ODA LA PTRIA Bonaventura Carles Aribau Renaixena S

ODA LA PÀTRIA Bonaventura Carles Aribau

Renaixença S. XIX: En la renaixença hi predominava els sentiments , la exaltació patriòtica i els temes històrics. • Bonaventura Carles Aribau (1798 -1862) • Fou un escriptor , polític i economista. • Fundador de la Societat Filosòfica de Catalunya • El 1820 s'uneix a la revolució liberal. • Es considera l'iniciador de la renaixença. • El 1826 treballa a Madrid per a en Gaspar de Remisa • Oda a la pàtria fou publicada a la revista El vapor el 1

Oda a la pàtria El poema és el més important dels que va escriu circumstancial. Fou ajudat per Renart i Arús per al poema a peti Després de la seva publicació tingué un gran èxit tant per liberals com conservadors. En el poema hi es citat el llimosí , que avui en d dialecte occità. El tema general del poema és l'enyor de la pàtria llengua , l'estructura del tema es distribueix en • Les dues primeres estrofes parlen de l'enyor de • Les tres següents obre la llengua • L'última li fa homenatge al seu patró

Pláume encara p Que ompliren l´u La llengua d´aqu Defenguéren llur � Consta : • 6 octaves reials • 8 versos cada, alexandrins ( 6+ 6) amb hemistiquis masculins. • Rima consonant i l'estructura creuada següent: ABBA ACCA- DEED DFFD - GHHG GIIG - JKKJ JLLJ - MBBM MNNM - OPPO OQQO • Mateixa rima en les posicions: 1/4/5/8 de cada octava A Déu siau, turons, // per sempre á Déu siau; A O serras desiguals, que allí en la patria mia B Dels nuvols é del cel de lluny vos distingia B Muyra, muyra Per estrany Que al pensar e Ni cull del m � Per lo repos etern, per lo color mes blau. A Adéu tú, vell Montseny, que dés ton alt palau, A Com guarda vigilant cubert de boyra é neu, B Guaytats per un forat la tomba del Jueu, B E al mitg del mar immens la mallorquina nau. A � Jo ton superbe front coneixia llavors, D Com coneixer pogués lo front de mos parents; C Coneixia també lo só de los torrents. C Com la veu de ma mare, ó de mon fill los plors. D � En llem Quant del m En llemo E cántic � � Mes arrancat després per fals perseguidors Ja no conech ni sent com en millors vegadas: Axi d´arbre migrat á terras apartadas Son gust perden los fruits, é son perfum las flors. ¿ Qué val que m´haja tret una enganyosa sort A veurer de mes prop las torres de Castella, Si'l cant dels trovadors no sent la mia orella, Ni desperta en mon pit un generos recort ? � Si quant m En llemosi E ma boca Puix surten Ix, doncs, pe � Que puga l'h Oh llengua a Que em torne � Ix, e crida Cessarà d E passe pe Als propi �

Conclusió : EL poema és un gran exponent de la ideologia renaixentista. És el primer poema culte. La pàtria, la fe, la llengua, l'amor a la mare i als fills, resumeixen la identita catalana. FIGURES RETÒRIQES: Hipèrbole: el poema en si és una exageració , marcada per les int invocacions. Metàfora : Els turons de serres desiguals(metàfora de Montserrat) Alt palau(metàfora del Montseny) La tomba del jueu i la mallorquina nau ( es refereix a Montjuïc i la Comparació: "Axi d´arbre migrat á terras apartadas Son gust perden los fruits, é son perfum las flors. " Paral·lelisme: " A Déu siau, turons, per sempre á Déu siau " lo repos etern, per lo color mes blau " Metonímia : Les torres de castella són una metonímia de to espanyola.