Orgens de les banderes estelades bandera estelada o

Orígens de les banderes estelades bandera estelada o simplement estelada és considerada la bandera que simbolitza la independència de Catalunya

1918, Estelada blava

1968, Estelada roja

• • • Disseny i significació El seu origen data d'inicis del segle XX i es considera Vicenç Albert Ballester com el creador o l'inspirador. Nasqué de la fusió dels quatre pals tradicionals amb el triangle amb estrella del tipus que tenia la bandera de Cuba, país on Ballester residí temporalment i n'admirà la lluita contra l'Imperi espanyol. Els colors tenen una simbologia que es relaciona amb els ideals de la revolució francesa i la seva bandera tricolor, que va adoptar de la bandera dels EUA independents [1], com la cubana. El triangle blau representa el blau del cel – la humanitat – on al bell mig llueix l'estel blanc de la llibertat. L'any 1968, amb la fundació del Partit Socialista d'Alliberament Nacional escindit de l'FNC, es canviaren els colors de l'estelada per tal d'adaptar-ne la significació a la ideologia pròpia, usant l'estel roig – socialista – i el fons del triangle blanc primer i finalment groc, per tal de ressaltar-ne l'estel mateix. Quant al disseny i significació de l'estelada roja, el «Petit llibre Roig del/la jove independentista» [2] (MDT) ens indica el següent: «El símbol general del conjunt del moviment independentista és l'estelada, composta de les quatre barres sobre fons groc de la bandera catalana (que simbolitza la nació) i l'estel roig de cinc puntes (que simbolitza la idea d'Estat, de lluita contra l'opressió [roig de la sang dels explotats], de socialisme, d'humanitat tant individual [5 puntes: 4 extremitats + el cap] com global [5 continents habitats]), emmarcat en un triangle rectangle groc (que representa la idea de república [inicialment era equilàter]). Val a dir que tant si l'estelada es representa de manera horitzontal (bandera al pal), com verticalment (a manera d'estendard o senyera), cal veure’n l’estel vertical, és a dir, la punxa sempre amunt, tot i que, normalment per raons d'estalvi, abundi l'estelada que hauria de ser estendard i no pas bandera. »

1908, Estelada romboïdal

• • Història 1707 - 1918: Precedents: La Unió Catalanista, La Nova Catalunya i l'estelada romboïdal • Del 1904 data el primer estel amb clara intencionalitat nacionalista que es coneix a Catalunya. Es tracta d'un segell commemoratiu de la presa de possessió per la Unió Catalanista del Pi de les Tres Branques. El 1906, un cop finalitzada la Guerra d'Independència cubana, es va crear a Santiago de Cuba el Centre Catalanista de Santiago de Cuba, on ja es podia veure la primitiva versió d'una estelada. Al mig de la senyera catalana hi apareix un estel blanc de cinc puntes sense cap triangle. Al 1908 correspon el primer disseny de l'estelada que en lloc de lluir el triangle a l'esquerra amb l'estel, du un rombe al mig (es dedueix blau) amb una estrella blanca a l'interior. La fotografia, feta a París, és de la seu d'una Lliga Nacionalista Catalana, organització que fundà i presidí Salvador Díaz i Capdevila que en 1922 adoptà l'estelada tradicional, símbol inequívoc de la bandera de l'independentisme català. • •

• Els Voluntaris Catalans a la Primera Guerra Mundial • Els Voluntaris Catalans en la Primera Guerra Mundial portaren aquesta primigènia senyera estelada romboïdal als camps de batalla europeus. Llur objectiu era difondre la causa de Catalunya i lluitar per la llibertat dels pobles, lluita que identificaren amb el bàndol dels aliats. La tasca de difusió de la seva lluita correspongué al Comitè de Germanor amb els Voluntaris Catalans

1918 - 1919: Naixement de l'estelada, el Comitè Pro Catalunya Document més antic en què apareix l'estelada. Datat l'11 de setembre de 1918, reclama la revisió del Tractat d'Utrecht, editat pel Comitè Pro Catalunya.

• • L'estelada amb el seu disseny definitiu naix l'any 1918, fruit de la voluntat de crear un símbol potent i de referència per al catalanisme radical a través de Vicenç Albert Ballester, que dissenyà o inspirà la senyera estelada. Un cop signat l'armistici de la Primera Guerra Mundial i seguint la Llista dels 14 punts de Woodrow Wilson, es crearen nous estats a Europa: República Txeca, Finlàndia, Estònia, Letònia, Lituània, Armènia, Ucraïna, Bielorússia i Geòrgia. Uns joves de la Unió Catalanista pertanyents al semiclandestí Comitè Pro Catalunya, del qual era president Vicenç Albert Ballester, volgueren prosseguir la labor del Comitè de Germanor que donava suport als Voluntaris Catalans en la Primera Guerra Mundial i explotar el moment polític internacional per tal que Catalunya assolís la construcció d'un estat propi. La primera fotografia en què apareix la bandera és en una publicació de 1918. Es tracta del butlletí L'intransigent, on es reproduïa una foto d'uns joves nordamericans i uns separatistes catalans subjectant les dues ensenyes a Montserrat. Seguint aquesta línia, i amb data 11 de setembre de 1918, es posa en circulació un document editat probablement pel Comitè Pro Catalunya en què es reclama la revisió dels Tractat d'Utrecht. En consonància amb aquest document, el Comitè Nacional Català també edità un document bilingüe en àrab i català, datat l'octubre de 1919, en què es donava suport a El Raisuni, un dels dirigents del Marroc revoltat contra Espanya. Finalment, datat l'any 1919, s'edita un segell sense valor postal dedicat a la futura Societat de Nacions, en el qual també apareix una estelada.

Bandera de combat Estelada roja onejant al municipi de Blanes. La quadribarrada tradicional els quedava curta al costat de l'espanyola que la neutralitzava ideològicament. "L'estelada" en canvi, es convertiria en la nova bandera de la Catalunya insurrecta, fins que aquesta recuperés la independència, moment que retornaria, en paraules del mateix Ballester, de bell nou la bandera de les quatre barres, la Bandera Catalana, sense estels, sense blaus, però amb tots els honors. Ben alta, ben dreta i ben sola!.

• 1922 - 1931: Difusió i consolidació • L'any 1922 Francesc Macià l'adoptà per al partit que havia creat, Estat Català. El ressò de les accions armades de la suborganització d'Estat Català, Bandera Negra, contribuïren a popularitzar-la i l'anomenaren estelada d'Estat Català. Aquesta estelada fou la utilitzada pels militants de Bandera Negra que van intentar atemptar contra el rei espanyol Alfons XIII el 1925, i pels d'Estat Català que intentaren alliberar Catalunya per les armes el 1926 durant els Fets de Prats de Molló. • L'article 3 r de la Constitució Provisional de la República Catalana, redactada a l'Havana el 1928, proclamava que: La bandera oficial de la República Catalana és la històrica de les quatre barres roges damunt de fons groc, amb addició, en la part superior, d'un triangle blau i amb una estrella blanca de cinc puntes al centre.

L'any 1931 Francesc Macià fundà Esquerra Republicana de Catalunya i les seves joventuts JEREC (Joventuts d'Esquerra Republicana d'Estat Català) la mantingueren com la bandera del partit, així com les altres organitzacions i partits separatistes: Partit Nacionalista Català, Nosaltres Sols! i Estat Català.

• 1931 - 1934: El mite: la República Catalana de 1931 i els Fets d'Octubre del 1934 • Fou l'estelada la bandera que onejà quan Francesc Macià proclamà la República Catalana el 14 d'abril de 1931, així com també ho fou el 6 d'octubre de 1934 durant la proclamació de l'Estat Català a Barcelona, Vic, Igualada i altres capitals de comarca.

• 1936 - 1939: Bandera de guerra • L'estelada també estigué present al front de guerra durant la guerra civil espanyola de 1936 a 1939. Tot i no ser-ne la bandera reglamentària, la portaven en el Regiment Pirinenc Núm. 1, la 556 Brigada mixta i la 132 Brigada Mixta (antiga Columna MaciàCompanys), així com en la Columna Volant Catalana que participà en l'intent de conquerir Mallorca per la República.

1939 - 1975: Bandera de resistència El Front Nacional de Catalunya, fundat entre 1939 i 1940 durant la dictadura franquista, utilitzà indistintament la quatribarrada tradicional o l'estelada, mentre els seus militants col·laboraven amb la resistència francesa i els serveis secrets britànics i polonesos per lluitar contra les tropes ocupants.

• 1979 - 2006: Difusió i consolidació de l'estelada roja • Des de la difusió de l'estelada roja pel PSAN, totes les organitzacions independentistes que han nascut a l'entorn o fruit d'escissions d'aqueix partit adopten majoritàriament aquesta nova bandera. Des de 1979 fins avui, la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) és l'única organització política amb representació institucional que la inclou sempre en la seva imatge corporativa. • L'any 1987, després que ERC es declarés independentista en els seus estatuts, adoptà de manera no oficial l'estelada roja o estelada del PSAN, tot i mantenir l'estelada blava o estelada d'Estat Català com a bandera oficial. • Avui en dia, ambdues banderes són gairebé igual de populars.

• • 2007: Comissió 100 anys de l'estelada La Comissió 100 anys d'estelada a data de 2008 triada per commemorar el centenari de "l'estelada" rau sobretot en la idoneïtat del moment favorable a fer -ho. Tot i que podríem sotmetre'ns al debat del rigor històric i esperar-nos deu anys més, no es comet cap falsedat científica en plantejar aquesta data i no una altra. Això és així perquè si bé la primera fotografia, o la més clarament visible i conservada, d'una "estelada" amb triangle i estel és de 1918, feta a Montserrat, existeix un precedent fotogràfic anterior, amb data de 1908. Es tracta d'una primigènia senyera independentista que en lloc de lluir el triangle a l'esquerra amb l'estel, du un romb al mig (es dedueix blau) amb una estrella blanca a l'interior. La fotografia, feta a París, és de la seu d'una Lliga Nacionalista Catalana, organització que fundà i presidí Salvador Díaz i Capdevila a qui en 1922 es veié adoptant "l'estelada" tradicional, vincle inequívoc amb la bandera de l'independentisme català. L'any 2008 és alhora un data d'aniversari doble ja que el centenari de "l'estelada original" coincideix també amb el quarantè del canvi de l'estel gestat arran del naixement del Partit Socialista d'Alliberament Nacional, l'any 1968. La senyera amb el triangle blau i estel blanc és l'hegemònica de l'independentisme català de la major part del segle XX. La del triangle groc i l'estel roig recull el testimoni dels seixanta anys anteriors, contextualitzant la lluita de Catalunya per la seva llibertat, en les noves lluites d'alliberament mundials encetades els anys seixanta. Així doncs, aprofitar la doble data commemorativa de 1908 i 1968 per a les dues insígnies de combat pot ser l'oportunitat històrica per clarificar definitivament entre l'independentisme, arreu de la societat catalana i al món sencer.

Mural fet per Maulets amb una estelada de fons.

• 2007 - actualitat: Ús actual de les estelades • Actualment les dues estelades, la blava i la groga, es fan servir gairebé indistintament. • Després de la caiguda del bloc comunista a Europa, l'estel roig de l'estelada groga ha anat perdent irreversiblement el seu significat original que l'identificava a les esquerres. Actualment l'estelada groga (o roja) es fa servir simplement com a versió simplificada de l'estelada amb un esquema cromàtic que coincideix amb els colors tradicionals catalans. • L'estelada es veu molt sovint en grafits als Països Catalans. Els grafits més senzills i bàsics son símbols monocolors molt simplificats, quatre barres verticals amb un estel damunt, en vermell o negre.

Mural a Argentona.

Resum de les estelades més famoses • Estelada blava: aquesta va ser la primera estelada que es va dissenyar, a principi del segle XX, i durant mig segle va ser l'únic disseny existent. Utilitzada tradicionalment per independentistes de dretes. Actualment la fan servir Esquerra Republicana de Catalunya, Solidaritat Catalana per la Independència, el Partit per la Independència, les Joventuts Nacionalistes de Catalunya i Estat Català.

• Estelada roja o groga: va ser creada pel Front Nacional de Catalunya el 1968 i per Esquerra Catalana dels Treballadors (el primer partit polític catalanista de la Catalunya Nord). L'estel és roig perquè en el seu inici era utilitzada pels marxistesleninistes. Usada tradicionalment per independentistes d'esquerres i adoptada pel PSAN (Partit Socialista d'Alliberament Nacional) el 1976. Actualment la fan servir tota l'Esquerra Independentista i les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya (JERC).

• Estelada anarquista: aquesta estelada va ser usada entre 1970 i 1990 per sectors anarquistes. El vermell de l'estrella i el negre del triangle simbolitzen l'anarquisme i les vuit puntes de l'estrella cada un dels territoris dels Països catalans.

• Estelada de Socors Català: aquesta estelada va ser creada pel Grup d'Alliberament Català, creat l'any 1976. El 1977, arran de la detenció d'Alvar Valls, Carles Sastre, Montserrat Tarragó i Jaume Vendrell, es creà l'organització de solidaritat amb els patriotes catalans (empresonats, perseguits, exiliats, etc. ) anomenada Socors Català, que també adoptà la mateixa estelada.

• Estelada del PCI: inicialment va ser creada pel PCE(i) Partido Comunista de España Internacional, un grup marxista -leninista, cap a l'any 1978. Actualment és la usada pel Partit Comunista Internacionalista i per la FJCC Federació de Joves Comunistes de Catalunya.

• Estelada romboïdal: primera estelada creada l'any 1908, creada per Unió Catalanista.

• Estelada dels Països Catalans: la primera estelada que es va dissenyar per al conjunt dels Països Catalans. Pretenia esdevenir la bandera oficial d'uns Països Catalans independents.

• Estelada Ianqui: aquesta estelada inspirada en la bandera dels EUA va esser proposada sense èxit a final dels anys 60.

• Antiga Estelada del PSAN: antiga estelada, que va utilitzar durant el 1968 i 1969 el PSAN.

• Estelada de les tres estrelles: Estelada proposada per representar el PSAN, però que no es va utilitzar mai.

• Estelada amb estel blau: estelada vista a les manifestacions d'estudiants entre 1975 i 1980

• Variants • Tot i que les seves dimensions no han quedat plenament fixades, sol tenir unes proporcions de 2: 3. • Grups minoritaris han intentat implantar altres tipus de banderes estelades amb diferents colors però sense èxit important. • Des de la creació d'aquesta bandera s'han creat moltes altres banderes independentistes arreu que també tenen un estel, com ara la Estreleira, l'occitana, l'aragonesa, l'andalusa o la sahrauí.

Estelada aragonesa.

• Notes i referències • Joan Crexell i Playà L'origen de la bandera independentista Editorial El Llamp 1984 • ↑ Pastoureau, Michael. (2010). Azul: historia de un color (ed. original 2000, pàg. 143). Barcelona: Paidós Ibérica • ↑ «Petit Llibre Roig del/la jove independentista» . Moviment de Defensa de la Terra, p. 33 • Vegeu també • Vicenç Albert Ballester i Camps • Voluntaris Catalans en la Primera Guerra Mundial • Comitè Pro Catalunya

• Informació obtinguda a través de la Wikipèdia. • http: //ca. wikipedia. org/wiki/Estelada#Disse ny_i_significaci. C 3. B 3 • T.