LUNIVERS Lunivers es va originar fa milers de

L’UNIVERS

L'univers es va originar fa milers de milions d'anys (15. 000000), a partir d'una gran explosió, teoria coneguda amb el nom de big bang. En l'univers hi ha diversos tipus de cossos celestes o astres. Són cossos celestes les nebuloses, les galàxies, els planetes nans, els satèl·lits, els asteroides i els estels. Aleshores, l’univers està format per diferents elements o cossos celestes.

Les nebuloses Són núvols de pols i gas interestel·lar. Es consideren “bressols d’estrelles” perquè a partir dels materials que les constitueixen s’originen estrelles. Estan formades fonamentalment per hidrogen, l’element químic més abundant en l’univers, un 10 % d’heli i quantitats molt petites d’altres substàncies. http: //blocs. xtec. cat/elceldelsmites/2013/03/30/nebuloses/

Nebuloses

Les Galàxies Conjunt d’estels i planetes que estan units gravitatòriament, formant conjunts de formes i de mides diverses. https: //www. youtube. com/watch? v=Ymz. Fw. G 22 uwg https: //www. youtube. com/watch? v=Rb. LVKuexy. Yg Via Làctia

El Sistema Solar

Els Estels Els estels són astres que brillen amb llum pròpia, formats per *plasma i que emeten energia en totes direccions. El Sol *gas carregat elèctricament.

Emet contínuament llum i calor És més gran que la terra La Terra, i altres astres, giren al seu voltant.

Les constel·lacions

Una constel·lació és un grup d’estrelles que pren una forma imaginària al cel nocturn. Se’ls hi posa nom en honor a personatges mitològics, persones, animals i objectes. En el passat, la creació d’imatges imaginàries de les estrelles va ser útil per a la navegació en la nit i per seguir el curs de les estacions. Les constel·lacions serveixen per ajudar a memoritzar la posició dels estels, els quals es troben a diferents distàncies de nosaltres. Els noms ens venen dels grecs, romans i dels àrabs. Altres civilitzacions, han agrupat els estels formant diferents constel·lacions.

Entre les constel·lacions més conegudes es troben les que es troben en el pla de l’òrbita de la Terra. Són les constel·lacions del Zodíac. A més d’aquestes, hi ha d’altres de conegudes com l’Óssa Major, visible des de l’hemisferi Nord. La major constel·lació de l’esfera celeste és la d’Hidra. La Creu del Sud, per la seva banda, és la constel·lació més petita.

Els Planetes Els planetes són astres o cossos celestes grans i esfèrics que *orbiten al voltant d’una estrella, el Sol, i no emeten llum pròpia. Hi ha planetes sòlids i planetes gasosos. *giren

Els planetes i els noms dels dies de la setmana Els romans van nomenar als dies de la setmana pels astres del sistema solar. La etimologia ens ajuda a descobrir als déus clàssics que s'amaguen darrere de les denominacions dels dies. Alguns d'ells van ser desplaçats quan va arribar el cristianisme, però els altres es conserven en el seu lloc des de fa milers d'anys. https: //www. youtube. com/watch? v=-K 5 Onowbj. S 8 https: //www. youtube. com/watch? v=WZQAngo. Co. IM

Febus - Sol - Dia del Senyor - diumenge Diana - Lluna - Dia de la lluna - dilluns Mart - Dia de Mart - dimarts Mercuri - Dia de Mercuri - dimecres Júpiter - Dia de Júpiter - dijous Venu - Dia de Venus - divendres Saturn - Dia del Sàbat - dissabte

El catolicisme canvià el nom de Saturn pel nom hebreu Sàbat i el de Febus per Dominica o dia del Senyor. I així quedaren els dies de la setmana tal com els coneixem avui. I quin va ser el dia festiu? Doncs molt senzill: El dilluns va dir al dimarts Que passés per cal dimecres I preguntés al dijous Si era veritat que el divendres Havia dit al dissabte Que era festa el diumenge.

La Terra El planeta blau. . . La Terra és un dels planetes que gira al voltant del Sol. La forma de girar s’anomena ÒRBITA perquè es genera una trajectòria gairebé circular.

Moviments de la Terra Moviment de rotació • És el que fa la Terra sobre ella mateixa. • Triga 24 hores. • És el moviment que origina els dies i les nits. Moviment de translació • És el desplaçament que fa la Terra al voltant del Sol. • Triga 365 dies i 6 hores. ANY DE TRASPÀS • És el moviment que origina les estacions de l’any.

ANY DE TRASPÀS https: //www. youtube. com/watch? v=BG 1 r 3 p 3 BGz. I

PRIMAVERA ESTIU HIVERN TARDOR

https: //www. youtube. com/watch? v=y. Csffrl. Mla o

https: //www. youtube. com/watch? v=y. Csffrl. Mlao

L'any es divideix en quatre estacions: primavera, estiu, tardor i hivern. Cada estació comença amb un equinocci o un solstici. Els equinoccis (aequus nocte = nit igual) són aquells dies de l'any en què el dia i la nit tenen la mateixa durada. Això passa aproximadament el 23 de setembre i el 20 de març. Els solsticis són aquells dies de l'any en què la diferència entre la durada del dia i de la nit és màxima. Això passa aproximadament el 21 de juny i el 21 de setembre.

El dia 21 o 22 de desembre és el solstici d'hivern a l'hemisferi nord. Aquest dia marca el començament de l'hivern. El solstici d'hivern és el que té la nit més llarga de l'any, és a dir, el dia té menys hores de llum solar. El dia 20 o 21 de març és l'equinocci de primavera. L'equinocci té les mateixes hores de llum que de foscor, però a partir d'aquesta data les nits es fan cada vegada més curtes.

Els Satèl·lits Els satèl·lits són cossos celestes que orbiten al voltant d’un planeta i no emeten llum pròpia.

La LLuna La Lluna gira al voltant de la Terra. La Lluna fa, alhora, els moviments de rotació (sobre ella mateixa), i de translació al voltant de la terra. Triga, aprox. , 28 dies en fer els dos moviments.

Els Eclipsis

Els Asteroides Cossos celestes petits Cossos rocosos o metàl·lics, més petits que els planetes, que orbiten al voltant del Sol. Un asteroide podria ser igual de gran que la península ibèrica!

Els Cometes Cossos sòlids formats per gel i roca que orbiten al voltant del Sol traçant un recorregut molt ampli. Com que estan formats de gel, quan s’apropen al Sol es van desfent deixant un rastre d’aigua formant una estela (cua de gas i pols). Els meteorits són fragments d’asteroides o cometes. Quan són molt petits, es desintegren en el moment d’entrar a l’atmosfera formant un estel fugaç.

En resum. . .

MERCURI EL SISTEMA SOLAR VENUS LA TERRA SOL • Més propers • Més petits • Compostos de roques i metalls. MART JÚPITER SATURN URÀ NEPTÚ • Més llunyans • Més grans • Compostos de gas.

Què hem après?