LORACI COMPOSTA coordinaci juxtaposici subordinaci SNTAXI loraci composta

L’ORACIÓ COMPOSTA: coordinació, juxtaposició, subordinació SNTAXI, l’oració composta

L’ORACIÓ COMPOSTA • L’oració composta uneix dues o més proposicions. • Poden unir-se de 3 formes diferents, per: coordinació, juxtaposició o subordinació: SUBORDINACIÓ COORDINACIÓ 1 -Oracions sintàcticament independents l’una de l’altra. 2 - S’uneixen per una CONJUNCIÓ 1 -Sintàcticament una oració depèn de l’altra (l’oració subordinada depèn de la principal) 2 - Algunes s’uneixen per una CONJUNCIÓ, d’atres per pronom. Completives SUBSTANTIVES COPULATIVA JUXTAPOSICIÓ Interrogatives DISTRIBUTIVA DISJUNTIVA 1 -Oracions sintàcticament independents l’una de l’altra ADVERSATIVA 2 - S’uneixen per un SIGNE DE PUNTUACIÓ CONSECUTIVA d’Infinitiu ADJECTIVES (de RELATIU) ADVERBIALS Relatives (explictatives, especificatives) de Temps de Lloc de Manera EXPLICATIVA etc.

L’ORACIÓ COORDINADA Oracions Coordinades: 1 - Quan les dues proposicions són: - sintàcticament independents (estan al mateix nivell sintàctic, sense que una depengui de l’altra) - s’uneixen per una conjunció 2 -Tipus de Coordinades: • Coordinades copulatives: -indiquen una simple unió (afegeixen elements) -s’uneixen a través de la conjunció i / ni: “Se’l va mirar de fit a fit i li va dir que no podrien ser mai amics”

• Coordinades disjuntives: -indiquen alternança -s’uneixen a través de: o (o reforçat amb: o bé, o si no) “Fes els deures ara o deixa’ls córrer” • Coordinades distributives: - indiquen alternativa entre 2 oracions. - s’uneixen a través de: ara. . . ara; l’un. . . l’altre; o. . . o; ni. . . ni; no solament. . . sinó; etc. “No hi volen anar, ni que plogui ni que nevi” “Ara li fa mal això, ara li fa mal allò” • Coordinades adversatives: -indiquen oposició -s’uneixen a través de: però, sinó (que), encara que, més aviat, malgrat això, a pesar d’això, així i tot, amb tot. . . “La casa era seva, encara que no la tenia al seu nom”

• Coordinades consecutives (o il·latives): -indiquen una conseqüència -s’uneixen a través de: doncs, per tant, en conseqüència, així que, de manera que. . . “Veig que no hi ha cap pregunta. . . Doncs ja podem passar al capítol següent” • Coordinades explicatives: -reiteren una explicació -s’uneixen amb: és a dir, això és, o sigui. . . “La Laia es va fer gran, és a dir, es va convertir en una noia assenyada”

L’ORACIÓ JUXTAPOSADA Juxtaposició (o coordinació asindètica): 1 - Quan les proposicions: - sintàcticament independents (estan al mateix nivell sintàctic, sense que una depengui de l’altra) - s’uneixen per un signe de puntuació (normalment una coma, però de vegades dos punts o punt i coma) “Aquest home és boig , no hi toca” “Calla , no em posis nerviosa”

L’ORACIÓ SUBORDINADA • Les oracions subordinades mantenen una relació de dependència respecte de l’oració principal • Les podem dividir en tres grans grups segons si equivalen a un substantiu, un adjectiu o un adverbi: 1. Subordinades substantives: Equivalen a un substantiu o sintagma nominal (SN). Fan les mateixes funcions d’un substantiu 2. Subordinades adjectives: equivalen a un adjectiu i fan de complement del nom (CN). Fan la funció d’un adjectiu 3. Subordinades adverbials: equivalen a un adverbi i fan de complement circumstancial (CC). ( Podem parlar d’oracions subordinades adverbials de temps, de lloc, de manera. . . )

L’ORACIÓ SUBORDINADA SUBSTANTIVA Pot presentar diverses estructures: 1. Que (conjunció) + oració S’anomenen oracions subordinades completives Ex: - Em va assegurar [que el carter trucaria dues vegades] - No em va dir [que tu series a casa ] “que”només introdueix la subordinada, no té cap funció sintàctica, i per això: -no admet preposició: *Em va assegurar de que vindria -no es pot suprimir: *Et demano Ø m’informis puntualment

Altres estructures: 2. (preposició) + INFINITIU S’anomenen oracions subordinades d’infinitiu. Malgrat que se subordinen directament a vegades poden introduir-se per les preposicions a i de: Ex: - Li agradava molt [anar a plegar bolets a la tardor] - Preferia [comprar productes catalans] - Estava acostumat [a ser el primer] 3. què (pronom interrogatiu) + ORACIÓ S’anomenen oracions substantives interrogatives; poden ser • Directes: Li han preguntat: [ets prou valent? ] • Indirectes: No sabia [què li passava pel cap]

si (conjunció) + ORACIÓ Tenen un sentit dubitatiu. Es consideren oracions interrogatives indirectes Ex: - No sabia [si actuarien amb delicadesa] - Els va preguntar [si la rentadora encara funcionava] 4. pronom relatiu(que/qui) + oració S’anomenen oracions substantives de relatiu El pronom relatiu fa dues funcions: -com a conjunció subordina la clàusula a la matriu. -Com a pronom relatiu realitza una funció sintàctica dins la clàusula. Ex: - [Els qui acabin la feina] sortiran abans [Subj: Ells] - Dóna’m [el que t’he demanat] [CD: jo t’he demanat això]

FUNCIONS Com que aquestes oracions equivalen a un SN, poden exercir dins de l’oració principal les mateixes funcions que hi faria un substantiu Subordinada Substantiva de Subjecte: a. Li interessa molt [que hi vagis] (busquem equivalències per provar la funció) . Li interessa molt [la teva visita]. Li interessen molt [les teves visites] és SUBJECTE perquè concorda amb el VERB

Subordinada substantiva de Complement directe: a. Et vaig dir [que no toquessis la bicicleta] b. Et vaig dir [això] c. T’[ho] vaig dir (ho és el pronom de CD) Subordinada substantiva de Complement Preposicional (o de règim verbal): La preposició que precedeix la subordinada forma part del verb: pensar en, parlar de, oblidar-se de, acostumar-se a. . . a. Ens vam oblidar [d’anar al dentista] (Si el CRV és introduït per la preposició b. Ens [en] vam oblidar de , se substitueix pel pronom en) c. En Josep no va pensar [en aquella possibilitat] d. En Josep no [hi] va pensar (Si el CRV és introduït per la preposició a, en, amb. . . (qualsevol menys “de”) se substitueix pel pronom hi )

Subordinada substantiva de Complement atributiu: a. La decisió va ser [que tothom retornés el premi ] b. La decisió va ser [això] c. [Ho] va ser (ho és el pronom de Catrib) Subordinada substantiva de Complement del nom i complement adjectiu: -Tinc la impressió que demà treballarem bé (d’un bon treball) CN -Està segur que guanyarem (de la victòria) CAdj

L’ORACIÓ SUBORDINADA ADJECTIVA L’oració adjectiva fa la funció de CN. Està introduïda per un pronom relatiu (que, què, qui, on el qual, la qual…) que fa dues fucions: -com a conjunció subordina la clàusula a un element de l’oració matriu. -com a pronom fa una funció dins l’oració subordinada. Ex: - El noi [que corre cada matí] s’està preparant per la marató. Que corre cada matí: CN de noi Que: Subjecte- El noi corre cada matí

L’ORACIÓ SUBORDINADA ADVERBIAL Ocupen la posició de l’adverbi i fan les funcions pròpies de l’adverbi (CC lloc, temps, mode…) i van introduïdes per una conjunció o locució conjuntiva. -com a conjunció subordina la clàusula a un element de l’oració matriu i fa de nexe Tipus: lloc, temps, mode, comparativa, condicional, causal, final, consecutiva, concessiva. Ex: - Planteja-t’ho com si fos una qüestió de vida o mort. CCmode - Van fer suspensió de pagaments a fi d’evitar més pèrdues Final