció de fruiteria La roda del carro de la compra que gira malament

LA POESIA COM A INSTRUMENT Empatitzant amb els objectes: EM SENTO COM. . . SÓC COM. . .

Algunes bones pràctiques • • Jocs cooperatius per abordar el conflicte positivament, conjuntament, en els seus inicis, de manera no violenta, de manera creativa, com una eina de transformació (contra el model de resolució competitiu i violent). Tallers d’artivisme per resoldre conflictes reals i violències quotidianes amb materials plàstics (story-boards, materials plàstics. . . ). Resolució de conflictes a través de teatre de titelles. Clown. Tallers de poesia: per identificar conflictes, autoconeixement, coneixement dels altres. . . Em sento com. . . Traduir sentiments en imatges. Jocs d’ordinador: “El cas del lector compulsiu”, “Què dius, què veus? ” per aproximar els joves a la gestió alternativa dels conflictes en el context dels instituts de secundària. Jocs de mots aleatoris: Creatividad Edward de Bono, Ed. Paidos. • Webs d’interès: www. grecmail. cat; www. mediatk. cat; www. grecxarxa. org; • •