Llengua catalana i literatura LA RENAIXENA 1 2

Llengua catalana i literatura LA RENAIXENÇA

1. 2. 3. 4. 5. 6. Introducció La literatura del s. XIX i la Renaixença Els Jocs Florals La Renaixença a les Balears La Renaixença al País Valencià Consolidació de la Renaixença a. Jacint Verdaguer; la consolidació poètica b. Narcís Oller; la novel·la realista-naturalista c. Àngel Guimerà; el drama de base realista

1. Introducció moviment de redreçament de la cultura i la llengua catalanes

1833 publicació de l'oda “La pàtria” Bonaventura Carles Aribau

Antecedents • estudiaren historiadors de la Il·lustració que la història i la llengua catalanes influències del Romanticisme • [Romanticisme i Renaixença comparteixen el mite de l‘edat mitjana; es descobreix l'esplendor de la nació i de la literatura catalanes]

Programa de la Renaixença 1. Reconstruir la història de l‘edat mitjana 2. Descobrir i divulgar els clàssics medievals 3. Recollir les llegendes i la poesia de tradició oral 4. Crear uns models depurats de llengua 5. Crear una literatura en tots els seus gèneres 6. Crear una premsa i unes editorials 7. Crear institucions que potenciïn la cultura catalana (Jocs Florals)

Etapes a- Inicis (1830 -1840) – ROMANTICISME Bonaventura Carles Aribau Joaquim Rubió i Ors (lo Gayter del Llobregat)

Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau, oh serres desiguals, que allí, en la pàtria mia, dels núvols e del cel de lluny vos distingia, per lo repòs etern, per lo color més blau. Adéu, tu, vell Montseny, que des ton alt palau, com guarda vigilant, cobert de boira e neu, guaites per un forat la tomba del Jueu, e al mig del mar immens la mallorquina nau. . Bonaventura Carles Aribau

«L'ardenta afició que té i ha tingut sempre a las coses de sa pàtria; lo gust que li cabria de que sos compatricis coneguessen més a fondo nostre antic, melodiós i abundant idioma, que desgraciadament se perd de dia en dia, a pesar de ser com una taula de marbre on estan gravades nostres glòries, perdent-se la qual han de desaparèixer precisió los records d'aquelles; i en fi lo desig de despertar en los demés eix sentiment noble i digne d'alabança, son las úniques causes que han mogut a l'autor d'estes poesies a dar-les a la llum pública. » Joaquim Rubió i Ors (Lo Gayter del Llobregat)

b- Consolidació (1840 -1860) – ROMANTICISME - REALISME • • • Jocs Florals 1868 Reinstaurats el 1859 Donen cohesió al moviment Serveixen de punt de trobada d'escriptors Plataforma per donar a conèixer els escriptors Inici dels intents de normativització Diversificació de gèneres literaris

c- Plenitud (1870 -1880) – ROMANTICISME – REALISME – NATURALISME • Més edicions en català • Importància premsa en divulgació literatura • Inicis literaris de Jacint Verdaguer Àngel Guimerà Narcís Oller

2. La literatura del s. XIX i la Renaixença Europa - s. XVIII-XIX: Romanticisme: a. llibertat, individualisme b. interès per l‘edat mitjana c. valoració de la cultura tradicional RENAIXENÇA

a nivell personal a. Llibertat individualisme respecte un grup - reivindicació dels sentiments SUBJECTIVITAT - reivindicació de la imaginació - ànsies de llibertat esperit rebel b. Interès per l‘edat mitjana: origen de les nacionalitats

c. Valoració de la cultura tradicional: Misteri d’Elx llegendes poesia èpica mites costums cançons danses

a. Llibertat, individualisme Delacroix- La llibertat guiant el poble

Caspar David Friedrich, El viatger davant un mar de núvols, 1818

b. Interès per l‘edat mitjana

c. Valoració de la cultura tradicional: VERDAGUER ALCOVER Reculls de Contarelles -cançons de Nadal Aplec de Rondaies -cançons de Montserrat Mallorquines d’En Jordi d’es Racó Llegenda de Montserrat Col·lecció càntics religiosos per al poble Canigó. Llegenda pirenaica

Característiques literàries del Romanticisme • Originalitat • Lleig i imaginació i grotesc és bell • Commouen, • Inspiració no alliçonen i expressió • Adjectivació rica, suggerent • Llenguatge expressiu • Sintaxi forçada • Hipèrboles • Antítesis • Exclamacions • Punts suspensius

Diferències Romanticisme-Renaixença • Els primers antecedents de la Renaixença són a la Il·lustració • Fa servir els recursos del Romanticisme, però més atenuats • La Renaixença supera l'estètica romàntica adoptant els corrents realistes i naturalistes

3. Els Jocs Florals Reinstauració 1859: anhel d'enllaçar novament amb la rica tradició medieval catalana LEMES: PÀTRIA FE AMOR

Promotors ■ Víctor Balaguer ■ Joaquim Rubió i Ors ■ Antoni de Bofarull Los trobadors nous Lo Gayter del Llobregat Los trobadors moderns ■ Manuel Milà i Fontanals ■ J. L. Pons i Gallarza Conta’m, vella olivera, mentre sec alenant sobre la roca, noves del temps d’enrera que escrites veig en ta surenca soca.

4. La Renaixença a les Balears Tomàs Aguiló Marià Aguiló Pons i Gallarza Conta’m, vella olivera, mentre sec alenant sobre la roca, noves del temps d’enrera que escrites veig en ta surenca soca. Jeroni Rosselló

Fundació 1840 SETMANARI LA PALMA Col·laboradors principals: Tomàs Aguiló Josep Mª Quadrado Introducció Idees romàntiques història Tradició local

Personalitat més important Marià Aguiló -féu sorgir els primers poetes de l'escola mallorquina -restauració de la llengua literària: origen erudit (llengua antiga)+ llengua popular (parla viva) ↓ SALVACIÓ LLENGUA LITERÀRIA

POETES ROMÀNTICS MALLORQUINS

5. La Renaixença al País Valencià - Difusió de l’obra literària a través de la premsa → composicions esparses producció culta: llenguatge arcaïtzat - Diferència important producció populista: llenguatge castellanitzat ↓ - Dialectalització llengua literària premsa satírica - Anarquia ortogràfica - Principal representant: TEODOR LLORENTE

6. Consolidació de la Renaixença - Reinstauració dels Jocs Florals - 1871 – Barcelona – La Renaixensa - Anys 70 PLENITUD augment nombre escriptors obres més qualitat diversificació propostes literàries - Èxit Jacint Verdaguer Narcís Oller Àngel Guimerà

a- JACINT VERDAGUER Folgueroles 1845 Vallvidrera 1902

Obra A – POESIA L’Atlàntida narrativa (1868 -1877) (tema patriòtic) Canigó religiosa lírica “L’emigrant”, “Virolai” temes pàtria Creació i paisatge voluntat patriòtica relacionats amb divina

B- PROSA 1886 Excursions i viatges 1889 Diari d’un pelegrí a Terra Santa 1895 En defensa pròpia 1905 Rondalles

CREADOR DE LA LLENGUA LITERÀRIA MODERNA Literatura culta + Llengua parlada consistent llenguatge flexible MODEL als autors posteriors

b- NARCÍS OLLER Antecedents 1490 Tirant lo Blanc , Joanot Martorell 1760 -1816 Calaix de sastre Baró de Maldà 1862 L’orfeneta de Menargues Antoni de Bofarull 1874 Julita , Martí Genís i Aguilar

s : m Narrativa catalana u st o c de ▪ influència -de la literatura estrangera -de la novel·la castellana -antecedents catalans: Baró de Maldà, Calaix de sastre ▪ nous costums [Antic Règim societat industrial] ▪ estaments: menestralia i burgesia ▪ descripció d’ambients i de personatges de forma tipificada ▪ actitud de nostàlgia i d’enyorança

ROMANTICISME REALISME PROSA COSTUMISTA [QUADRE DE COSTUMS] ►Descobriment de la realitat immediata com a matèria literària. ►Tractament extern i superficial de personatges i situacions. ►Absència d'argument i escassa mobilitat dramàtica.

ESCENES TIPUS balls tertúlies botiguer sereno fuster. . . APORTACIONS DEL PUNT DE VISTA TÈCNIC ► Descripció detallada d'escenes de la realitat ► Incorporació d'un diàleg real, molt viu ► Creació d'un llenguatge molt dinàmic: frase feta girs populars dialectalismes. . .

COSTUMISME: dues tendències Costumisme rural idealista i conservador lligat al Romanticisme Costumisme urbà progressista considerable dosi d’ironia Barcelona Robert Narracions costumistes NOVEL·LA REALISTA

Narcís Oller Valls 1846 – Barcelona 1930 Influència Josep Yxart Joan Sardà Valls Escriu en català Josep Yxart Coneix els corrents literaris europeus

Trajectòria literària obres ROMANTICISME ■La papallona 1882 (prologada per Zola) REALISME ■L’escanyapobres (1884) ■Vilaniu (1885) NATURALISME ■La febre d’or (1890 -92) ■La bogeria (1898) MODERNISME ■Pilar Prim (1906)

c- Àngel Guimerà Antecedents de la vida picaresca sainet del triangle amorós de tipus polític de costums de la menestralia comèdia de costums burgesa

melodrama Teatre romàntic drama/tragèdia històrica Paròdies teatre romàntic preocupació per la professió teatral creació d'escoles de teatre teories sobre la formació teatral

Autors Frederic Soler – Serafí Pitarra -Estrenes anys 60 – 90 -Contra els drames romàntics -Llenguatge humorístic Àngel Guimerà Estrenes 1879 - 1924

Àngel Guimerà (Santa Cruz de Tenerife 1845 -Barcelona 1924) Romanticisme tardà Realisme i naturalisme Idíl·lic i nostàlgic Inspiració francesa Estructura: divisió obra en tres actes Arguments: lineals Hi domina una llei de causalitat històrica

Etapes en què es pot dividir la seva obra I (de 1879 a 1890) Predomini del corrent històrico-romàntic. Tragèdies en vers: personatges que pertanyen a l'alta noblesa rural i cosmopolita. Sis obres; hi destaquen Gal·la Placídia, La boja, Mar i cel II (de 1890 a 1900) Transició romanticismerealisme La sala d’espera Terra Baixa La filla del mar

III (de 1900 a 1911) IV (de 1917 a 1924) Renovació sense èxit Intent de repetició dels Realisme cosmopolita èxits de la I etapa, sense tant d’èxit Arran de terra Indíbil i Mandoni (1917), Al cor de la nit (1918)