OPTATIVA DINFORMTICA Sistema informtic Processador de textos Full

  • Slides: 50
Download presentation
OPTATIVA D'INFORMÀTICA Sistema informàtic ➔Processador de textos ➔Full de càlcul ➔Base de dades ➔Programes

OPTATIVA D'INFORMÀTICA Sistema informàtic ➔Processador de textos ➔Full de càlcul ➔Base de dades ➔Programes de presentació de la informació ➔Disseny de pàgines web ➔

SISTEMA INFORMÀTIC • FUNCIONAMENT DEL SISTEMA INFORMÀTIC • MAQUINARI (HARDWARE) – UNITAT CENTRAL –

SISTEMA INFORMÀTIC • FUNCIONAMENT DEL SISTEMA INFORMÀTIC • MAQUINARI (HARDWARE) – UNITAT CENTRAL – PERIFÈRICS Ø MEMÒRIES Ø PLACA BASE, TARGES, PORTS I BUSOS • PROGRAMARI (SOFTWARE)

SISTEMA INFORMÀTIC Un sistema informàtic és el conjunt d'elements que ens cal tenir per

SISTEMA INFORMÀTIC Un sistema informàtic és el conjunt d'elements que ens cal tenir per utilitzar aplicacions informàtiques.

ESQUEMA DE FUNCIONAMENT ENTRADA D’INFORMACIÓ PERIFÈRICS (Teclat, ratolí, …) PROCESSAMENT DE LA INFORMACIÓ CPU

ESQUEMA DE FUNCIONAMENT ENTRADA D’INFORMACIÓ PERIFÈRICS (Teclat, ratolí, …) PROCESSAMENT DE LA INFORMACIÓ CPU SORTIDA DE LA INFORMACIÓ I OBTENCIÓ DE RESULTATS PERIFÈRICS (Monitor, impressora, …)

COMPONENTS DEL SISTEMA INFORMÀTIC • MAQUINARI Part física ( podem veure i tocar). •

COMPONENTS DEL SISTEMA INFORMÀTIC • MAQUINARI Part física ( podem veure i tocar). • PROGRAMARI Són el conjunt de programes, instruccions o dades que necessita l’ordinador per funcionar.

COMPONENTS DEL MAQUINARI • • Unitat Central = “Cervell”, es processa l’informació Perifèrics =

COMPONENTS DEL MAQUINARI • • Unitat Central = “Cervell”, es processa l’informació Perifèrics = Dispositius per rebre o transmetre informació. Ø Memòries = Suports d’emmagatzematge d’informació Ø PLACA BASE, TARGES, PORTS I BUSOS

FONT D’ALIMENTACIÓ UNITAT CENTRAL Placa Base : on es connecten els components del sistema

FONT D’ALIMENTACIÓ UNITAT CENTRAL Placa Base : on es connecten els components del sistema MEMÒRIA INTERNA RAM (lectura ii escriptura) ROM (només de de lectura) MEMÒRIA EXTERNA PERIFÈRICS DE SORTIDA PERIFÈRICS D’ENTRADA CPU : : (Central Processing Unit) Cervell que processa tota la la informació. • • Unitat aritmètica lógica (ALU) • • Unitat de de control (UC) • • Registres interns

FUNCIONAMENT DEL PROCESSADOR • 1. La unitat de Control llegeix en la memòria les

FUNCIONAMENT DEL PROCESSADOR • 1. La unitat de Control llegeix en la memòria les instruccions dels programes • 2. Pren les dades de la memòria o dels perifèrics • 3. Utilitza la ALU per fer càlculs • 4. Retorna el resultat de les operacions a la memòria o perifèrics. Tota aquesta informació circula en forma de 0 i 1.

El Microprocessador CPU Unitat Central de Processament • • • Unitat de control: Estableix

El Microprocessador CPU Unitat Central de Processament • • • Unitat de control: Estableix la freqüència de treball i controla tot el sistema. ALU (Unitat aritmeticològica): Desenvolupa les operacions aritmètiques i lògiques Registre acumulador: S’hi duen a terme totes les operacions del microprocessador que usen 2 operands Registre d’adreces de memòria o memòria intermèdia (buffer): Guarda els registres generals d’adreces i és l’encarregat de comunicar-se amb la memòria. Registre d’instruccions: S’hi guarda el codi d’operació de la instrucció, que serveix per a governar el sistema de temporització i control a través del descodificador d’instruccions. Registre temporal: Està associat a la unitat aritmeticològica i serveix per guardar temporalment un dels operands. Tots aquests blocs estan units per busos, que duen els senyals a cadascun dels blocs. Hi ha el bus d’adreces, el de dades i el de control.

Microprocessador II Ports d’entrada i sortida (E/S) Permet l’entrada i la sortida d’informació digital

Microprocessador II Ports d’entrada i sortida (E/S) Permet l’entrada i la sortida d’informació digital del microprocessador. Poden ser: • Ports paral. lels: totes les dades es transmeten alhora. • Ports sèrie: Les dades circulen l’una darrere l’altre.

Memòries Dispositius on s’emmagatzema la informació, de manera que el sistema se’n pot servir

Memòries Dispositius on s’emmagatzema la informació, de manera que el sistema se’n pot servir en qualsevol instant. Les memòries més conegudes emmagatzemen informació binària S’han dissenyat molts sistemes canviant el medi físic de suport la tecnologia de fabricació Per millorar algunes de les prestacions • Capacitat d’emmagatzematge de dades • Velocitat de transferència de dades entre el sistema i la memòria • La disminució del consum, el volum, i el cost

Com es mesura la memòria? • La unitat bàsica de mesurament de la memòria

Com es mesura la memòria? • La unitat bàsica de mesurament de la memòria és el bit • Els sistemes comercials utilitzen senyals binaris codificats El més usat és el codi ASCII, on cada senyal s’identifica per una combinació de 8 bits (byte). • Com que treballem en 2 estats (0 i 1), la capacitat de memòria ve donada per potències de 2

Com es mesura la memòria? (II) • • • 1 bit = és un

Com es mesura la memòria? (II) • • • 1 bit = és un 0 o bé un 1. 1 byte = 23 bits = 8 bits (ex: 0000) 1 k. B = 210 bytes = 1024 Bytes 1 MB = 220 bytes = 1024 k. B 1 GB = 230 bytes = 1024 MB Per emmagatzemar una lletra necessitem un byte com a mínim. Practica amb l’activitat “Sistema binari”: http: //clic. xtec. net/db/act_ca. jsp? id=3259

Paràmetres que caracteritzen les memòries • VOLATILITAT: Possibilitat de perdre la informació emmagatzemada com

Paràmetres que caracteritzen les memòries • VOLATILITAT: Possibilitat de perdre la informació emmagatzemada com a conseqüència d’una tallada d’alimentació elèctrica. No es produeix en les memòries magnètiques però sí en les semiconductores. • TEMPS D’ESCRIPTURA, DE LECTURA, D’ACCÉS, DE CICLE • VELOCITAT DE TRANSFERÈNCIA: Velocitat a la que la memòria accepta les informacions (bits/s) • CAPACITAT: Nº de bytes que pot emmagatzemar. • DENSITAT D’INFORMACIÓ: Nº bytes emmagatzemats per unitat de volum físic de la memòria • DIRECCIONAMENT: És la manera concreta d’accedir a la informació de la memòria

Memòries Segons la seva localització Tipus Memòria Descripció INTERNA RAM Random Acces Memory, memòria

Memòries Segons la seva localització Tipus Memòria Descripció INTERNA RAM Random Acces Memory, memòria d’escriptura i lectura, és volàtil, es perd quan tanquem l’ordinador. ROM Read only memory, memòria només de lectura. No és volàtil i és molt important perquè inclou ordres de funcionament. Discs durs i flexibles Flexibles: Són els coneguts disquets, fàcil transport i cost, tenen una capacitat de 1, 4 MB. Durs: Són una part permanent de l’ordinador i emmagatzemen gran quantitat d’informació que es pot recuperar ràpidament. EXTERNA CD-ROM DVD Són com els CD de música però també emmagatzemen imatges, textos i emmagatzemen unes 650 o 700 MB, molta més que els disquets. Són físicament com els CD-ROM, però amb una capacitat molt més elevada que aquest, entre 4 i 17 GB.

Memòries Segons la tecnologia emprada • Semiconductores (fabricades amb semiconductors): RAM, ROM, PROM, EEPROM,

Memòries Segons la tecnologia emprada • Semiconductores (fabricades amb semiconductors): RAM, ROM, PROM, EEPROM, FLASH. . . • Magnètiques: disc dur, disquet, . . . • Òptiques: CD-Rom, DVD

Memòria RAM • RAM = Random Access Memory (Memòria d’accés aleatori) • Memòria d’escriptura

Memòria RAM • RAM = Random Access Memory (Memòria d’accés aleatori) • Memòria d’escriptura i lectura, volàtil (es perd quan tanquem l’ordinador). • S’utilitza per a guardar les dades que es van generant en l’execució del programa • Les Memòries d’accés aleatori són aquelles en les quals cada una de les seves cel. les d’emmagatzematge d’informació pot ser extreta i llegida de manera directa. Per a qualsevol operació, sigui de lectura o d’escriptura, cal conèixer l’adreça de la cèl. lula en què es vol efectuar l’operació. • Búfer: zona de la memòria RAM reservada per emmagatzemar dades de forma temporal mentre no son transferides (entre l’àrea de dades d’una aplicació i un dispositiu d’entrada i sortida, per exemple). Amplificador/Descodificador Matriu de cèl. lules de memòria Amplificador de sortida i de d’adreces Memòria, on s’emmagatzemen i lectura/escriptura Per accedir a qualsevol posició s’escriuen les dades que ens Per una banda, ens permet preparar la memòria per de la memòria. interessen. a llegir o per a escriure, i per l’altra, adaptar els RAM nivells de funcionament de la memòria a l’exterior.

Memòries només de lectura • Són les que permeten la lectura, però no l’escriptura,

Memòries només de lectura • Són les que permeten la lectura, però no l’escriptura, de les dades emmagatzemades. • També són d’accés aleatori com les RAM, però a diferència d’aquestes, l’accés a la memòria només permet la lectura de dades i l’amplificador de sortida només adapta els nivells de funcionament a l’exterior. • S’utilitza per a guardar les instruccions que es vol que executi el microprocessador.

Memòries només de lectura II Memòries ROM = Read Only Memory (Memòria només de

Memòries només de lectura II Memòries ROM = Read Only Memory (Memòria només de lectura) Són memòries de contingut permanent, ja que estan programades pel fabricant. No es poden modificar. Memòries PROM = Programmable Read Only Memory (Memòria Programable només de lectura) El fabricant proporciona una memòria i l’usuari hi introdueix la informació que vol. Un cop fet, ja no podrà modificar-se mai més.

Memòries només de lectura III Memòries RPROM o EPROM RPROM = Reprogrammable Read Only

Memòries només de lectura III Memòries RPROM o EPROM RPROM = Reprogrammable Read Only Memory EPROM = Erasable Programmable Read Only Memory Són memòries reprogramables només de lectura o bé memòries programables només de lectura que es poden esborrar. Si el procediment d’esborrament és elèctric, s’anomenen EEPROM. Memòries FLASH Són memòries ROM que es poden enregistrar i borrar però de manera molt més ràpida que les EEPROM.

BIOS • La interacció entre el hardware d’entrada i el de sortida és controlada

BIOS • La interacció entre el hardware d’entrada i el de sortida és controlada pel software anomenat BIOS. • La BIOS (Basic Input Output System, Sistema bàsic d’entrada/sortida) és una memòria ROM, EPROM o FLASH-Ram que conté les rutines de més baix nivell que fan possible que l’ordinador arrenqui, controlant el teclat, el disc dur i la disquetera permet passar el control al sistema operatiu. • La BIOS s’ajuda de la memòria CMOS (feta amb la tecnologia CMOS), que emmagatzema les dades de configuració de l’ordinador (discs durs instal·lats, nº i tipus de disqueteres, data i hora, …i altres paràmetres necessaris pel funcionament correcte de l’ordinador. • Totes les plaques mare solen portar una pila tipus botó que alimenta aquesta memòria i evita que es perdin les dades que conté quan apaguem l’ordinador.

Memòries de massa o perifèriques Disc Dur • El disc dur és una superfície

Memòries de massa o perifèriques Disc Dur • El disc dur és una superfície magnètica on s’enregistra la informació per mitjà d’un capçal de lectura/escriptura que interacciona amb aquesta superfície. El procés d’enregistrament consisteix en la imantació de les partícules metàl. liques existents en la superfície del disc. • El disc dur gira permanentment a una velocitat de 3600 rpm (els d’alta velocitat a 7200 rpm). El capçal plana a una distància de 0, 25 μ de la superfície, però sense arribar a fregar-la. • Al disc dur és on hi ha els programes i les dades, és la zona de treball de l’ordinador. És molt més lent que el processador o la RAM.

Disc dur Paràmetres: • Capacitat: Mesurada en Gbytes. • Temps d’accés: Ens indica la

Disc dur Paràmetres: • Capacitat: Mesurada en Gbytes. • Temps d’accés: Ens indica la velocitat per accedir de manera aleatòria a qualsevol sector del disc. • Velocitat de Transferència de dades: Directament relacionada amb la velocitat màxima que admet l’interfície (en Mbytes/s) • Velocitat de Rotació: Mesurada en rpm. Oscil·la entre les 3. 600 i les 7. 200 rpm. • Caché de disc: La memòria caché implementada en el disc és important, però més que la quantitat és important la manera en que s’organitza.

clúster • <<En almacenamiento de datos, cantidad mínima de espacio en disco que se

clúster • <<En almacenamiento de datos, cantidad mínima de espacio en disco que se puede asignar a un archivo. Todos los sistemas de archivos que utiliza Windows organizan los discos duros en clústeres, que están formados por uno o varios sectores contiguos. Cuanto menor sea el tamaño del clúster, más eficaz será el almacenamiento de la información en disco. Si no se especifica ningún tamaño de clúster durante el formato, Windows elegirá valores predeterminados en función del tamaño del volumen. Estos valores predeterminados se seleccionan para reducir la cantidad de espacio perdido y la cantidad de fragmentación del volumen. Un clúster recibe también el nombre de unidad de asignación. >>

Memòries de massa o perifèriques II Disquet • El disquet és un suport magnètic

Memòries de massa o perifèriques II Disquet • El disquet és un suport magnètic de baixa capacitat d’emmagatzematge que pot ser transportat fàcilment d’un sistema a un altre. • El disquet de 3, 5 té una capacitat d’emmagatzematge de 1, 44 Mb. El principi de funcionament i el procés de lectura i escriptura són semblants als del disc dur.

Disquetera • Han existit dos formats físics estàndard, el de 5 1/4 i el

Disquetera • Han existit dos formats físics estàndard, el de 5 1/4 i el de 3 1/2. • En el format de 5 1/4, l’IBM PC original només tenia unitats de 160 Kb (només aprofitaven una cara dels disquets). Després van venir les unitats de doble cara, amb una capacitat de 360 Kb. (DD o doble densitat), i més tard, la unitat d’alta densitat (HD) de 1, 2 Mb. • En el format de 3 1/2 van fabricar les de 720 Kb. (DD o doble densitat) i les de 1, 44 Mb. (HD o alta densitat) que son les que encara podem trobar. • El model de 2, 88 Mb. (EHD o Extra alta densitat), no va tenir èxit.

Memòries de massa o perifèriques III ZIP • Les unitats de zip o removibles,

Memòries de massa o perifèriques III ZIP • Les unitats de zip o removibles, són unitats de lectura/escriptura amb un suport magnètic de dades comparable als anteriors. Tenen una capacitat d’emmagatzematge d’uns 100 Mb. Se solen connectar al port paral. lel i tenen velocitats d’accés similars al disc dur. Discos Òptics • Els discos òptics són una conseqüència directa de l’aplicació del làser en aquest camp. La lectura es duu a terme mitjançant un feix de làser, sense contacte directe amb el capçal, i per tant amb menor risc de perdre la informació. N’hi ha diversos tipus, però els més coneguts són els CD-ROM (Compact Disc Read Only Memory), els CD-RW (Reescrivibles) i els DVD. Llapis de memòria Targes de memòria

Discos òptics • CD-R Disc compacte gravable. Les dades es poden copiar al CD

Discos òptics • CD-R Disc compacte gravable. Les dades es poden copiar al CD en més d’una ocasió; però no es poden esborrar. • CD-RW Disc compacte regravable. Les dades es poden copiar al CD en més d’una ocasió i es poden esborrar. • CD-R Printable La cara superior conté una capa especial sobre la qual es pot imprimir. • Disc de vídeo digital (DVD) Un DVD té la mateixa aparença que un disc CD-ROM, però té una capacitat d’emmagatzematge més gran. • Exemples d’altres variants: – DVD-R Verbatim: utilitzen el polímer de gravació patentat Metal AZO. (com els CD-R Data. Life. Plus “blaus“). El Metal Azo és un material fort que proporciona estabilitat de gravació i vida de l’arxiu. Compatibilitat de gravació amb els làsers d’onda més curta i els de més alta potència necessaris per gravar suports DVD a altes velocitats. – Verbatim DVD+R Doble Capa 8, 5 GB: Permet emmagatzemar 4, 5 GB a cada una de les dues capes del disc. – Verbatim Disc DVD+RW 4 x: El DVD-Vídeo pregravat (Disc Digital Versàtil) pot emmagatzemar fins 4. 7 GB d’informació (més de 2 hores de vídeo digital d’alta qualitat) en un disc de 12 cms d’una sola cara (mida CD).

TARGES Controlen el funcionament de: a) b) c) Monitor (tarja gràfica) Comunicacions ( tarja

TARGES Controlen el funcionament de: a) b) c) Monitor (tarja gràfica) Comunicacions ( tarja de xarxa o mòdem) Produeixen so (tarja de so) Una vegada instal·lades ofereixen connexions a l’exterior.

TARGES GRÀFIQUES • També anomenades adaptador de vídeo, són targes d’expansió que es connecten

TARGES GRÀFIQUES • També anomenades adaptador de vídeo, són targes d’expansió que es connecten a un PC per proporcionar funcions de presentació. Les característiques de presentació d’un equipo depenen tant dels circuits lògics (subministrats en l’adaptador de vídeo) como del monitor. Cada adaptador sol oferir el mode text i gràfic. Alguns monitors ofereixen diverses resolucions pels modes de text i gràfic. • Actualment totes les targes de vídeo son gràfiques i inclouen acceleració per hardware, es a dir, tenen “xips" especialitzats que s’encarreguen de processar la informació rebuda des del bus i interpretar-la per generar formes, efectes, textures, que d’una altra manera no serien possibles o de pitjor qualitat, o col·lapsarien l’ordinador i el bus. • Les targes acceleradores 3 D només serveixen per jocs i programes de disseny gràfic 3 D que estiguin preparats per aprofitar-les. Si habitualment treballem amb programes ofimàtics tipus "Office", no n’obtindrem cap benefici. • Memòria: En les targes 2 D, la quantitat de memòria influeix en la resolució i el número de colors que la tarja és capaç de reproduir.

TARGES DE SO • Creative Labs i les targes Sound Blaster ha marcat l’estàndard

TARGES DE SO • Creative Labs i les targes Sound Blaster ha marcat l’estàndard de so. Per una tarja que no sigui d’aquesta marca, si volem executar tot tipus de software, és important comprovar que sigui SB compatible. • Si admet "full duplex" (admet "gravar" i "reproduir" a la vegada, o sigui que pot processar un senyal d’entrada i un de sortida a la vegada). Amb els programes de videoconferència tipus "Microsoft Net. Meeting" ens permet mantenir una conversa (la tarja es comporta com un telèfon), i ens deixa sentir la veu de l’altra persona encara que en aquest moment estiguem parlant nosaltres. • Si suporta "MIDI“ (l’estàndard en la comunicació d’instruments musicals electrònics). • La memòria s’utilitza per emmagatzemar els sons reals en la tarja, i així la reproducció hi guanya molt en fidelitat. A més memòria, més instruments podrà emmagatzemar i s’obtindrà més qualitat.

códec • <<Hardware que puede convertir señales de audio o vídeo de formato analógico

códec • <<Hardware que puede convertir señales de audio o vídeo de formato analógico a digital y viceversa (codificador y descodificador); hardware o software que puede comprimir y descomprimir datos de audio o vídeo (compresión y descompresión); o la combinación de codificador, descodificador, compresión y descompresión. Normalmente, un códec comprime datos digitales sin comprimir para que ocupen menos memoria. >>

ESTRUCTURA INTERNA DEL PC = LA UNITAT CENTRAL

ESTRUCTURA INTERNA DEL PC = LA UNITAT CENTRAL

PORTS I • PS/2 : port per ratolins i teclats • USB: Ha aparegut

PORTS I • PS/2 : port per ratolins i teclats • USB: Ha aparegut fa poc, transmet molt ràpidament. Per ratolins teclats, impressores… • Port sèrie: Té 9 pins normalment per teclats, mòdems, transferència bit • Port paral. lel: Té 25 pins, normalment es fa servir en impressores, i transmet els bits simultàniament

PORTS II • Port VGA : Port per monitors en color que han anat

PORTS II • Port VGA : Port per monitors en color que han anat evolucionant, tenen 15 pins. • Tarja de so : Connexions per altaveus, micròfons … • Ports d’infrarojos: per comunicar mòbils, PDA. . .

BUS • Línia de comunicació que s’utilitza per transferir dades entre els components d’un

BUS • Línia de comunicació que s’utilitza per transferir dades entre els components d’un equip. Bàsicament, els busos permeten compartir dades als diversos components del sistema. Per exemple, els busos connecten el microprocessador amb les unitats de disc, la memòria i els ports d’entrada i sortida. • És l’autopista de les dades dins del PC ja que comunica tots els components de l’ordinador amb el microprocessador. • El bus es controla des de la CPU. • bus serie universal (USB): Bus extern compatible amb instal·lacions Plug and Play. Amb l’USB, pot connectar i desconnectar dispositius sense reiniciar l’equip. Pot utilitzar un sol port USB per connectar fins a 127 dispositius perifèrics, como altaveus, telèfons, unitats de CD-ROM, joysticks, teclats, escànners i càmeres. . .

PERIFÈRICS Els perifèrics són el conjunt de dispositius que permeten la comunicació d’un equip

PERIFÈRICS Els perifèrics són el conjunt de dispositius que permeten la comunicació d’un equip informàtic amb l’exterior. • Perifèrics d’entrada : serveixen per introduir dades a l’ordinador a) b) c) d) • Ratolí = Permet fer operacions de manera ràpida Micròfon = Per introduir informació sonora a l’ordinador Escànner = Per digitalitzar imatges Perifèrics de sortida : transmeten a l’exterior a) b) c) • Teclat = Permet introduir textos i instruccions Monitor = visualitzem la informació Impressores = imprimeixen textos o imatges en paper (tinta o làser) Altaveus = Permeten escoltar sons. Perifèrics d’entrada/sortida: poden introduir dades a l’ordinador o transmetre-les d’aquest cap a l’exterior. a) Unitats de disc = disqueteres, disc dur, cd-rom, dvd, … b) Módem = permet rebre i enviar informació en un equip a través d’una línia telefònica.

TECLAT • Perifèric d’entrada per excelència , ja que ens possibilita la comunicació directa

TECLAT • Perifèric d’entrada per excelència , ja que ens possibilita la comunicació directa amb el nostre sistema. • Grups de tecles: a) b) c) d) e) • Tecles de funció : F 1, F 2… Tecles de caràcter alfanumèrics : lletres, números i signes de puntuació. Desplaçament i situació Bloc numèric : Bloc de números de la dreta. Funcions multimèdia i d’accés ràpid a opcions de windows i comunicacions. Connexió: a) Normalment es connecta al port PS/2 o al USB (universal serial bus) on la transmissió de dades és més ràpida. b) Sense fils: comunicació sense cables, transmeten per infrarojos o radiofreqüència ( fan falta dos dispositius : emissor i receptor).

RATOLÍ • Perifèric d’entrada que ens permet fer operacions de manera ràpida. Quan el

RATOLÍ • Perifèric d’entrada que ens permet fer operacions de manera ràpida. Quan el desplacem el cursor es desplaça per la pantalla. • Tipus: bola, òptics, touchpad, trsckball. . . Poden ser amb fils o sense fils • Té botons que es premen per accedir a funcions de l’ordinador (seleccionar, menú contextual, rodeta per a desplaçar-se pels documents o pel zoom. . . ). Es poden configurar des del Tauler de Control. • Connexió: PS/2, USB, Mòdul de transmissió de dades per infrarojos o radiofreqüència (cal el dispositiu emissor i el receptor)

ESCÀNNER • Digitalitza textos o imatges que inicialment es troben impresos per posteriorment processar-los

ESCÀNNER • Digitalitza textos o imatges que inicialment es troben impresos per posteriorment processar-los o modificar-los amb l’ordinador. • Tipus: de mà, de barra i rodets, de sobretaula, amb una àrea d’escànner DIN A 4 i/o DIN A 3. • Alguns poden incloure accessoris: – Alimentador automàtic de fulls – Adaptador de diapositives, negatius i/o transparències • Podem connectar-los als ports sèrie, paral. lel, USB. . . • El tipus de sensor captador (element encarregat de captar i adaptar les imatges originals) ens definirà la tecnologia i qualitat de l’escànner • Resolució: en ppp (punts per polzada) que capta el sensor (a més punts millor imatge).

MONITOR I • Permet que visualitzem la feina que realitzem a l’ordinador. • Connexió

MONITOR I • Permet que visualitzem la feina que realitzem a l’ordinador. • Connexió a la tarja gràfica del sistema. • La qualitat del monitor ha de ser la mateixa que la de la tarja gràfica. • Dos tipus : a) TCR : tubs de raigs catòdics (com les pantalles de televisor) b) LCD : pantalla de cristall líquid (ordinadors portàtils o de pantalla plana)

Monitor II Característiques Unitat Observacions Mida de la pantalla Polsades Es mesura en polsades

Monitor II Característiques Unitat Observacions Mida de la pantalla Polsades Es mesura en polsades la diagonal de la pantalla, 14”, 15”, 17”… Resolució Pixels Dues xifres 800 x 600, la primera xifra són els punts en horitzontal i la segona els verticals, total 480. 000 pixels, com més pixels més resolució. Freqüència de refrescament Hz Nombre de vegades que la tarjeta gràfica redibuixa la imatge, si es baixa la pantalla parpegella. Entrellaçat/no entrellaçat -- Quan es redibuixa la imatge l’entrellaçat fa primer les línies senars i després les parells, l’altre totes línies en cada passada és més nítid.

Monitor III CARACTERÍSTIQUES/OSD OBSERVACIONS Geometria Rectitud i paral·lelisme de les línies del monitor tenint

Monitor III CARACTERÍSTIQUES/OSD OBSERVACIONS Geometria Rectitud i paral·lelisme de les línies del monitor tenint com a referència els costats del display. Convergència Forma d’alineació dels colors. Es solen produir desenfocaments entre línies que canvien de color. Contrast i brillantor Si en té poc, no veurem bé els colors foscos. Si en té massa, veurem malament els colors clars. Focus Una figura s’ha de veure igual al centre que prop dels marges. Si no és així, el focus està mal calibrat. Color La visió dels colors purs en tota la pantalla definirà un bon monitor (si el blanc, que és una mescla dels 3 colors bàsics, es veu pur) Efecte Moare Només als monitors de TRC. Són les deformacions i distorsions d’imatge degudes al tub de raigs catòdics.

Monitor III • Tub de Raig Catòdics. Des de la part posterior es projecta

Monitor III • Tub de Raig Catòdics. Des de la part posterior es projecta un feix d’electrons, aquest recorrerà tota la pantalla ( recoberta d’un material luminiscent – fòsfor - ) des de l’extrem esquerra superior fins l’inferior dret, dibuixant punt a punt de forma cíclica a una freqüència adequada per que no pugin percebre pampallugues ni talls d’imatges. Avui en dia les pantalles tenen uns filtres que ajuden a visualitzar millor les imatges, així com a reduir les radiacions, etc.

Monitor IV • Pantalla de cristall líquid (LCD) Usos: en rellotges digitals, en molts

Monitor IV • Pantalla de cristall líquid (LCD) Usos: en rellotges digitals, en molts equips portàtils. . . Les pantalles LCD utilitzen dues làmines de material polaritzador amb una solució de cristall líquid entre elles. Quan la corrent elèctrica passa a través del líquid, els cristalls s’alineen de forma que la llum no pot travessarlos. Per tant, cada cristall és com una persiana, que deixa passar la llum o la bloqueja.

IMPRESSORES I • Perifèrics de sortida que ens presenten la informació escrita, impresa, en

IMPRESSORES I • Perifèrics de sortida que ens presenten la informació escrita, impresa, en paper. • Tipus : a) b) c) D’impacte Injecció de tinta Làser PLOTTER Així doncs, entendrem que un plotter dibuixa ( traça ) no imprimeix, ja que tradueix la informació digital d’un dibuix vectorial ( generalment ) a moviment mecànics del capçal traçador. Aquest equips tenen la seva màxima aplicació en els camps de CAD – DAO ( Disseny Assistit per Ordinador ).

Impressores II Característiques Unitat Observacions Velocitat Ppm Se sol mesurar per les pàgines que

Impressores II Característiques Unitat Observacions Velocitat Ppm Se sol mesurar per les pàgines que imprimeixen per minut Resolució Ppp Punts per polsada quadrada (2, 54 cm 2) Memòria intermèdia Kb Petita memòria on les impressores guarden els treballs que l’ordinador ordena imprimir Connexions -- Es connecten al port paral·lel normalment.

MÓDEM • Usos: Internet i fax, tot i que també pot utilitzar-se com a

MÓDEM • Usos: Internet i fax, tot i que també pot utilitzar-se com a contestador automàtic, centraleta o connexió a la xarxa local. • Els módems s’utilitzen amb línies analògiques, ja que la seva funció principal és la de modular-demodular, o sigui convertir el senyal digital de l’ordinador i en senyal elèctric i a la inversa. • Velocitat màxima: L’estàndard està a 56 Kbps (Kilobits per segon). Funcionament assimètric: aquesta és la velocitat de “baixada” (per l’enviament de dades és de 33, 6 Kbps). Dependrà de la companyia telefònica i del módem de l’altre costat de la línia. • Suport de funcions de FAX • Control d’errors i compressió de dades • Memòria de tipus flash que ens permeti l’actualització del “firmware”. • Extern o intern

Introducción a la tecnología inalámbrica Bluetooth (Informació extreta de l’Ajuda de Windows XP) •

Introducción a la tecnología inalámbrica Bluetooth (Informació extreta de l’Ajuda de Windows XP) • La tecnología inalámbrica Bluetooth se ha diseñado para reemplazar los cables entre los dispositivos, como las impresoras, teclados y mouse (ratones). La tecnología inalámbrica Bluetooth opera en una distancia corta. Los dispositivos Bluetooth usan radiotransmisión, que permite que los equipos, teléfonos móviles, impresoras, teclados, mouse y otros dispositivos se comuniquen entre sí sin cables. • La tecnología inalámbrica Bluetooth tiene varios usos, como son, entre otros: • Crear una conexión inalámbrica a Internet a través de un teléfono móvil o servidor de módem. • Transferir archivos entre equipos o entre un equipo y otro dispositivo. • Imprimir en una impresora inalámbrica Bluetooth. • Usar un teclado y un mouse inalámbricos Bluetooth. • Unirse a una red de área personal (PAN) • Sincronizar un asistente digital personal (PDA) con un equipo u otro dispositivo mediante tecnología inalámbrica Bluetooth. • La velocidad de transferencia de datos para la tecnología inalámbrica Bluetooth puede llegar a los 700 kilobits (Kbps) por segundo. La velocidad de transferencia de datos puede variar dependiendo del dispositivo o de factores del entorno. Un dispositivo Bluetooth puede transmitir a través de las paredes, los bolsillos o los maletines. • Los dispositivos Bluetooth transmiten en la radiofrecuencia de 2, 4 gigahercios (GHz). El uso de dispositivos que transmiten en esa frecuencia podría no ser apropiado o no permitirse en ciertas ubicaciones, como hospitales o aviones. Si se encuentra en una área sensible y desea usar un equipo o dispositivo con tecnología inalámbrica Bluetooth, consulte al personal para asegurarse de que puede hacerlo.

Webs d’interès • Jordianweb (té un apartat dedicat a la Informàtica al Batxillerat) http:

Webs d’interès • Jordianweb (té un apartat dedicat a la Informàtica al Batxillerat) http: //www. xtec. es/~jjordan/web. htm • Cursos TIC http: //www. xtec. net/formaciotic/curstele/index. htm • Programari en català http: //www. softcatala. org/ • Programari lliure http: //www. xtec. net/~jrosell 3/programari_lliure/ • Zona clic (hi ha un cercador d'activitats http: //clic. xtec. net/ca/index. htm • Videoteca digital http: //www. xtec. es/videoteca/ • Muds bàsiques sobre el maquinari i el programari http: //www. edu 365. com/eso/muds/tecnologia/index. htm#