ORGANITZACI I DINAMITZACI DEL PUNTEDU 1 r BLOC

ORGANITZACIÓ I DINAMITZACIÓ DEL “PUNTEDU” 1 r BLOC. 2 a i 3 a SESSIÓ ORGANITZACIÓ D’EL “PUNTEDU” Montse Cantí Marrugat 1

GUIÓ DE LA SESSIÓ n n 1. - DEFINICIÓ I OBJECTIUS DE LA BIBLIOTECA ESCOLAR 2. PERSONAL DE LA BIBLIOTECA 3. - L’ESPAI DE LA BIBLIOTECA 4. - LA COL·LECCIÓ n n SELECCIÓ CIRCUIT DEL DOCUMENTS ¨ ¨ ¨ ¨ n n Recepció Registre Segellat Catalogació Folrat Exposició Conservació Revisió ¨ EXPURG 5. - RELACIÓ AMB LA BIBLIOTECA PÚBLICA BIBLIOGRAFIA i WEBS D’INTERÈS 2

DEFINICIÓ D’UNA BIBLIOTECA ESCOLAR n Una biblioteca escolar és una col·lecció organitzada de llibres i altres documents en diferents suports ubicada a l’escola per a l’ús dels mestres i alumnes del centre. Aquesta col·lecció ha d’englobar un bon fons d’obres de referència i ha de preveure el servei de préstec. La biblioteca escolar ha de donar solucions als docents i als alumnes ja que forma part de l’organigrama de l’escola. n Es tracta d’una biblioteca de treball que actua com a òrgan auxiliar, complementari de l’escola, facilitant material bibliogràfic per a l’estudi i ajudant a solucionar els problemes i deures escolars dels alumnes. 3

OBJECTIUS D’UNA BIBLIOTECA ESCOLAR n n n n n proveir els alumnes de material d’aprenentatge en diferents formats: llibres i altres recursos d'informació, tant d'imaginació com de coneixement, materials impresos, audiovisuals, electrònics, i tant d'accés directe com d'accés remot, a nivell individual o col·lectiu satisfer les necessitats culturals i curriculars (programes d’estudi) de professors, pares i alumnes oferir servei de préstec organitzar el material de formació de l’escola (fons) i confeccionar uns catàlegs entenedors actuar d’enllaç amb altres centres de l’exterior i potenciar-ne la col·laboració adquirir i difondre informació sobre materials professionals a tot el personal de l’escola (col·laboració entre mestres i bibliotecari) formar al lector, crear hàbits de lectura proporcionar oportunitats per produir materials propis de la biblioteca (per exemple dossiers, guies de lectura, etc. . ) facilitar i fer disponible al personal la consulta i selecció del material més apropiat per aconseguir els seus objectius pedagògics Però com a objectiu fonamental, la biblioteca escolar ha de dur a terme una tasca pedagògica que es concreta en : n n Aprenentatge de les tècniques de treball : saber utilitzar diccionaris i enciclopèdies, saber manejar índexs, bibliografies, fer servir els catàlegs… totes les fonts d’informació i referència Potenciació del gust per la lectura : mestres i bibliotecaris han de dur a terme tasques pròpies d’animació a la lectura com per exemple l’hora del conte, debats literaris, visites d’autors i il·lustradors, recomanació de llibres, exposicions de novetats, guies de lectura, assessorament als pares, etc. . 4

Manifesto IFLA/Unesco n n n La biblioteca escolar proporciona informació i idees que són fonamentals per tal de reeixir en la societat contemporània, basada en la informació i el coneixement. La biblioteca escolar dota els estudiants amb les eines que els permetran d'aprendre al llarg de tota la seva vida i desenvolupar la seva imaginació, fent possible així que esdevinguin ciutadans responsables. Missió de la biblioteca escolar La biblioteca escolar ofereix serveis d'aprenentatge, llibres i altres recursos a tots els membres de la comunitat escolar per tal que desenvolupin el pensament crític i utilitzin de manera eficaç la informació en qualsevol suport i format. Les biblioteques escolars estan lligades a l'àmplia xarxa de biblioteques i d'informació, d'acord amb els principis del "Manifest de l'Unesco sobre la biblioteca pública". 5

Personal n n n n revisar el mobiliari i estudiar possibles reparacions, renovacions o adaptacions reunir tots els materials dispersos per les aules, classificar-los i agrupar-los a la biblioteca central elaborar llistes de llibres per edats per repartir i orientar els professors exposar les novetats expurgar tots els materials deteriorats o obsolets iniciar un pla de formació d’usuaris fer préstecs periòdics de materials a les aules subscriure’s a alguna revista infantil i juvenil subscriure’s a una publicació professional destinada als mestres reunir-se amb el bibliotecari de la biblioteca pública per agrupar esforços i proposar activitats en comú explotar qualsevol esdeveniment per fer-ne una exposició organitzar adequadament la col·lecció automatitzar la biblioteca procurar un equilibri dels fons de ficció i de coneixements formar grups d’alumnes col·laboradors col·laborar en la recollida i distribució de material, ordenament al prestatge, col·locació de mobiliari, elaboració de cartells, folrat de llibres, decoració de la biblioteca, expositors. Col·laborar durant les Setmanes Culturals, en esdeveniments especials… 6

L’ESPAI DE LA BIBLIOTECA ESCOLAR (1) n n n ESPAI I MOBILIARI Accés fàcil Evitar llocs de pas sorollosos Normativa de seguretat Minusvàlids Proximitat amb les zones de producció Dimensions Nombre d’alumnes Fons documental Programa escolar Mides mínimes: grup-classe Recomanacions internacionals: 2/3 metres quadrats / punt de lectura n Espais mínims per a biblioteques escolars NOMBRE D’ALUMNES SALA DE LECTURA 1 – 250 93 m 2 251 – 500 186 m 2 500 279 m 2 n Arranjaments necessaris previs n n n Colors Il·luminació Terra DESPATXOS + MAGATZEM 51 m 2 65 m 2 79 m 2 7

L’ESPAI DE LA BIBLIOTECA ESCOLAR (2) ZONES n n n n n ZONA DE LECTURA RELAXADA Racó de lectura plaent Sensació d'aïllament Lectura individual i col·lectiva Espai delimitat Documents: col·locació i ordenació ZONA AUDIOVISUAL Espai aïllat Consulta individual i col·lectiva Requeriments tècnics Documents: col·locació i ordenació ZONA DE PUBLICACIONS PERIÒDIQUES Tipus de documents Col·locació i ordenació ZONA D’OBRES DE CONEIXEMENTS I REFERÈNCIA Tipus de documents Col·locació i ordenació Importància de la consulta 8

L’ESPAI DE LA BIBLIOTECA ESCOLAR (3) n n n ZONES DE LA BIBLIOTECA ESCOLAR ZONA DE FONS ESPECIAL Tipus de materials n ZONA DE COMUNICACIÓ Foment de la creativitat i l’intercanvi Proximitat amb l’entrada Espai de difusió n ZONA DE TREBALL n MAGATZEM n PRÉSTEC n n n 9

EL MOBILIARI (1) n n n Tria Alternança d’elements Ergonomia Mides recomanades EDAT NENS ALÇADA TAULA 3 a 5 anys 45 cm 5 a 7 anys 55 cm 7 a 9 anys 60 cm 9 a 11 anys 65 cm ALÇADA PRESTATGERIA 94 – 120 cm 106 – 137 cm 119 – 152 cm 132 – 167 cm CAMP VISIÓ 82 – 105 cm 94 – 118 cm 105 – 130 cm 114 – 140 cm Previsions de creixement Els llibres es col·locaran sobre les prestatgeries horitzontals, alternant-ho amb prestatges verticals per tal d’exposar algunes obres i que es vegi la portada. n Els dossiers documentals i altres documents elaborats pels alumnes s’ubicaran dins d’arxivadors o carpetes que en facilitin la consulta. n Les diapositives, cassets, CD i CD-ROM es col·locaran en capses de plàstic i fundes. n Les revistes es classificaran per anys, exposant-se el darrer número. n Les noves adquisicions s’exposaran en plafons mòbils per cridar l’atenció. 10

MOBILIARI (2) Material imprescindible: n n n n taules i cadires armaris amb prestatgeries per a llibres i audiovisuals moble expositor de novetats i altres exposicions ordinadors i impressora taula i cadira per al bibliotecari caixons per als àlbums infantils sofàs o butaques per a la lectura relaxada murals explicatius de la classificació del fons aguantallibres arxivadors per a catàlegs, dossiers, etc. tauló d’anuncis bústia de suggeriments revister 11

LA COL·LECCIÓ: selecció (1) n “Seleccionar és responsabilitzar-se”. Tasca pedagògica Responsabilitat de tota l’escola Selecció centralitzada / descentralitzada / intermitja? 5 característiques bàsiques : • equilibri • reflex del currículum • amplitud • integració de suports • recursos externs SELECCIÓ QUANTITATIVA “una col·lecció raonable de recursos impresos ha de comptar amb deu llibres per alumne, la biblioteca escolar més petita hauria de tenir almenys 2. 500 títols rellevants i actualitzats (…) almenys un 60% hauria de consistir en recursos d’informació” (Guidelines 2005) Proporció per alumne Proporció per suports Recomanacions internacionals (Guidelines 1990) ALUMNES COL. INICIAL INCREMENT ANUAL CREIXEMENT EN 10 ANYS 1 -100 1. 200 3. 900 101 – 200 2. 400 600 7. 800 201 – 300 3. 600 900 11. 700 301 – 400 4. 800 1. 200 15. 600 401 – 500 6. 000 1. 500 19. 500 515 6. 000 2. 250 26. 250 n Revisió periòdica del fons n n n n 12

LA COL·LECCIÓ: selecció (2) n n - n n n SELECCIÓ QUALITATIVA objectius de la biblioteca i del centre varietat qualitat del contiguts presentació actualització equilibri nivell intel·lectual pertinent nivell lingüístic adequat continguts no ofensius ni discriminatoris perdurabilitat dels materials relació qualitat/valor/preu materials audiovisuals i informàtics: possiblitats de consulta TIPUS DE DOCUMENTS llibres de ficció (atenció: no col·leccions senceres!) obres de referència obres de coneixements còmics diaris i revistes audiovisuals dossiers documentals elaborats per professors i alumnes material professional per als mestres obres sobre tècniques d’estudi materials diversos 13

LA COL·LECCIÓ: selecció (3) n n n n EINES DE SELECCIÓ Accés a tots els materials Fonts de participació Adquisició immediata Repertoris bibliogràfics Comitès de lectura Revistes especialitzaces Peticions dels lectors Crítiques a revistes i diaris Fires Catàlegs editorials Bases de dades Premis Visita a llibreries Visita a la biblioteca municipal Amb qui ho farem: Comissió de lectura, Peticions dels lectors 14

SEL. LECCIO I VALORACIÓ DE DOCUMENTS (1) n Aspectes generals a tenir en compte El contingut i el seu tractament ¨ Estructura interna Text i estil Aspectes visuals Aspectes materials ¨ Relació qualitat/valor/preu ¨ ¨ ¨ Obres de coneixements ¨ ¨ ¨ ¨ ¨ els documents electrònics estan cobrant un paper molt rellevant en aquest camp Presentació organitzada en diferents nivells Elements gràfics , esquemes, imatges Eines de consulta: sumaris, glossaris, introduccions Interès per a diferents nivells de lectura Lectures parcials no totals Col·leccions mono o multitemàtiques Poca producció pròpia, adaptacions i traduccions de obres estrangeres Poca producció en general 15

SEL. LECCIO I VALORACIÓ DE DOCUMENTS (2) Obres de ficció ¨La selecció és més subjectiva ¨Oferta molt àmplia. Clàssics de sempre i obres contemporànies. Pròpies i d’autors internacionals ¨Més textos narratius que poesia i teatre ¨Bona oferta d’àlbums, llibres jocs ¨Les indicacions de les editorials sobre l’edat són orientatives ¨Interessos dels lectors n Fins a 5 anys n De 6 a 8 n De 9 a 11 n 12 en endavant Audiovisuals ¨Requereixen una sèrie d'equips de reproducció ¨Contingut presentat de forma didàctica ¨La imatge ha de portar informació per ella mateixa ¨Ha de ser d’una durada de 30 minuts màxim 16

EL CIRCUIT DELS DOCUMENTS n n n n n Recepció Registre Segellat Catalogació Folrat Exposició Difusió Conservació Revisió 17

PROCESSOS PREVIS n Recepció n Diverses procedències Compra: comandes ¨ Donatiu: criteris d’acceptació ¨ Intercanvi ¨ n Comprovació n Registre d’entrada n n Dades a registrar Registre manual Registre automatitzat n Segellat n 18

CATALOGACIÓ n n n Definició: Descriure, indexar i classificar de la forma més acurada possible per tal de poder reconèixer el document i poder-lo recuperar d’una forma correcta i ràpida Documents que es cataloguen Aprofitar catalogacions ja fetes Passos fonamentals - descripció bibliogràfica - tria del punt d’accés: indexació - classificació Pautes internacionals. AACR ( Regles Angloamericanes de catalogació) 19

CATALOGACIÓ (1) DESCRIPCIÓ BIBLIOGRÀFICA n n Definició: descriurem el document per guardar totes les seves dades ( autor o autors, il. lustradors, títol, número edició, número de pàgines, col. lecció, ISBN, notes Pautes internacionals AACR Fonts d’informació ¨ Portada ¨ Part preliminars ¨ Colofó ¨ Fonts externes: bibliografies, catàlegs Llengua de descripció: la mateixa que la obra excepte zones de descripció física i les notes 20

FITXA PRINCIPAL D’UNA DESCRIPCIÓ BIBLIOGRÀFICA n Títol propi: informació complementària del títol / autor; segona menció de responsabilitat. - Número d’edició. - Lloc de publicació: Editorial, any. - Número de pàgines: menció d’il·lustració; dimensions. - (Col·lecció; número de la col·lecció). - Nota (-es). - Número normalitzat n Petita enciclopèdia dels animals / Stéphanie Ledu. - Barcelona: Cruïlla, 2005. - 123 p. : il. col. ; 22 cm. - ISBN: 84 -661 -0804 -1 n Fer escola des de la biblioteca / Jacint Creus. - Barcelona: La Llar del Llibre, 1989. - 154 p. : il. ; 18 cm. - (Quaderns d’escola; 8). - ISBN: 847279 -417 -2 21

Exemples descripció bibliogràfica n El Batec de la terra: volcans i terratrèmols / Montserrat Domingo; Manuel de Miró. - 2 a ed. Barcelona: Graó, 1990. - 63 p. : il. ; 19 cm. (Biblioteca de la classe; 18) n Lior / Núria Pradas. ; il. lustracions: Tha. - 7 a ed. Barcelona: Cruïlla, 1998. – 149 p. : il. ; 19 cm. - ( El vaixell de vapor; 67). - ISBN 84 -8286 -004 -6 22

CATALOGACIÓ (2) TRIA DELS PUNTS D’ACCÉS n Definició: informació per la qual s’espera que un document sigui cercat i rcuperat. n Tria: Indexarem les dades que vulguem recuperar: autor, títol, editorial, col·lecció, matèries…) després en el catàleg, aquestes dades es converteixen en punts d’accés al catàleg per recuperar el document. n Encapçalament principal: en principi, el punt d’accés principal de qualsevol document és l’AUTOR PERSONAL, l’AUTOR CORPORATIU o el TÍTOL en els casos d’obres d’autor desconegut o de més de tres autors. 23

CATALOGACIÓ (3) CLASSIFICACIÓ n Definició: Classificarem el document per poder ubicar-lo físicament a la prestatgeria (contes per edats i autors, coneixements per matèries i autors, …), atorgant-li un codi alfanumèric que anomenem “signatura”. Aquesta signatura s’imprimirà en una etiqueta blanca que enganxarem a la part inferior del llom de la coberta del document. n Llenguatge documental: A l’hora de classificar un document utilitzem un llenguatge documental que fa de pont entre dos llenguatges diferents: el documentalista i el de l’usuari. La millor manera d’unir aquests dos llenguatges és utilitzant una llista d’encapçalaments de matèries i la classificació decimal universal (CDU). n Llista d’Encapçalaments de Matèries en català n Thesaurus Classificació Decimal Classificació dels documents de ficció n n 24

ENCAPÇALAMENTS DE MATÈRIES n n Es tracta d’un llenguatge documental precoordinat i d’estructura combinatòria. La coordinació dels termes és prèvia a la consulta o recuperació de la informació. Conté una llista alfabètica de paraules o expressions que permeten representar els temes o matèries que tracta un document. Es compon d’encapçalaments i subencapçalaments que són termes normatius del llenguatge. L’encapçalament es compon d’una o diverses paraules que representen conceptes. Adopten diferents formes: n substantius simples (cançons) - substantius + adjectius (anatomia humana) - substantiu + preposició + substantiu (comunicació no verbal) - inversió de termes (lectura, gust per la) - frases fetes 25

ENCAPÇALAMENTS DE MATÈRIES (2) El subencapçalament és la paraula o paraules que acompanyen un n n encapçalament per formar un encapçalament compost i precisar o delimitar el concepte: - carn – indústria i comerç - matemàtica – didàctica - biblioteques – préstec La llista d’encapçalaments incorpora referències, subdivisions, notes explicatives… entre els termes per facilitar la coherència i aconseguir l’especificitat i el control terminològic. Les relacions entre encapçalaments i altres expressions s’expressen a través de: - referències “vegeu” que remeten els termes no acceptats als termes acceptats - educació bàsica vegeu: educació primària - referències “vegeu també” que remeten encapçalaments acceptats a altres encapçalaments també acceptats, ja siguin 26 més generals, més específics o relacionats

CLASSIFICACIÓ DECIMAL (1) n La Classificació Decimal Universal (CDU) fou ideada per un bibliotecari americà anomenat Melvin Dewey i la primera versió fou editada el 1876. Se’n fan constants revisions, i a Catalunya s’empra la versió de Jordi Rubió, la Classificació Decimal: adaptació per a les biblioteques catalanes. n n n Es caracteritza perquè divideix el conjunt dels coneixements humans en deu grups o classes: 0 Obres generals 1 Filosofia 2 Religió 3 Ciències socials 4 Llenguatge 5 Ciències exactes. Ciències naturals 6 Ciències aplicades. Tècniques 7 Belles Arts 8 Literatura 9 Història i geografia 27

n n n n Ordenades pel principi dels números decimals, permet que cada número sigui subdividit indefinidament per la successiva addició de xifres i així obtenir una divisió tan afinada com es vulgui sobre qualsevol tema. 6 Ciències aplicades. Tècniques 63 Agricultura 633 Conreus herbacis 633. 1 Cereals 633. 11 Blat Quan els números classificadors passen de tres xifres, s’usa el punt per facilitar-ne la lectura (633. 1) però no té cap valor per a l’ordenació de les xifres. L’ús de més o menys xifres correspondrà a la quantitat de documents que es tenen a la biblioteca sobre un tema. Per exemple, si es tenen pocs llibres de matemàtiques serà suficient emprar el 51 matemàtiques, però si se’n tenen molts, ens interessarà subdividir-los i agrupar-los a: 511 aritmètica, 512 àlgebra, 513 geometria… 28

CLASSIFICACIÓ DECIMAL (2) n n n n Una altra característica fonamental de la classificació decimal és que serveix per ordenar els llibres a les prestatgeries i oferir el lliure accés als documents d’una manera coherent i oberta a futures ampliacions. Els llibres s’ordenen seguint el que anomenem la signatura topogràfica o cota, que està formada pel número de la classificació decimal, complementat si cal amb les subdivisions i signes auxiliars corresponents, i les tres primeres lletres de l’encapçalament que hem triat seguint les Regles Angloamericanes de Catalogació. Aquesta signatura s’anota també físicament al llibre, al llom i a la portada i es la que marcarà la col·locació del document a la prestatgeria: començant d’esquerra a dreta i de dalt a baix, seguint primer la numeració i després les lletres i no oblidant que cal seguir criteris decimals. SÍ NO 2 2 27 4 32 6 323 27 323. 1 32 4 42 42 53 53 323 6 323. 1 29

CLASSIFICACIÓ DELS DOCUMENTS DE FICCIÓ n n n n n En el cas dels documents que no tenen matèria (contes, novel·les, etc. ) generalment no es classifiquen (excepte en el gènere: contes de terror, novel·la històrica, gegants – contes infantils…). La classificació decimal atorga un número per a tota la literatura infantil ( 087. 1). Per tal de diferenciar-la i, a la vegada, simplificar la signatura, es reserva aquest número per als estudis sobre literatura infantil, la història de la literatura infantil i les antologies de contes populars i llegendes de tradició oral. Per a la narrativa adreçada expressament als infants i joves es canvia el número 087. 1 per la lletra I d’infantil i JN per a la novel·la juvenil. Es diferencien també amb gomets de diferents colors. SIGNATURA GOMET A QUI VA ADREÇAT COM ÉS I 1 Blau marí Nens/es entre 0 i 6 anys Molta il·lustració i poc o gens de text I 2 Vermell Nens/es entre 7 i 9 anys Comença a tenir importància el text I 3 Verd Nens/nes entre 10 i 12 anys Predomina el text sobre la imatge JN Groc Nois/es entre 13 i 15 anys Tot el contingut és bàsicament text IC sense gomet Còmic infantil A continuació de la I, de la IC o del JN s’hi afegeix les tres primeres lletres del punt d’accés principal del document, per exemple: El llibre El Gegant més alt de Josep Maria Rius (adreçat a nens/es de 10 anys aprox. ) portaria la signatura I 3 Riu i un gomet verd a continuació. 30

LOCALITZACIÓ Seccions dins la biblioteca 3 LA SECCIÓ INFANTIL amb la lletra “ I “ al davant de la signatura de la classificació decimal CONTES. . . FINS A 7 ANYS CONTES DE 8 A 10 ANYS CONTES DE 11 A 13 ANYS CÒMICS INFANTILS 31

32

33

OBRES DE FICCIÓ C Còmics adults JN Novel·les juvenils (a partir de 14 anys) N Novel·les (pictogrames propis) 34

FOLRAT, EXPOSICIÓ I CONSERVACIÓ DELS DOCUMENTS n n n Folrat (en el cas dels llibres) ¨ Es tracta de protegir els materials per assegurar-ne la perdurabilitat. La tècnica més utilitzada és el plàstic transparent. Es una tècnica lenta que poden fer els mateixos alumnes. Exposició ¨ Cal exposar les noves adquisicions i un cop ha passat un temps (un mes, un trimestre) col·locar-los directament al lloc que els pertoqui en la prestatgeria. Revisions periòdiques i baixes dels documents ¨ Un cop l’any cal fer una bona revisió del fons n Localitzar documents en mal estat físic n Llibres obsolets n desapareguts n desordenats ¨ Procés a seguir: laboriós però agraït Cal seguir el catàleg topogràfic i repassar tots els documents segons la seva localització a les prestatgeries, sense tenir en compte els documents deixats en préstec o donats de baixa 35

ESPORGAR DOCUMENTS: CRITERIS GENERALS n n Els centres escolars tendeixen a conservar tot el que tenen o el que els arriba per diferents vies (ofertes editorials, donatius de les administracions, donatius de les famílies, etc. ) perquè els ha costat molt obtenirho i perquè sovint es tenen pocs recursos. Aquesta casuística fa que hi hagi col·leccions de documents, en molts casos, inapropiats i obsolets. La biblioteca escolar no ha de ser una biblioteca de conservació sinó que s’ha de rejovenir i actualitzar constantment. Per què s’han de treure alguns documents de la biblioteca? • Per actualitzar la informació dels diversos fons documentals · Per millorar l’aspecte general i fer més atractiva la biblioteca · Per avaluar i equilibrar les matèries de coneixements i els fons de ficció Criteris generals per iniciar l’esporgada de documents que cal treure de la biblioteca: ¨ Documents duplicats ¨ Documents malmesos (lloms desenganxats, fulls solts, etc. ) ¨ Documents obsolets (informació antiquada, any d’edició, etc. ) ¨ Documents poc atractius (impressió, color del paper, il·lustracions, etc. ) i que s’han tornat a reeditar amb criteris actuals ¨ Documents poc adequats a les edats i nivells de l’escola n (Ed. primària: el fons de novel·la juvenil de quan hi havia el cursos de 7è i 8è. Ed. secundària: el fons infantil de biblioteques heretades) n Documents que no s’han usat mai ni per consulta ni per préstec (Acostuma a passar amb els donatius de llibres que fan les famílies: bricolatge, enciclopèdies, llibres de geografia i història, etc. ) 36

ESPORGAR DOCUMENTS: FONS DE REFERÈNCIA n n n És especialment important que la biblioteca del centre educatiu tingui en compte aquest fons, faci una selecció molt acurada i una revisió periòdica de: enciclopèdies generals, enciclopèdies temàtiques, diccionaris enciclopèdics, diccionaris especialitzats, guies, anuaris, atles, etc. Pel que fa a les enciclopèdies generals, tant si són en suport paper com electrònic, cal que parem esment en: ¨ Qualitat i fiabilitat de la publicació. ¨ Any de publicació i actualitzacions. Caldria subscriure’s a les actualitzacions. ¨ Pertinença de les entrades. Sobretot tenint en compte el nivell de l’alumnat del centre. No es poden tenir les mateixes enciclopèdies generals en un centre de primària que en un centre de secundària, perquè el nivell de comprensió de l’alumnat és diferent. ¨ Adequació del suport gràfic i de les il·lustracions. Pel que fa a les enciclopèdies temàtiques: ¨ Hi ha temes com història, geografia, matemàtica, informàtica, etc. , que han variat molt amb el pas dels anys. Si tenim en compte que molts exemplars d’història d’Espanya i universal, o bé de geografia, actualment en les biblioteques, són dels anys 70 i 80, ens adonarem que el tractament dels temes és obsolet. Exemple: podem comprovar-ho en alguns dels volums de les enciclopèdies Ulisses de l’editorial Ulisses i El món del saber de l’editorial Abadia de Montserrat. ¨ La ciència i la tècnica també avança molt. Les informacions per antigues poden ser errònies i cal substituir-les per altres que estiguin al dia i d’acord amb els avenços científics. Caldria analitzar l’adequació de les entrades i la qualitat del suport gràfic. 37

ESPORGAR DOCUMENTS: DICCIONARIS, ATLAS n Diccionaris de llengua: ¨ La biblioteca hauria de ser especialment sensible a disposar de diccionaris actualitzats i posteriors a 1999. ¨ Ed. primària: no s’hauria de guardar a la biblioteca més d’un exemplar de cada diccionari que es treballa al centre, a més dels corresponents diccionaris normatius de cada llengua que s’estudia. ¨ Ed. secundària: seria necessari disposar d’un ampli ventall de diccionaris dels que hi ha al mercat, a més dels corresponents diccionaris normatius de cada llengua. n Diccionaris especialitzats: ¨ Ed. secundària: cal fer revisió dels diccionaris de matemàtiques, informàtica, etc. i de les diferents professions per adquirir els més recents. Aquest fons hauria de tenir una actualització sovintejada. n Atlas: ¨ Cal llençar els atlas geogràfics i històrics anteriors a la nova organització del món. 38

ESPORGAR DOCUMENTS: FONS D’IMAGINACIÓ (1) Cal treure: n n n Duplicats (en algun cas es poden deixar 2 exemplars). Tots els documents malmesos. Quan aquests documents tinguin una gran qualitat i/o siguin d’ús habitual entre els lectors i lectores, caldrà substituir-los per exemplars nous. En el cas d’àlbums i/o llibres il·lustrats de gran qualitat, cal veure si es poden reparar si no es troben en el mercat : Un exemple clar serien els àlbums de Babar, els àlbums Oh! i Ah! o bé el magnífic àlbum Un conte sense cap ni peus, publicats per MSV. Quan sigui gran seré papa Noël, d’Ediciones B, etc. En el cas de pop-up, desplegables, llibres amb llengüetes, etc. –que acostumen a ser impresos un sol cop--, cal mirar de substituir-los per uns altres, ja que les editorials van publicant sovint documents d’aquesta mena, cada cop més atractius. És necessari comprovar que es puguin manipular amb facilitat abans d’adquirir-los. Documents poc atractius. 39

ESPORGAR DOCUMENTS: FONS D’IMAGINACIÓ (2) · Determinarem la data límit amb el professorat del centre. Però, com a criteri general, decidirem treure del lliure accés els llibres publicats els anys 60, tenint en compte la seva presentació física, la il·lustració en blanc i negre, la mida de la lletra, el tipus de paper, etc. · Documents que no són adequats a les edats i als nivells del centre: n Ed. primària: cal fer una tria dels llibres que formaven l’apartat JN (novel·la juvenil) per conservar els que són adients per als lectors i lectores de cicle superior i fer una donació dels altres a un centre de secundària. Ed. primària: s’ha de fer una revisió de l’apartat Literatura (el 8 de la CDU) i conservar només alguns exemplars de poesia i teatre. La resta, o bé passar-la a secundària o fer una donació a entitats que admetin aquests fons. Ed. secundària: de manera progressiva, cal substituir les novel·les, antologies de poesia i obres de teatre, publicades en col·leccions de butxaca durant els anys 70 i 80, - especialment les obres d’autors clàssics de la literatura catalana, castellana i universal -, reeditades ara en noves col·leccions que presenten més blancs, una lletra més clara i un paper de més qualitat. n n 40

ESPORGAR DOCUMENTS: FONS DE CONEIXEMENTS Cal treure · Documents malmesos. Si són interessants, mirar de substituir-los. · Documents obsolets. La informació que aportaven els documents publicats els anys 70 i 80, en molts casos, ha estat superada (ciència, informàtica, formació professional, història i geografia). En uns altres casos, la manera de presentar-la és diferent, tant pel que fa a la forma –tipus de lletra, disposició de la informació dins la pàgina--, com al contingut –informació més detallada i eficient, amb exemplificacions i dibuixos i/o fotografies que l’acompanyen, gràfiques, plànols, etc. Caldrà revisar, doncs, els documents entrats abans dels anys 90. Per exemple la col·lecció “Atlas” d’anatomia, botànica, geologia, física, química, etc. , de l’editorial Jover, publicats els anys 70, han quedat obsolets. Documents que no són adequats a les edats i nivells de l’alumnat del centre. n n Documents duplicats. Els llibres de coneixements duplicats es valoraran segons el fons de cada escola i la seva utilització. Documents poc fiables quant a la informació que contenen (traduccions que no tenen en compte la nostra realitat, textos amb dades incorrectes i/o faltes d’ortografia) 41

ESPORGAR DOCUMENTS: FONS DE PUBLICACIONS PERIÒDIQUES n n Revistes pedagògiques i especialitzades: Llençar les revistes que ja no es publiquen La biblioteca escolar no té necessitat de conservar les revistes que no siguin de l’any en curs. Com a molt, es guardaran les revistes dels últims 2 anys (a menys, és clar, que s’hagi tingut la previsió de fer el buidat dels articles que siguin d’interès per a l’escola). ¨ La informació de les revistes és la que caduca amb més rapidesa i, en cas que es necessiti, sempre es pot acudir a les biblioteques de conservació. Es pot conservar algun número solt perquè conté un monogràfic que interessa per treballar algun projecte. En aquest cas, formarà part del Fons efímer. En el cas de que la biblioteca del centre, especialment de secundària, estigui subscrita a alguna revista científica o literària, s’hauria de decidir quin criteri és el més adient, sobretot si els articles es consulten habitualment. Revistes infantils i juvenils: Els criteris esmentats es podrien fer servir per a totes les revistes, llevat que, si la biblioteca les rep, conservi relligades revistes com “Cavall fort”, “Tretzevents”, etc. Les altres, conservar-les, per anys, en arxivadors i llençar-les a mesura que es facin malbé. 42

ESPORGAR DOCUMENTS: LLIBRES DE TEXT, FONS ESCOLAR LLIBRES DE TEXT Guardar els actuals, sense fer cap altre tractament que segellar-los. En el cas que el contingut sigui de gran interès (ciències naturals, socials o literatura), poden formar part del fons de coneixements Els llibres de text d’altres anys: o bé s’utilitzen a les classes per treballar projectes o bé es revisen per veure si alguna làmina es pot retallar per formar part del Fons efímer. ¨ n • FONS ESCOLAR Seleccionar els treballs i projectes confeccionats per l’alumnat i fer una tria dels que tinguin més qualitat per guardar-los en arxivadors i/o carpetes i classificades per temes Guardar la revista escolar per cursos. Guardar revistes, diaris, llibres, documents audiovisuals que continguin informació sobre la història del centre educatiu, curs rere curs i classificades per temes. Conservar fotografies i diapositives del centre en àlbums i organitzades per cursos i temes. Conservar algun llibre de coneixements o d’imaginació que ha tingut un gran interès educatiu en algun moment de la història del centre. ¨ • • • 43

ESPORGAR DOCUMENTS: VARIS MATERIALS n VÍDEOS i DIAPOSITIVES Eliminar els dels sistemes anteriors al VHS (a menys que es tinguin els aparells per reproduir-los) Prescindir dels vídeos publicitaris que no tinguin informació amb un contingut interessant per a l’escola. Llençar les cintes en mal estat, els DVD i CD i ratllats… Llençar les diapositives en mal estat i poc clares. Fer una selecció de les diapositives de manera que es puguin agrupar per temes. n LÀMINES I MAPES Llençar els mapes que estiguin vells i siguin anteriors a la nova organització del món. n n n FONS EFÍMER Revisar i actualitzar les carpetes amb la documentació que té una informació obsoleta tant pel text com per la imatge. 44

ESPORGAR DOCUMENTS: QUÈ FEM AMB ELS DOCUMENTS QUE DONEM DE BAIXA? n n n Substitució Substituir aquells documents imprescindibles per altres col·leccions millors i de més qualitat. Intercanvi Canviar documents amb altres centres de primària o secundària que els puguin fer servir perquè són apropiats per les seves edats Reparar Si el document és de molt interès es pot pensar en portar-lo a enquadernar. Històric Aquells documents que puguin tenir interès per la història de l’educació i per l’evolució de la literatura infantil i juvenil es poden cedir a la Biblioteca Xavier Benguerel de la Vila Olímpica de Barcelona. Centre especialitzat en Literatura Infantil i Juvenil. Admeten llibres d’imaginació escrits o il·lustrats per autors o il·lustradors catalans, que estiguin en bon estat i que no tinguin per triplicat Donació Per fer donació de llibres hi ha les següents adreces d’interès: Ø Servei d’Afers Penitenciaris del Departament de Justícia. Telèfon 93 214 01 00 ¨ Presó Model. C/ Entença 155. Telèfon: 93 430 02 16 Biblioteca del Centre de Joves de Barcelona Telèfon: 93 274 25 68. Càritas C/ Cristòfol de Moura, 128. Telèfon: 93 303 41 00 Fundació Engrunes C/ Temple, 13 -15. Telèfon: 93 255 21 46 Venda a pes Portar-los al drapaire Recollida selectiva Contactar amb els serveis de recollida de cada població 45

COL·LABORACIÓ AMB LA BIBLIOTECA PÚBLICA DEL MUNICIPI Les biblioteques públiques poden col·laborar amb les biblioteques escolars en temes com ara: Ø recomanacions bibliogràfiques d’obres de tot tipus (ficció, coneixements, referència, vídeos educatius…) Ø elaboració de dossiers temàtics, guies de pàgines web útils per a diferents nivells Ø selecció de recursos electrònics sobre centres d’interès o temàtiques concretes Ø sessions de formació sobre l’ús de recursos d’informació (formació d’usuaris en les TIC a diferents nivells) Ø assessorament als professors responsables de les biblioteques escolars sobre l’organització de la biblioteca Ø préstecs de lots de documents segons demanda (per temes, edats…) Ø cessió d’un espai de la biblioteca a hores convingudes per treballar amb el professor i els seus alumnes en la recerca bibliogràfica i documental Ø visites escolars a les biblioteques Ø Compartir normatives, senyalització Les biblioteques escolars poden: Ø Ø facilitar informació a la biblioteca pública sobre els temes concrets que treballaran els diferents nivells, amb la finalitat que la biblioteca pública pugui disposar d’ells establir formes de treball comunes per preparar activitats de foment de la lectura, tallers, serveis dirigits a pares i mares, etc. buscar fórmules comunes per al màrqueting dels serveis bibliotecaris per nens i joves, cooperant en la creació de pàgines web (fent enllaços entre les biblioteques), difonent l’agenda d’activitats de les biblioteques públiques, col·laborant en la revista escolar… intercanviar experiències, buscar noves fórmules per estimular l’aprenentatge de l’ús dels recursos d’informació La biblioteca escolar té els recursos bàsics per desenvolupar el currículum escolar i al mateix temps l’escola els ha de mostrar com utilitzar els recursos informatius i documentals necessaris per cada nivell d’aprenentatge. Per la seva part, la biblioteca pública, més gran i millor dotada, serveix com a ampliació i complement d’aquests 46 coneixements, proporcionant una més gran diversitat informativa i documental.

BIBLIOGRAFIA RECOMANADA Ø La Biblioteca a l’escola i l’escola a la biblioteca: una relació de futur. Vilafranca del Penedès: [s. n. ], 1999 (estudi de la situació de les biblioteques escolars de Vilafranca del Penedès a finals dels 90) Ø La Biblioteca escolar, un derecho irrenunciable. Madrid: Asociación Española de Amigos del Libro Infantil y Juvenil, 1998 (diferents articles sobre teoria, selecció de fons, formació d’usuaris, dinamització de la lectura i experiències) Ø Ø Ø CENTELLES, Jaume. La Biblioteca, el cor de l’escola. Barcelona: Rosa Sensat, 2005 (experiències de la biblioteca escolar de Sant Josep-El Pi de l’Hospitalet, molt útil per preparar activitats de dinamització de la lectura a la biblioteca) CREUS, Jacint. Fer escola des de la biblioteca. Barcelona: La Llar del llibre, 1989. (llibre molt antic però interessant per veure el tractament tècnic i les activitats que es feien durant els anys 70 i 80 a les biblioteques escolars) JORDI, Catherine. Guía práctica de la biblioteca escolar. Madrid: Fundación Germán Sánchez Ruipérez, 1998. (model francès de la BCD, biblioteca centre de documentació, molt útil per organitzar l’obertura d’una nova biblioteca ja que dóna molta importància a la distribució dels espais) LAGE FERNÁNDEZ, Juan José. Animar a leer desde la biblioteca. Madrid: CCS, 2005 (consells pràctics per organitzar i dinamitzar una biblioteca escolar) La nova biblioteca escolar. Barcelona: Rosa Sensat, 1999. (recull d’articles especialment interessants sobre el tractament tècnic dels documents, sobretot quant a la catalogació) Ø Reflexions sobre la biblioteca escolar. Xavier Blanch… et al. Grup Bibliomèdia de la FMRPC. Barcelona: Rosa Sensat, 2002 (articles de mestres, bibliotecaris, llibreters, escriptors… sobre el paper de la biblioteca escolar en l’ensenyament, en la societat. etc. ) Ø SARTO, Montserrat. Animación a la lectura con nuevas estrategias. Madrid: SM, 1998 (77 activitats d’animació a la lectura molt útils per a biblioteques escolars) 47

INSTITUCIONS I ADRECES D’INTERÈS n n n n n L’Amic de Paper L’IBBY L’OEPLI Consell Català del Llibre per a Infants i Joves Associació de Mestres Rosa Sensat Fundación Germán Sánchez Ruipérez Col·legi de Bibliotecaris i Documentalistes Bescolar Bibliomèdia. . . 48

Webs d’interès n n n n IFLA/UNESCO (2000). Manifest de la biblioteca escolar [en línia]. <http: //www. ifla. org/VII/s 11/pubs/mani-c. htm > [Consulta: 10. 09. 2006] IFLA/UNESCO (2002). Directrius IFLA/UNESCO per a la biblioteca escolar. Barcelona: Col·legi de Bibliotecaris. Documentalistes de Catalunya, Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, 2005. També disponible a: <http: //www. cobdc. org/publica/directrius/index. html> [Consulta: 10. 09. 2006] Sistema bibliotecari de Catalunya. Llei 4/1993. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Disponible a: <http: //cultura. gencat. es/biblio/sistema. htm>[Consulta: 10. 09. 2006] Bibliomedia (2005). La biblioteca mediateca. D'infantil a secundària. Proposta de treball. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat. També disponible a: <http: //gbiblio. pangea. org/Llibre_Biblioteques. pdf >[Consulta: 10. 09. 2006] La biblioteca escolar: selecció de recursos bibliogràfics i electrònics (2002). Biblioteca Rosa Sensat. També disponible a: <http: //www. rosasensat. org/biblioteca/6 bib_29. htm>[Consulta: 10. 09. 2006] Blanch, Xavier; Cela, Jaume (2002). Reflexions sobre la biblioteca escolar. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat. Calderón Peñuela, Marisol (2005). Àgora: La biblioteca a l'ensenyament secundari. Una proposta pràctica. Disponible a: <http: //www. xtec. es/sgfp/llicencies/200405/memories/892 m. pdf>[Consulta: 10. 09. 2006] Camacho Espinosa, José Antonio (2004). La biblioteca escolar en España: pasado, presente. . . y un modelo para el futuro. Madrid: Ediciones de la Torre. Cómo organizar una biblioteca escolar : aspectos técnicos y pedagógicos (1999). Pamplona: Gobierno de Navarra. Dep. de Educación y Cultura. Bibliotecas escolares. Serie Azul, 2 També disponible a: <http: //www. pnte. cfnavarra. es/publicaciones/pdf/blitz 2_cas. pdf> [Consulta: 10. 09. 2006] Coronas, Mariano (2000). La biblioteca escolar: un espacio para leer, escribir y aprender. Pamplona: Gobierno de Navarra. Dep. de Educación y Cultura. Bibliotecas escolares. Serie verde, 1. També disponible a: <http: //www. pnte. cfnavarra. es/publicaciones/pdf/blitz 3 -eus. pdf>[Consuta: 10. 09. 2006] García Guerreo, José (1999). La biblioteca escolar un recurso imprescindible [en línia]. Junta de Andalucia. Consejeria de Educación y Ciencia. Disponible a: <http: //www. juntadeandalucia. es/averroes/bibliotecaescolar/media/docum/labibliotecaescolar. pdf>[Consulta: 10. 09. 2006] García Guerrero, José (2001). "La biblioteca escolar. Por su pausada integración en la práctica en el currículo". Educación y Biblioteca, núm. 125, p. 49 -56. Madrid. També disponible a: <http: //www. juntadeandalucia. es/averroes/~sptmalaga/m 45 b 102/media/docum/FD 09 Pausada. pdf>[Consulta: 10. 09. 2006] Lisón, Assumpció (coord. ) (1999). La nova biblioteca escolar. Barcelona: Edicions 62. Llibres a l’abast, 342. Marzal, Miguel Angel (2005). La biblioteca escolar como centro de recursos para el aprendizaje [en línia]. V Congreso Internacional virtual de educación. Ciber. Educa. Disponible a: 49 <http: //doteine. uc 3 m. es/docs/cuevascerverocive. pdf> [Consulta: 10. 09. 2006]