Mitologia Grega Deessa Persfone Persfone dea de les

Mitologia Grega. Deessa Persèfone.

Persèfone, dea de les estacions de l’any. Nom grec: Persèfone. Quan Persèfone era jove s'anomenava Core que significa «donzella» . Nom romà: Prosèrpina Atributs: Se sol representar com una noia jove amb un ram de narcisos a la mà, una magrana o asseguda en un tron de fusta (com a reina dels Inferns) o també al costat d'Hades, dalt d'un carro tirat per quatre cavalls negres.

Caràcter: Era jove, alegre i innocent estimava la seva mare però tenia moltes ganes de fer-se gran i enamorar-se. Era bona filla i bona esposa. Genealogia: filla de Zeus i de Demèter Poder: Persèfone tenia el poder de fer passar els vius al regne dels morts només tallant-se un cabell

La seva història: Hades, déu del món subterrani, estava enamorat d'ella i un dia que Persèfone va sortir a recollir flors, Hades la va raptar per convertir-la en la seva esposa. Quan Demèter es va adonar que la seva filla havia desaparegut, es va posar a buscar-la arreu del món durant nou dies i nou nits, però no la va trobar. Al final va demanar ajuda a Zeus, que li va explicar el que havia passat i que Persèfone ja no era una donzella sinó l'esposa d'Hades. Això va fer enrabiar Demèter i, com que era la deessa de la fertilitat de la terra, va prohibir que les plantes creixessin i aviat tot el món va ser un desert. Al final, Zeus va ordenar a Hades que retornés Persèfone a la seva mare, però això ja no era possible perquè, mentre Persèfone havia estat als Inferns, havia menjat sis grans d'una magrana i tot aquell que provava l'aliment dels morts ja no podia abandonar aquell món. Però com que Persèfone només havia menjat sis grans, es va acordar que podria passar 6 mesos de l'any al món dels vius i l'altra meitat de l'any al món dels morts.

Marina Caimel Vilà 3 r ESO C. Clàssica