Metodologies Qualitatives de la Recerca Carles Feixa Max

  • Slides: 33
Download presentation
Metodologies Qualitatives de la Recerca Carles Feixa

Metodologies Qualitatives de la Recerca Carles Feixa

Max Weber, La metodología de las ciencias sociales La metodología solamente puede ofrecernos una

Max Weber, La metodología de las ciencias sociales La metodología solamente puede ofrecernos una comprensión reflexiva de los procedimientos cuyo valor se ha demostrado a través de la práctica, elevándolos al nivel de una conciencia explícita; ya no es la precondición de un trabajo intelectual fructífero, del mismo modo que el conocimiento de la anatomía no es precondición de un correcto caminar.

Introducción De la cantidad a la calidad De la representación al significado Del materialismo

Introducción De la cantidad a la calidad De la representación al significado Del materialismo al humanismo Del positivismo a la reflexividad Del empirismo a la hermenéutica

La investigación social como develadora de opacidades (Orozco & González, 2011) Inputs CAJA NEGRA

La investigación social como develadora de opacidades (Orozco & González, 2011) Inputs CAJA NEGRA Outputs

Método científico versus Método hermenéutico Método Científico: hechos regularidades causalidad objectividad predicción Método Hermenéutico:

Método científico versus Método hermenéutico Método Científico: hechos regularidades causalidad objectividad predicción Método Hermenéutico: Interpretación Irregularidades Interacción subjectividad sorpresa

Etic vs Emic Etic: Hechos observables, punto de vista objetivo Emic: Interpretaciones nativas, punto

Etic vs Emic Etic: Hechos observables, punto de vista objetivo Emic: Interpretaciones nativas, punto de vista subjetivo

Burawoy (1998) Modelos, Métodos, Técnicas Models: presupositions and principles for producing science (positive vs

Burawoy (1998) Modelos, Métodos, Técnicas Models: presupositions and principles for producing science (positive vs reflexive) Methods: rules for orienting the reseach (survey research vs extended case study) Techniches: procedures for collecting data (participant observation vs interview)

Buroway (1998): 2 models of science Positive science (Compte): � The external world can

Buroway (1998): 2 models of science Positive science (Compte): � The external world can be constructed as separete from and incommensurable with those we study Reflexive science (Bourdieu & Waquant 1992) � Recognizing our own place in within the disciplinary field enable sus to objectify our relation to those we study What is an impediment for Positivism (context and dialogue) is the basis for an alternative model of science (Reflexivity)

4 Methods of Social Science Techniques Models of Science Positive Reflexive Interview Survey Res.

4 Methods of Social Science Techniques Models of Science Positive Reflexive Interview Survey Res. Clinical Res. PO Grounded Theory Extended Case Study

Col·lecció vs. Construcció de dades Recollim dades? Segons l’investigador, el moment, la situació de

Col·lecció vs. Construcció de dades Recollim dades? Segons l’investigador, el moment, la situació de la recerca etc. canvien les dades que obtenim. Hem de ser conscients d’aquests efectes i de la situacionalitat de les dades. O construïm dades?

Quin mètode triar? Experiències/coneixements/op inions/pràctiques compartides Processos de construcció d’opinions/decisions etc. grupals Experiències/opinions/ pràctiques

Quin mètode triar? Experiències/coneixements/op inions/pràctiques compartides Processos de construcció d’opinions/decisions etc. grupals Experiències/opinions/ pràctiques emocionals/personals Processos de construcció d’opinions/decisions etc. individuals

Las Técnicas como Caja de Herramientas 1. 2. 3. 4. 5. Observación Entrevista Historia

Las Técnicas como Caja de Herramientas 1. 2. 3. 4. 5. Observación Entrevista Historia de Vida Métodos Audiovisuales Otras Técnicas

1. LA OBSERVACIÓN Observación no participante Observación no obstrusiva Observación intrusiva Observación flotante

1. LA OBSERVACIÓN Observación no participante Observación no obstrusiva Observación intrusiva Observación flotante

Observación vs. Participacion Observación Participante Observación Participación

Observación vs. Participacion Observación Participante Observación Participación

Aspectos a observar 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. Espacio Tiempo

Aspectos a observar 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. Espacio Tiempo Actores Objetos Actividades Acontecimientos Metas Sentimientos

El método de Malinowski Observació directa Estada de llarga durada Els diaris personals Entrevistes

El método de Malinowski Observació directa Estada de llarga durada Els diaris personals Entrevistes Documentació de la cultura material i immaterial

El trabajo de campo urbano: La escuela de Chicago L’etnografia urbana Arees naturals i

El trabajo de campo urbano: La escuela de Chicago L’etnografia urbana Arees naturals i regions morals The Gang (Thrasher, 1926) Street Corner Society (Whyte, 1941)

2. LA ENTREVISTA Etnógrafos observan, escuchan, hablan y preguntan (Ferrandíz 2011: 111) - Discurs

2. LA ENTREVISTA Etnógrafos observan, escuchan, hablan y preguntan (Ferrandíz 2011: 111) - Discurs = forma de conducta - - No només és interessant QUÈ diuen, si no, també COM ho diuen Desequilibri de poder en l’entrevista - Més estandarditzada, més poder té l’entrevistador y menys l’entrevistat

Tipus d’entrevistes Cada tipus té avantatges i inconvenients. S’ha de triar segons el cas

Tipus d’entrevistes Cada tipus té avantatges i inconvenients. S’ha de triar segons el cas la ‘entrevista informal’ = tipo de conversación cotidiana y espontánea ‘la entrevista no dirigida’ = control mínimo del investigador sobre las respuestas del informante ‘entrevista semiestructurada’ = más control del entrevistador, pero la misma flexibilidad que la entrevista no dirigida ‘entrevistas estructuradas’ = las mismas preguntas en el mismo orden a todos los participantes

L’entrevista semi-estructurada Guió de preguntes Fases de l’entrevista Preàmbul (Presentació del projecte) Escalfament Desenvolupament

L’entrevista semi-estructurada Guió de preguntes Fases de l’entrevista Preàmbul (Presentació del projecte) Escalfament Desenvolupament Preguntes “delicades” Final Les preguntes i l’ordre en que es fan, poden influenciar les respostes Duració: no més d’una hora

El grup focal Pot servir per: Dinamic a de Accedir a moltes opinions individuals

El grup focal Pot servir per: Dinamic a de Accedir a moltes opinions individuals sobre un grup Què? Entrevista de grup tema Accedir a l’opinió de grup, el consens que Dinàmica de grup Què? generen Debat de grup Dinàmica Estudiar com un grup genera consens, soluciona Com? de grup una tasca, pren una decisió etc. Fases: Explicació del procediment Presentació breu dels participants (grup artificial) Fase d’escalfament Debat real (estímul de debat) Final (tema esgotat, agraïment)

El grup focal No més de 7 o 9 persones Grups naturals: gent que

El grup focal No més de 7 o 9 persones Grups naturals: gent que ja són un grup en la vida quotidiana (classe, família etc. ) Pot provocar que donen coses per suposat i no les expliquen Grups artificials: ajuntats per l’investigador Grups homogenis o heterogenis La heterogeneïtat d’un grup pot provocar més debat, però també la falta d’un tema comú en un grup homogeni és més fàcil que tots s’hi sentin còmodes i puguin participar bé Però: cap grup és 100% homogeni Duració: no més d’una hora

Fitxa d’entrevista/grup focal Apuntar dades bàsiques de l’entrevista: data, hora, lloc, duració, alias del(s)

Fitxa d’entrevista/grup focal Apuntar dades bàsiques de l’entrevista: data, hora, lloc, duració, alias del(s) participant(s), entrevistador etc. Laura Per grups focals està bé dibuixar com estaven asseguts els participants Dades bàsiques del(s) participant(s): forma d’entrar en TS Taula contacte, edat aproximada i altres aspectes d’interès segons el tema (situació laboral, estat civil etc. ) Reflexions generals: com va anar l’entrevista/el grup focal? Com us vau sentir? Va haver-hi interrupcions? Havia molt soroll de fons? Resum i temes d’interès especial o que us van cridar l’atenció durant l’entrevista/ TS el grup focal Pol Taula

3. LA HISTORIA DE VIDA “Entendemos por historia de vida el relato autobiográfico, obtenido

3. LA HISTORIA DE VIDA “Entendemos por historia de vida el relato autobiográfico, obtenido por el investigador mediante entrevistas sucesivas, en las que el objetivo es mostrar el testimonio subjetivo de una persona en la que se recojan tanto los acontecimientos como las valoraciones que dicha persona hace de su propia existencia” (Pujadas 1992: 48)

Rasgos de la Hd. V Interacción: fruto de la interacción entre investigador e informante

Rasgos de la Hd. V Interacción: fruto de la interacción entre investigador e informante Globalidad: dar una visión global de una trayectoria biográfica Oralidad: reflejar el paso de la oralidad a la escritura Multidimensionalidad: recoger aspectos objetivos y subjetivos (prácticas y valores) Publicidad: tener una difusión en ámbitos públicos (académicos, comunitarios, sociales).

El procés autobiogràfic 6. Restitució Difusió 1. Selecció Informant OBSERVADOR 5. Muntatge Presentació 2.

El procés autobiogràfic 6. Restitució Difusió 1. Selecció Informant OBSERVADOR 5. Muntatge Presentació 2. Entrevista OBSERVAT 4. Análisi Interpretació 3. Transcripció Elaboració

Dimensions interpretatives Pretext. Interacció entre observador i observat. Text. Fórmules de narració Context. Marc

Dimensions interpretatives Pretext. Interacció entre observador i observat. Text. Fórmules de narració Context. Marc històric, social i cultural Intertextualitat. Espai/Temps. Significació. Memòria, història, desig.

Usos de la historia de vida HV única: A tumba abierta. HV híbrida, basada

Usos de la historia de vida HV única: A tumba abierta. HV híbrida, basada en diverses fonts: La canción de Rachel. HV creuada o de grup: Los hijos de Sanchez. HV múltiple: Biografia di una città. HV dins d'una recerca basada en altres fonts: Piccola città.

4. MÉTODOS AUDIOVISUALES La fotografía La música El cine La televisión El documental como

4. MÉTODOS AUDIOVISUALES La fotografía La música El cine La televisión El documental como recurso/ instrumento

5. OTRAS TÉCNICAS Análisis de contenido Genealogia Red social Netnografia Toponimia Mapas mentales Estudio

5. OTRAS TÉCNICAS Análisis de contenido Genealogia Red social Netnografia Toponimia Mapas mentales Estudio de casos Etc

Bibliografia I Denzin, N. K. and Lincoln, Y. S. (Coords. ). (2007). The Handbook

Bibliografia I Denzin, N. K. and Lincoln, Y. S. (Coords. ). (2007). The Handbook of Qualitative Research. Thousand Oaks, CA: SAGE Denzin, N. K. and Lincoln, Y. S. (Coords. ). (2007). Manual de Investigación Cualitativa. Barcelona: Gedisa. 5 vols. Flick, U. (2012). Introducción a la investigación cualitativa. Madrid: Ediciones Morata.

Bibliografia II Orozco, G. , & González, R. (2011). Una coartada metodológica. Abordajes cualitativos

Bibliografia II Orozco, G. , & González, R. (2011). Una coartada metodológica. Abordajes cualitativos en la investigación en comunicación, medios y audiencias. México: Tintable. (*) Accessible as ebook at a reduced price (3, 99 €) at http: //www. tintable. com. mx/coartadametodologica. (Readable with Adobe Electronic for PC and Laptop or Bluefire Reader for i. Pad and i. Phone)