Llengua catalana i literatura 4 t dESO MORFOLOGIA

  • Slides: 14
Download presentation
Llengua catalana i literatura 4 t d’ESO MORFOLOGIA i SINTAXI LES PREPOSICIONS

Llengua catalana i literatura 4 t d’ESO MORFOLOGIA i SINTAXI LES PREPOSICIONS

Les preposicions DEFINICIÓ: Són partícules invariables que uneixen sintagmes, normalment fent que un sigui

Les preposicions DEFINICIÓ: Són partícules invariables que uneixen sintagmes, normalment fent que un sigui complement de l’altre. Es divideixen en ÀTONES i FORTES En català també tenim LOCUCIONS PREPOSICIONALS, és a dir, construccions de més d’una paraula que equivalen a una preposició. VEIEM-HO. . .

Preposicions P. ÀTONES a , amb , de , en, per P. FORTES cap

Preposicions P. ÀTONES a , amb , de , en, per P. FORTES cap a, contra, des de, entre, envers, fins a, malgrat, segons, sense, ultra, vers. P. PROCEDENTS D'ADVERBIS P. PROCEDENTS D'ALTRES CATEGORIES abans de, arran de, com a, dalt, damunt, darrere, davant, després de, dins, enfront de, fora de, lluny de, prop de, sobre, sota, vora. Durant, excepte, mitjançant, no obstant

Preposicions LOCUCIONS PREPOSICIONALS Algunes. . . A causa de ( no "degut a"), a

Preposicions LOCUCIONS PREPOSICIONALS Algunes. . . A causa de ( no "degut a"), a desgrat de, a excepció de, a favor de, a força de, a mitjan ( no "a mitjans de"), a través de, al costat de, al llarg de, d'acord amb, en contra de, en comptes de, en lloc de, en relació amb, per culpa de, per tal de, quant a ( no "en quant a"). . .

Preposicions I ARA NOMÉS ENS QUEDA VEURE EL FUNCIONAMENT DE LES PREPOSICIONS QUAN FORMEN

Preposicions I ARA NOMÉS ENS QUEDA VEURE EL FUNCIONAMENT DE LES PREPOSICIONS QUAN FORMEN PART D'ALGUNS COMPLEMENTS DE L’ORACIÓ. . . Concretament. . . - Del complement del nom - Del complement directe - Del complement indirecte - Del complement de règim verbal - Del complement circumstancial

Preposicions COMPLEMENT DEL NOM 1. Sensacions de gust, olor, dolor, auditives: -- DE Gust

Preposicions COMPLEMENT DEL NOM 1. Sensacions de gust, olor, dolor, auditives: -- DE Gust de salmó, soroll de vidres trencats, mal de cap 2. Indicació de matèria i forma : -- DE taula de fusta, forma de rombe, 3. Estat material : -- EN sabó en pols, bosc en flames, cigrons en remull 4. Tecnologia : -- DE cuina de carbó, màquina de sorrejar, cabina de pintar

Preposicions EL COMPLEMENT DIRECTE (CD) I L'INDIRECTE (CI) CD - El CD no porta

Preposicions EL COMPLEMENT DIRECTE (CD) I L'INDIRECTE (CI) CD - El CD no porta preposició encara que es refereixi a persones o coses animades: En Dani covida els seus amics a la festa - Només hi ha dues excepcions: . Davant de pronoms forts com : mi, tu, ell. . . i tothom, ningú. . . (crida a tothom, M'han vist a mi. . . ). Per desfer alguna ambigüitat : (En Joel és l'amic a qui més estima), (En Daniel perseguia en Jordi i en Jordi a la Maria ) CI Porta la preposició A o la preposició PER A

Preposicions EL COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL (CRV) Ja hem estudiat que hi ha alguns

Preposicions EL COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL (CRV) Ja hem estudiat que hi ha alguns verbs que porten implícit l'ús d'una preposició. En aquests casos no hi ha dubte. . . - Va arriscar-se a saltar - Volia pensar en allò tranquil·lament - Es fixava en els seus ulls - Estava decidit a tornar - La Mireia s'oblidava fàcilment de les coses negatives

Preposicions EL COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL (CC) LLOC 1. LLOC FÍSIC : introduït per A --

Preposicions EL COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL (CC) LLOC 1. LLOC FÍSIC : introduït per A -- Vine a Barcelona 2. LLOC FÍSIC : precedit d' ALGUN, UN i AQUEST s'introdueix amb EN --- Viure en un poble, trobar-se en aquell carrer 3. LLOC MENTAL O ABSTRACTE : introduït per EN Treballa en plàstics, Es troba en un bon embolic. . . 4. EXPRESSIONS FIXES DE LLOC SENSE ARTICLE: introduïdes per la preposició A : a mar, a muntanya. . .

Preposicions TEMPS 1. PER EXPRESSAR HORA, PART DEL DIA, MES ESTACIÓ i SEGLE s'usa

Preposicions TEMPS 1. PER EXPRESSAR HORA, PART DEL DIA, MES ESTACIÓ i SEGLE s'usa la preposició A : Ex: Vine a les cinc , al mes de juny visitarem el museu, a la primavera anirem d'excursió. . . 2. EL DIA (número i nom) i l'ANY, no porten preposició: Ex. Torna dilluns vinent, El 1999 vam anar a la neu, vindrà el 24 de gener 3. LA DURADA, EL TERMINI i TEMPORADES ASSENYALADES s'introdueixen amb les preposicions EN o PER : Ho acabo en dos dies, el contractem per tres mesos, Per Nadal anirem a Andorra, Pel juny ja estarà acabat. . .

Preposicions ALTRES MATISOS DELS COMPLEMENTS CIRCUMSTANCIALS 1. Direcció : A, FINS A i CAP

Preposicions ALTRES MATISOS DELS COMPLEMENTS CIRCUMSTANCIALS 1. Direcció : A, FINS A i CAP A Ex: El tren va cap a València 2. Procedència i origen : DE i DES DE Ex: El tren ve de València 3. Companyia, contacte, instrument : AMB Ex: Ella viatjava amb el seu xicot, talla el pastís amb el ganivet 4. El vehicle o mitjà de transport : AMB i EN ( indist. ) Ex: Ella va amb / en bicicleta

5. Via, causa, distribució i opinió : PER Ex: Passa per la carretera vella

5. Via, causa, distribució i opinió : PER Ex: Passa per la carretera vella Ex: La Núria no ha vingut per malaltia Ex: Hi caben tres persones per habitació Ex: Per mi que això no és del tot correcte

Preposicions I, PER ACABAR, 6 NORMES. . . 1. Les preposicions NO FAN contracció

Preposicions I, PER ACABAR, 6 NORMES. . . 1. Les preposicions NO FAN contracció amb l'article quan aquest s'ha d'apostrofar. Ex: Anirem cap a l'Antàrtida 2. . Davant d'adverbis, CAP A, FINS A, i PER A es redueixen a CAP, FINS o PER : Ex: Anirem cap amunt, Deixa-ho per demà, Fins demà-passat no arriben

3. Davant de demostratius, CAP A i FINS A es redueixen a CAP i

3. Davant de demostratius, CAP A i FINS A es redueixen a CAP i FINS. Ex: Anirem cap aquest indret , Caminarem fins aquella roca 4. Davant d'infinitius PER A pot reduir-se a PER Ex: Porto la cantimplora per beure si tinc set. 5. La preposició FINS ( tota sola) té un valor diferent de FINS A Ex: Va venir fins (= fins i tot) l'oncle vell 6. COM A significa funció i COM. comparació: Ex: Treballarà com a cambrer, aquest estiu Serveix bé com un cambrer