OBSERVEM ELS PAISATGES Unitat 9 QU S UN

OBSERVEM ELS PAISATGES Unitat 9

QUÈ ÉS UN PAISATGE Un paisatge és tot l’espai que veiem al nostre voltant. En un paisatge distingim elements naturals i elements artificials. Els elements naturals són les muntanyes, els rius, la vegetació. Els paisatges que només tenen elements naturals s’anomenen paisatges naturals. Els elements artificials són els que han fet les persones com els ports o els camps de conreu. Els paisatges que tenen elements artificials s’anomenen paisatges transformats. La forma que té un paisatge s’anomena relleu i és diferent segons si som a la muntanya, a la plana o a la costa.

Paisatges d’interior Estan allunyats del mar i poden ser de muntanya o de plana. Muntanya Plana

Paisatge de muntanya Als paisatges de muntanya hi ha muntanyes, valls i pobles petits. Les muntanyes són terrenys elevats i amb pendents. Les valls són els terrenys plans entre muntanyes. Parts d’una muntanya: Peu És la part més baixa de la muntanya. Cim És la part més alta. Vessant o falda És el terrenys que va des del peu fins al cim.

Les muntanyes poden estar aïllades o agrupades. Un grup de muntanyes alineades formen una serra. Diverses serres pròximes formen una serralada. Entre una muntanya i una altra hi ha les valls.

La vida a la muntanya Els pobles són petits i acostumen a situar-se a les valls. Les persones es dediquen a tenir cura del bestiar que s’alimenta de l’herba que creix als vessants. Cada vegada més treballen en el turisme.

Les carreteres són estretes i amb corbes. Es poden fer túnels a les muntanyes perquè hi puguin passar les vies de tren o les carreteres. Altres vegades es construeixen ponts.

El paisatge de plana Als paisatges de plana hi ha unes grans extensions de terreny pla. Hi ha molts pobles i camps de correu.

Les planes poden ser: Altiplans. Són planes que estan més elevades que les terres del voltant. Depressions. Són planes situades a menor altura que les terres del voltant. La vegetació de les planes està formada principalment per arbustos i arbres que es troben a prop dels rius.

La vida a les planes Els paisatges de plana estan molt transformats per les persones. Hi ha molts camps de conreu perquè en els terrenys plans és més fàcil cultivar-hi. La vegetació no és tan abundant com a les muntanyes. Hi ha més pobles, fàbriques, aeroports. . . Hi ha moltes carreteres i vies de ferrocarril que comuniquen les localitats. Són rectes i amb pocs pendents.

Als paisatges de plana hi podem trobar: Turons o puigs. Petites elevacions de terreny. Erms. Són terrenys plans, més alts que les terres del voltant i amb poca vegetació. Camps. Terrenys menys elevats que els erms. Hi ha conreus i hi sol passar algun riu. Hortes. Són les zones més properes al riu.

El paisatge de muntanya i de plana

Paisatges de costa Els paisatges de costa són els paisatges banyats pel mar o que hi són propers. La costa pot ser alta o baixa. A la costa alta hi trobem penyasegats que són terrenys alts i rocosos. A la costa baixa hi ha les platges, terrenys plans de sorra o pedres.

La costa té formes molt variades: Cap. És una part de la terra que entra al mar. Badia. És una entrada del mar a la terra. Quan és molt gran es diu golf. Península. És un terreny envoltat d’aigua per tots els costats menys per un, anomenat istme. Illa. Terra envoltada d’aigua per tots els costats. Arxipèlag. Grup d’illes properes.

Paisatge de costa

La vida a la costa A la costa hi viuen moltes persones en pobles i ciutats. Els pobles i ciutats reben molts turistes.

Els paisatge de costa s’ha modificat molt. S’hi ha edificat molts hotels i apartaments. S’hi ha construït carreteres i ponts. S’hi ha construït ports pesquers i ports per vaixells de passatgers.

Els rius. Com són. Els rius són corrents d’aigua que corren sense parar. Neixen a les muntanyes, baixen cap a les terres més planes i finalment, desemboquen en un altre riu o al mar. Els rius que desemboquen en altres rius es diuen afluents. El terreny enfonsat per on corren les aigües d’un riu s’anomena llit. La quantitat d’aigua que porta un riu és el cabal.

El curs d’un riu El recorregut que fa el riu des del naixement a les muntanyes, fins a la desembocadura al mar, s’anomena curs.

En el curs d’un riu es diferencien tres zones: Curs alt: el riu és estret i poc profund. Porta poca aigua i va a gran velocitat perquè el terreny fa pendent. Curs mitjà: el riu s’eixampla i corre per la plana. Duu més aigua i la velocitat disminueix. Es formen corbes que s’anomenen meandres. Curs baix: el riu corre lentament cap a la desembocadura. El llit és més ample i porta molta aigua.

Curs d’un riu

Les ribes dels rius A les ribes dels rius hi creixen moltes plantes i arbres. Aquesta vegetació forma el bosc de ribera. A les terres planes i pròximes als rius, moltes vegades s’ha substituït el bosc de ribera per camps de conreu.

Els llacs A més a més dels mars i els rius, també trobem aigua als llacs i als embassaments. Llacs. Són masses d’aigua dolça envoltades de terra. Quan tenen una mida petita s’anomenen llacunes.

Els embassaments Per acumular les aigües dels rius es construeixen els embassaments. Es fan al curs mig del riu. L’aigua dels embassaments es fa servir per beure, cuinar, regar els camps de conreu, . . . També s’utilitza per produir energia elèctrica. als rius i als llacs s’hi poden practicar esports com la pesca o el piragüisme.

Les localitats Les persones vivim en localitats. Les localitats és un conjunt d’edificis organitzats per carrers on hi viuen les persones. Les persones que viuen en una població són els seus habitants. Tots els habitants d’una localitat formen la seva població. Hi ha dos tipus de localitats: els pobles i les ciutats.

Com són els pobles Són localitats petites. Els edificis acostumen a tenir poca alçada i els carrers curts i estrets. Hi ha poca població, hi viuen poques persones. Moltes persones es dediquen a feines relacionades amb la natura. També hi ha persones que es dediquen al turisme i al comerç.

Pobles de muntanya A les muntanyes, els pobles són petits i solen estar situats als vessants i a les valls. Les cases tenen parets gruixudes per protegir-se del fred i la calor, i teulades inclinades perquè rellisqui la neu. Les persones es dediquen a l’agricultura i la ramaderia.

Pobles de plana A les planes els pobles solen ser més grans que a les muntanyes. El terreny és més pla, els carrers rectes i les carreteres més amples i amb menys revolts.

Pobles de costa A la costa hi ha pobles en terrenys elevats, a prop dels penya-segats i també hi ha pobles amb platges. Molts pobles de costa tenen un port. Moltes persones es dediquen a la pesca.

Les ciutats La major part de la població de Catalunya viu en ciutats. Els edificis i els carrers són alts. A més d’habitatges, hi ha edificis d’oficines, museus, escoles, . . . Els carrers normalment són amples. Els habitants de les ciutats treballen principalment en les industries i els serveis, com els comerços i les oficines.

Parts d’una ciutat Les ciutats es divideixen en barris: el centre històric, l’eixample i la perifèria.

Parts d’una ciutat El barri històric. o centre És la zona més antiga de la ciutat. Els carrers són estrets. Concentra els monuments principals. Els barris eixamples. antic moderns o Són els barris que envolten el centre. Els carrers són amples i rectes. Els barris de la perifèria. Són els barris que hi ha al voltant dels eixamples. Hi ha zones residencials, centres comercials i fàbriques, que formen polígons industrials.

Plànol Del centre de T E R R A S S a